Llibres

El millor lloc del món.

Rosa Cullell

Editorial Amsterdam

El millor lloc del món transcorre entre la Barcelona grisa, lenta i temorosa dels anys seixanta, on queden restes d’un temps que s’acaba, i l’actualitat, envoltada de decisions ràpides i passions breus. Famílies d’abans, homes i dones d’ara, en diversos escenaris: Catalunya, Astúries i el sud de França. La Rosa, directora d’una oficina de la Caixa, fa cinquanta anys, practica els balls de saló i s’escapa, enlloc, amb autobús. En Manu, bomber, vol un préstec per comprar l’àtic dels seus somnis i viure-hi amb el seu nòvio. La Marianne i la Pilar abandonen marits i fills i es troben a Niça.

“Vaig agafar les plomes de marabú que la dona d’en Jean es posava per anar al Liceu o al Casino, a sentir sarsuela, i me les vaig enrotllar al voltant del coll. Les plomes es van desfer en petites gotes de pols sobre el meu vestit.”

Vides que s’encreuen, històries d’amor i desamor i, per sobre de tot, un brindis al tornar a començar.

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Homilies d’Organyà

Amadeu-J. Soberanas

Andreu Rossinyol

Armand Puig

Editorial Barcino

Les Homilies d’Organyà, redactades entre el final del segle XII i l’inici del segle XIII, representen el text literari més antic conservat en llengua catalana. L’edició que presentem s’ha fet amb motiu del vuitè centenari de la redacció d’aquest document d’enorme valor per a la història de la cultura catalana, que avui es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

El manuscrit de les Homilies ens ha pervingut fragmentàriament i, en algunes parts, força deteriorat. El fragment conservat conté sis sermons complets més el final d’un i el començament d’un altre. Tenint en compte que les sis peces que podem llegir íntegres s’inscriuen dins del cicle de la Quaresma, se sol considerar que el recull complet abastava almenys un període de celebracions que completava el cicle. No són sermons destinats a ser llegits davant dels fidels, sinó per a ús dels preveres, que havien de memoritzar el text per predicar-lo després. És per això que avui dia poden semblar eixuts i desproveïts de vivesa, per bé que també presenten recursos oratoris dels quals l’homileta podia treure rendiment, com les apel•lacions a l’auditori o una certa teatralització per mitjà d’invocacions i diàlegs. De totes maneres, és segur que aquests textos no eren més que un esquema indicatiu de com s’havia d’estructurar el sermó, sobre el qual el predicador havia de construir el seu discurs. En general, la llengua que presenten, si bé arcaica, és força planera i accessible, com exigeix el gènere de la predicació, però això no impedeix que en més d’un moment el període de la frase adquireixi un cert grau de complexitat sintàctica, amb abundància d’oracions subordinades. Som al principi de la formació d’una llengua ben travada i complexa sintàcticament, un procés que s’acabaria de consolidar al llarg del segle XIII.

Aquest conjunt de sermons, que foren trobats l’any 1905 per Joaquim Miret i Sans (1858-1919), estaven dipositats a l’arxiu parroquial de Santa Maria d’Organyà, on s’havia establert al segle XII una comunitat de canonges regulars agustinians que tenien com a missió principal l’ensenyament i la predicació. El fet que els fidels cada cop entenguessin menys el llatí féu més imperiosa la necessitat de disposar d’homiliaris en la llengua viva, que començaren a aparèixer al segle XII en occità. Sembla que els homiliaris occitans serviren com a model dels catalans, que en feren una adaptació a la llengua pròpia. Les Homilies d’Organyà serien una còpia per a ús propi d’aquests homiliaris adaptats.

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————–

Jo confesso

Jaume Cabré

Editorial Proa

L’Adrià Ardèvol va ser un fill no estimat que va néixer a la família equivocada. Des de ben petit fou víctima dels deliris dels seus pares.

Havia de ser un violinista de primera fila per desig de la seva mare i un eminent lingüista coneixedor de més de deu llengües per exigència del seu pare. El cert és que era un nen prodigi que va créixer envoltat de manuscrits valuosíssims i peces d’antiquari, però que no tenia ningú amb qui jugar.

En la seva vellesa, un Adrià savi i despistat escriu una carta a la Sara, l’amor de la seva vida, explicant-li-ho tot abans que la memòria l’abandoni. El motor de la història i responsable en gran part del què s’hi esdevé és un violí del segle XVIII amb nom propi, el Vial. Saltant del present al passat, de la Inquisició a l’Alemanya Nazi sense gairebé ni respirar, aquesta novel·la trenada amb petites històries tracta de l’amor, de la fe i del mal que recorre Occident des de sempre.

Jo confesso, de Jaume Cabré, mostra una galeria de personatges tan complexos i coherents que podrien ser reals. Un fil narratiu aparentment sense estructura que encaixa fins a l’última peça. Una història d’amor incondicional plena de secrets i mitges veritats i una completa confessió.

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

L’aparador desert

Ramon Surroca

Editorial Llibres de l’index

Helena és una jove estudiant gironina que arriba a Barcelona per fer un treball sobre art contemporani centrat en la figura de Gonzalo Fresán. De la seva mà, entrarà en contacte amb un món ple d’interessos i de falsedats, a to amb la deriva turística i comercial de la ciutat. La inesperada amistat amb Gerard, professor de literatura a la universitat, li obrirà, però, un nou horitzó, el dels escenaris que varen acompanyar l’obra literària de tota una colla d’escriptors catalans, com ara Josep Pla, Mercè Rodoreda i Salvador Espriu.

Helena descobrirà en l’univers de la literatura tot el que troba a faltar en el contradictori món que envolta l’artista objecte del seu estudi, i el contagi d’una passió per la paraula vinculada al paisatge que provocarà un inesperat gir en la seva sensibilitat i en la seva vida.

L’aparador desert ens parla de la dissolució de la memòria, de les impostures polítiques i artístiques, però també de l’esperança d’una difícil salvació personal i col.lectiva en el territori alhora intangible, poderós i fràgil de la literatura.

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————


Cinc dies d’octubre

Jordi Sierra i Fabra

Rosa del Vents

1948. Un any després d’abandonar el Valle de los Caídos en ser indultat, Miquel Mascarell, el darrer policia de la Barcelona republicana, ha refet la seva vida al costat de la Patro, la jove que ha salvat dues vegades. La visita d’un home temible que li fa un encàrrec estrany, buscar la tomba del seu nebot, mort el 18 de juliol del 36, tornarà a enfrontar el vell inspector amb els seus fantasmes i la seva supervivència, en una ciutat enrarida que acaba de viure una guerra i busca un nou futur. Durant aquests mateixos dies, a Madrid, un consell de guerra jutja el grup dels vuitanta, els maquis que continuen lluitant contra la dictadura. Quin secret amaga el cadàver d’aquell jove de qui busca la tomba, en un cara o creu a vida o mort, al cap de dotze anys dels fets, quan no en queden testimonis vius?.Ambientada amb exactitud i precisió en l’Espanya de l’època, Cinc dies d’octubre és una novel·la que ens fa tornar al passat, potser per comprendre el present.

———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————-

Cor de Brau

Una crítica irònica al voltant de l’abolició de les curses de braus a catalunya

Alexandre, Víctor

COLUMNA EDICIONS

La recent abolició de les curses de braus aprovada pel Parlament de Catalunya és un fet d’una transcendència extraordinària. El mateix dia de l’abolició, Catalunya va aparèixer a tots els telenotícies del món i l’endemà se’n van fer ressò les portades de la premsa internacional. Mai, abans, una acció legislativa interna catalana havia generat una expectació i una admiració tan grans ni tampoc reaccions tan ferotges com les d’alguns mitjans espanyols. Aquesta novel·la narra en clau d’humor els fets esmentats, a través d’una família ramadera catalana que es veu afectada per l’abolició, alhora que ens mostra el rerefons polític i identitari dels arguments de les dues parts enfrontades, els protaurins i els antitaurins.

