Arxiu juliol, 2009

Qüestió de prioritats

sergi_de_la_fuenteA la política, com a la vida, tot és qüestió de prioritats. La meva prioritat és ajudar a que  Catalunya sigui un país normal. Tant difícil és demanar això? No busco un impossible ni una utopia, només demano que el meu país sigui un país normal. I què és, al meu entendre, un país normal? Com a primera part hi ha d’haver una consciència de nació. Som un poble amb una mateixa cultura, fruit d’anys d’història, que tenim una llengua pròpia, el català, uns costums i unes tradicions comunes. I sobretot tenim la voluntat d’ésser catalans, aquell sentiment col·lectiu que ens identifica com a nació. Cal dir, que en gran part, aquesta consciència de nació la tenim i és la base del nostre país.

En un segon terme, per tal de sentir-nos reconeguts nosaltres mateixos, com a país, necessitem ser els responsables de les nostres accions, decisions i gestions en tot allò que ens pugui afectar. Cal assumir la responsabilitat i cal poder respondre madurament pels nostres actes. I aquesta responsabilitat només la dóna la llibertat.

Som un país amb seny, madur, autònom, amb majoria d’edat i necessitem sentir-nos realitzats com a tal, allunyat d’actituds paternalistes i de tuteles exteriors que ens suposen un fre al nostre desenvolupament cultural, social i polític. Que ens respectin, com a un país normal!!! És de justícia el que demanem!!! Només volem sentir-nos lliures per fer del nostre país allò que vulguem ser. Això no és una petició gratuïta, és el clam d’un poble que té voluntat d’ésser.

Per aquest motiu, la via independentista és aquella que recull aquest sentiment. Volem ser un país lliure que decideixi lliurement. La independència, no és un objectiu en sí mateix, més aviat és un mitjà per assolir la plena normalitat política com a país.

Queda clar, per tant, que la independència ha d’ésser la nostra prioritat com a país.

Vist l’actual panorama polític del nostre país, necessitem mobilitzar-nos nacionalment per promoure i recollir aquest sentiment arreu del territori. Cal implicar a tota la societat, sumant totes les sensibilitats existents, per canalitzar aquesta il·lusió col·lectiva que ha d’ésser l’esperança del nostre país.

Reagrupament.Cat ha prés clarament la iniciativa i cal agrair al Sr. Carretero que sigui el portaveu d’aquesta plataforma ciutadana. Ara toca que tots els catalans i catalanes treballin en aquesta direcció, afegint el seu gra de sorra per tal que puguem construir el nostre país.

Sergi de la Fuente, reagrupat de l’Anoia.

3 Comentaris

Vull una moto nova!

fotocarnetpepEns volen vendre una moto que ja fa temps que no funciona i encara ens volen fer creure que és nova.

Uns mesos enrere pensava que aquesta moto es podria canviar: creia que ERC s’esforçaria per comprar-ne una de nova, amb potència i un nou motor, una moto que fes goig! Esquerra era l’únic partit que podia aconseguir aquesta fantàstica moto.

Fins aleshores tothom portava la mateixa, vella, atrofiada, amb més de 23 anys, un ciclomotor que ja no funcionava, que havia fet figa. Aquesta moto ens la volien vendre com a nova, tan sols canviant el seu pilot, re més que un dels molts enganys que hem d’observar incrèduls.

Però va arribar el dia en què tres botigues es van fusionar per la fabricació d’una nova moto, una que havia de ser el remei a tots els mals: havia de ser ràpida, potent, segura, compromesa amb el seu tripulant i que durés, havia de durar molts i molts anys immaculada. O… això ens pensàvem.
Aquesta nova moto, que semblava anar com una seda, mica en mica li començava a fallar el manillar. Els dos socis van confiar amb l’altre, i aquest la va dur a un col·lega seu de Madrid, en una fàbrica que suposadament arreglaria els problemes.

