Arxiu categoria General

Reagrupament promou una Iniciativa Ciutadana Europea perquè Catalunya independent sigui reconeguda per la Unió Europea

http://www.euinternalenlargement.org/

http://www.reagrupament.cat/noticies/reagrupament_promou_una_iniciativa_ciutadana_europea

_perque_catalunya_independent_sigui_reconeguda_per_la_unio_europea

No hi ha Comentaris

El PNV donarà suport a la PNL per derogar els decrets de Nova Planta

http://www.reagrupament.cat/noticies/el_pnb_donara_suport_a_la_pnl_per_derogar_els_decrets_de_nov

No hi ha Comentaris

Entesa Urkullu – Carretero

No hi ha Comentaris

Les 10 claus de la reforma laboral

El govern espanyol ha aprovat la setzena reforma laboral de la democràcia per mirar de reactivar el mercat de treball, assetjat per la crisi, amb prop de 5,3 milions d’aturats.

La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha dit que l’objectiu de la nova llei que ara haurà de tramitar el Congrés és fomentar la contractació, reforçar els contractes indefinits i flexibilitzar el mercat de treball.

1. A les empreses els costarà menys acomiadar: de 45 dies a 33 dies per any treballat

La reforma inclou una rebaixa del cost de l’acomiadament improcedent, dels 45 als 33 dies. Fins ara, hi havia dos tipus d’indemnitzacions per acomiadament improcedent: pel contracte ordinari era de 45 dies per any treballat, mentre que pel de foment de la contractació indefinida, que es va crear el 1997 per a determinats col·lectius, era de 33 dies. Quan l’acomiadament és objectiu, és a dir, quan està justificat, la indemnització és de 20 dies, però s’utilitza molt poc perquè és un procés llarg fins que la justícia dirimeix si és objectiu o no. La suma del valor dels 33 dies per any treballat no podrà superar els 2 anys de salari. En el cas dels contractes antics, el valor de la indemnització de 45 dies no pot superar el valor de 42 mesos de salari.

2. I encara menys si acumulen 9 mesos de pèrdues

La reforma també clarifica les causes d’extinció del contracte ordinari. Si l’empresa acumula 9 mesos amb menys ingressos, la indemnització serà de 20 dies per any treballat. Hi haurà “més seguretat jurídica i menys litigis”, ha dit la ministra. Es manté la supervisió judicial d’aquestes causes.

3. Es respecten els drets adquirits

La ministra de Treball, Fátima Báñez, ha deixat clar que els canvis en les indemnitzacions no afectaran els contractes previs. Es “respectaran els drets adquirits”, ha insistit. És a dir, només afecta els nous contractes des de l’entrada en vigor d’aquest decret llei, que la ministra ha dit que estarà aprovat dilluns.

4. Menys temporalitat

La reforma prohibeix encadenar contractes temporals més enllà de dos anys. També inclou un contracte estable a temps parcial més flexible. La reforma permetrà que les empreses de treball temporal puguin funcionar com a agències de col·locació.

5. Un nou contracte indefinit per a les pimes

Es crea un nou contracte indefinit per a petites empreses. L’executiu l’ha anomenat “contracte per a emprenedors”. Les empreses menors de 50 treballadors que contractin menors de 30 anys tindran una deducció fiscal de 3.000 euros per cada contracte. Si es contracta un treballador a l’atur hi haurà més avantatges. Els treballadors cobraran, a part del sou, un 25% del valor de la prestació d’atur. I les empreses podran deduir-se fiscalment el valor del 50% de la prestació d’atur que cobrava el treballador. El contracte serà indefinit i tindrà un període de prova d’un any. La ministra Fátima Báñez ha recordat que els autònoms i les pimes creen el 95% dels llocs de treball.

6. Canvis en el contracte de formació

Es reorientarà, a més, el contracte de formació i aprenentatge per a una formació permanent. Si la taxa d’atur baixa del 15%, el límit per optar al contracte serà de 25 anys i el treballador es podrà formar a l’empresa.

