Fem un pas endavant


sergi_de_la_fuenteHi ha dos tipus de societats: les que se senten vives i les que estan en procés de deixar de ser-ho. També n’hi ha un tercer  tipus, que són les societats mortes, però com que ja són mortes no s’hi pot fer res per revifar-les, i per tant no cal perdre el temps en aquesta tipologia. Les societats vives són les que viuen amb il·lusió el present amb el màxim progrés social possible i amb l’esperança del millor benestar per a les generacions futures.

No cal dir que aquest sentiment de societat viva es fonamenta en una identitat forta, una cultura pròpia i una llengua comuna, en autoestima social i en dignitat nacional.

A l’altra banda tenim les societats en procés de morir-se, seguint una lenta agonia que té el seriós risc de ser irreversible. Són aquelles societats que no són respectades per les altres, que no tenen identitat pròpia o bé la van perdent progressivament, diluint-se con el sucre en un “café para todos”. Són aquelles societats conformistes amb tot allò que els donen, que viuen en l’autocomplaença i en la comoditat d’un mínim benestar, submises i resignades, amb manca d’esperit crític, i que finalment acabaran morint.

I jo et pregunto, on classificaries la nostra societat catalana? Consideres sincerament que Catalunya és una societat que viu amb plenitud tota la seva potencialitat, o bé consideres que Catalunya és una societat adormida, acomodada, resignada i immobilista on és molt difícil canviar res i per aquest motiu hem d’acceptar-nos tal com som i anar fent?

Jo, personalment, no veig una il·lusió col·lectiva, no veig que el nostre país sigui respectat com es mereix, no veig que la nostra societat tingui prou autoestima i vagi amb el cap ben alt. Bona part dels responsables d’aquesta desafecció nacional han estat els nostres responsables polítics, que en són còmplices, ja que han mantingut i perpetuat la dependència de Catalunya vers Espanya, i en les seves prioritats no està la defensa dels interessos nacionals sinó els propis interessos partidaris, ni tampoc que Catalunya sigui una societat viva, realment viva. Als actuals polítics els falta coratge, valentia i un real sentit de país.

El fracàs del finançament aconseguit és un bon exemple d’aquesta ineptitud. Ens han dit que és un acord històric, el millor acord possible en les circumstàncies actuals, però el que és segur és que aquest pacte de finançament no és el que Catalunya es mereix. I ja veureu com queda l’Estatut després de la resolució del Tribunal Constitucional…Només de pensar que un òrgan espanyol judicial totalment polititzat, pugui decidir el destí del nostre país al seu criteri… Per ser honest, espero que sigui declarat inconstitucional, i quan més punts afectats millor… així tothom podrà veure que Catalunya no hi té cabuda en l’actual sistema autonomista. I si no reaccionem degudament, Catalunya estarà en un seriós risc de deixar de ser, de diluir-se com a societat viva i passar a ser una societat resignada i morta.

Algú, una vegada em va dir que viure amb por és no viure. I doncs, que hem de fer per viure? Què hem de fer perquè la nostra societat catalana se senti realment viva? Molt fàcil, no viure amb por. Però de què no hem de tenir por? El nostre màxim enemic som nosaltres mateixos. Hem de fer un pas endavant i comprometre’ns amb un nou projecte social i nacional regenerador, que torni l’esperança i la il·lusió al nostre país.

Precisament aquest és el propòsit de Reagrupament, associació promoguda per Joan Carretero, que defensa la independència de Catalunya i la regeneració política i democràtica del nostre país. L’objectiu és sumar i reagrupar totes les sensibilitats nacionals que defensin que Catalunya és una nació i que tenim a dret a  ser un Estat propi lliure amb la finalitat de promoure una candidatura transversal i unitària a les eleccions al Parlament. La independència és possible i necessària, i només depèn de la voluntat dels catalans.

Estic plenament convençut que el moviment de REAGRUPAMENT genera la il·lusió, la rauxa i l’esperança que Catalunya necessita per tornar a sentir-se un país lliure i una societat viva. T’hi apuntes? Fas un pas endavant?

Sergi de la Fuente, Reagrupat de l’Anoia.

Els Comentaris estan tancats