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————-

LA CASA CANTONERA

Sílvia Alcàntara

Edicions 1984

Olor de colònia va suposar el debut literari de Sílvia Alcàntara. Des de la seva publicació ja s’han venut més de 50.000 exemplars.

Més enllà de les vendes, Olor de colònia també  va captivar a la crítica literària, fins al punt de considerar Sílvia Alcàntara com un dels nous valors de la literatura catalana.
Ara, Sílvia Alcàntara deixa enenre el dia a dia d’una colònia tèxtil per presentar-nos La casa  cantonera (Edicions 1984). Es tracta d’una novel·la curta però molt intensa en el seu plantejament. La història arrenca just en el moment del retobament de dues germanes després de 25 anys arran de la mort de la seva mare. A partir d’aquest retrobament apareixen les tensions i les gelosies.
L’acció de la novel·la succeix en tres hores d’una tarda de setembre marcada per una xafogor asfixiant. Aquest clima és perfecte per ambientar i transmetre la tensió existent entre els protagonistes de La casa cantonera.
Un altre qualitat destacable de la novel·la és la barreja constant del temps passat i present , que ajudarà al lector a conèixer els secrets familiars dels seus protagonistes.
140 pàgines intenses que agradaran també als lectors d’olor de Colònia.

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————–

L’ARQUEOLEG

De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni

Martí Gironell

Editorial Columna

Martí Gironell novel·la amb un absorbent pols narratiu l’arriscada aventura a Terra Santa del monjo català que va crear la Bíblia de Montserrat, Bonaventura Ubach.

En la seva tercera novel·la, Martí Gironell tracta per segona vegada en clau de ficció un personatge real, en aquest cas el monjo de Montserrat Bonaventura Ubach, artífex de la Bíblia de Montserrat i del museu de l’Orient Bíblic d’aquest monestir, creat el 1911. En concret, adapta de forma lliure els dos viatges d’Ubach per terres bíbliques, d’Egipte a l’Iraq, plens de riscos físics, que el monjo va emprendre per contrastar les sagrades escriptures amb els seus escenaris reals i aconseguir peces arqueològiques representatives. Alhora, hi afegeix una subtrama que recorre tota l’obra, al voltant de les túniques de la sagrada família de Jesús, la qual accentua el caràcter novel·lesc de la història. Un tret distintiu del llibre és l’entretingut accés del lector als grans referents de la cultura religiosa de la mà d’un personatge històric vinculat a un símbol català com Montserrat, el museu bíblic del qual commemora el seu centenari l’any 2011.

———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————-

Aire pàl·lid

Miquel de Palol

Columna

« Miquel de Palol presenta dues versions d’una mateixa novel·la. »

Producte del seu particular afany creatiu, Miquel de Palol presenta alhora en un llibre les dues versions d’una mateixa història, amb els títols Aire pàl.lid i Palimpsest.

Trifó convoca els seus amics i coneguts per designar l’hereu de la seva fortuna, encara que en aparença està arruïnat. Un cop hi han acudit encuriosits, els proposa que l’escollit serà qui encerti els ingredients d’un plat que ha concebut, l’Aire pàl.lid. Producte del seu particular afany creatiu, Miquel de Palol presenta alhora en un llibre les dues versions d’una mateixa història, amb els títols Aire pàl.lid i Palimpsest

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————-

L’últim home que parlava català

Carles Casajuana

Editorial Planeta

En Ramon Balaguer ha demanat una excedència la feina per tal d’acabar la seva tercera novel·la però la compra de l’edifici on viu per un especulador fa que es trobi en una casa mig en runes i la pressió del propietari per marxar. Miquel Rovira està escrivint la seva opera prima i troba en un edifici mig abandonat el lloc perfecte per poder escriure durant el dia sense ser molestat. Aquí és on la vida d’aquest dos escriptors es trobarà, i on s’encreuaran les seves històries. Balaguer escriu en castellà tot i ser catalanoparlant i Rovira està escrivint una novel·la sobre la desaparició el català. Les seves trobades i els seus enfrontaments li permeten a l’autor fer un anàlisis de l’estat de la llengua i una predicció de futur gens agradable.

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————–

Rere els murs


Núria Esponellà

Sant Pere de Rodes, segle XII. En un món de por i supersticions, un jove va a la recerca de la llibertat i l’amor.

Segona meitat del segle XII. Fustigat per la tramuntana, el Monestir de Sant Pere de Rodes s’alça imponent sobre els penya-segats del cap de Creus. Dins dels seus murs, hi viu la comunitat de benedictins que, entre d’altres, acull en Sebastià, l’administrador de l’hospital de pelegrins, i en Blai, un noi orfe que, en descobrir l’amor, sentirà una necessitat irrefrenable de conquerir la seva llibertat.

Però són temps convulsos, i l’abat Berenguer, un home server i autoritari, haurà de defensar les propietats i els privilegis del monestir davant les pretensions del compte d’Empúries i el vescompte de Peralada, enfrontats per lluites de poder i interessos polítics.

En aquest context enverinat, el Mestre Peire, un dels escultors de més renom del segle XII, haurà d’esculpir la monumental portada de marbre de Sant Pere de Rodes abans que no arribi el Jubileu.

Però no serà una tasca fàcil: són temps difícils i hi ha molts interessos enfrontats…

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————–

TENIM UN NOM

Vicenç Villatoro

Editorial Planeta

Un periodista i el seu fill adolescent, distanciats des de fa uns anys, viatgen junts a París per veure la final de la Champions que ha de jugar el Barça. En el viatge i en el partit, participaran en l’emoció èpica compartida amb tot d’aficionats, cadascun amb la seva pròpia vivència del Barça i del futbol. Però intentaran també, tot parlant del Barça, reconstruir la seva relació i tornar a lligar els fils generacionals que els uneixen entre ells i amb la resta de la família que s’ha quedat a Catalunya: l’avi malalt, l’àvia angoixada, la mare que ha hagut de pujar els fills…

Una novel·la que explica una família a través del Barça, el sentiment barcelonista a través del conflicte d’una família i, amb una cosa i l’altra, els fils emotius i sentimentals de la realitat catalana d’avui mateix.

———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————-

L’ÚLTIM PATRIARCA

Najat El- Hachmi

Editorial Planeta

L’últim patriarca és la història d’una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d’anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partícips.

Mimoun i la seva filla neixen per complir el paper que el patriarcat els ha assignat, però uns canvis en les circumstàncies que els envolten seran decisius per propiciar el capgirament de l’ordre de les coses.

Aquesta és una història familiar, una història on les contradiccions internes dels personatges afloren per marcar unes relacions fetes de desencontres. Una història definida pel trencament que suposa la separació.

La filla de Mimoun Driouch narra la seva vida des que ell neix fins que ella està a punt de començar la universitat. Ella vol entendre què ha fet del seu pare el tipus de persona que és, quines circumstàncies l’han convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida.

A partir d’un magistral i intencionat ús dels recursos propis de la tradició oral, l’escriptora Najat El Hachmi construeix una faula moderna que inclou moments de gran tendresa i moments d’un brutal dramatisme, tot amanit amb un sentit de l’humor que ratlla la corrosió. El resultat és un tipus de novel•la que, tant pels conflictes tractats com per la forma literària d’abordar-los, fins ara ha estat inèdit en la literatura catalana.

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————–

SENSE ESPANYA

Balanç econòmic de la independència

Modest Guinjoan

Frances Xavier Cuadras

Editorial Pòrtic

“Les seves conclusions [...] es desprenen d’una dissecció precisa de l’economia catalana i dels seus intercanvis comercials i fiscals”. ANTONI SERRA RAMONEDA

Text de contraportada

La qüestió de la independència de Catalunya es troba a primera línia del debat polític popular. La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut aprovat en referèndum s’ha interpretat de manera gairebé unànime com el tancament d’una època.
Per primer cop es planteja seriosament la decisió de separar-se d’Espanya, un projecte de dimensions colossals que obre molts interrogants. D’una banda, s’aconseguiria l’eliminació del dèficit fiscal, però de l’altra, la possibilitat d’un boicot comercial espanyol sobre les empreses catalanes genera inquietud entre els empresaris i treballadors catalans.
Modest Guinjoan i Xavier Cuadras han fet un exercici d’economia aplicada, rigorós i divulgatiu, que porta llum a aquests i altres interrogants que obre la situació actual.

