Arxiu categoria General

Reagrupament Independentista promou un centre d’estudis a Organyà sobre la llengua catalana

Iniciarà una campanya per teixir complicitats entre les diferents institucions polítiques, culturals, religioses i la societat civil perquè el centre d’estudis d’Organyà impulsi estudis i recerques sobre la nostra llengua.

Les llengües per als pobles són molt més que un factor de comunicació. Són la conseqüència d’una manera de veure el món i de viure-hi. Els catalans tenim com a única llengua pròpia aquella que s’ha originat en el territori, el català i l’aranès a la Vall d’Aran.

Un dels primers documents escrits que ens han arribat són les Homilies d’Organyà (1204?). Per tal d’ajudar a difondre aquest document històric i donar-hi el valor filològic, cultural i polític que té, Reagrupament Independentista anuncia que comença una campanya per intentar teixir complicitats entre les diferents institucions polítiques, culturals, religioses i la societat civil amb l’objectiu de crear un centre d’estudis a la mateixa localitat d’Organyà que impulsi estudis i recerques sobre la nostra llengua i que sigui un referent per als estudiosos de les llengües romàniques.

En un moment com l’actual quan estem patint atacs constants contra el català considerem que el projecte que ben aviat donarem a conèixer és una bona resposta i demanem la implicació de tots els ciutadans de Catalunya per poder-lo tirar endavant 

No hi ha Comentaris

Petita classe d’economia, III

No hi ha Comentaris

Carretero aspira a una “megamajoria absoluta” del PP

El líder de Reagrupament defensa suprimir diputacions i consells comarcals perquè “no tenen sentit”

e-noticies.cat (21.08.2011)

 

El líder de Reagrupament, Joan Carretero, ha afirmat que “el millor per als catalans és que el senyor Rajoy guanyi per majoria absoluta”. “Per memamajoria”, ha inistit en una entrevista a Catalunya Informació. “Tenim moral d’esclaus” ha afegit més endavant en al·lusio a la manca de protestes per les retallades del Govern de CiU.

En la seva opinió, “és més fàcil la independència que el pacte fiscal” i s’ha mostrat partidari de “carregar-nos les diputacions i els consells comarcals”. “No tenen cap sentit en un país tant petit com Catalunya”, ha afegit.

Carretero, metge de l’hospital de Puigcerdà, s’ha mostrat partidari del copagament amb “una taxa administrativa en les receptes” o “un tiquet moderador en les visites” que significaria “un estalvi important”.

L’exconseller ha reconegut, d’altra banda, que no es presentaran a les eleccions generals però que donarien suport a “una coalició de grups que tinguessin clar defensar els interessso de Catlaunya a Madrid”.

Joan Carretero no ha expressat cap suport obert a Alfred Bosch com a cap de llista d’ERC, però ha deixat clar en una al·lusió a Joan Ridao que Esquerra ha d’anar a Madrid “amb un programa molt diferent” perquè fins i tot “han aprovat Pressupostos Generals de l’Estat”.

No hi ha Comentaris

Petita classe d’economia, II

EUROPA FRENA L’ESPECULACIÓ EN ELS MERCATS FINANCERS

L’Autoritat Europea de Valors Financers (ESMA) prohibeix les vendes d’accions a curt termini a França, Espanya, Itàlia i Bèlgica

REDACCIÓ – Diari ARA
Barcelona | Actualitzada el 12/08/2011 08:55

Europa ha decidit prendre mesures per frenar les pràctiques especulatives en els mercats financers. L’Autoritat Europea de Valors Financers (ESMA) ha prohibit les vendes d’accions a curt termini a França, Espanya, Itàlia i Bèlgica, una pràctica motivada, en part, pels rumors i les falses alarmes sobre el dèbil estat econòmic dels bancs, les companyies i, en general, d’un país en concret.

Però en què consisteixen les vendes a curt termini? Els inversors detecten els actius amb una tendència a la baixa, agafen prestats alguns títols i els venen, per tornar-los a comprar quan han baixat de preu. Un cop recuperats, els retornen als seus propietaris inicials i es queden el marge de benefici obtingut.

“Encara que les vendes a curt termini són una estratègia vàlida de mercat, quan s’utilitzen en combinació amb la difusió de falsos rumors és una pràctica clarament abusiva i sancionable”, ha apuntat l’organisme regulador, que ja s’ha posat en contacte amb les autoritats nacionals competents per estudiar altres possibles mesures addicionals “per mantenir l’ordre en els mercats”.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors espanyol ha prohibit a partir d’avui, i durant almenys 15 dies, apostar a la baixa en les accions del sector financer, un dels més vulnerables en època de volatilitat, una mesura que afecta sobretot bancs i caixes, però també algunes empreses asseguradores.

