Crònica de la Presentació de la Constitució Catalana a La Bisbal


El divendres 2 de juliol ha estat presentada a La Bisbal d’Empordà la Constitució de Catalunya que Reagrupament vol proposar com a llei al proper Parlament, davant de prop de 150 persones, al teatre El Mundial.

Ignasi Planas començà fent l’explicació més històrica i jurídica. Tenim dret a una Constitució perquè som una nació i perquè històricament ja teníem les Constitucions. Si algú vol continuar parlant de  “dret a decidir” s’ha de referir a la sobirania i  no pas a les infraestructures, que només en són una derivada. De fet, l’autonomia només és una concessió, d’aquí la impossibilitat de ser reconeguts jurídicament com a nació mitjançant una llei orgànica d’una altra nació. Políticament cal canviar totalment de xip: són ells (Espanya) que s’han de preocupar de nosaltres i no pas nosaltres estar pendents d’ells, o del que ells ens deixin fer.


Roger Granados explicà com n’és de rar el nostre país que ja sigui mitjançant associacions com Reagrupament o moviments civils com les consultes populars  s’hagin de moure coses que correspondrien fer als partits polítics. Això és així perquè els nostres partits fins ara han intentat viure, i fer-nos viure, en una ficció que la sentència del tribunal constitucional espanyol finalment ha fet caure a terra. No hi ha tracte possible amb Espanya i l’única solució que ens queda és la via independentista, clara i rotunda, defensada per Reagrupament.


Joan Carretero explicà no només la importància del projecte de Constitució com a manera d’aclarir la necessitat de tenir estat propi, sinó que desenvolupà les 3 potes de la ideologia de Reagrupament: independència, democràcia i treball. D’acord amb el seu estil clar i directe, usà el bisturí per marcar on caldria tallar en el pas del vell estat espanyol al nou estat català (desaparició de nivells d’administració, que ara són fins a 7 nivells; regeneració democràtica a tots nivells; màxima austeritat pública; reforçament de l’esperit de treball i de servei públic, etc.) i contestà sense embuts totes les preguntes que li formularen durant més d’una hora.


El mes de setembre a Palafrugell dèiem que en acabar l’acte “els assistents van sortir inflats d’un aire poc corrent. L’aire de la llibertat. L’aire del somni que truca a la porta de la llibertat”. Aquest 2 de juliol l’hem tornat a sentir, en la versió atramuntanada característica de la plana de l’Empordà. L’aire de la tramuntana deixa un cel cristal.lí d’una llum clara i brillant, molt particular, i neteja i purifica l’ambient.  Doncs això mateix.

Els Comentaris estan tancats