MatriculCA’T Homs!


Fa uns dies vam llegir com el portaveu del Govern, Francesc Homs, reivindicava l’ús del CAT a la matrícula del cotxe. Al·legava que dur-ho no és il·legal i donava suport a la seva ‘crida’ comentant que ell ho portava -ergo la resta de mortals també ho podien fer-. Això és, si se’m permet un pèl de frivolitat, el resum de l’actual direcció de CiU. Volen però, alhora, dolen. Sempre parlen de ‘país’ i gasten paraules com ‘independència’ i ‘sobirania’, ‘autodeterminació’, i molts d’ells s’afanyen a explicar-nos que, indubtablement, són independentistes, però darrere d’aquestes fintes folklòriques s’hi amaga un peixalcovisme que perdura des dels temps ancestrals d’en Pujol i sembla enquistar-se en segons quins sectors.

Celebrem que CiU faci el pas, que surti d’un armari al que -crec- no sabia ni que hi era. Trobo fantàstic que el portaveu del govern surti i digui, en veu alta, que hem de portar el CAT a la matrícula. Però alhora recordo el fart de multes que associacions catalanes han abonat a conductors que circulaven amb aquest simpàtic distintiu i que han estat multats de manera flagrant. Segur que molts d’ells al sentir a l’Homs se’ls hi han engreixat les venes del coll i els hi ha aflorat un impetuós instint assassí que recordava els 200 euros de multa que els hi havien clavat per la ‘broma’.

Senyors (i senyores) de CiU,  avortin ja la cerca d’Ítaca, deixem tots plegats de buscar l’ambigüitat legal espanyola per intentar fer una passeta endavant que no ens porta enlloc més que a una ‘palla mental’ en la que ens autocomplaem nosaltres mateixos (que és molt de burros), intentant ser allò que no som, intentant pretendre allò que només aconseguirem sent un Estat, normal i corrent. Amb les nostres matrícules pròpies, eludint pegats xarons amb enganxines que hem de treure cada vegada que volem anar a Andorra a comprar tabac i formatge; amb la gestió fiscal que ens doni la gana, obviant tota aquesta farsa del pacte fiscal/concert econòmic i un llarg i interminable etcètera. Deixem ja de perdre el temps lluitant per aconseguir misèries que, esdevenint un estat, tindríem de manera inherent i sobrada. Lluitem, doncs, per ser un Estat.

David Prat.
Associat de Reagrupament.

http://www.lletresferides.cat/davidprat
http://www.twitter.com/DavidPrat

Els Comentaris estan tancats