En tornar de Madrid, un dels socis veia molt diferent la moto, el manillar l’havien canviat radicalment i unes quantes peces havien trontollat a la fàbrica madrilenya. Aquella moto espanyolitzada ja no era la que tantes esperances havia despertat, en absolut, n’era una de molt diferent.
PSOE davant de la queixa d’ERC per la nova moto, els va expulsar sense cap mirament.
Sense els socis d’Esquerra, la moto anava per allà on volia el partit socialista. De l’altre botiguer, no se’n sabia res, hi era, però mai havia dit ni mitja paraula.

Un temps després…

ERC enyorava la moto que havia deixat de copilotar, el seu enyor era tant que els va fer esvair el rebuig que abans havien mostrat, en part, la moto -tot i que tarada- també era seva.
Llavors, els tres socis es van tornar a unir envoltats de joia i felicitat, s’havien tornat a trobar per conduir tots tres aquesta mateixa moto que van intentar maquillar com a nova. ERC, de cop i volta, havia oblidat el poc respecte que li havia tingut l’altre soci, el PSOE.
L’altre botiguer català, sense gosar obrir la boca per por al PSOE i content per aconseguir uns guanys econòmics sense dir res, continuava amb el seu sepulcral silenci: Al cap i a la fi, valia més allò que no pas tornar a la botiga vella i bruta que tenien abans.

El negoci funcionà…

La cosa començava a rutllar i els tres van voler treure una moto cadascú. La primera, la van batejar com ”Estatut”, un ciclomotor perfecte, preparada per fer llargs trajectes sense cap tipus de problema.
Aquesta moto que tant ens volien vendre, encara avui està en fase de proves: El PSOE fa passar la seva peculiar ITV en un taller anomenat TC. Aquest li canviarà fins i tot la ”closca”, però ens volen vendre que -si fa no fa- serà el mateix, una moto genial, ens la vendran com a nova de trinca… perquè de bons botiguers ho són, i molt!

L’altra moto que ens volen malvendre es diu Finançament, acaba de sortir de fàbrica -de la de Madrid, esclar- i ja han pactat amb els socis catalans vendre-la al nostre país, sense cap mena escrúpol. La publicitat és flagrant, inunda tots els mitjans de comunicació. El preu, és clar, el posa altra vegada la fàbrica madrilenya.

Els tres botiguers contents per vendre-la a la societat civil no han parat d’elogiar el bon preu d’una moto que en definitiva porta la marca, no catalana sinó de la fàbrica de Madrid i que la sensació de conduir-la no és de llibertat sinó de ridícul: tots els altres tenen motos més potents, més boniques i amb més cavalls. A Catalunya la gent paga més que a la resta però la moto és molt més deficient, alguna cosa falla.

Però la moto senyores i senyors, diran que és nova.

I certament n’hi ha una de nova, ja fa mesos que en el mercat hi ha una moto perfecte per tots aquells que en volem una de nova, i aquesta és Reagrupament.Cat.

És perfecte, sabeu perquè?

Porta les peces noves de trinca, s’han col·locat meticulosament perquè res falli, està perfectament definida i l’han fabricada a casa nostra, a Catalunya. S’ha treballat en una moto que ens condueixi cap a la llibertat, s’ha fet una moto a mida de les necessitats catalanes. Ens hem resignat a seguir amb un vehicle que ens venien com a miraculós però que era totalment inútil.
Aquesta nova moto està a l’abast de tothom, tothom que vulgui atrapar la llibertat podrà conduir aquesta nova moto, direcció cap a l’Estat Català.

Pep Bayà, Reagrupat de l’Anoia.

No hi ha Comentaris

Cruïlles de camins

sergi_de_la_fuenteSóc un nouvingut a la política i estic convençut de formar part d’un nou projecte engrescador fruit d’una il·lusió col·lectiva sense aturador. Mai no havia militat a cap partit i tenia un sentiment de creixent desafecció. Sincerament, no hi tenia cap interès vist l’actual panorama del nostre país. Decepció, desmotivació i resignació definia el meu estat ànim vers la política del nostre país i els pobres resultats obtinguts.

