Després de l’Estatut , què?


Aquest va ser el títol que encapçalava el debat sobre el futur de la nostra nació dins del tretzè aplec de Cardona aquest dissabte 18 de setembre.

Cardona va ser l’ última plaça catalana a rendir-se a les tropes borbòniques el 1714, va resistir, doncs, una setmana més que Barcelona. Amb aquest motiu es realitzen diversos actes de recreació històrica a la col·legiata amb la figura de  Manuel Desvalls i els miquelets com a protagonistes.

El debat, celebrat al teatre “Els catòlics,”  va ser conduït correctament pel periodista David Bassa i aplegà més d’un centenar de persones. Reagrupament Bages rebé la invitació i va fer acte de presència per mitjà del responsable de comunicació, Josep Lluís Gozalbo. Els altres invitats foren  Jordi Turull( CiU), Anna Gabriel (CUP)Oriol Jonqueras (ERC), Xavier Rubio (IC), Lídia Santos (PSC) i Uriel Beltran (Solidaritat Catalana).

Les exposicions inicials mostraren de seguida qui estava per la independència i qui es conformava tan sols per mantenir l’autonomia.

Mentre que alguns com Convergència es refugiaren en idees vagues de  tornar a demanar  un concert econòmic, altres , com iniciativa, apel·laren a que encara era possible una Espanya federal. La majoria van fer notar que després de la sentència del tribunal tot això ja no és possible perquè Espanya ja ha marcat les seves regles de joc.

La ponent més immobilista , com era d’esperar, fou  la representant del PSC.  Va fer un cant  a l’excel·lència del sistema d’autonomies de l’estat Espanyol i defensà les virtuts de l’estatut fins i tot després de ser retallat  pel Constitucional. Per ella si ha aparegut cap problema amb Catalunya és només culpa del PP, de la dreta.

Per part de Reagrupament s’argumentà en aquest sentit que no és sols el PP qui ataca Catalunya, és el PP i el PSOE, amb Alfonso Guerra i el Defensor del Pueblo al capdavant. Per altra banda s’exposà que la Generalitat té un govern mancat de poder real ja que qualsevol estat d’ Estats Units o land d’Alemanya té més independència que Catalunya, i el seu govern està condicionat tothora per les lleis de bases.  L’estat espanyol va contra els nostres interessos econòmics amb l’espoli fiscal i amb polítiques que no prioritzen la indústria o l’eix mediterrani. Catalunya, per tant,  no guanya res restant dintre d’aquest estat. Els catalans tenim els mateixos drets que podrien tenir els danesos o suïssos   i en mans de la gent està el poder assolir la independència amb l’exercici d’autodeterminació mitjançant el vot.

Un altre eix d’argumentació que Reagrupament plantejà amb força fou el de la regeneració política i la recuperació dels valors que han caracteritzat Catalunya. Es plantejà públicament per part de tots  ( en aquest moment  Uriel Beltran ja no hi era) l’ apoltronament d’una part de la classe política i es qüestionà l’ excessiva dependència personal  i professionalització de l’exercici públic.

Val a dir que el públic donà suport amb claredat els posicionaments independentistes i avalà amb les seves respostes i reaccions  aquesta necessitat de regeneració. Per finalitzar, un assistent que es presentà com a reagrupat postulà la necessitat d’unitat entre els partits que defensen la independència.

Reagrupament Bages.

Els Comentaris estan tancats