7. Es crea el compte de formació: hi haurà 20 hores de formació a l’any pagades per l’empresari

Hi haurà un compte de formació similar al de la Seguretat Social durant tota la vida professional. El treballador que porti més d’un any a l’empresa tindrà dret a 20 hores a l’any de formació pagades per l’empresari sobre una temàtica vinculada amb el seu lloc de treball.

8. Bonificacions a la contractació

Es donarà als empresaris una bonificació a la quota de la Seguretat Social de fins a 3.600 euros per la contractació indefinida de joves d’entre 16 i 30 anys durant tres anys. La bonificació anirà augmentant amb el pas dels anys i serà superior per a les dones en sectors on estan poc representades. Si es contracta de forma indefinida una persona major de 45 anys que porta a l’atur 12 dels últims 18 mesos l’empresari rebrà una bonificació de 4.500 euros.

9. Flexibilitzar la negociació col·lectiva

La reforma respecta l’acord d’empresa davant el conveni sectorial. I respecta que les empreses es puguin “despenjar” dels convenis en cas de crisi. Els empresaris i els treballadors tindran un màxim de dos anys per firmar un nou conveni. Si no ho fan, el conveni ja no estarà en vigor.

10. La resposta dels sindicats

La ministra Báñez es reunirà dilluns amb sindicats i empresaris. La reforma s’aprovarà com a decret llei però es tramitarà al Congrés dels Diputats. Aquest dilluns estarà aprovada però podrien introduir-se canvis a partir de les demandes dels altres grups parlamentaris.

Caldrà veure la reacció dels sindicats. Mariano Rajoy va ser enganxat fa uns dies dient al primer ministre finlandès, Jyrki Katainen, que la reforma laboral li costaria una vaga. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va dir aquest dijous al comissari europeu d’Afers Econòmics, Olli Rehn, que la reforma és “extremadament agressiva” en una conversa ‘off the record’ captada per lescàmeres.

L’atur a Espanya ja s’acosta als 5,3 milions d’aturats, amb una taxa del 22,8%, segons l’última Enquesta de Població Activa. I, lluny de remetre, les perspectives de recessió per a aquest 2012 fan que el pronòstic per als propers mesos del mercat laboral sigui encara més magre. Rajoy ja va admetre aquesta setmana al Congrés que aquest any tornarà a ser un any perdut.

La reforma és la setzena modificació de la legislació laboral aprovada des de la democràcia. L’última va ser la reforma del govern socialista aprovada el 9 de setembre del 2011 i que li va costar una vaga general. L’última modificació pretenia reduir la dualitat i la temporalitat i també revisava les polítiques de bonificació a la contractació, incloïa un programa d’ocupació per a joves i també el foment de la reducció de la jornada laboral com a alternativa a l’acomiadament.

No hi ha Comentaris

Catalunya podria ser un del països més rics.

Dissabte, 5 de novembre de 2011

Kenneth Rogoff afirma que si el Principat fos independent figuraria en els primers llocs del rànquing mundial. Cita l’economia catalana com un puntal.

L’execonomista en cap del Fons Monetari Internacional i actual professor de la Universitat de Harvard, Kenneth Rogoff, considera que Catalunya seria un dels països més rics del món si fos independent. Rogoff ha fet les declaracions en una entrevista a la revista Capital, quan el periodista li pregunta per si el govern de Zapatero ha fet el suficient per combatre la crisi.

“Es necessiten mesures importants, particularment en el mercat laboral. Espanya, no obstant això, és un país amb nombroses fortaleses i no es pot comparar amb altres països. Té multinacionals que són excel·lents, té regions com Catalunya que, aïllada, seria un dels països més rics del món…”, assenyala l’economista entre els factors positius.