Actualment estem en un punt crucial per la història del nostre país. Estem en una cruïlla de dos camins que van en direccions oposades. Per una banda tenim l’actual camí, el camí que ens porta a una autonomia limitada dintre d’una Espanta centralista, un camí que portem caminant des dels últims anys i que hem vist que s’ha fet carregós i feixuc. L’altre camí, és el camí de l’esperança i de la il·lusió, és el camí de l’autorealització del nostre poble com a un país lliure. Aquest és el camí de la independència.

Resulta molt fàcil seguir l’actual camí, deixant-se emportar per la inèrcia, l’immobilisme i l’autocomplaença, sense tenir necessitat de canviar res. Resulta molt fàcil continuant creient que encara és possible l’encaix de Catalunya en una Espanya plural i federal, on el catalanisme serà respectat i tindrà el tracte que es mereix.  Però ja hem vist que aquest camí no ens porta enlloc! Malgrat els continus esforços realitzats, els resultats obtinguts són decebedors. I si continuem per aquest camí sense retorn, el nostre poble corre el risc de diluir-se com a nació.

Per l’altra banda tenim el camí de la independència. No deixa de ser un camí pedregós, ple d’obstacles amb molts desnivells, però no ens queda cap altra sortida com a poble que lluitar amb esperança i il·lusió per superar tots els entrebancs que ens trobem i ens posin pel camí, per tal de poder arribar a ser un petit país independent en una gran Europa.

Per poder arribar-hi, necessitem sumar les forces nacionals, aconseguint una majoria social i política unida en un front comú que obri pas pel camí  de la independència.

Estem en un punt d’inflexió! D’emergència nacional! Ha arribat l’hora dels valents!. Ara és el moment de fugir dels personalismes i de fer els sacrificis necessaris per tal de reagrupar totes les diferents sensibilitats que tenen uns mateixos fonaments. En el nostre projecte comú no hi sobra ningú i tothom ha d’aportar el seu gra de sorra per construir el nostre país. Altrament, cal estendre de manera constructiva i positiva les nostres idees per tota la societat, evitant radicalismes i sumant-hi totes les forces socials.

És l’hora de que la nostra societat recuperi l’autoestima, la dignitat, l’orgull de ser català, que puguem caminar sense por i al cap ben alt pel camí de la independència, que ens portarà a un país millor, més just i més solidari, amb més benestar social i gestionant més recursos per tothom a través des de la nostra pròpia sobirania.

Jo, ja he triat el meu camí. I tu?

Sergi de la Fuente, Reagrupat de l’Anoia.

3 Comentaris

Entrevisten en Toni Palmés a Ràdio Igualada.

El passat 16 de juliol van entrevistar al portaveu de Reagrupament Anoia, Toni Palmés a Ràdio Igualada.

Podeu trobar íntegrament l’entrevista d’àudio (i descarregar-vos-la) aquí. En Toni Palmés és entrevistat al minut 17:22, podeu fer avançar el temps sense cap mena de problema.

Salut i independència.
Reagrupament Anoia.

No hi ha Comentaris

Presentació de Reagrupament a Igualada

9--07-2009_igualada(Igualada, 10-07-2009) – Font: Reagrupament.Cat

Joan Carretero va presentar ahir Reagrupament com “una xarxa de patriotes al servei de la independència i el benestar dels catalans”. Tot i que molts mitjans han fet una “apagada informativa” a Reagrupament, Carretero va afirmar confiar en el factor humà i el boca-orella per créixer en nombre d’associats i de suport ciutadà.


Joan Carretero va fer aquestes manifestacions durant l’acte de presentació pública de Reagrupament a l’Anoia, que va aplegar prop de dues-centes cinquanta persones a l’Hotel Ciutat d’Igualada.