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————


Pere II el Gran, rei de la Mediterrània

Ramon Sarobe i Joan Carles Moreno

Editorial: Pòrtic
El rei Pere II, anomenat el Gran, va ser cridat a ser un gran sobirà des de la seva concepció, destinat a superar els triomfs del seu pare: Jaume I, el conqueridor de Mallorca i València. La diligència militar i la voluntat de ferro d’aquest monarca el van conduir als triomfs que el convertirien en rei de la Mediterrània, una aventura militar i diplomàtica amb Sicília com a clau del seu regne somniat. El rei Pere II va viure una vida pròpia d’un personatge literari amb diversos matrimonis, espectaculars campanyes militars i aferrissats enfrontaments contra Carles d’Anjou, el papat, Felip III i, fins i tot, el seu germà, Jaume.

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————–

Memòries d’un cirurgià

Moisès Broggi

Editorial: La butxaca

Aquesta edició aplega els dos volums de les memòries del doctor Moisès Broggi, nascut a Barcelona l’any 1908. Amb precisió i senzillesa, Broggi relata la seva infantesa en una ciutat que començava a créixer, a principis del segle XX, i la seva passió per la medicina, que el va portar a estudiar la carrera i, més tard, a incorporar-se a l’equip de l’Hospital Clínic durant la República. Al costat dels germans Trias i Pujol, va col·laborar en l’esforç de renovació de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva condició de cirurgià el va convertir en un observador privilegiat dels esdeveniments de la guerra civil, que va viure com a cap de l’equip quirúrgic de les Brigades Internacionals. Superada la guerra, i malgrat que el govern franquista el va cessar de tots els seus càrrecs oficials, Broggi va continuar exercint de manera tenaç i compromesa.

_

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

La nit porpra

Imma  Monsó

Acabat el primer curs de Periodisme, en Gus comença unes pràctiques a la secció de viatges d’un diari. La seva cap, l’antipatia personificada, es dedica a fer-li encàrrecs avorridíssims, mentre ell somia que l’enviïn a fer un reportatge a qualsevol dels llocs de ficció on sol quedar-se penjat amb la imaginació: l’Atlàntida, les Terres de Gog i Magog, Xauxa, Sildàvia, Bordúria, Celèstia, Terabithia, Magrathea… O Pausa da Longa, l’illa d’un vell conte infantil on es diu que la gent viu feliç de debò.

Amb l’ajut d’en Pol, el seu company de pis, i de les oportunitats d’or que li ofereix l’estada al diari, en Gus intentarà investigar si és possible travessar la frontera entre la realitat i la ficció i si és cert tot el que es diu de Pausa da Longa…

«WELCOME TO PAUSA DA LONGA!
Pausa da Longa, un lloc per ser feliç definitivament»

La magrana – L’esparver

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————-

L’home de la maleta

Ramon Solsona

Un antic músic d’orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles.

Text de contraportada

Un antic músic d’orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L’home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L’home de la maleta n’ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s’ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.

A tot vent

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————


Opi i sardines

Cesc Martinez

És un estiu xafogós i, a falta de res millor a fer, Fabre, professor substitut de socials, es proposa reconstruir la història d’una fotografia en blanc i negre trobada entre les pàgines d’un llibre. A l’anvers, una colla de gent endiumenjada i un home amb una x vermella guixada a la cara. Al revers, una sola indicació: «Sarmenta, 1956». Sarmenta és un lloc imprecís del mapa, una ciutat que es mou a un ritme diferent de la resta i que canvia de posició uns quants metres cada cinquanta anys, però té dues línies de tren que la connecten amb Barcelona. Josep Pla va definir-la com «una de les més nobles i antigues poblacions» del país, tot i ser, tant abans com ara, un munt de ciment i pols envoltat de polígons, boscos ressecs, barris perifèrics i solars pelats. Amb Berta S. Miravent, l’estupefaent locutora del programa nocturn de la ràdio local, Fabre anirà seguint el rastre d’un boxejador amateur desaparegut i d’un trompetista oblidat. Qui va marcar qui amb una creu?

La Magrana

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————-

Promet-me que seràs lliure

Jordi Molist

De Llafranc a Roma passant per Barcelona: el viatge del fill d’un pescador cap a la llibertat.

Un matí de 1448, una galera pirata assalta el poblet de pescadors de Llafranc. Ramon Serra mor defensant la seva família, però no pot evitar que els pirates s’enduguin la seva esposa i la seva filla. Mentre agonitza, li demana a Joan, el seu fill gran de dotze anys, que li faci un jurament: “Promet-me que seràs lliure”.

Sols i abandonats a la seva sort, en Joan i el seu germà petit fugen a Barcelona, una ciutat que al principi els hi és hostil. Allí en Joan coneixerà l’Anna, i entrarà a treballar a la llibreria dels Corró com a aprenent. Però són temps convulsos, de revoltes i guerres, i la Inquisició canvia de forma dràstica la seva vida.
Barcelona, Sardenya, Sicília, Nàpols, Roma i Gènova són els escenaris d’una odissea durant la qual en Joan es farà home: aprendrà a llegir i a estimar els llibres, coneixerà personatges extraordinaris, viurà batalles dins d’una galera i lliutarà amb desesperació pel seu amor i per complir la promesa que un dia va fer-li al al seu pare.

Columna Edicions

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————–

RECORDS DE QUASI UN SEGLE

Miquel Batllori

Miquel Batllori ha estat director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús i de la revista Archivum Historicum Societatis Iesu, catedràtic d’Història Moderna a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i membre del buró del Comitè Internacional de Ciències Històriques. Estudiós amb vocació universal, avui és unànimement reconegut com una veu cabdal de la historiografia contemporània. I és, d’altra banda, testimoni d’excepció del nostre segle. Cristina Gatell i Glòria Soler—també historiadores—hi han mantingut unes llargues converses, en les quals el pare Batllori mostra el seu vessant més íntim i personal i fa un repàs en to planer a la seva vida i al seu entorn. Fruit d’aquestes converses és el llibre que avui es presenta, document de primera mà per conèixer una de les personalitats més rellevants de la nostra cultura.

QUADERNS CREMA

———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————-

LA CULTURA DE LA COBDÍCIA

Francesc Cabana

La trajectòria de Francesc Cabana com a historiador de l’economia i com a comentarista de l’actualitat econòmica fa d’ell una de les veus més autoritzades per analitzar la crisi immobiliària i financera que sacseja el nostre país.

Amb l’estil clar i precís de sempre, Cabana parla dels actius tòxics de la bombolla nord-americana i de l’ensorrada de Wall Street, però sobretot analitza les particularitats del panorama econòmic espanyol i català. Per exemple, els escàndols urbanístics de la costa andalusa, de Mallorca, de Marina d’Or i de Paco el Pocero; les grans societats immobiliàries madrilenyes; les mitjanes empreses catalanes; els casos, entre altres, d’Habitat i Colonial, etc. També fa una diagnosi del sistema financer espanyol i la seva dependència del mercat extern, de l’estat dels nostres bancs i caixes i de les mesures dels diversos governs europeus. El llibre acaba apuntant camins possibles per sortir del túnel i adverteix dels perills en què es podria incórrer.

El terme “cultura de la cobdícia”, divulgat per Barack Obama, serveix a Francesc Cabana per designar la perillosa combinació d’estupidesa i supèrbia que ens ha dut on som.

