Arxiu desembre, 2009

Alt Empordà decideix

La Gestora Provisional del Reagrupament a l’Alt Empordà dona ple suport a Alt Empordà decideix, en la seva tasca per tal que el proper 13 de desembre
els veïns dels nostres pobles, viles i ciutats puguin expressar la seva voluntat, de com volen viure el seu futur comú, per la consulta popular :”ESTÀ D’ACORD QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET, INDEPENDENT, DEMOCRÀTIC I SOCIAL, INTEGRAT EN LA UNIÓ EUROPEA?
Volem expressar i donar el nostre modest suport per animar-los a seguir endavant amb aquesta noble causa que estan realitzant des de la societat civil.

No hi ha Comentaris

COMERÇ I CIUTAT

Article publicat al setmanari l’EMPORDÀ el 01/12/2009

Crec que la crisi a simplement, a accelerat el que és un procés de transformació inevitable del comerç urbà.

Veig que en els barris de Figueres s’hi veu molts locals buits, i un fort creixement del comerç de la immigració,  locutoris, botigues de queviures sense horaris i el nou comerç tèxtil xines. En  el centre els comerços de Can algú han passat a firmes internacionals que veuen Figueres com la plaça 53 de l’anuari de ‘La Caixa’. Les anomenades ‘franquícies’, que no son tals, doncs son comerços amb gestió directa s’imposen al comerç petit que no pot fer front a la baixada de marges per l’entrada de tèxtil fet per esclaus orientals, la pressió immobiliària o al salvatge horari comercial. I finalment a  l’extraradi de Figueres s’instal·len formats de comerç de gran dimensió iguals que els que estan instal·lats a Perpinyà. Aquesta transformació comercial  és producte de la victòria d’uns formats comercials sobre uns altres, i no hi tinc gaire res a dir. Ara bé, a Vic, Girona o Reus aquesta victòria no és tant rotunda, o no afecta tant com és el cas de Figueres. Això em fa  pensar si hi ha lloc pel meu model de negoci a poblacions com les que ja han emprés aquest camí, com poden ser Sant Andreu, Rubí, l’Hospitalet o Cornellà, doncs aquest és el model de ciutat que genera aquests formats comercials, on el privat deixa de ser, en conjunt,  diferent d’una ciutat a una altra i lo públic passa a ser imprescindible per diferenciar la ciutat. A Figueres el que diferencia, el que diu alguna cosa, és el Museu Dalí i el Castell de Sant Ferran. Llegir la resta de l’entrada »

No hi ha Comentaris