Arxiu agost, 2009

Catalunya oprimida

altarribaA la plaça de Santa Maria de Cubelles hi ha una escultura de ferro erigida en motiu de la diada nacional de Catalunya. A la placa commemorativa hi apareix el títol; “El geni i la força bruta”, a sota una frase; “El sentiment del poble català no es pot oprimir”.

A principis del mes d’agost, sobre el gran pedestal que aguanta l’escultura hi havia també dos anuncis de paper que utilitzaven aquesta obra d’art com a suport publicitari, el primer deia; “Transportes y mudanzas, tf, adreça….”, el segon; “Alquilo apartamento en la playa, zona paseo marítim, tf, adreça…”.

Sense voler vaig comparar aquesta curiosa composició amb la situació actual de Catalunya, concretament amb el tarannà de la seva classe política i de la gran decepció que està provocant al poble. Les gran proclames fetes per part dels dirigents dels partits en favor de la Catalunya nacional, s’han quedat en no res, precisament per les accions del mal govern i de la mala oposició d’aquells que van generar aquestes proclames.

Això ha provocat una pèrdua de credibilitat, de manca de sintonia amb els catalans i d’absència de coherència per part dels partits nacionalistes.

Que el sentiment del poble català és oprimit no és cap novetat, al cap i a la fi fa segles que això està passant, el que sí és nou, és l’oblit per part dels qui tenen el deure a nivell institucional de defensar aquest sentiment. El catalans de bona fe, senzills, treballadors, orgullosos de forma part d’una comunitat diferent i única veuen astorats com el gran projecte nacional s’esvaeix.

A Cubelles vaig ser jo qui va treure els dos anuncis i d’aquesta manera restablir la dignitat d’una escultura que per mi simbolitzava moltes coses més.

Catalunya necessita més que mai gent disposada a lluitar contra els atacs que la posen en perill com a nació, necessita gent insubornable, amb capacitat de sacrifici, necessita gent que treballi cada dia per aconseguir la seva llibertat.

Fa 78 anys que el President Macià va dir des del balcó de la Generalitat; “Catalans sapigueu fer-vos dignes de Catalunya”.

A Reagrupament he trobat persones dignes que creuen veritablement que el sentiment del poble català no es pot oprimir.

Jordi Altarriba, reagrupat de l’Anoia.

4 Comentaris

Es posa en marxa l’assemblea de Reagrupament de l’Alta Segarra

Dins l’actual marc sociopolític català, ens trobem davant un moment de renovació: ha nascut un nou moviment associatiu sota el nom de Reagrupament, degut a la desafecció de la societat catalana vers els seus polítics i a la mala gestió d’aquests.

Reagrupament és un moviment transversal, d’ampli espectre ideològic, que prioritza l’eix nacional. Creiem que la nostra supervivència com a nació, el progrés de Catalunya i el benestar dels seus ciutadans només es poden aconseguir amb la independència. El projecte, encapçalat per Joan Carretero, també té la voluntat de “desmarcar-se de les pràctiques tradicionals per regenerar la política i superar la desafecció d’una part cada cop més important de la ciutadania”. Reagrupament aposta, entre altres mesures, per “l’austeritat, la meritocràcia, l’excel·lència, la limitació de mandats, la transparència efectiva i la fi del clientelisme”.

En aquest sentit s’ha volgut crear l’assemblea de Reagrupament de l’Alta Segarra. L’assemblea, ja constituïda, s’ha reunit vàries vegades per escollir la gestora provisional i per fixar els objectius i l’estratègia a seguir, establint un pla de treball on es marquen les prioritats. El principal objectiu d’aquesta és donar a conèixer els dos eixos bàsics que configuren l’oferta de Reagrupament: l’articulació d’una majoria que permeti proclamar la independència unilateralment al Parlament, i la regeneració política. És necessari situar l’ independentisme a l’eix del debat polític català i crear un marc per afavorir el creixement de la base social de l’ independentisme, fomentant-ne el debat i la conscienciació social per a la independència dels Països Catalans. Com el seu nom indica, tenim l’objectiu de reagrupar tota la gent que cregui en el poble català i que vegi, com a únic camí de supervivència, la nostra independència.

Dins l’important creixement que Reagrupament està tenint per totes les terres catalanes, creiem que la nostre comarca, l’Alta Segarra, s’ha de sumar a una possibilitat històrica per aglutinar a totes aquelles forces que creuen en la llibertat del nostre poble, aconseguint d’aquesta manera que l’Alta Segarra ocupi el lloc que es mereix dins el mapa polític i social de Catalunya. És per això que animem a tots aquells altsegarrencs que comparteixen els mateixos objectius que nosaltres a sumar-se a Reagrupament i a col·laborar-hi activament.

Si voleu més informació podeu visitar la pàgina web www.reagrupament.cat.

Assemblea de Reagrupament de l’Alta Segarra

No hi ha Comentaris

La resposta a Jordi Basté

sergi_de_la_fuenteJordi Basté, es convertirà  en l’involuntari protagonista d’aquesta nota. El conegut periodista – a qui s’ha de felicitar per l’éxit del seu programa El món a RAC1 – ara farà uns tres o quatre mesos, estava fent uns comentaris sobre la situació actual de la política catalana i sobre la defensa dels interessos nacionals de Catalunya, incidint en el fet de que els catalans som pocs i mal avinguts. Va fer la següent reflexió, que tinc gravada a la memòria, que venia a dir : “ Amb lo fàcil que seria tenir quatre idees bàsiques, només quatre i  anar tots a una. Si això s’aconseguís … endavant les atxes!”

