Notícies

Del «Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia» al

«In-inde-independència»

Nació Digital.cat 08/11/2011

Un miler de persones reclamen 40 anys després l’autodeterminació a l’Església de Sant Agustí

Un miler de persones va omplir ahir l’església de Sant Agustí de Barcelona. Foto: ANC.

Un miler de persones van reclamar aquest dilluns el dret de l’autodeterminació en un acte a l’Església de Sant Agustí de Barcelona 40 anys després de la Constitució de l’Assemblea de Catalunya. L’acte va servir per homenatjar la “plataforma antifranquista més important de l’Estat”, en paraules de l’escriptor Antoni Batista, que va ressaltar la necessitat de “recordar la història”. Va citar, també, personalitats claus en aquells anys com Antoni Gutiérrez, Josep Benet, Lluís Maria Xirinacs o Jordi Carbonell, que van ser homenatjats amb una llarga ovació pels assistents. Per Batista, l’Assemblea va ser “un Parlament abans que tinguéssim un Parlament”.

El membre de l’Assemblea de Catalunya, Pere Ignasi Fages, va assegurar en un manifest subscrit per 110 dels membres de l’Assemblea que “igual que fa 40 anys, ha arribat el moment de dir prou i encetar una via que ens permeti encarar el futur en llibertat”. “Per això, va continuar, donem suport a l’Assembla Nacional Catalana passant-li el relleu per aconseguir la llibertat de la nació catalana”.

Hi van assistir com a ponents Jordi Carbonell, Ricard Lobo, Miquel Sellarès i Blanca Serra, que van destacar que el fil que uneix l’Assemblea de Catalunya del 1971 i l’actual Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) és la lluita per assolir i exercir l’autodeterminació de Catalunya.

Jordi Carbonell ha assegurat que l’Assemblea quedaria “com un dels actes històrics d’aquest poble català que sempre ressorgeix i es refà de les pitjors derrotes”. “Fins que no assolim l’auodeterminació no podem donar-nos per vençuts. Amb Espanya no hi ha res a fer, només tenim oportunitat de fer vida fora d’Espanya i amb la plena independència”, va sentenciar.

Per Miquel Sellarès, “després de 40 anys ens trobem que aquell estat en el que nosaltres volíem haver-nos entès, no ha canviat. Ni es plurinacional, ni pluricultural i només ens accepta sent subordinats”. Sellarès va ressaltar la importància dels “tres braços per avançar”, en referència a les institucions, societat civil, amb Òmnium Cultural i altres entitats, i l’Assemblea Nacional Catalana”; i d’anar units i no separats.