Catalunya oprimida


altarribaA la plaça de Santa Maria de Cubelles hi ha una escultura de ferro erigida en motiu de la diada nacional de Catalunya. A la placa commemorativa hi apareix el títol; “El geni i la força bruta”, a sota una frase; “El sentiment del poble català no es pot oprimir”.

A principis del mes d’agost, sobre el gran pedestal que aguanta l’escultura hi havia també dos anuncis de paper que utilitzaven aquesta obra d’art com a suport publicitari, el primer deia; “Transportes y mudanzas, tf, adreça….”, el segon; “Alquilo apartamento en la playa, zona paseo marítim, tf, adreça…”.

Sense voler vaig comparar aquesta curiosa composició amb la situació actual de Catalunya, concretament amb el tarannà de la seva classe política i de la gran decepció que està provocant al poble. Les gran proclames fetes per part dels dirigents dels partits en favor de la Catalunya nacional, s’han quedat en no res, precisament per les accions del mal govern i de la mala oposició d’aquells que van generar aquestes proclames.

Això ha provocat una pèrdua de credibilitat, de manca de sintonia amb els catalans i d’absència de coherència per part dels partits nacionalistes.

Que el sentiment del poble català és oprimit no és cap novetat, al cap i a la fi fa segles que això està passant, el que sí és nou, és l’oblit per part dels qui tenen el deure a nivell institucional de defensar aquest sentiment. El catalans de bona fe, senzills, treballadors, orgullosos de forma part d’una comunitat diferent i única veuen astorats com el gran projecte nacional s’esvaeix.

A Cubelles vaig ser jo qui va treure els dos anuncis i d’aquesta manera restablir la dignitat d’una escultura que per mi simbolitzava moltes coses més.

Catalunya necessita més que mai gent disposada a lluitar contra els atacs que la posen en perill com a nació, necessita gent insubornable, amb capacitat de sacrifici, necessita gent que treballi cada dia per aconseguir la seva llibertat.

Fa 78 anys que el President Macià va dir des del balcó de la Generalitat; “Catalans sapigueu fer-vos dignes de Catalunya”.

A Reagrupament he trobat persones dignes que creuen veritablement que el sentiment del poble català no es pot oprimir.

Jordi Altarriba, reagrupat de l’Anoia.

Els Comentaris estan tancats