Arxiu setembre, 2009

VALORS DE CIUTAT

Article publicat el març del 2009 al setmanari l’Empordà


L’any 1917 l’Alcalde Marià Pujolà va aprofitar l’oferiment desinteressat que el Figuerenc Casades de Còndol va fer al municipi de Figueres,  35.000 ptes per realitzar la reforma de la Rambla consistent en l’enderroc de l’illa de cases, actualment placeta alta, davant de l’edifici dels Srs Cusi i a can Torrent estat. Amb aquest donatiu l’Ajuntament va realitzar l’expedient d’adquisició i enderroc, i posteriorment altres ciutadans anònims i prohoms de Figueres també donaren diners per l’ampliació de tant significativa plaça. S’organitzaren festivals a la Sala Edison, varis actes lúdics i populars amb molta participació ciutadana que contribuïren econòmicament a l’acabament de l’obra. Aquesta, fou ampliada en la part baixa amb la Torre d’en Ral i la Torre d’en Carbona  llindant amb el carrer Girona, cal dir que amb tots aquests diners no n’hi va haver prou i l’Ajuntament va demanar un crèdit al banc de 25.000 ptes a un interès especialment baix per l’ocasió. Finalment la Rambla prengué la forma que avui tots podem gaudir.

Amb la mateixa filosofia , dos anys més tard, l’Alcalde Marià Pujolà, l’il.lustre Josep Pitxot i l’empresari Joaquim Cusí portaren a terme el que avui coneixem com a Parc Bosc. El 1922 l’Ajuntament va fer l’Edifici de la Biblioteca Popular al solar de l’antiga presó, la xarxa de Clavegueres, 1919 i anys posteriors l’Unió Esportiva, l’aigua Potable Municipal, el Patronat de la Catequística, o la cobertura de la Riera, entre d’altres obres. Era l’època on Figueres floreixia com a capital potent de la demarcació de Girona.

Qui feia que la ciutat actués així, era el quatre vegades Alcalde Republicà Marià Pujolà, petit botiguer de la plaça de l’Ajuntament, conjuntament amb Puig Pujades,  polític d’ERC de renom i també botiguer d’ofici. No estaven sols en aquesta tasca, els prohoms de la ciutat i tota la ciutadania participava anònima i desinteressadament en un projecte col.lectiu que es deia Figueres.

Els valors imperants a la societat d’avui sembla que no son aquests, son la usura i l’individualisme, i per això ens trobem com ens trobem. Algun pot dir-me en que consisteix l’obra social que fan les caixes a Figueres? Perquè és la seva missió, o no? O quin prohom figuerenc es capaç d’iniciar una acció publica per la recuperació de la Sala Edison, per exemple? I Com un polític pot ser diputat i a la vegada  alcalde o candidat a ser-ho? Quants dies dediquen a cada cosa?

El missatge es clar: Sense valors no hi ha compromís,  i sense compromís no hi ha vida cultural, ni vida pública, ni vida política, i en definitiva no hi ha ciutat. Cal que entenguem que Figueres  no és  una col.lecció d’individus i un pilot d’infraestructures, cal un teixit social com a suma d’aquestes individualitats, cal el mateix compromís que  tenien els nostres dirigents republicans de primers de segle amb la ciutat , Alcaldes d’ERC als que els devem l’etapa més floreixent de Figueres. Pujolà, Deulofeu, Terrades, Puig Pujades, Doctor Martin, Sr Corones ……Aquests SI han estat els nostres referents Figuerencs, i si algú dubta sobre si encara tenim capacitat  col.lectiva de tornar a ser el que érem, més enllà de dramàtica crisi econòmica en que estem, cal que es miri el grau de compromís que té amb ell mateix, amb la seva família,  la seva feina i amb el lloc on viu, perquè aquí es on trobarem eines per recuperar la nostra ciutat.

NORBERT FONT NIERGA
Associat a Reagrupament

1 Comentari

Acte de presentació a Llança

DSCF1785


El passat dissabte 12 de setembre va tenir lloc la presentació de Reagrupament a Llançà, Alt Empordà. La sala d’actes de la Casa de Cultura de la vila es va omplir amb l’assistència de més de 75 persones que van voler escoltar la proposta de Reagrupament, presentada per en Pep Ortiz, regidor a l’Ajuntament de Llanç qui recentment s’ha associat a Reagrupament.


L’acte va començar amb la intervenció de l’Emili Valdero, Doctor en economia per la Universitat de Barcelona, qui va fer una magnífica explicació sobre el nou acord de finançament, la situació de la fiscalitat del nostre país i l’espoli que pateix per part de l’estat espanyol. Va ser una presentació entenedora, en llenguatge planer per tal que tothom entengués allò de que tant se sent parlar a tots el s mitjans de comunicació i de que la gran majoria no hi entén. Una presentació magistral. Gràcies, professor per fer-nos veure com és la realitat i fer-nos entendre de la manera més senzilla el que sembla només per entesos quan en sentim parlar als debats i tertúlies.


Seguidament, en Joan Carretero va fer l’h abitual presentació de Reagrupament en tots els actes similars al territori, en que va destacar els principals punts de la ideologia de la nostra associació, incansablement repetits una i altra vegada: la necessitat de la n ostra independència i la regeneració política.



Finalment, hi va haver un participatiu torn obert de paraula on els assistents, entre els quals s’hi trobava Norbert Font, van poder expressar els seus dubtes i les seves inquietuds, i va allargar l’acte fins a quarts d’onze de la nit.



DSCF1786

1 Comentari