Amb aquesta mesura s’intenten evitar jornades com les d’aquest dimecres, en què els rumors sobre una degradació de la nota del deute francès i la solvència d’alguns dels seus bancs va esfondrar fins al 5,45% la Borsa de París, arrossegada per les pèrdues dels valors financers.

No hi ha Comentaris

Petita classe d’economia, I

Diari ARA (6 d’agost de 2011)

APRÈN A PARLAR DE LES PRIMES DE RISC EN DEU MINUTS

MIQUEL CODOLAR – Barcelona

Mercats del deute, inversors, tresor, bons, agències de qualificació i primes de risc. Conceptes que per a la majoria de mortals eren part d’un argot utilitzat per un cercle molt reduït i que ara semblen imprescindibles per mantenir qualsevol conversa. 

L’actual sacsejada dels mercats financers, una espiral sense aturador i que no deixa escapar ni els EUA ni el mes d’agost, fa que els mitjans de comunicació parlin dels “mercats” contínuament. Te’ls imagines dirigits per uns paios amb panxa i arrugues al front i que sempre fan morros. Se’ns diu que ens ataquen i que ens enfonsen, que mai en tenen prou. Es fa balanç dels danys i entre els ferits hi ha la borsa, el deute sobirà dels estats i la prima de risc, el concepte estrella que ha esdevingut gairebé la cançó de l’estiu.
Per entendre mínimament el que passa, hi ha sis claus imprescindibles:

1. Mercats del deute. Els estats acostumen a gastar més del que poden gastar, tot i que això no vol dir que no paguin. Saben que si algun dia són morosos ningú hi voldrà fer tractes. Per això no tenen més remei que demanar diners a aquells que en tenen. Podrien demanar-los als seus ciutadans, però temen que no se’ls creguin, i només ho fan de tant en tant. El més freqüent és que vagin als mercats del deute, que vol dir “obrir les portes a qualsevol que vingui amb diners”: la Xina ha estat els darrers anys un d’aquest grans creditors, i a hores d’ara ja té els Estats Units contra les cordes. Quan els estats demanen diners, es comprometen a retornar-los amb interessos. El mercat del deute és de renda fixa, el que vol dir que l’interès que s’acordi no fluctuarà i és el que es pagarà sí o sí, cosa que el fa molt llaminer per als compradors.

2. Inversors i fons. Els compradors d’aquest mercat fan anar xifres astronòmiques i solen representar el que s’anomenen “fons”. Els més importants són els fons d’inversió, que a hores d’ara operen amb 18 bilions d’euros d’inversors. També hi ha els productes fons de pensions, que es calcula que concentren 14 bilions d’euros. Els fons sobirans són els dels estats de països amb abundants matèries primeres o amb superàvit fiscal. Però els que creen més inestabilitat són els fons d’alt risc, uns 1,5 bilions d’euros actualment. Hi ha altres inversors, com el Banc Central Europeu –aquesta setmana ha provocat un daltabaix per les declaracions de Jean-Claude Trichet–, que ha començat a comprar deute de països europeus per valor de 75.000 milions d’euros per intentar mantenir els preus en un nivell raonable.

3. Tresor. El Tresor és un organisme que depèn del ministeri d’Economia i que fa les emissions de deute de l’estat. Aquest dijous, el de l’Estat espanyol, encarregat de la parada d’Espanya als mercats, va penjar un cartell oferint bons per valor de 3.500 milions d’euros i va aconseguir vendre’n per 3.311 milions. Haurà de tornar 2.200 milions d’aquí a tres anys, amb un interès del 4,8%, i 1.111 milions d’aquí a quatre anys, amb un interès del 4,9%.

4. Bons, lletres i obligacions: les diferències. Bons i obligacions són els actius que emet el Tresor per obtenir finançament per l’Estat a llarg termini. Les lletres són títols de deute a curt termini. Els interessos dels bons de l’Estat, que es poden amortitzar al cap de 2, 3 o 5 anys, es paguen cada any. Les lletres del Tresor s’amortitzen abans –als 3, 6, 12 o 18 mesos– i tenen un valor nominal de 1.000 euros cada una. Les obligacions de l’Estat són a llarg termini, a 10, 15 o 30 anys.

5. Agències de qualificació. Els compradors normalment no tenen ganes d’ajudar a eixugar el deute de l’estat, sinó de fer negoci i recuperar els diners amb el màxim interès. Per això, quan hi ha ofertes fan preguntes, s’ho miren, fan morros, marxen, tornen, miren gràfics, llegeixen el diari, es creuen rumors i s’aturen a escoltar els visionaris del futur: les ja famoses agències de qualificació, Standard & Poor’s, Moody’s, Fitch. Són entitats privades que aquest estiu ja han revoltat Europa i, des d’aquest dissabte, els Estats Units, per l’enorme influència que tenen sobre els mercats.

