Arxiu setembre, 2009

Una mestra d’institut viola la Llei d’educació

davidpratcarnet2Uns companys han començat 1r de batxillerat a l’Institut Pere Vives d’Igualada. El canvi i pas d’ESO a educació postobligatòria els ha comportat molts canvis, però me n’han destacat un en què tots han coincidit: entre un sentiment d’estupefacció i indignació m’han explicat que la seva professora de matemàtiques imparteix les classes totalment en castellà. La mestra, fins i tot quan és preguntada en català, respon en la llengua de Cervantes.

Obviant les qüestions legals, per si no fossin prou determinants, des de la lògica i moral educativa la postura d’aquesta professora no té ni cap ni peus: Els alumnes reben al llarg de la seva vida escolar l’educació en català. Les matemàtiques de batxillerat són una continuació de les d’ESO, apreses en llengua catalana, la qual cosa vol dir que aquest canvi d’idioma que s’inventa l’E.R. (les seves inicials) suposa un canvi brutal per tots els alumnes. Ara tot és en castellà: Apunts, explicacions, preguntes, respostes, absolutament tot. Aquest trasbals preocupa a tothom menys a la professora, que durant anys ha fet cas omís de les reclamacions i queixes que ha anat rebent i que ha ignorat, una rere l’altra.

Ignorades de la mateixa manera que ho fa amb la llei: segons la Llei d’educació de Catalunya, article 11.B: “Les activitats educatives [...] han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera [...].” Més clar, l’aigua.

Ras i curt: la professora de matemàtiques d’aquest institut (que és públic, per acabar-ho d’adobar) incompleix la llei, a més a més de dificultar les tasques d’aprenentatge de tots els que han de suportar les seves classes en una llengua que no és la seva, i que són ignorats quan demanen ésser ensenyats en català. I no només això, sinó que també m’han demanat un total anonimat per no rebre represàlies de cap tipus.

Després hem de llegir a segons quins diaris que el “castellà està perseguit a Catalunya”, que als alumnes que demanen “anar al lavabo” en castellà se’ls ha d’ignorar i que “el Govern obliga a fer-ho” (obligar a parlar en català, no anar al lavabo), que els mestres que parlen en castellà són “marginats i maltractats psicològicament”, paraules textuals de Telemadrít, i un llarg etcètera de mentides, difamacions i atacs constants. Tot això ho hem de sentir mentre la professora de matemàtiques E.R. explica que “el seno, el coseno y la tangente son las tres funciones más importantes de la trigonometría’’, i que quan és preguntada en català, ella respon en la llengua de La Patria.

I el pitjor de tot és que no és l’única… Avui encara hi ha gent que es pregunta per què cal la independència del nostre país. Potser és que no hi ha prou raons? A més a més d’econòmiques, també en trobem de socials i culturals. La nostra llengua no serà tal fins que no tingui al seu costat un estat independent que l’ajudi.
David Prat, Reagrupat de l’Anoia.

http://www.escoltamaca.blogspot.com

I el pitjor de tot és que no és l’única… Avui encara hi ha gent que es pregunta per què cal la independència del nostre país. Potser és que no hi ha prou raons? A més a més d’econòmiques, també en trobem de socials i culturals. La nostra llengua no serà tal fins que no tingui al seu costat un estat independent que l’ajudi.

11 Comentaris

Dos collons arenys

fotocarnetpepArenys de Munt, aquest poble està donant una lliçó a la classe política actual. Demostren que quan es vol aconseguir un objectiu, tot és possible, i no cal anar de branca en branca, com ho fan els nostres polítics sobiranistes, de caire nacional.

Tot i ser una entitat privada, que és qui promou la consulta, a aquesta li donen suport la majoria dels partits del consistori, felicitats.

Ha estat un poble del Maresme i no el parlament qui ha tingut dos collons de tirar endavant la consulta. Recordem que el mateix parlament va rebutjar la iniciativa legitima popular, no fa pas gaire, i la va titllar de anticonstitucional i antiestatutària .

I ara què senyors del parlament?! Sí! vosaltres els polítics que us dieu independentistes o sobiranistes, ara doneu suport al poble d’Arenys de Munt… la feina que havíeu de fer vosaltres, la fa el poble d’Arenys sense complexos. Ells han pensat com poder fer aquesta consultar i ho han aconseguit, cosa que el parlament n’hi s’han mogut.

Felicitats el poble d’Arenys, per posar sobre la taula el tema cabdal del nostre país, el dret a decidir. I també la gran mostra de suport per part del partits del poble, repeteixo del poble, ells estan demostrant que no es una utopia la independència sinó la gran oportunitat perquè el nostre país tiri endavant i formar un estat propi .