 Segons Rogoff, Espanya necessita una profunda reforma estructural de la seva economia, per poder créixer, i creu que aquest és el gran repte. “Amb un 20% d’atur farà falta sort perquè el PIB avanci alguna cosa enguany. Un creixement del 3% o del 4%, necessari per reduir l’atur, és poc probable a mitjà termini. I està clar que Espanya necessita una profunda reforma estructural de la seva economia“, hi afegeix.

 Rogoff creu que existeix una alta probabilitat que l’Estat espanyol acabi necessitant ajuda d’Europa. I en dóna la culpa al fet que Grècia, Irlanda i potser Portugal hauran de reestructurar el seu deute. En aquell hipotètic moment, “els mercats es tornaran bojos”.

 Les declaracions de Rogoff s’afegeixen al fet que la premsa internacional s’està abocant a informar de l’enfrontament que Catalunya manté amb l’Estat arran del dèficit fiscal, tot al contrari del que succeeix amb els rotatius amb seu a Madrid, que l’ignoren.

 El rotatiu The New York Times es va decantar la setmana passada a favor de les tesis catalanes, i es va mostrar preocupat per “l’estrangulació financera” de què és víctima Catalunya. El diari nord-americà detallava que el finançament obliga el país a “contribuir amb un 10% del PIB” català a la hisenda espanyola, en al·lusió a l’espoli fiscal.

Segons el rotatiu, en un article titulat Els dèficits de les regions incrementen les pors sobre Espanya, Catalunya es veu obligada a “donar suport a les regions més pobres a través de les taxes que recull Madrid”. L’article s’afegia al que també va publicar el londinenc Financial Times, que explicava la forta contribució de Catalunya en solidaritat amb Espanya.

No hi ha Comentaris

Quatre respostes per entendre la crisi grega

1. Per què la convocatòria d’un referèndum provoca aquest daltabaix?

Perquè era inesperat i perquè podria esfondrar els esforços d’Europa per solucionar la crisi del deute. Després d’intenses negociacions, la setmana passada els líders europeus van arribar a un acord per –entre d’altres coses– salvar Grècia de la fallida. L’acord establia una condonació d’almenys el 50% del deute grec i un segon rescat de 130.000 milions d’euros (Grècia ja havia rebut un primer rescat, acordat el maig del 2010, de 110.000 milions). A canvi, Brussel·les exigia a Atenes l’aplicació de diverses mesures per reduir dràsticament el dèficit.

Tot i que l’acord no s’havia tancat definitivament (els detalls s’havien d’acabar de polir en les properes setmanes), semblava que, per primera vegada en molt de temps, s’encarrilava una solució per a la crisi del deute europeu.

2. Té dret Papandreu a convocar un referèndum?

El té, tot i que els socis europeus l’acusen de deslleialtat perquè en cap moment va avisar que ho faria. Tot sembla indicar que, si l’ha convocat, és perquè ha vist que la majoria dels grecs no comparteixen la seva opinió. Les enquestes indiquen que un 60% de la població s’oposa als acords europeus de la setmana passada. Davant d’aquesta situació, Papandreu ha decidit consultar el poble. Malgrat que el pacte anticrisi establia una solució per a Grècia, també obligava el país hel·lè a executar fortes retallades, amb l’acomiadament de funcionaris, la rebaixa dels seus sous i la instauració de nous impostos, per exemple. Tot i aquestes dures mesures, Papandreu va aplaudir l’acord europeu i va dir que, sense ell, Grècia “s’hauria col·lapsat”.

 3. Què passarà si Grècia vota no?

La conseqüència immediata seria que Grècia no rebria els 130.000 milions corresponents al segon rescat i, segurament, es declararia en fallida. Això possiblement implicaria un impagament més elevat (en comptes del 50% acordat la setmana passada), cosa que perjudicaria seriosament la banca alemanya i francesa. Els grans bancs d’aquests dos països tenen grans quantitats de deute grec a les seves carteres i un impagament total de Grècia podria malmetre seriosament els seus comptes. A més, si això succeeix Europa haurà demostrat la seva incapacitat per solucionar una crisi interna, fet que difícilment generarà entusiasme entre els inversors internacionals. D’aquesta manera, països com Espanya probablement tindran més problemes per trobar inversors que comprin el seu deute i els interessos pujaran.

