Arxiu juny, 2010

Salvador Cardús: “Catalunya no necessita màrtirs, necessita triomfadors”

El passat 1 de juny, el restaurant Cal Ton de Vilafranca va ser l’escenari d’una nit memorable gràcies a la xerrada que hi va pronunciar el sociòleg Salvador Cardús. En el transcurs de l’acte, que començà amb un excel·lent sopar marca de la casa, Salvador Cardús va anar desgranant els arguments que ens duen sense apassionaments estèrils ni tergiversacions interessades a concloure que l’única sortida viable que tenim com a nació, si és que volem sobreviure, és la independència nacional.

Cardús ha elaborat, amb el rigor intel·lectual a què ens té acostumats, l’argumentari de la sobirania i el presenta arreu del país aquests darrers mesos. El discurs il·luminador del Salvador ha estat editat en forma de llibre “El camí de la independència” i parteix de la constatació general que les vies d’entesa amb Espanya, els intents d’explicar-nos, de fer pedagogia, han fracassat estrepitosament. El via crucis a què es veu sotmès l’estatut del 2006, un text que, recordem-ho, havia de tancar les expectatives nacionals per 25 anys, en són la prova més clara i, alhora, feridora.

Un cop assumit el fracàs de l’Espanya plurinacional -continuà Cardús- que només hem pretès a Catalunya; un cop constatada la impossibilitat d’una Espanya federal; un cop hem reconegut que tota via de respecte a la nostra realitat nacional és impossible, ha arribat el moment de plantejar l’únic camí que depèn exclusivament de nosaltres: l’emancipació nacional, el camí de la independència.

Cardús demanà, tanmateix, que deixem de banda el desànim, l’autoodi i la crítica estèril i comencem a treballar per oferir un projecte de país engrescador, inclusiu i generós. Som un país fantàstic que podem estar a primera línia si ens ho creiem, si fem l’esforç de construir amb rigor, amb intel·ligència i amb visió de futur un projecte modern, dinàmic i avançat de país del segle XXI.

Després de gairebé quatre hores de tertúlia, de crítica i, sobretot, també d’autocrítica, ben entrada la matinada vam cloure un dels actes més íntimament productius dels darrers mesos.

No hi ha Comentaris