6. Prima de risc. Els bons tenen uns interessos més alts o més baixos segons qui els ven. Els inversors tenen en compte l’evolució de la borsa. Els gràfics en verd donen prestigi i permeten pagar menys interessos als inversors. No és el mateix el bo d’un paradista dolent, que ningú sap si haurà de tancar la barraca, que el d’un comerciant fiable que s’ha guanyat la fama de pagar trinco trinco. I això fa variar la prima de risc: el sobrecost de comprar deute d’un país poc fiable. Quan es parla de la prima de risc espanyola es comparen els bons espanyols amb els alemanys, que són el referent perquè Alemanya es considera solvent. Si el bo alemany a 10 anys es paga al 2% i l’espanyol al 6%, una simple resta ens diu que la prima de risc és del 4% o, dit d’una altra manera, de 400 punts. Aquesta setmana la prima espanyola ha superat els 400 punts, en un rècord històric que ha estat una de les grans sacsejades.

No hi ha Comentaris

Reagrupament, obert a donar suport a la candidatura d’Alfred Bosch

Joan Carretero espera que ERC prioritzi l’eix nacional i es desentengui de qualsevol col·laboració amb el PSOE

(Nació Digital – 3 d’agost de 2011)

Alfred Bosch, amb Joan Carretero i Ignasi Planas en ple procés de Barcelona Decideix. Foto: Adrià Costa

 

“Nosaltres estem disposats a parlar”, ha assegurat aquesta tarda Joan Carretero. El líder de Reagrupament veu amb simpatia la candidatura d’Alfred Bosch a Madrid “sempre i quan es prioritzi l’eix nacional, si el que volen és fer una ICV bis no en voldrem saber res. No ens interessa parlar amb el PSOE”.

El líder de Reagrupament ha afegit, en declaracions a Nació Digital, que “si ERC vol tornar a ser el gran partit de l’independentisme català, allà ens hi trobaran”, en referència a la possibilitat d’un viratge estratègic dels republicans pilotat per Oriol Junqueras.

De fet, el mateix Joan Carretero ja va enviar una carta a Joan Puigcercós, just abans de les eleccions al Parlament, en la qual oferia obrir converses per a una candidatura conjunta. En aquell moment, Puigcercós va rebutjar l’oferiment.

No hi ha Comentaris

Reagrupament crida a participar a la inauguració del monument de la Batalla de Talamanca

Es tracta del primer monument existent a Catalunya que commemora una acció de l’exèrcit català

22 març 2011

Tots a Talamanca

Aquest dissabte, 26 de març de 2011, a les 12.30, tindrà lloc la inauguració del monument en memòria dels qui van lluitar en defensa de les llibertats catalanes a la Batalla de Talamanca, el 13 d’agost de 1714. L’espai de memòria es composa d’un monòlit d’acer i una placa de bronze amb un baix relleu, col·locada damunt d’un bloc de pedra de la zona, en un espai urbanitzat com a placeta que permet visuals sobre el camp de batalla i que compta amb una estació d’interpretació didàctica.

Es tracta del primer monument existent a Catalunya que commemora una acció de l’exèrcit català, i es vol fer de l’acte d’inauguració una diada d’afirmació per les llibertats nacionals. Per això Reagrupament crida a la participació de tots els patriotes que hi puguin anar. L’acte institucional estarà presidit pel conseller Felip Puig.

Per a més informació sobre el desenvolupament de la Batalla de Talamanca i el procés de recerca que al seu entorn van desenvolupar els investigadors de la Universitat de Barcelona, podeu consultar el Museu Virtual de la Guerra de Successió , i les publicacions de Llibres de Matrícula de la col.lecció Camp de Mart (Talamanca 1714 ) .

No hi ha Comentaris

DEIXEM DE FER EL BABAU

Ramon Payàs Reagrupament Bages

De res no serveix rentar-se un cop i no tres al dia (o els que calguin) les mans, com tampoc fer-nos venir un fort restrenyiment per no haver d’estirar la cadena del vàter, si abans no posem tota l’atenció a arreglar l’esvoranc que tenim a la canonada i que és el veritable causant  del vessament d’aigua que tenim a casa nostra.

Conegut és també que a tot alt directiu en asseure’s a la cadira de director de l’empresa que l’acaba de contractar amb l’exigència de redreçar-ne el destí , el primer que li ve al cap és eliminar tota càrrega innecessària de l’empresa. Allò que se’n diu retallar despeses. Això és propi d’algú que actua amb seny.

Crec adient i responsable l’actitud del Sr. Artur Mas, flamant nou president de Catalunya, d’adreçar el pas a endreçar les estances de la Generalitat. Rigor i austeritat hauria de ser sempre l’exigència en la gestió dels nostres recursos i més en el moment que ara ens toca respirar.

