Arxiu juliol, 2011

Retallades sanitàries: la circumcisió espanyola

Fa uns dies a Igualada hi va haver una manifestació molt reeixida -va col·lapsar la Plaça de l’Ajuntament- a raó de les retallades en sanitat aplicades per la Generalitat que, òbviament, també afecten als serveis sanitaris de la capital de l’Anoia. Una de les queixes més punyents era el fet que només hi hagi a partir d’ara una única ambulància durant tota la nit a Igualada (35mil habitants).

Però com aquest cas, un pèl anecdòtic, en podem trobar milers arreu del nostre país: Llistes d’esperes interminables, ancians que no viuran prou per ser operats, infermers que hauran de cobrir els companys de baixa i continuar la seva feina, menys serveis mòbils, atenció menys exhaustiva, plantes d’hospital tancades, eliminació de llits, etcètera.

Les retallades a nivell sanitari són sagnants. Com passa en situacions d’aquestes, tothom es queixa, reivindicant uns drets que creu fonamentals i inapel·lables (sanitat, educació, serveis socials…) i que efectivament ho són. Però m’agradaria saber què aporten per resoldre aquest problema. Un problema que, en aquestes ratlles, no pretenc negar ja que seria absurd, ni tampoc frivolitzar o desmerèixer. Sens dubte, és un tema cabdal i importantíssim que esquitxa a tots els ciutadans del país. Però, repeteixo, què proposa la gent que surt a manifestar-se? Què proposen els que, tot i no sortir al carrer a queixar-se, estan en desacord amb aquestes retallades? És innegable que Catalunya passa per un temps de penúries econòmiques flagrants i que no hi ha ni cinc de calaix. Tenim un dèficit (a més a més del fiscal amb Espanya) de més de 10mil milions d’euros. És evident que s’ha d’aturar el forat que tenim a la butxaca. Però la pregunta és com. Com es pot fer sinó retallant?

Els 1000 milions d’euros que s’han estalviat en tema de sanitat equivalen a una ridícula part del dèficit fiscal català, que oscil·la els 22mil milions d’euros. Per 1000 milions d’euros s’ha hagut de prescindir d’un munt de serveis sanitaris importantíssims i milers de persones surten al carrer a reivindicar-los. Estem tocant temes tant bàsics d’un país com la sanitat, estem jugant amb la salut de totes i tots els catalans (que no tenen mútua privada clar) perquè aquí no ens queda ni un ral, és clar, hem de ser solidaris i regalar cada any 22mil milions d’euros a Espanya. Quina és, doncs, la solució? Sortir al carrer i enfadar-se molt, o aconseguir retenir aquests 22mil milions d’euros que marxen cap a les espanyes i no tornen? No vaig veure a ningú reclamant això l’altre dia a la plaça de l’Ajuntament…

David Prat.
Associat de Reagrupament.

http://www.lletresferides.cat/davidprat
http://www.twitter.com/DavidPrat

No hi ha Comentaris

MatriculCA’T Homs!

Fa uns dies vam llegir com el portaveu del Govern, Francesc Homs, reivindicava l’ús del CAT a la matrícula del cotxe. Al·legava que dur-ho no és il·legal i donava suport a la seva ‘crida’ comentant que ell ho portava -ergo la resta de mortals també ho podien fer-. Això és, si se’m permet un pèl de frivolitat, el resum de l’actual direcció de CiU. Volen però, alhora, dolen. Sempre parlen de ‘país’ i gasten paraules com ‘independència’ i ‘sobirania’, ‘autodeterminació’, i molts d’ells s’afanyen a explicar-nos que, indubtablement, són independentistes, però darrere d’aquestes fintes folklòriques s’hi amaga un peixalcovisme que perdura des dels temps ancestrals d’en Pujol i sembla enquistar-se en segons quins sectors.

Celebrem que CiU faci el pas, que surti d’un armari al que -crec- no sabia ni que hi era. Trobo fantàstic que el portaveu del govern surti i digui, en veu alta, que hem de portar el CAT a la matrícula. Però alhora recordo el fart de multes que associacions catalanes han abonat a conductors que circulaven amb aquest simpàtic distintiu i que han estat multats de manera flagrant. Segur que molts d’ells al sentir a l’Homs se’ls hi han engreixat les venes del coll i els hi ha aflorat un impetuós instint assassí que recordava els 200 euros de multa que els hi havien clavat per la ‘broma’.

Senyors (i senyores) de CiU,  avortin ja la cerca d’Ítaca, deixem tots plegats de buscar l’ambigüitat legal espanyola per intentar fer una passeta endavant que no ens porta enlloc més que a una ‘palla mental’ en la que ens autocomplaem nosaltres mateixos (que és molt de burros), intentant ser allò que no som, intentant pretendre allò que només aconseguirem sent un Estat, normal i corrent. Amb les nostres matrícules pròpies, eludint pegats xarons amb enganxines que hem de treure cada vegada que volem anar a Andorra a comprar tabac i formatge; amb la gestió fiscal que ens doni la gana, obviant tota aquesta farsa del pacte fiscal/concert econòmic i un llarg i interminable etcètera. Deixem ja de perdre el temps lluitant per aconseguir misèries que, esdevenint un estat, tindríem de manera inherent i sobrada. Lluitem, doncs, per ser un Estat.

David Prat.
Associat de Reagrupament.

http://www.lletresferides.cat/davidprat
http://www.twitter.com/DavidPrat

No hi ha Comentaris