PÒRTIC

———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————–

LES CATEDRALS DEL COTÓ

Francesc Cabana

A Les catedrals del cotó (1876-1905) Francesc Cabana adopta la mateixa estratègia que li ha donat èxit en títols anteriors com Els anys de l’estraperlo o El cabaler de Cerdanya. És a dir, el relat d’episodis històrics, dels quals Cabana té una documentació exhaustiva i precisa, a partir d’uns personatges ficticis creats amb molta vivesa. En el present volum l’autor reporta els anys de la puixança del tèxtil cotoner, l’episodi de la bomba al Liceu, el desenllaç de la guerra de Cuba, el trasbals de la fil·loxera, la planificació de l’Exposició Universal, etc. En definitiva, la crònica d’una gran transformació social que ha conformat la Catalunya d’avui.

PROA

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

ELS ANYS DE L’ESTRAPERLO

Francesc Cabana

A partir de la figura d’un empresari fictici que, en realitat, és la suma de molts empresaris reals que Francesc Cabana coneix i que ha estudiat exhaustivament, Els anys de l’estraperlo s’acosta a l’època més dura de la postguerra. A cavall de la ficció i la crònica històrica, el llibre ens posa en contacte amb un dels episodis més ignorats en els estudis de l’època: quan, acabada la guerra, els burgesos recuperen les seves fàbriques i reprenen el negoci, o ho intenten, enmig d’un país devastat, on el mercat negre supera el normal i mentre la situació internacional complica el programa.

PROA

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————-

Els gàngsters de Barcelona

Josep M. Planas

Edicions Proa

La seva feina li va causar la seva mort. Josep M. Planas va morir assassinat el 24 d’agost de 1936 per uns pistolers de la FAI, i es va convertir en la primera dissortada víctima del periodisme català.

Planes va investigar intensament assumptes espinosos com la part més obscura de les organitzacions anarquistes a Catalunya: quan la criminalitat arriba disfressada d’ideologia. Entre el 4 d’abril i el 27 de maig de 1934 Planes va publicar al diari La Publicitat una trentena d’articles sobre l’entramat anarquista, dividits enes sèries: Els gànsters de Barcelona i L’organització de l’anarquisme a Catalunya i a Espanya. Aquest volum recull les dues sèries i permet copsar, tot gaudint d’una emcionant lectura, el model de periodisme compromès que practicava Planas.

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————–

Els gàngsters de Barcelona

Josep M. Planas

Edicions Proa

La seva feina li va causar la seva mort. Josep M. Planas va morir assassinat el 24 d’agost de 1936 per uns pistolers de la FAI, i es va convertir en la primera dissortada

víctima del periodisme català. Planes va investigar intensament assumptes espinosos com la part més obscura de les organitzacions anarquistes a Catalunya: quan la criminalitat arriba disfressada d’ideologia. Entre el 4 d’abril i el 27 de maig de 1934 Planes va publicar al diari La Publicitat una trentena d’articles sobre l’entramat anarquista, dividits en dues sèries: Els gànsters de Barcelona i L’organització de l’anarquisme a Catalunya i a Espanya. Aquest volum recull les dues sèries i permet copsar, tot gaudint d’una emcionant lectura, el model de periodisme compromès que practicava Planas.

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

TOR, tretze cases i tres morts

Carles Porta

Edicions La Campana

Tretze veïns, amos d’una muntanya. Al poble de Tor, tocant a Andorra. Poderosos que s’enfronten. Interessos, contraban, l’orgull de la força. Estranys assassinats i sentències que fan créixer la crispació.

Carles Porta ha investigat la història de tor, la muntanya maleïda. Hi va anar, la primera vegada, per fer un “30 minuts” per a TV3. I va quedar atrapat. Durant vint anys ha tornat repetidament a Tor, per parlar llargament amb uns personatges difícils, plens d’odi, de por i de secrets.

Aquest és el llibre d’una arriscada aventura periodística convertida en narració literària -recordant el nord-americà Truman Capote.  Les escenes tenses i també les més grotesques, retrats de personatges que impressionen per la seva ràbia encesa. Els lectors devoraran aquestes pàgines amb la passió i l’avidesa que desprèn les grans històries.

A Tor, tretze cases, tres morts, el misteri que continua. Com la ira del vell Palanca: “Me van robar, me van intentar matar, i encara sóc jo lo cabró! Només em queda una solució: morir matant!”

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

ESPAÑA, CAPITAL PARÍS

Germà Bel

Editorial Destino

Aquest és el relat d’un viatge, no exempt de sorpreses, pels tres últims segles de la història d’Espanya. . L’autor es remunta a 1561, quan Madrid, una modesta ciutat del centre peninsular, és designada seu permanent de la Cort dels Àustria. Però el recorregut s’inicia pròpiament a principis del segle XVIII, quan, després de la Guerra de Successió, Madrid esdevé capital política, i el quilòmetre zero de les comunicacions espanyoles. L’apoteosi del nou Estat radial arribarà en les últimes dècades, amb la consagració de la capitalitat econòmica de Madrid, convertida finalment en capital total. És a dir, en el París d’Espanya, el mateix que van somiar des dels nostres primers monarques borbònics fins il·lustres reformadors de l’Espanya contemporània.

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————–

UN REI COP PER COP

Biografia no autoritzada

de Joan Carles de Borbó

Patrícia Sverlo (pseudònim de Pepe Rey)

Editorial: Kale Gorria

Un rei, cop per cop, és el primer intent d’aproximació crítica a la figura de Joan Carles de Borbó i Borbó, actual rei d’Espanya i el tabú informatiu més gran del regne. Amb immunitat penal davant de qualsevol acte delictiu que pogués cometre, i protegit pels mitjans de comunicació convencionals com si fos una espècie en perill d’extinció. S’han publicat molt poques coses amb un mínim d’objectivitat sobre la seva persona i sobre les seves actuacions polítiques. En aquesta biografia no autoritzada se’l presenta com un personatge atret pel poder des de molt jove, que ha basat la seva trajectòria vital a salvar els esculls que se li han anat presentant, amb l’únic objectiu de ser rei. Les grans fites en la seva carrera de monarca, cop per cop, han estat: la mort del seu germà, la traïció al seu pare, el cop d’Estat del 23-F, la construcció d’una important fortuna personal, diverses batalles campals per evitar que els seus escàndols sexuals veiessin la llum, tantes altres per impedir que els problemes dels seus “íntims” fossin tractats amb independència en els tribunals… Tot això configura un currículum prou agitat que no té res a veure amb aquell personatge mitificat al qual s’atribueix, com un gran mèrit. el fet d’haver liderat el “pacífic procés de transició democràtica”.

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————–

Una hereva de Barcelona

Sergio Vila-Sanjuán

A la Barcelona presa de la tensió entre la patronal i els obrers del 1920, el jove advocat i periodista monàrquic Pablo Vilar es veu abocat a través d’una clienta, vedet del Paral·lel, a conèixer el submón anarquista, en concret un significat i jove dirigent contrari a la violència. En Pablo també accedeix al nou governador civil, arribat amb la tasca d’aturar de manera expeditiva el terrorisme anarquista. Alhora, el protagonista se sent molt atret per una jove dama de l’alta societat, a qui ajudarà legalment a aconseguir una gran herència.

DESTINO

———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————-

L’assassí del làser

Gellert Tamas

Entre els anys 1991 i 1992 Estocolm va ser una ciutat dominada pel terror. Un desconegut va disparar amb un fusell proveït amb una mira làser contra 11 persones en 10 atemptats diferents. Resultat: un mort i diversos ferits amb lesions greus per a tota la vida. L’única característica en comú entre les víctimes era que tenien els cabells negres i la pell fosca.