Paral·lelament, països com Finlàndia ja han dit que la victòria del no al referèndum comportaria l’expulsió de Grècia de la Unió Europea, malgrat que no està clar si això seria tan senzill.

4. Quins serien els països més perjudicats?

França i Alemanya patirien, especialment per l’exposició de la seva banca al deute grec, però possiblement les grans perjudicades serien Espanya i, sobretot, Itàlia. El país presidit per Silvio Berlusconi està pagant uns interessos rècord pel seu deute i el dimarts la prima de risc italiana es va disparar fins als 450 punts, un nivell considerat insostenible (el mateix dia, la prima de risc espanyola va acabar en 376 punts). Europa i els empresaris italians pressionen Berlusconi per a que apliqui noves reformes per tranquil·litzar els mercats. Fins ara, el primer ministre ha anat donant llargues, però no sembla que tingui molt més marge de maniobra.

Un contagi de la crisi grega a un gran país com Itàlia o Espanya segurament també deixaria desfasats els acords europeus de la setmana passada. Malgrat que el fons de rescat es va ampliar fins a un bilió d’euros, aquests diners podrien ser insuficients per salvar un gran estat. I Europa entraria en una crisi institucional profunda.

No hi ha Comentaris

Els corredors de tren que no es faran

CALENDARI. Germà Bel nega que s’acabin invertint 49.809 milions en set anys en l’ample europeu si no s’ha pogut fer en la “dècada prodigiosa”. IDEOLOGIA. Qualifica d’ideològiques les polítiques espanyola i catalana de transport.

Diari ARA 27.10.2001 - Xavier Miró (Barcelona)

Si en la darrera dècada, encara en plena expansió econòmica a l’Estat espanyol el govern espanyol no ha invertit 49.809 milions en les noves línies de tren d’alta velocitat (TAV) menys ho podrà fer en els pròxims set anys de recessió com ha promès el ministre Blanco.

Aquesta és una de les reflexions que va fer ahir en el cicle de conferències de l’Ateneu Barcelonès Germà Bel, el conegut catedràtic d’economia aplicada de la UB. El que havia de ser una xerrada sobre l’impacte econòmic a Catalunya del futur corredor del Mediterrani es va convertir en una càustica reflexió sobre la concepció de les infraestructures, que segons ell, predomina en la política espanyol i catalana.

 La tesi és la següent. Mentre que a Alemanya o a França dissenyen i executen les infraestructures basant-se en polítiques de transport, aquí és política ideològica la que les determina. Per això es construeix un aeroport a Ciudad Real o a Alguaire, on no volen avions, o s’impulsen projectes faraònics que hauran de pagar les futures generacions, com ara els nous aeroports de Barajas i el Prat, el TAV i el tram central de l’ L9 del metro.

 Es construeix un TAV entre Albacete, Conca i Toledo i com que només hi viatgen nou persones per un cost de 18.000 euros diaris, Renfe a d’acabar eliminant el servei. Es justifica la construcció del TAV fins a França perquè es podrà viatjar en sis hores entre Barcelona i París, quan ningú que ho pugui evitar utilitzarà el tren si pot fer-ho només en dues hores en avió i per un cost semblant o menor.

Bel defensa la construcció del corredor Mediterrani de mercaderies però qüestiona alguns arguments. Segons ell, no permetrà al port de Barcelona ser la porta d’entrada a Europa de les mercaderies d’Àsia ja que continuarà sent més barat fer el tomb a la Península en vaixell i arribar dos dies després a Rotterdam o Anvers. 