Ara deixarem tranquil al Sr. Jordi Basté, però no la seva simple però profunda reflexió, que estic convençut que compartim la majoria de la nostra societat. Amb lo fàcil que seria tenir quatre idees bàsiques i anar tots units defensant els interessos nacionals de Catalunya com a prioritat, per sobre dels interessos partidaris?

Sincerament, penso que aquesta pregunta ens la fem tots ja que tothom som els afectats. Som tota la nostra societat catalana, que veiem com està el pati, i pensem que així no anem bé. Som tots aquells catalans i catalanes que pensen que alguna cosa s’ha de fer per promoure un canvi de generi esperança i il·lusió en el nostre país. Som tots aquells que creiem que s’ha d’impulsar una regeneració de la política per tal que sigui molt més propera a la societat. Som tots aquells que hem vist que per defensar els interessos nacionals de Catalunya, la independència és la nostra eina per assolir un país normal i sobirà, generant un major benestar i riquesa social.

El projecte de Reagrupament dona resposta a la pregunta. Com ja sabeu hi ha dues idees bàsiques, la lluita per la independència i la regeneració democràtica i política. A més és un moviment obert i  d’ampli espectre, a on tota la societat catalana hi té cabuda, on totes les sensibilitats nacionals hi poden treballar per un objectiu comú. Reagrupament és ben bé la resposta a la necessitat de la nostra ciutadania i a les seves aspiracions d’autogovern. És precisament l’aire fresc que necessita la nostra societat. És exactament l’arma més potent que podem utilitzar, ja que ningú podrà aturar les aspiracions d’un canvi polític basat en la il·lusió i en l’esperança d’un futur millor per Catalunya i per la seva gent.

Necessitem unificar les forces, sumar els esforços de tothom, que la gent s’hi vagi implicant en un projecte engrescador, ple de rauxa i esperança, que desperti la consciència adormida de un país, que malgrat tot, té voluntat de ser i que lluiti de forma pacifica i democràtica pels drets nacionals de Catalunya, convertint la nostra patria en un país sobirà. Aquest és l’objectiu de Reagrupament, aquest és el repte de tots.

Com diria el Sr. Jordi Basté: “ Endavant les atxes!!!”

Sergi de la Fuente, reagrupa’t de l’Anoia.

3 Comentaris

Sense finançament no hi ha paradís

davidpratcarnet2Al consultori del metge…

Doctor, tinc un problema: Veurà, jo sóc polític i acabo de tancar un tracte d’allò més important, no sé si sap del que parlo. Bé, sigui com sigui la qüestió és que la gent no m’entén. Vaig pensar que jo tenia un problema, perquè en són molts els que dubten de mi i que em recriminen els meus actes, però de seguida vaig desestimar aquesta opció. El problema el tenen ells, clarament! Li explico la situació: fa poc temps, vaig votar en contra de l’aprovació de l’Estatut de Catalunya perquè em semblava molt poca cosa. Aquesta negativa vers la llei orgànica catalana em va fer abandonar el tripartit -que havia consolidat pocs anys abans-. Es van celebrar eleccions anticipades i, tot i la meva davallada de vots -segur que per culpa d’irregularitats a les urnes que devia maquinar un tal Carretero, no sé si el coneix- vaig tornar a formar el tripartit que mesos abans havia desfet per estar-hi en desacord. Ara, acabo de firmar un finançament que, i que quedi entre nosaltres, en el millor dels casos només incompleix els 3 punts base de l’Estatut, un model de finançament basat en aquell estatut que vaig votar-hi en contra i que em semblava massa poc pels catalans i per Catalunya però que ara, lògicament, doctor, com podrà entendre, hi he firmat a favor perquè dóna molt per Catalunya tot i estar en un marc estatutari pobre i descafeïnat tal com vaig dir en el seu moment. Vostè m’entén, oi?

Moments després, entra un altre pacient al consultori mèdic..

Doctor, tinc un problema, i no, no és el 3%: Veurà jo sóc polític i acabo de votar en contra d’un tracte molt important, no sé si sap del que parlo. Bé, sigui com sigui la qüestió és que la gent no m’entén. Vaig pensar que jo tenia un problema, perquè en són molts els que dubten de mi i que em recriminen els meus actes, però de seguida vaig desestimar aquesta opció. El problema el tenen ells, clarament! Li explico la situació: fa poc temps, vaig votar a favor de l’aprovació de l’Estatut de Catalunya que jo mateix vaig anar a pactar a Madrít amb el ZP. El tripartit va fer figa i es van celebrar eleccions anticipades i, tot i la meva creixença de vots -que no va ser pas gràcies al que té un cognom d’una ciutat catalana que comença per Llei i acaba per -da, és clar- vaig tornar a menjar-me els torrons a la oposició. Ara, acabo de rebutjar un finançament que, i que quedi entre nosaltres, ni hem mirat si incompleix o no l’Estatut, un model de finançament basat en aquell estatut que vaig pactar a la Moncloa. Ara, lògicament, doctor, com podrà entendre hi he firmat en contra perquè dóna molt poc per Catalunya i tota la pesca, no pas perquè estant a la oposició haig de desmarcar-me de tot allò que fa el Govern i aconseguir vots com sigui per intentar recuperar la presidència, eh? Que quedi clar… Vostè m’entén, oi?


David Prat, reagrupat de l’Anoia.
http://www.escoltamaca.blogspot.com

Font original de l’escrit: www.escoltamaca.blogspot.com/2009/07/sense-financament-no-hi-ha-paradis.html

3 Comentaris