LA CAMPANA EDICIONS

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

CARTES D’AMOR I DE DOL

Encarnació Martorell

Un llibre d’emocions intensíssimes, de sentiments enfrontats. La publicació d’Amb ulls de nena va fer que, amb més de vuitanta anys, Encarnació Martorell passés a ser àmpliament coneguda pel gran públic. I és que l’Encarnació va abocar en aquest dietari, escrit entre els dotze i els quinze anys d’edat, totes les seves sensacions i vivències de la Guerra Civil, amb una força i una autenticitat que van captivar els lectors.

ANGLE EDITORIAL

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————–

AMB ULLS DE NENA

Encarnació Martorell

“Amb ulls de nena” és l’estremidor dietari que Encarnació Martorell i Gil va escriure en plena Guerra Civil, quan ella era amb prou feines una adolescent. Durant setanta anys aquests escrits han restat ocults –en un armari del barri d’Horta de Barcelona– i inèdits fins que, gràcies a la tasca de l’investigador en pedagogia Salvador Domènech, han sortit a la llum.

L’Encarnació de fa setanta anys retrata la vida quotidiana a la rereguarda: la falta de proveïment a les botigues i l’encariment del menjar, la vergonya d’anar amb la roba estripada, els moments d’eufòria i de pessimisme derivats dels alts i baixos propis de la guerra… I els moments més durs de mort, destrucció i pèrdua d’éssers estimats. Avui l’Encarnació continua vivint a Horta.

Ara Llibres

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————–


Amb home o sense

Astrid Magrans

J.N. Santaeulàlia

Una novel·la que tracta de manera penetrant l’estesa pressió del “rellotge biològic” que viuen les dones en un món com l’actual on, més que ser mare –o pare–, encara resulta més difícil establir una relació satisfactòria de parella.

Text de contraportada

La Gemma té 35 anys, viu a Barcelona i vol tenir una filla, amb home o sense.

Dotada d’una aconseguida combinació de dramatisme i ironia, aquesta novel·la tracta de manera penetrant l’estesa pressió del “rellotge biològic” que viuen les dones en un món com l’actual on, més que ser mare –o pare–, encara resulta més difícil establir una relació satisfactòria de parella.

Columna

_

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

El cementiri de Praga

Umberto ECO,

Som al mes de març de 1897, a París, espiant des de les primeres pàgines d’aquesta magnífica novel·la a un home de seixanta-set anys que escriu assegut a una taula, en una habitació abarrotada de mobles: el capità Simonini, un piemontès establert a la capital francesa, que des de molt jove es dedica al noble art de crear documents falsos…Home de poques paraules, misogin i golafre impenitent, el capità s’inspira en els fulletons de Dumas i Sue per donar fe de complots inexistents, fomentar intrigues o difamar les grans figures de la política europea. Cavaller sense escrúpols, Simonini treballa al servei del millor postor: si primer fou el govern italià qui va pagar per les seves impostures, després van arribar els encàrrecs de França i Prússia, i fins i tot Hitler acabarà aprofitant-se dels seus malvats oficis…

ROSA DELS VENTS

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————-

LA CAIGUDA DELS GEGANTS

Ken Follet

La caiguda dels gegants és la primera novel·la de la trilogia the Century. Aquesta és la primera entrega està basada contextualitzada en la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa. Coneixerem la primera generació dels protagonistes: Els Williams, miners de carbó de Gales. Els Fitzherbert, aristòcrates anglesos. Els Kostin, germans russos. Els Ulrich, aristòcrates alemanys. Els Dewar, americans.

ROSA DELS VENTS

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————–


Salvat-Papasseit poeta vanguardista català

Edicions 62 Peninsula

El llibre vol abordar el Salvat-Papasseit polifònic, polimòrfic i polisèmic. Per aquest personatge de complexa simplicitat, s’ha plantejat un recorregut cronològic que permet reconstruir el procés que conforma la biografia vital, intel·lectual i estètica del poeta català, tot assenyalant amb especial èmfasi, la seva aportació al caràcter ideològic de la primera avantguarda literària i plàstica del nostre país. La veu de Salvat-Papasseit és present en tot el volum i amb un tractament gràfic potent. El fil narratiu que dóna entrada a cada apartat del llibre ens ve donat d’un biògraf de Salvat de primera mà, a partir de fragments del text de Tomàs Garcés Esbós per a una biografia de Joan Salvat-Papasseit (1962). El text permet veure l’evolució de Salvat i explica les diferents etapes cronològiques de la vida del poeta a partir de les que s’estructura el llibre. El gruix del llibre es constitueix amb textos d’estudi creats per l’ocasió: Teresa Abelló, Joan Abelló, Ferran Aisa, Enric Casasses, Marta Darder, Francisco Fernández Buey, Pilar Garcia-Sedas, Josep Gavaldà, Mercè Ibarz, Albert Mercadé, Joan Ramon Resina, Joaquim Sala-Sanahuja i Jaume Vidal Oliveras. Tot acompanyat sempre d’un gran nombre d’imatges de documents originals, imatges personals de Salvat-Papasseit, imatges pictòriques i fotografies d’època

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________

LES HORES SOTERRADES

Delphine de Vigan

Matilde, sola i amb tres fills, no s’hauria recuperat de la mort del seu marit si no hagués estat per la il·lusió que va dipositar en la seva nova feina en el departament de màrqueting d’una empresa parisenca. De sobte, però, l’actitud del seu cap envers ella canvia: la ignora, la humilia, és víctima de mil i una suposicions i indirectes. Si almenys ell li’n digués els motius… A mesura que passen els dies, la feina es converteix en un infern, un espai on impera la violència i la impunitat, i on ella cada vegada se sent més culpable. Thibault, un metge d’urgències d’uns quaranta anys, acaba de trencar amb la seva parella perquè la seva relació es basa només en el físic i no en un compromís i una comunicació intensa. Per omplir el buit només li queda la seva feina amb els malalts de l’hospital. Tots dos són ànimes ferides que somien en el consol d’un amor, de moment impossible, d’una parella que hagi conegut, com ells, el vertigen, la por i la joia. Es trobaran l’un a l’altre en aquesta ciutat immensa, agradable quan tot va bé i cruel quan tot és negre? Lluny dels tòpics sentimentals, Delphine de Vigan descriu amb duresa la fredor de la societat actual i embarca el lector en un viatge pel delicat fil de l’esperança.

EDICIONS 62  El Balancí

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

JUGUEN DAMES

Betsabé Garcia

Juguen dames. L’aventura de les primeres universitàries: Helena Maseras, Dolors Aleu i Martina Castells Garcia, Betsabé

El 1871, la jove Helena Maseras va decidir plantar-se a l’Institut de Secundària de Barcelona per sol·licitar el títol de batxiller. La raó: volia estudiar a la universitat. No era l’única; i va haver-hi un escàndol. Juguen dames explica la lluita de les primeres universitàries de l’Estat espanyol: Helena Maseras, Dolors Aleu i Martina Castells i com, cadascuna d’elles, des del seu caràcter i personalitat, es van enfrontar a un món que fins llavors els havia estat vedat. Pels carrers de la Barcelona de les darreres dècades del segle XIX, una ciutat en construcció per on desfilen personatges com el rei Amadeu I, el Dr. Letamendi o el Dr. Joan Giné i Partagàs, aquestes tres dones cerquen un somni i defensen els seus drets. El futur de cadascuna d’elles, però, havia de ser molt diferent.

ARA LLIBRES

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

10 TEXTOS D’HOMENATGE

Joan Solà

A les llibreries i les biblioteques s’hi poden trobar molts llibres de Joan Solà, però aquest és el primer llibre sobre Joan Solà, una figura cabdal de la lingüística catalana d’avui. El volum conté les contribucions de dotze col•legues que glossen la seva figura des de punts de vista diversos, alhora acadèmics i personals. Joan Solà, que ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, entre moltes altres dis¬tincions, ha contribuït decisivament, amb la seva dedicació, al coneixement de la llengua catalana.