La política ideològica i no econòmica en infraestructures que es practica aquí és, segons Bel, la causa que l’estat defensi com a prioritaris cinc corredors ferroviaris. Si la UE reclamés als països que no executen en el termini compromès els projectes subvencionats per Europa, només s’hauria presentat com a prioritari el corredor mediterrani.  

No hi ha Comentaris

La coalició independentista Esquerra-Reagrupament ja és un fet.

Més informació a la web:
www.reagrupament.cat

No hi ha Comentaris

Com s’ho fa un estat per ser reconegut per les Nacions Unides (Diari ARA – 22.09.2011)

Quin és el procediment per reconèixer un estat a l’ONU?

S’ha de presentar una sol•licitud al secretari general de l’ONU, que el remet al Consell de Seguretat per analitzar-la i aprovar-la. Si supera aquest tràmit, s’ha de sotmetre a l’aprovació, per majoria de dos tersos, a l’Assemblea General.

Quin suport té ara mateix la petició palestina a l’ONU?

Al Consell de Seguretat, els palestins tenen garantits set dels nou vots necessaris per al reconeixement, però els EUA, que ho poden fer, el vetaran. A l’Assemblea General tenen assegurada l’aprovació, amb 126 estats a favor.

Què passa un cop feta la petició formal de reconeixement?

Així que la petició arriba al Consell de Seguretat es crea una comissió per analitzar-la i debatre-la. En general és un procediment que dura 35 dies, però no hi ha un termini fixat i podria ser que el procediment s’allargués indefinidament.

És possible que hi hagi un estat no membre?

Aquest és l’estatus que té el Vaticà i al qual podria aspirar Palestina com a sortida intermèdia. Només requereix l’aprovació de l’Assemblea General i seria el primer cop que es reconeixeria a l’ONU que Palestina controla un estat.

Quins avantatges tindria un estatus d’estat no membre?

Actualment Palestina té l’estatus d’observador a l’ONU i passar a ser un estat no membre de l’organització li permetria accedir a instàncies com el tribunal Penal Internacional, en el qual podria denunciar Israel per qüestions com ara el bloqueig de Gaza.

Què hi guanyen i què hi perden els actors implicats en el reconeixement de l’Estat palestí

Palestina

Aquesta jugada política personal del president de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, pot aportar-li un gran reconeixement per part del poble palestí. Però pel camí pot perdre el suport, tant pilític com, sobre tot, econòmic, del Estats Units, si és que alguna vegada l’ha tingut. Amb el gest també es carrega les incipients negociacions de conciliació amb Hamàs, organització islamista que no reconeix Israel i que considera que acceptar les fronteres de 1967 implica reconèixer l’enemic.

Israel

Si el palestins aconsegueixen ser estat observador de les Nacions Unides podrien portar Israel davant del Tribunal Penal Internacional (TPI). Però si no se’n surten, Israel s’arrisca al fet que el palestins acabin renunciant a la idea de dos estats per als dos pobles, el malson més gran d’Israel. La frustració del palestins, si no aconsegueixen ser membres de ple dret de les Nacions Ubides, podria desembocar en un escenari de violència que les dues parts volen evitar.

Estats Units

Amb el no reconeixement de l’Estat palestí a l’ONU, el president dels EUA, Barack Obama queda especialment tocat en un àrea –el Pròxim Orient- en que la seva popularitat ha arribat a màxims històrics amb el suport que ha donat a les revoltes àrabs. Per als Palestins és difícil d’entendre com els EUA són capaços de legitimar un govern transitori a Líbia i no reconèixer el seu estat. Portes endins, Obama es manté fidel a la causa israeliana i evita perdre suport electoral de cara a les presidencials del 2012.

Unió Europea

L’intent dels palestins de forçar el reconeixement del seu estat a l’ONU és un cop nou per a la política exterior de la Unió Europea. Els 27 intenten mantenir una fràgil imatge d’unitat amb Alemanya, Polònia, Holanda i la República Txeca com a països contraris a la iniciativa , i França, Espanya o el regne Unit, que hi són favorables. La falta d’un posicionament unitari de la UE en el reconeixement de Palestina erosiona la credibilitat dels 27 en el procés de pau del Pròxim Orient.

