Vull una moto nova!


fotocarnetpepEns volen vendre una moto que ja fa temps que no funciona i encara ens volen fer creure que és nova.

Uns mesos enrere pensava que aquesta moto es podria canviar: creia que ERC s’esforçaria per comprar-ne una de nova, amb potència i un nou motor, una moto que fes goig! Esquerra era l’únic partit que podia aconseguir aquesta fantàstica moto.

Fins aleshores tothom portava la mateixa, vella, atrofiada, amb més de 23 anys, un ciclomotor que ja no funcionava, que havia fet figa. Aquesta moto ens la volien vendre com a nova, tan sols canviant el seu pilot, re més que un dels molts enganys que hem d’observar incrèduls.

Però va arribar el dia en què tres botigues es van fusionar per la fabricació d’una nova moto, una que havia de ser el remei a tots els mals: havia de ser ràpida, potent, segura, compromesa amb el seu tripulant i que durés, havia de durar molts i molts anys immaculada. O… això ens pensàvem.
Aquesta nova moto, que semblava anar com una seda, mica en mica li començava a fallar el manillar. Els dos socis van confiar amb l’altre, i aquest la va dur a un col·lega seu de Madrid, en una fàbrica que suposadament arreglaria els problemes.

En tornar de Madrid, un dels socis veia molt diferent la moto, el manillar l’havien canviat radicalment i unes quantes peces havien trontollat a la fàbrica madrilenya. Aquella moto espanyolitzada ja no era la que tantes esperances havia despertat, en absolut, n’era una de molt diferent.
PSOE davant de la queixa d’ERC per la nova moto, els va expulsar sense cap mirament.
Sense els socis d’Esquerra, la moto anava per allà on volia el partit socialista. De l’altre botiguer, no se’n sabia res, hi era, però mai havia dit ni mitja paraula.

Un temps després…

ERC enyorava la moto que havia deixat de copilotar, el seu enyor era tant que els va fer esvair el rebuig que abans havien mostrat, en part, la moto -tot i que tarada- també era seva.
Llavors, els tres socis es van tornar a unir envoltats de joia i felicitat, s’havien tornat a trobar per conduir tots tres aquesta mateixa moto que van intentar maquillar com a nova. ERC, de cop i volta, havia oblidat el poc respecte que li havia tingut l’altre soci, el PSOE.
L’altre botiguer català, sense gosar obrir la boca per por al PSOE i content per aconseguir uns guanys econòmics sense dir res, continuava amb el seu sepulcral silenci: Al cap i a la fi, valia més allò que no pas tornar a la botiga vella i bruta que tenien abans.

El negoci funcionà…

La cosa començava a rutllar i els tres van voler treure una moto cadascú. La primera, la van batejar com ”Estatut”, un ciclomotor perfecte, preparada per fer llargs trajectes sense cap tipus de problema.
Aquesta moto que tant ens volien vendre, encara avui està en fase de proves: El PSOE fa passar la seva peculiar ITV en un taller anomenat TC. Aquest li canviarà fins i tot la ”closca”, però ens volen vendre que -si fa no fa- serà el mateix, una moto genial, ens la vendran com a nova de trinca… perquè de bons botiguers ho són, i molt!

L’altra moto que ens volen malvendre es diu Finançament, acaba de sortir de fàbrica -de la de Madrid, esclar- i ja han pactat amb els socis catalans vendre-la al nostre país, sense cap mena escrúpol. La publicitat és flagrant, inunda tots els mitjans de comunicació. El preu, és clar, el posa altra vegada la fàbrica madrilenya.

Els tres botiguers contents per vendre-la a la societat civil no han parat d’elogiar el bon preu d’una moto que en definitiva porta la marca, no catalana sinó de la fàbrica de Madrid i que la sensació de conduir-la no és de llibertat sinó de ridícul: tots els altres tenen motos més potents, més boniques i amb més cavalls. A Catalunya la gent paga més que a la resta però la moto és molt més deficient, alguna cosa falla.

Però la moto senyores i senyors, diran que és nova.

I certament n’hi ha una de nova, ja fa mesos que en el mercat hi ha una moto perfecte per tots aquells que en volem una de nova, i aquesta és Reagrupament.Cat.

És perfecte, sabeu perquè?

Porta les peces noves de trinca, s’han col·locat meticulosament perquè res falli, està perfectament definida i l’han fabricada a casa nostra, a Catalunya. S’ha treballat en una moto que ens condueixi cap a la llibertat, s’ha fet una moto a mida de les necessitats catalanes. Ens hem resignat a seguir amb un vehicle que ens venien com a miraculós però que era totalment inútil.
Aquesta nova moto està a l’abast de tothom, tothom que vulgui atrapar la llibertat podrà conduir aquesta nova moto, direcció cap a l’Estat Català.

Pep Bayà, Reagrupat de l’Anoia.

Els Comentaris estan tancats