BIBLIOTECA UNIVERSAL EMPURIES

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————-

DONCS JO HO VEIG AXÍ

Xavier Sala Martín

Doncs jo ho veig aixi. Xavier Sala i Martín és una referència imprescindible en les tertúlies periodístiques sobre economia. Els seus articles són coneguts tant per la seva proximitat i claredat a l’hora d’explicar els conceptes més complexes al lector no iniciat, com per les seves propostes, que sempre destaquen per la seva valentia, audàcia i la polèmica que susciten entre els cercles econòmics més conservadors. En aquest llibre es recullen els seus articles més rellevants agrupats en sis categories: 1)Crisi financera Des del seu mític article La turmenta perfecta, un dels textos que més es varen reenviar per e mail a l’inici de la crisi econòmica, en aquest apartat es recullen les seves propostes per pal•liar la depressió econòmica. Sala i Martín proposa solucions tan atrevides com l’eliminació de l’IVA per estimular el consum, un article que cobra plena vigència avui dia, em plena pujada dels impostos i que va ser escrit al desembre 2008. També critica Obama, l’intervencionisme estatal, Zapatero… 2)Freakonòmics: En aquest apartat reunim els articles sobre temes tan variats i reveladors com l’anàlisi del valor dels regals de Nadal, la defensa de la legalització de la prostitució l’explicació de la mal entesa llei de l’oferta i la demanda, la crítica contra les quotes per eradicar la discriminació per qüestions sexuals… 3)Àfrica: Amant d’aquest continent, sala i Martín és el creador de la Fundació Umbele, una ONG que coopera amb països africans. En aquest apartat recollim l’article sobre el Foro de Davos que va fer que guanyés el Premio COnde de Godó de Periodismo, titulat La esperanza de África, així com innovadores reflexions sobre el treball infantil i la educació, l’immigració i la pandèmia de sida a Àfrica, entre altres temes. 4) Ecologia i canvi climàtic.

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————–

-

T’ESTIMO SI HE BEGUT

Empar Moliner

Un grup feminista que organitza una xerrada contra la discriminació, un home que s’enfada amb el seu nòvio després de somiar que l’enxampa al llit amb un altre o una parella que assisteix al curset obligatori per pares adoptius. Els tretze contes de ‘T’estimo si he begut’ són retrats, entre còmics i amargs, de la vida moderna, escrits amb un estil tan rigorós com desvergonyit que la crítica ha qualificat de “turbulent, descarat i ple d’enginy”.

Quaderns Crema

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————-

-MARXEM, PAPÀ. AQUÍ NO ENS VOLEN.

Imma Monsó

La fascinant activitat d’observar i ser observat és el fil conductor d’aquestes cinc narracions. A personatges obsedits o rosegats per l’enveja es contraposen d’altres amorals i despreocupats que són com un bàlsam que alleugereix la pesantor i la duresa de la vida A Exactitud, la Clàudia està capficada amb la percepció de la pròpia identitat i la manera de delimitar-la. A La finestra, la Lisa i l’Adrissa s’observen sense saber-ho, ignorants que allò que veu l’una és l’altra cara d’allò que veu l’altra. A Marxem, papà. Aquí no ens hi volen, en Bolo Biosca volser observat amb enveja i provocar aquest pecat capital és la seva màxima prioritat a la vida. A Viciós, un hipocondríac recalcitrant viu obsedit per qualsevol signe que alteri la seva integritat física. A Tímid, un nen incapaç de pronunciar bon dia veu com se li escapa la darrera oportunitat de saludar i intueix que aquesta anècdota configurarà un destí que el condemnarà per sempre a decidir-se quan ja ha perdut l’oportunitat. Personatges, en definitiva, que inspiren en el lector la imperiosa necessitat de vigilar-los de molt a prop.

La Magrana

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————-

BUSCO SENYOR PER AMISTAT I

EL QUE SORGEIXI.

Empar Moliner

Si hi ha una virtut que sobresurt, de les moltes que té Empar Moliner, és la mirada irònica, distanciada però tendra, de l’escuma dels dies. Les quaranta cròniques d’aquest llibre recullen la visita a un tirador de cartes per esbrinar la supervivència de la llengua catalana, l’anada a un convent on es lloguen minyones sud-americanes, un dinar en un menjador per a pobres o la contractació d’un refugi atòmic. L’ull escrutador de Moliner hi transita amb l’alegria vital de qui no es deixa vèncer per l’adversitat ni l’absurd, o de qui creu que el millor conjur per a la dissort és l’humor.

Comentari,

Busco senyor per amistat o el que surgeixi és una sel·lecció de les cròniques literàries publicades a la premsa per l’escriptora i periodista Empar Moliner. Ens trobem des de l’expedició a la ferreteria per comprar la cacerola adequada per manifestar-se contra la guerra fins a la recerca desesperada del marit ideal que dóna títol al llibre. Són petites històries de la vida quotidiana, anècdotes plenes d’humor i d’ironia que fan passar una bona estona.

Quaderns Crema

————————————————————————————————————————————————————-

-

FOC LATENT

Lluïsa Forrellad

Foc latent constitueix el retorn més sorprenent de la literatura catalana. Amb la seva primera novel·la i sent una desconeguda, Lluïsa Forrellad va guanyar el premi Nadal 1953, el més prestigiós en llengua castellana. Ara, més de cinquanta anys després, Angle Editorial publica la seva segona novel·la, amb la qual presenta les credencials per ocupar un lloc privilegiat en l’escena literària catalana. La seva habilitat narrativa se’ns imposa amb una força extraordinària. Foc latent narra l’aprenentatge vital de Pol Caselles -orfe, pobre, fet a si mateix-, la seva educació sentimental i el seu ascens en societat. I tot això en l’època més convulsa de Barcelona: una ciutat esquinçada per les bombes anarquistes, la lluita de classes, el catalanisme emergent i la confrontació religiosa, que culminarà en l’esclat incendiari de la Setmana Tràgica. El món burgès dels personatges, ple de rituals i de secrets, patirà una sacsejada brutal. Destinada a convertir-se en un clàssic modern, Foc latent és una obra magna, una recreació precisa d’una societat i un temps, amb una riquesa de lèxic inusual, i l’expressió d’una voluntat literària infatigable, que reapareix després de mig segle de creació fecunda i atzarosa. [narratives 29]

Angle Editorial

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————–

EL CELLER

Noah Gordon

En Josep Álbarez és el segon fill d’un pagès del Penedès. La novel·la comença quan en assabentar-se de la mort del seu pare en Josep torna al seu poble després de quatre anys d’exili a França, on sota les ordres d’en Mendes, havia aprés l’ofici de viticultor.

Quatre anys abans, un militar que ningú sabia ben be d’on havia sortit, va reclutar uns quants joves del poble, entre ells el Josep, cap d’ells primogènits, i tots ells amb la preocupació de trobar un futur. Creien que seguint al sergent Peña es podrien convertir en bons soldats, però va resultar ser tot una trampa mortal. Només els volien utilitsar de caps de turc en l’assassinat del lGeneral Prim. En Josep i el seu millor amic van fugir amb penes i treballs i després de separar-se per tenir més possibilitats, ell va fer cap a França.

En tornar al poble, en Josep compra la part de terres del seu germà Donat aconsellat per l’amic de la família i per ell un segon pare, Nivaldo, un cuba. I així comença a conrear les vinyes del seu pare tal com li havia ensenyat en Mendes. Aviat veu que tot sol no ho pot fer i fa una mena de tracte amb els seus veïns per ajudar-se mútuament. Poc a poc va agafant confiança amb la Marimar, la seva veïna, vídua i amb un fill, i poc a poc i amb molt d’esforç va millorant i augmentant les terres i la producció del que fins ara havia set només vi per fer vinagre i que ara ell intentarà transformar en vi bo, i crear un celler per conservar-lo. Però el seu passat no deixarà de perseguir-lo fins al final del llibre…

L’autor ha combinat molt bé, com en tots els seus llibres la lluita històrica (els carlistes, l’assassinat d’en Prim…) amb la lluita personal per tirar ensabant i superar els problemes i adversitats.

