Excel.lent debat sobre l’educació i el futur laboral del joves


El passat divendres 29 d’octubre al Cafè -Teatre Voilà de Manresa i organitzat per Reagrupament Bages se celebrà un apassionant debat sobre l’estat actual de l’educació i el futur laboral del joves.

Debat2D’entrada el moderador, Josep Lluís Gozalbo, emmarcà la manca de perspectives laborals del joves (amb un quaranta per cent d’atur) dins la greu crisi en què es troba Catalunya ( greu espoli fiscal i tancament de moltes indústries) i la fallida de les polítiques educatives amb ràtios de més del trenta per cent de fracàs escolar en cada curs.

Nasi Planas, jutge d’assumptes socials,i ponent del projecte de  constitució catalana, emmarcà també el problema dintre de les coordenades socials. La crisi de valors, valors propis de la societat catalana diferenciats dels predominants a Espanya, ha portat a aquests desencís.

El debat comptà també amb tres joves que aportaren la seva experiència. Així Fàtima  Ben Brahim, actualment en atur, posà com a testimoni la dificultat de tirar endavant un projecte empresarial propi tal com ho havia experimentat en una petita empresa de fruites. Emília Rodríguez, per la seva banda, explicà com amb molt d’esforç es poden aprofitar les pràctiques en una empresa ( a través de la formació en centres de treball)per tal d’  aconseguir un contracte. Finalment Ferran Oliveras plantejà el desencís que li provocà el canvi d’estudis quan s’introduí l’ESO. Per ell, després de vuitè d’EGB, tercer i quart d’ESO foren uns anys perduts on s’aturà el seu progrés formatiu. També exposà el desconeixement per part del jovent del sistema polític que ens governa. Actualment combina els seus estudis dintre del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Administració i Finances amb la gestió d’una embrionària empresa pròpia amb uns companys.

debat1El professor Manel Torres, força anys directiu de l’IES Lacetània, exposà diverses raons de l’actual estat de coses. En primer lloc la dimissió de les famílies que deleguen tota l’educació en l’escola i no exerceixen les seves pròpies obligacions educatives. En segon lloc un sistema que no ha premiat l’esforç i el mèrit tal com psicològicament necessiten els nostres alumnes. S’ha tendit a igualar per baix i a no exigir res degradant d’aquesta manera la tasca del professorat i no estimulant els alumnes cap a l’excel·lència. Som lluny del model europeu dels països del nord on, a més, s’hi inverteix el doble que aquí en ensenyament.

Per la seva banda Pilar Domingo , professora de l’IES Lacetània i actual responsable de les Formació en Centres de Treball, incidí en les diferents solucions que pot aportar la Formació Professional. També reivindicà diverses formes de la figura de l’aprenent. Evidentment es requereix una major implicació de les empreses i entendre que la formació és contínua.

Els assistents al debat participaren activament en el torn de paraules i es presentaren diverses preguntes . S’hi exposà com l’escola privada presenta un ràtio de fracàs molt inferior a la pública; es plantejà  també per què es passava de curs quan un alumne suspenia degradant així les notes i l’avaluació; s’hi explicà també com abans un mestre en un  poble podia portar molts nens de diferents edats i feia possible que gairebé tothom tirés endavant…

Aquestes i altres qüestions foren objecte de resposta per part dels debatents. D’aquesta manera es s’exposà com costa lligar els interessos entre escoles públiques i privades; com amb les reformes algú plantejà –erròniament- que era més important que un noi estigués en el curs “propi de la seva edat” encara que no l’aprofités que haver de repetir curs; o com actualment s’ha tret en gran part  l’autoritat al professor i l’ escassa validesa que té el seu criteri orientador ( quan el jove aprova l’ESO pot fer qualsevol estudi prescindit de l’orientació de la junta d’avaluació).

L’acte fou conclòs per Ignasi Planas el qual plantejà la necessitat de posar la formació del jovent en l’eix de les polítiques del govern català. Cal que la societat  catalana reprengui els seus valors de treball i autoexigència i no es deixi influir pels models que ens vénen d’ Espanya. Només una opció com Reagrupament que té per nucli la defensa d’aquests valors essencials per a Catalunya pot revertir la situació en la perspectiva d’una Catalunya  lliure i independent.

Reagrupament Bages comunicació

Els Comentaris estan tancats