Gràcies Joan, gràcies companys!


Toni Badia

Toni Badia
Associat a Reagrupament
30 novembre 2010

Escric en aquest moment dur, durísssim per a tots nosaltres, que hi hem posat tot el que hem pogut, i més.

El primer que em ve al cap, però, no és sinó un agraïment. Un profund agraïment a tu, Joan, per la possibilitat que m’has brindat de participar i ser actor en un moviment que treballa de veritat per al país, a partir de l’esforç i de l’entrega personal a allò que creus. I aquest agraïment s’estén de manera natural a tots els companys i companyes d’arreu del país amb els quals ens hem sentit units en el més profund nostre: servir el nostre país, fent-hi aflorar tot allò de bo que té, ajudant a despertar la seva gent, els nostres compatriotes, i denunciant tots els vicis que hem anat assumint en els darrers anys de cofoisme col·lectiu. De veritat, moltes gràcies a tots!

És cert. Ens hem equivocat.

Però això no treu que tots hi hem actuat tan bé com hem pogut. Recordem que hem estat actuant sota pressió, i quina pressió!, durant molt de temps. Hem d’assumir les decisions preses. Hem d’analitzar el que hem fet, trobar els errors que hem comès, però això només ens ha de servir per enfocar el nostre futur.

Voldria, doncs, acabar aquesta nota precipitada fent esment de tres elements que trobo importants per aquest enfocament.

En primer lloc, cal que tots reconeguem la dedicació i esforç, de vegades sobrehumà, dels membres de la junta nacional, dels coordinadors territorials i dels responsables de la campanya. Uns i altres han viscut situacions difícils, en les que no han mancat desenganys i frustracions. Ha estat una feina titànica, aconseguir una presència digna en una campanya que, de fet, hem fet molt per sobre de les nostres possibilitats. I això ha estat possible gràcies a la seva entrega a Reagrupament.

En segon lloc, no podem veure només el que hem fet malament, hem de valorar el que hem aconseguit. Hem posat a l’agenda pública del país la declaració unilateral de la independència; hem recol·locat l’independentisme a la nostra societat, ajudant a què no sigui vist com un moviment ‘alternatiu’ ni com un modus vivendi dins l’establishment polític. Ens ha costat més de posar sobre la taula els temes de la regeneració democràtica i de l’excel·lència en el treball; però ho hem començat a fer.

Finalment, ens cal pensar amb calma com orientem el futur de l’associació. De feina per fer n’hi ha un munt: l’independentisme ha de conquerir l’accés als mitjans; s’han d’explicitar les concrecions de l’independentisme en un munt d’àrees; cal un treball intel·lectual per repensar el paper de Catalunya a Europa i al món globalitzat actual; cal estendre i consolidar la xarxa territorial que tenim, especialment cap a les zones metropolitanes; cal treballar l’accés a la joventut… En definitiva, veig que tenim tres àrees bàsiques d’actuació: construcció d’un espai intel·lectual favorable a la nostra visió del país (independència, democràcia de qualitat i excel·lència), extensió de la base social de l’independentisme, i capacitat de donar resposta als problemes percebuts com a immediats pels catalans. En això hi podem treballar, en això hi hem de treballar.

Toni Badia, 30 novembre 2010

Associat de Barcelona, Ciutat Vella

Els Comentaris estan tancats