Rocaeditorial

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

DELICTES D’AMOR

Maria Mercè Roca

La felicitat del Narcís no pot ser completa. Les seves tres sabateries de Girona l’han convertit en un empresari de prestigi, a punt de ser condecorat amb un premi europeu. És una persona sensible i culta que gaudeix fent el seu ofici i amb el tracte deferent amb els clients. Especialment amb els més petits, amb les nenes. Al Narcís li agraden les nenes, les adora, faria el que fos per tenir-les als seus braços, fins i tot volar a l’altra part de món. Però la societat veu amb mals ulls el que per a ell és un acte d’amor, una atracció per la bellesa. I això no el deixa viure en pau. Darrere d’aquesta atracció sospitosa, de fet, s’hi amaga la cara oculta de la seva vida.

L’autora ens ofereix amb aquesta magnífica novel·la un punt de vista agosarat sobre un tema d’actualitat punyent.

Cercle de Lectors

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————--

CAMÍ DE SIRGA

Jesús Moncada

Camí de sirga evoca la tràgica desaparició de Mequinensa, l’antiga vila de la vora de l’Ebre enfonsada sota les aigües, que un temps va ser centre d’una important conca minera i d’un intens tràfic fluvial i que es troba abocada a la destrucció. A través de les vivències d’un allau de personatges, l’autor rememora els darrers cent anys de la vila condemnada. Aquesta novel·la ha estat considerada una de les obres més importants de la literatura catalana actual. Ha estat guanyadora dels premis Joan Crexells, Fundació d’Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, Nacional de la Crítica, Ciutat de Barcelona, Crítica «Serra d’Or» i finalista del Nacional de Literatura.

Edicions La Magrana

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

FOT-LI, QUE SOM CATALANS !

Xavier Bru de Sala

Julià de Jòdar

Miquel de Palol

Fot-li, que som catalans! s’inscriu en la llarga tradició de textos definitoris del ser català com són Les formes de vida catalana, de Josep Ferrater Mora, o Noticia de Cataluña, de Vicens Vives. Obres que, com la que avui publiquem, defineixen la nostra personalitat col·lectiva. Malgrat tot, a diferència dels seus antecedents, Fot-li, que som catalans! busca definir-nos a través de la sàtira literària i no de l’assaig raonat. Si Ferrater Mora planteja la nostra personalitat en quatre punts: continuïtat, seny, mesura i ironia, Fot-li, que som catalans! proposa fer-ho de la mà de la dissolució, la ximpleria continguda o descordada i el sarcasme. Un llibre per aconseguir autoestima a través de la flagel·lació lúcida.

L’Esfera dels Llibres

————————————————————————————————————————————————————————————————————————

INCERTA GLÒRIA

Joan Sales

Club Editor

Joan Sales (Barcelona, 1912-1983). Es dedicà a l’activitat política. Des de molt jove milità al PCC, que abandonà per lliurar-se a activitats nacionalistes al marge de partits polítics. Es llicencià en Dret i fou redactor de “La Nau”. En esclatar la guerra formà part de la columna Durruti com a alferes i combaté a Madrid, a Xàtiva i al front d’Aragó. S’exilià i, després d’un període en un cap de concentració, fugí a París, on inicià el periple de l’exili, que el menà, a finals del 1941, a Mèxic, on s’incorporà a la redacció del “Full Català” i als “Quaderns de l’exili”, junt amb Ferran de Pol i Raimon Galí. Abans de tornar a Catalunya,Sales va tenir cura, el 1947, de l’edició de les Poesies de Màrius Torres, amb qui havia fet una gran amistat i amb el qual mantingué una extensa correspondència, que serví de base al volum Cartes a Màrius Torres (1976). El 1948 torna a Catalunya, on continua l’activitat editora iniciada a Mèxic com a director literari de l’editorial Ariel. Publica Viatge d’un moribund (1952) i una versió actualitzada del Tirant lo Blanc (1954), i creà, junt amb Joan Oliver i Xavier Benguerel, dins l’editorial Aymà, el Club dels Novel·listes, que amb el nom de Club Editor es convertí en una empresa autònoma, on hi publicaren Villalonga i Rodoreda. Traduí Kazandzakis, Mauriac i Dostoievski, entre d’altres.

Incerta glòria podria ser una novel·la d’amor si no fos una novel·la de guerra: tres homes s’hi enamoren d’una mateixa dona, tres companys de front que comparteixen el viure al ras sense saber si demà hi seran encara.

Quina és la seva guerra? La del 36, viscuda des del bàndol republicà, i molt s’ha dit que Incerta glòria era la gran novel·la dels vençuts. Mig segle després de publicar-s’en la primera edició, la guerra d’Incerta glòria apareix com La guerra, aquella experiència vital que aguditza fins als límits tot el que treballa per sota qualsevol joventut; afany d’amor, de vida afanys d’immortalitat que es tradueix en desig obsessiu i desemboca en la mort quotidiana.

Molts moren a la guerra, però als que no hi moren els passa que sobreviuen a la pròpia joventut`. Alguns arriben a envejar els que van morir ahir en el front sense assistir a aqueta altra derrota; el fer-se vell. Tot home estima i enyora la seva joventut; què enyora i estima aquell que a qui joventut i guerra són una mateixa cosa? “És amb vergonya que confesso no haver-me curat mai ni de la meva joventut ni da la meva guerra. Les duc, les duré sempre a la sang com una infecció!”, diu l’ex-soldat Cruells en El vent de la nit, l’última part de l’obra.

Club Editor

——————————————————————————————————————————————————

EL MONSTRE

I ALTRES ESCRITS AUTOBIOGRÀFICS

Josep Palau i Fabre

Galàxia Gutenberg

Palau va concebre El monstre com un llibre póstum que després de la seva mort perpetra als contemporanis comprendre la seva vida interior, amb un esclat de llum reveladora. Amb aquesta autobiografia escrita a manera de testament, Palau aspira a presentar-se ell mateix, despullat, i donar a conèixer el seu secret, sense ficció poètica. Les memòries ha de mostrar un veritat oculta: la veritable dimensió del trauma provocat per la guerra civil, el trencament amb l’exili republicà de París o les circumstàncies familiars que ajudant a comprendre la seva actitud i la seva revolta, el rebuig de la mare, el pas per l’internant, la claudicació del pare, la impossibilitat de realitzar-se com a escriptor, els estudis obligats, l’exili voluntari.

Palau es presenta com un ésser pur és justament a causa de la seva puresa que el seu llibre esdevé monstruós.

“He titulat les meves memòries El monstre. No és un títol gens exagerat. ¿No mereix ser qualificat de monstre un escriptor que, després de lluitar, com ningú, en els pitjors moments, per tal de redreçar la llengua i fer-la sortir de la postració en la qual havia caigut, a la qual estava sotmesa, després d’haver comès aquest pecat, dic, s’ha intentat marginar-lo, atès que ha estat impossible eliminar-lo del tot com els més conspicus haurien desitjat”

Josep Palau i Fabre

———————————————————————————————————————————————————————————————————————-

TREN A PUIGCERDÀ

Blanca Busquets

Ed. Rosa dels Vents

Un tren que cobreix la línea de Barcelona-Puigcerdà s’atura al bell mig de la Plana de Vic. És el matí de Sant Esteve. A dintre un vagó, hi ha dotze persones que aparentment no tenen resa veure les unes amb les altres. És clar que, en el fons, totes es coneixen molt més del que es pensen…. i no saben que el que els ha passat o el que els passarà en un futur molt pròxim depèn, en gran mesura, d’algú que és en aquest mateix vagó…

——————————————————————————————————————————————————————————————————————-

LAS VEUS DEL PAMANO

Jaume Cabré

Proa

La Tina, una pacífica mestra i fotògrafa que treballa en una escola de Sort, fa unes fotografies d’un vell edifici escolar del poble de Torena que és a punt de ser enderrocat. Un simple gest. Clic. I ja està. El lector anirà descobrint pàgina a pàgina, les conseqüències d’aquest fet aparentment banal. Els anys quaranta, el maquis, la misèria moral del franquisme, les covardies personals i col·lectives, les heroïcitats més impensables que es van esdevenir al Pirineus pallaresos d’ençà que les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat aquella zona durant la guerra civil i els esforços per oblidar, tergiversar o recordar obstinadament els fets, desemboquen a començaments del segle vint-i-u i interpel·len els personatges que, al cap de tant de temps, es decideixen a tibar la manta de la Història.