Faig una crida a tots els polítics del parlament, a aquells que són independentistes i als altres que diuen ser sobiranistes. A veure quan vosaltres treballeu per proclamar la independència del nostre país, colla de poltronaires.

Felicitats el poble Arenys de Munt!!! ENDAVANT!!!

Pep Bayà, Reagrupat Anoia

2 Comentaris

Fem un pas endavant

sergi_de_la_fuenteHi ha dos tipus de societats: les que se senten vives i les que estan en procés de deixar de ser-ho. També n’hi ha un tercer  tipus, que són les societats mortes, però com que ja són mortes no s’hi pot fer res per revifar-les, i per tant no cal perdre el temps en aquesta tipologia. Les societats vives són les que viuen amb il·lusió el present amb el màxim progrés social possible i amb l’esperança del millor benestar per a les generacions futures.

No cal dir que aquest sentiment de societat viva es fonamenta en una identitat forta, una cultura pròpia i una llengua comuna, en autoestima social i en dignitat nacional.

A l’altra banda tenim les societats en procés de morir-se, seguint una lenta agonia que té el seriós risc de ser irreversible. Són aquelles societats que no són respectades per les altres, que no tenen identitat pròpia o bé la van perdent progressivament, diluint-se con el sucre en un “café para todos”. Són aquelles societats conformistes amb tot allò que els donen, que viuen en l’autocomplaença i en la comoditat d’un mínim benestar, submises i resignades, amb manca d’esperit crític, i que finalment acabaran morint.

I jo et pregunto, on classificaries la nostra societat catalana? Consideres sincerament que Catalunya és una societat que viu amb plenitud tota la seva potencialitat, o bé consideres que Catalunya és una societat adormida, acomodada, resignada i immobilista on és molt difícil canviar res i per aquest motiu hem d’acceptar-nos tal com som i anar fent?

Jo, personalment, no veig una il·lusió col·lectiva, no veig que el nostre país sigui respectat com es mereix, no veig que la nostra societat tingui prou autoestima i vagi amb el cap ben alt. Bona part dels responsables d’aquesta desafecció nacional han estat els nostres responsables polítics, que en són còmplices, ja que han mantingut i perpetuat la dependència de Catalunya vers Espanya, i en les seves prioritats no està la defensa dels interessos nacionals sinó els propis interessos partidaris, ni tampoc que Catalunya sigui una societat viva, realment viva. Als actuals polítics els falta coratge, valentia i un real sentit de país.

El fracàs del finançament aconseguit és un bon exemple d’aquesta ineptitud. Ens han dit que és un acord històric, el millor acord possible en les circumstàncies actuals, però el que és segur és que aquest pacte de finançament no és el que Catalunya es mereix. I ja veureu com queda l’Estatut després de la resolució del Tribunal Constitucional…Només de pensar que un òrgan espanyol judicial totalment polititzat, pugui decidir el destí del nostre país al seu criteri… Per ser honest, espero que sigui declarat inconstitucional, i quan més punts afectats millor… així tothom podrà veure que Catalunya no hi té cabuda en l’actual sistema autonomista. I si no reaccionem degudament, Catalunya estarà en un seriós risc de deixar de ser, de diluir-se com a societat viva i passar a ser una societat resignada i morta.

Algú, una vegada em va dir que viure amb por és no viure. I doncs, que hem de fer per viure? Què hem de fer perquè la nostra societat catalana se senti realment viva? Molt fàcil, no viure amb por. Però de què no hem de tenir por? El nostre màxim enemic som nosaltres mateixos. Hem de fer un pas endavant i comprometre’ns amb un nou projecte social i nacional regenerador, que torni l’esperança i la il·lusió al nostre país.

Precisament aquest és el propòsit de Reagrupament, associació promoguda per Joan Carretero, que defensa la independència de Catalunya i la regeneració política i democràtica del nostre país. L’objectiu és sumar i reagrupar totes les sensibilitats nacionals que defensin que Catalunya és una nació i que tenim a dret a  ser un Estat propi lliure amb la finalitat de promoure una candidatura transversal i unitària a les eleccions al Parlament. La independència és possible i necessària, i només depèn de la voluntat dels catalans.

Estic plenament convençut que el moviment de REAGRUPAMENT genera la il·lusió, la rauxa i l’esperança que Catalunya necessita per tornar a sentir-se un país lliure i una societat viva. T’hi apuntes? Fas un pas endavant?

Sergi de la Fuente, Reagrupat de l’Anoia.

1 Comentari