COMERÇ I CIUTAT


Article publicat al setmanari l’EMPORDÀ el 01/12/2009

Crec que la crisi a simplement, a accelerat el que és un procés de transformació inevitable del comerç urbà.

Veig que en els barris de Figueres s’hi veu molts locals buits, i un fort creixement del comerç de la immigració,  locutoris, botigues de queviures sense horaris i el nou comerç tèxtil xines. En  el centre els comerços de Can algú han passat a firmes internacionals que veuen Figueres com la plaça 53 de l’anuari de ‘La Caixa’. Les anomenades ‘franquícies’, que no son tals, doncs son comerços amb gestió directa s’imposen al comerç petit que no pot fer front a la baixada de marges per l’entrada de tèxtil fet per esclaus orientals, la pressió immobiliària o al salvatge horari comercial. I finalment a  l’extraradi de Figueres s’instal·len formats de comerç de gran dimensió iguals que els que estan instal·lats a Perpinyà. Aquesta transformació comercial  és producte de la victòria d’uns formats comercials sobre uns altres, i no hi tinc gaire res a dir. Ara bé, a Vic, Girona o Reus aquesta victòria no és tant rotunda, o no afecta tant com és el cas de Figueres. Això em fa  pensar si hi ha lloc pel meu model de negoci a poblacions com les que ja han emprés aquest camí, com poden ser Sant Andreu, Rubí, l’Hospitalet o Cornellà, doncs aquest és el model de ciutat que genera aquests formats comercials, on el privat deixa de ser, en conjunt,  diferent d’una ciutat a una altra i lo públic passa a ser imprescindible per diferenciar la ciutat. A Figueres el que diferencia, el que diu alguna cosa, és el Museu Dalí i el Castell de Sant Ferran.

La nostre ciutat i el seu entorn té la particularitat de que no té gaire industria pròpia, no té recerca ni universitat, i viu del servei i el turisme, de la costa i del francès. Concessionaris de cotxes, constructores, immobiliaris i comerços canvien de mans a empresaris de major volum i inevitablement es perden tots els centres de decisió, és perd la diferenciació i entra l’uniformisme, de manera que les empreses d’aquí no son diferents de les d’allà i son simples terminals pendents del rendiment que generin.

Figueres  veu com es transforma el seu paisatge urbà i que amb ell es transforma la seva societat. Tenim al voltant d’un trenta per cent de població nouvinguda amb diferent llengua, costums i religió, acostumada a rebre ajuds i amb llocs de feina no gaire bons a la costa i frontera, una població de funcionaris elevada que tenen  bones rendes  però no generen els excedents econòmics sobre els que es creen els llocs de treball ( no és el mateix tenir com empresa la presó que la Zodiac), no tenim seus bancaries on es decideix l’obra social de les caixes, ni Universitats, ni tenim FPs, ni teixit industrial que generi aquestes inèrcies, o pregunti’s a vostè mateix si el seu fill que estudia carrera/cicles a Olot, Girona o Barcelona si podrà trobar feina a Figueres?, o si Miquel Alimentació passa de ser una empresa compradora a ser venuda i perd la seu social de Vilamala d’avui per demà, o si les empreses de transport, son simples seus administratives de pocs treballadors amb el gruix de negoci a l’Est o Marroc, o perquè el crac informàtic Figuerenc Dídac Lee té l’empresa a Girona. No és el mateix tenir un macro-escorxador amb 300 treballadors que una empresa informàtica amb 50 enginyers, i no cal universitat per això, que millor que si, cal una sinergia d’indústria/servei i cicles formatius, que tampoc tenim. L’aspecte que té tot plegat és que, anant bé, els nostres fills segurament treballaran fora i viuran aquí. Viuran aquí?, si presentem una ciutat agradable per viure!. Perquè si els hi posem malament, com està passant, tots els que puguin n’hi tant sols hi viuran, i només es quedaran aquí els que no tinguin potencial per marxar. Serà com un poble petit quan perd l’escola. I finalment  haurem d’encendre els llums de Figueres el divendres a la tarde i apagar-los el diumenge.

Es cert que la ciutat es veu diferent avui amb Santi Vila que amb l’anterior alcalde, es veuen els detall,  neteja, és veuen petites obres, i m’agrada i és positiu. Ara el salt qualitatiu només vindrà per un projecte de ciutat  que tingui en compte el concepte CIUTAT DE DALI i que utilitzi EL CASTELL DE SANT FERRANT com la plaça més important del poble de la ciutat de Figueres. Doncs aquests fets son els que diferencien Figueres de les altres ciutats. Per entendre’ns, si Banyoles té un llac on s’hi fa vida nosaltres tenim el Castell, si Vic té vida al festival de la musica, nosaltres tenim l’acústica,  i si Girona té Universitat nosaltres tenim a Dalí. Quant donarien aquestes ciutats per tenir el Dalí? I quant donarien per tenir un lloc com el Castell? Ara, no n’hi ha prou en tenir una bona herència, l’has de fer treballar.

L’oficina de Turisme a les voltes de la plaça de l’Ajuntament, un aparcament cèntric, l’antiga escola de pintura del nen Dalí al barri vell i la Casa Natal de Dalí, potenciarien el primer fet i una biblioteca, sales d’actes, enllumenat, escales mecàniques, aparcaments de bus-turistic, gimnasos municipals, escola de Musica o escola d’idiomes, i que els grans esdeveniments, com part de les Fires de la Santa Creu  es fessin al Castell potenciarien el segon.

M’agradaria que el Senyor alcalde tingués aquesta línia, que dono amb una pinzellada. Perquè això si que seria una Figueres diferent i això si que faria il·lusió. Tenir projecte, si que fa il·lusió i això es el que encara no té Figueres.

Norbert Font

Associat a Reagrupament

Els Comentaris estan tancats