No hi ha Comentaris

Només som una comunitat autònoma de règim comú

Ramon Payàs Capell

Ho va ratificar lliurement el pobla català. Ara tenim poques raons per la protesta. El vint de novembre de 2010 una gran majoria de catalans va votar, amb tot el dret i lliurement: Autonomia. Res a dir.

Podem i ho fem, omplir-nos la boca de que som una nació, però la realitat  és un altre, només som una simple regió situada geogràficament al nord-est d’una nació, aquesta si, anomenada Espanya. Ens agradi ho no ens agradi, això és així. Ah! i els seus governants, sense contemplacions i amb el vist i plau del govern autonòmic català, practiquen l’espoli econòmic i la repressió cultural i lingüística sense cap mirament.

No som cap nació, som una comunitat autònoma de règim comú i com a tal, l’estatut és la nostra eina de govern. Som una autonomia, i res més. És el que hi ha, i el que hi ha no dóna per a res més.

A cap nació del món un estatut és l’instrument que garanteix els drets i les obligacions, a la fi les llibertats de la seva gent. Les Nacions de tarannà democràtic és regeixen per una Constitució. És cert, no totes, algunes no disposen de constitució però són nacions amb un historial de convivència i tolerància que Espanya no pot ni somiar encara.

Un estatut és una esplèndida eina i de gran utilitat, però per a regir i garantir el bon funcionament d’una associació de veïns, per exemple.

Com a conseqüència, tota llei que surt del parlament català, si no agrada als espanyols acaba al Tribunal Constitucional, aquest la revoca i……..sí té vist no me’n recordo. Tant se val, ara és el TSJC, un altre dia el Tribunal Suprem, en resum sempre la mateixa cançó. Vols jugar?…juga i tu t’ho pagues, i si el joc no m’agrada te’l prohibiré. Aquest és el discurs d’Espanya.

Quin cost econòmic té doncs, fer lleis amb destí a la paperera? Podríem, però no ho farem. Ara seria massa llarg quantificar el desori econòmic del nostre govern i parlament autonòmic (sous diputats, pagues vitalícies, vehicles de rènting….això per fer boca) i que al final no serveix per a res o per a ben poc.

Tant se val, ara toca la llei del català. Ni és la primera ni serà l’última. El nostre govern autonòmic pot esgotar totes les vies jurídiques que cregui adients i els partits anomenats nacionalistes i/o independentistes demanar als catalans que surtin al carrer  i manifestin pacíficament la seva disconformitat. Tant se val, la sentència és d’obligat acompliment i nosaltres només som una comunitat autònoma de règim comú.

Aquest partits que manifesten la seva indignació, ben escenificada per cert, pel greuge al model d’immersió lingüística, són els mateixos que fa poc menys d’un any i en campanya electoral prometien impossibles concerts econòmic i referèndums prohibits per llei.

Espanya, com si d’un bisenfi es tractés, ens seguirà engolint. Lentament si voleu, com fins ara, però sense aturador. No, no ho podrem aturar, perquè només som una comunitat autònoma de règim comú.

Però a grans mals grans remeis, ho diu la dita. D’aquí a un xic més de tres anys tindrem una nova oportunitat, tal vegada l’última. Sense independència el destí de Catalunya és, i ho repetiré les vegades que faci falta, el d’una comunitat autònoma de règim comú, i res més.

Els únic responsables de la nostra decadència som nosaltres, els catalans. Ells, els espanyols, fan el que han de fer, el que els hi convé, i a fe de Déu que ho fan bé.  

Nosaltres també tenim de fer allò que ens convé i fer-ho bé: Ser un poble lliure. Reflexionem-hi seriosament i siguem valents. Ser CATALÀ encara surt a compte.

No hi ha Comentaris