El nostre gran escull és l’espoliació que ens toca patir. Molt s’ha parlat i s’haurà de seguir parlant dels 22.000 M. euros (60 M cada dia), però no ens aturarem aquí, tirarem enrere, cap a un passat recent, i ens adonarem de qui som i qui realment podríem ser si no fóssim tan babaus.

Si desfem camí i ens aturem a les dades que va facilitar FUNCAS (Fundació de les Caixes d’Estalvi Espanyoles)  l’any 2001, el dèficit fiscal de Catalunya respecte Espanya era d’11.050 M. d’euros. Què és pot fer amb aquests milers de milions? Xavier Roig, en el llibre Entre l’espanya i la paret, ens diu, com a exemple, que es podrien construir 55.000 habitatges i regalar-los, ho construir quinze línies TGV de Barcelona a la frontera.

Si mirem encara més enrere tots ens adonarem que la despesa contributiva de Catalunya cap a Espanya  no s’inicia pas l’any 2001; ve ja de vell antuvi.

Imagino que tots pensareu el mateix: els 22.000 M. d’euros de dèficit fiscal de l’any 2010 són una anècdota si  els comparem amb l’import resultant de la suma de l’espoliació de tots aquests anys de Generalitat moderna.

De ben poc serveix que cada català s’estrenyi el cinturó mentre siguem un cromo més d’aquest àlbum autonòmic espanyol. Catalunya no pot pagar el cafè per a tothom.

Cal arromangar-s’hi, picar pedra, certament; cal aplicar el mètode adient per segellar l’esvoranc causant del nostre empobriment econòmic i moral. De perdre el temps se’n diu concert econòmic: no ens el concediran mai.

Cal explicar a tots els ciutadans dels país els beneficis de ser un poble lliure íntegrament, vinculat a una Europa unida, amb una optima relació de veïnatge. Això s’aconsegueix amb una majoria absoluta per la independència al Parlament de Catalunya. El 2010 ja és passat; objectiu: 2014.

La resta és perdre el temps i els diners; resultat: empobriment, baixa autoestima,  decadència. Sr. Mas, si us plau, deixem de fer el babau.

No hi ha Comentaris

Reagrupament omple l’Auditori de Girona en l’acte final de campanya

Font: Xavi Tedó   Nació Digital

Reagrupament exhibeix múscul en l’acte final

Carretero afirma davant el miler llarg de persones que omplien l’Auditori de Girona que “nosaltres som el 2×1 perquè volem canviar el govern i el país”

Reagrupament ha reunit un miler de persones a l’acte final de campanya de Reagrupament. Foto: Xavi Tedó

Nova demostració de força de Reagrupament. Després de l’èxit de l’acte central de campanya que la formació va realitzar a Barcelona el passat cap de setmana, aquest vespre un miler llarg de persones han omplert l’Auditori de Girona demostrant que els qui donen per mort la formació de Carretero s’equivoquen. L’acte final de campanya de Reagrupament s’ha convertit en una alenada d’aire fresc quan les enquestes i sondejos no conviden a l’optimisme i d’altres opcions com Solidaritat acaparen el protagonisme com a conseqüència de la presència de l’expresident del Barça, Joan Laporta, com a cap de cartell.

Durant el seu parlament, el candidat a la Generalitat, Joan Carretero, que ha estat rebut amb crits de “president, president!”, ha insistit que “nosaltres som el 2×1 perquè volem canviar el govern perquè el tripartit ha estat nefast, però també volem canviar el país perquè sigui lliure”.  El cap de llista per Girona ha subratllat que “som la clau del futur del país” i ha sentenciat que “no podem viure més agenollats”. Carretero s’ha compromès a complir els objectius de la formació i ha ironitzat que ”els nostres diputats maleïran el dia que van entrar a les llistes perquè els farem treballar molt”. El presidenciable ha finalitzat el seu discurs fent una crida a acudir a les urnes perquè “diumenge no ens ho juguem tot, però sí que ens hi juguem molt” i ha sentenciat que “us garantim que si tenim grup parlamentari, la propera legislatura tindrem la majoria a la cambra”.

Abans de la intervenció de Carretero, han parlat d’altres candidats de la formació, com el número 2 per Barcelona, l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra, o el seu homòleg a Girona, Carles Bonaventura, que ha reclamat als assistents “no creure’s unes enquestes que només busquen desmobilitzar-nos”. La cap de llista per Barcelona, Rut Carandell, ha destacat que “és el primer cop que podeu votar el president de Catalunya des de Girona” i ha deixat clar que ”el nostre objectiu, que ja està assolit, és el grup parlamentari propi”.

No hi ha Comentaris

Joan Carretero, Rut Carandell i Sandra Lomas a Manresa

No hi ha Comentaris