A tot vent

Ramon Payàs

———————————————————————————————————————————————————————————————————–

UN CATALÀ ENTRE BASCOS

Toni Strubell

La Campana

“Aquest llibre té molts mèrits, però n’hi ha un que voldria remarcar: l’actitud amb què Toni Strubell s’apropa a la realitat basca i la capacitat que té d’explicar-la sense prejudicis. S’atreveix a expressar opinions que desplauran ara uns lectors i ara d’altres. Però és així com cal encarar-se amb el difícil tasca d’intentar contar als catalans la realitat del País Basc.

És lloable l’obstinació d’Strubell a no idealitzar allò que no es presta a la idealització, i a narrar la seva experiència tal com la viu des de fa anys.”

Del pròleg de Martxelo Otamendi.

El paisatge. De la casa al carrer. Clima i flux migratori. El país del tuteig. La llengua. Les ikastoles. El bertsolarisme.. Mitjans de comunicació i cinema. El rock radical basc. Gernika. L’Església i ETA. Catalans al País Basc.

Toni Strubell i Trueta viu a Euskadi des dels primers anys vuitanta. Ha fet classes a la universitat de Deusto. Ha publicat entre altres llibres, El cansament del catalanisme (La campana, 1997)

————————————————————————————————————————————————–

BULEVARD DELS  FRANCESOS

Ferran Torrent

Columna

A València els anys seixanta, en plena dictadura franquista, tres joves comunistes – Josep, Felo i Teresa – manifesten el seu desacord respecte a la línea oficial del Partit amb conseqüències imprevisibles. Alhora, la investigació de la mort d’una rica hereva provoca un xoc frontal entre Sebastian Piñol, un honest comissari de policia, i Vicente Rodrigo, l’expeditiu cap de la Brigada Politicosocial. També es veuran implicats en la trama personatges tan dispars com el “Messié”, un lladre de coll blanc que enyorarà molt la seua estada a França, o Carol, la vedet d’un nightclub per on desfilen individus de tots colors que, atesos els problemes de la seua contemporaneïtat, tampoc no eixiran indemnes dels esdeveniments. De fet, les circumstàncies d’una família ja destrossada per la Guerra Civil, els Baixauli, enllaçaran aquest relat gairebé d’època amb un altre que discorre de manera paral·lela en el present, amb homes i dones que encaren i resisteixen com millor poden els temps que els han tocat de viure. Totes dues narracions conflueixen en una novel·la única, en molt més d’un sentit, i ofereixen la lúcida visió d’una societat que, plena d’idealisme en el passat o ferida pels anys més recentment, sembla fer sempre difícil la dignitat humana.

Columna Edicions S.A.

————————————————————————————————————————————————-

PURGATORI

Premi Sant Jordi 2002 (Òmnium Cultural)

Joan F. Mira

Proa

Salvador Donat és un metge de pobles que viu una maduresa tranqui-la i contemplativa. A cavall de d’una Harley Davidson, que conserva de quan era metge a Guinea, recorre plàcidament els tarongerars i el camins de muntanya. Però veurà trasbalsada la seva rutina quan ha d’anar a València a acompanyar el seu germà Josep, empresari d’èxit, malalt de càncer. A la ciutat, salvador coneixerà les dies exdones del seu germà i la seva secretària i amant, Matilde, que guanyarà una presència creixent. En aquest recorregut vital per un món que gairebé ignorava, li fa de guia Teodor Llorenç, xofer i home de confiança de Josep. La naturalesa contemplativa i passiva del salvador haurà d’afrontar i recórrer –com qui recorre un purgatori- el món real de les ambicions i les enveges, la violència i els diners; però també de l’optimisme i el plaer vital que envolta el seu germà. El resultat d’aquest xoc és del tot imprevisible.

-

———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

OLOR DE COLÒNIA

Sílvia Alcàntara

Edicions de 1984

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pel quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi ha ningú! Es dona per apagat el foc, i amos i treballadors van a l’església  en acció de gràcies. Realment no hi queda ningú ?
Atrapat, atrapat queda el lector fins a l’última pàgina d’aquesta novel·la. punyent com  la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.

Olor de Colònia evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l’escola per els fills, l’església i les cases per a viure.


————————————————————————————————————————————————-——————-

SE SABRÀ TOT

Xavier Bosch

Proa

“El càrrec em va durar unes sabates”, confessa Dani Santana.

Quines circunstàncies van empènyer el director del diari Crònica a plegar precipitadament? Quin joc d’equilibris entre el poder i la política fa bascular el diari? Què s’amaga darrera les seductores bambolines del periodisme? La veritat sembla emmanillada per una xarxa de corrupció i de silenci .

Quan el Senza, cap de Societat del Crònica, s’implica a fons en una investigació sobre terrorisme islamista a Barcelona, els fets es precipiten i els dos periodistes comencen a perdre les regnes del seu destí.

Situada en la Barcelona de la bombolla immobiliària, Se sabrà tot és una novel•la directa, vivíssima i trepidant, amb tots els ingredients per captivar els lectors.

———————————————-s—————————————————-

———————————

ELS CONVIDATS

Emili Teixidor

Columna

Amb aquesta novel·la,  Emili Teixidor torna al món del Pa Negre, en un aspecte nou d’aquell temps de després de la guerra, el de l’entrada als pobles i comarques d’una tropa que aquest cop no és militar, sinó cultural. Són Els Convidats, que vénen a adoctrinar amb les lletres el que han desfet les armes, amb l’ajut de la gent del país i la col·laboradors convençuts de la seva corda. La peripècia personal dels protagonistes, que són múltiples, amb rerefons d’un accident devastador i una celebració familiar, teixeix un lligam de relacions que posa en contacte els àmbits personals i grupals amb tragèdies col·lectives.

Amb un estil àgil i acurat, l’autor ens transporta a uns temps difícils, que alguns van qualificar de conquesta, amb tot de convidats a repartir-se les runes del desastre,

Des dels càrrecs centrals fins als autocars de treballadors forans per acabar d’omplir les fàbriques del tèxtil. Uns convidats innocents i culpables, exactament com els pobletans que els acullen.

——————————————————————————————————————————————————————————————–

EL CAMÍ DE LA INDEPENDÈNCIA

Cardús, Salvador

«Molts catalans ja n’estem tips, de l’anar tirant. Hem comprovat que no porta enlloc. I no ens resignem que des de fora s’estableixin els límits de la nostra màxima ambició nacional.
Per això, cada dia més catalans compartim la certesa que l’únic horitzó de dignitat nacional que ens queda és el de la independència. Però els camins que ens hi han de portar s’han de començar a dibuixar amb claredat. Aquí se’n fa un primer esbós.
Hem perdut massa hores mirant d’agradar inútilment Espanya a canvi d’una mica més de consideració. Ha arribat l’hora de no perdre-hi més temps, de no fer-nos-hi més mala sang
i dedicar totes les energies a pensar el país que volem i com el farem.»
SALVADOR CARDÚS

Edicions La Campana, 2010

Salvador Cardús és des de fa molts anys un referent clar
i segur quan es tracta d’analitzar problemes de la societat catalana. Des de l’educació fins a la religió o la política, passant pels nous hàbits socials. Per això els seus llibres El desconcert de l’educació i Ben educats han aconseguit un èxit poc habitual. El camí de la independència és la seva aportació a un tema que ja és d’interès general.