Segons l’ex-conseller de Governació, la política catalana es troba en ‘un carreró sense sortida’ . Per això va defensar Reagrupament com un projecte per fer possible la independència de Catalunya, ‘una solució viable i necessària’ davant ‘el fracàs’ de les diferents estratègies del catalanisme polític dels últims anys. L’objectiu fonamental de Reagrupament és assolir la majoria absoluta al Parlament de Catalunya les properes eleccions per proclamar unilateralment la independència.

Els partits polítics s’han de definir com a independentistes o com a unionistes; o la via de Kosovo o la de Múrcia

L’actual incompliment de l’Estatut demostra que la relació de Catalunya amb Espanya ‘està acabada’ i ‘no té cap garantia de millora’ sinó que ‘més aviat sembla atrapada en el temps’. El líder d’aquesta associació política va afirmar que després de les promeses fallides de la Unió Europea i l’Espanya federal, l’únic encaix polític de Catalunya passa per la creació d’un estat propi o bé per la ‘dissolució final en una comunitat autònoma de règim comú més’. Per fer com Kosovo o bé per igualar-se a Múrcia.

Aquesta dicotomia obliga els partits polítics a definir-se davant la ciutadania com a independentistes o bé com a unionistes, sense més posicionaments possibles, ja que ‘a Catalunya no es pot fer política ni de dretes ni d’esquerres perquè tot es decideix a Madrid’. Per exemple, l’exconseller de Governació va explicar que des de Catalunya ‘no es pot fer res per afrontar la triple crisi que pateixen comarques com l’Anoia, perquè no tenim capacitat normativa ni recursos suficients per impulsar les mesures necessàries’.

Els polítics actuals prioritzen la fidelitat al partit per sobre dels valors de transparència, austeritat i eficiència

Així mateix, el líder de Reagrupament va apuntar com a segon eix del seu projecte la regeneració democràtica, punt en què va criticar l’actual classe política catalana per prioritzar la fidelitat als partits en lloc de valors com la transparència, la eficiència i l’austeritat, molt més comuns al Regne Unit o als països nòrdics.

Abans de la intervenció de Carretero, el professor universitari d’economia Emili Valdero va explicar que ‘la manca de competències per aplicar mesures contra la crisi econòmica i el dèficit fiscal tenen conseqüències molt negatives sobre els catalans’, que ‘si tinguéssim Estat seríem la quarta economia europea’.

Toni Palmés, portaveu de Reagrupament-Anoia va definir el projecte com una ‘resposta de regeneració política honesta i inequívocament sobiranista’, que ‘també incorpora la rauxa’.

Pel que fa a les despeses de l’acte, aquest va tenir un cost  de 944 € en despeses de publicitat (la sala de l’Hotel Ciutat d’Igualada fou cedida a canvi de fer-hi el sopar amb 60 persones). Es van recaptar uns donatius de 408 €, per la qual cosa queda un dèficit de 546 €.

Foto: Anoiadiari.cat

Més informació:

4 Comentaris

Benvinguts!

Benvinguts tots i totes al web de Reagrupament Anoia.

En aquest espai els membres de Reagrupament diran la seva i reflexionaran en veu alta sobre l’estat del País i de la comarca de l’Anoia. Podeu deixar els vostres comentaris i també dir què en penseu sobre tot plegat, sense pudor ni cap mena de recel, aquest moviment és de tots i per tots, sense la unió no ho aconseguirem.

Reagrupament és una associació cultural que té dos objectius a assolir: La independència de Catalunya i la regeneració política. Des de l’Anoia hi treballem per fer-ho possible. Si tu ho vols, hi pots col·laborar: Reagrupa’t!

També ens pots trobar al Facebook.

anoia(a)reagrupament.cat – http://www.reagrupament.cat/anoia/ – http://www.reagrupament.cat

Salut i independència!

No hi ha Comentaris