“No és vàlida la idea d’enfurismament amb la classe política, ja que amb qui estàs enfadat és amb tu mateix, perquè tu ets un ens polític al tenir dret a vot”

El passat Dimecres 10 de Novembre de 2010, Reagrupament va aterrar a un dels centres neuràlgics del nostre país, el barri de Ciutat Vella.
Ho va fer amb força; convocant els candidats núm 3, 4 i 5 per les llistes de Barcelona, Montserrat Tudela, Sandra Lomas i Joan Canadell respectivament.L’acte és va dur a terme al Centre Cívic Sant Pere Apòstol del Barri de Sant Pere, i va estar presentat per Xavier Capmany, coordinador de Reagrupament del districte.

Cadascun dels candidats va incidir en uns dels tres eixos vertebradors de Reagrupament: independència, regeneració democràtica i treball.

Començà Joan Canadell, Secretari General del Cercle Català de Negocis i cap d’una PIME dedicada al mon del packaging, que ens va fer veure que en el temps que duraria l’acte (2h aprox), 5 milions d’euros haurien fugit vers Espanya sense retorn. Uns 60M€ diaris i 22.000M€ aproximadament anuals.

Si bé és lògic que les regions més riques aportin a les més pobres, el que no ho és, es que aquestes darreres acabin esdevenint finalment més riques que les primeres. En tots els països del món civilitzat, això no es permet i s’estableixen uns límits fixats per aquestes aportacions, així a Alemanya trobem un límit de dèficit fiscal fixat en un màxim d’un 4%, als EUA d’un 2′5%, al Canadà d’un 2%. A Espanya no hi ha límit, i concretament Catalunya aquesta xifra se situa vora del 10%, esdevenint la regió més espoliada, o més generosa del món occidental.

Aquesta xifra de 22.000.000.000€ representa el 55% del pressupost de la Generalitat. Així, al començar l’any, la Generalitat disposa de menys de la meitat dels seus recursos, i això és tradueix en efectes que veiem tots cada dia, com ser la única CC.AA que ha de pagar part dels ordinadors destinats a educació dels infants, una sanitat força més precària que d’altres zones degut a una mancança alarmant de personal sanitari, mancança de cossos de seguretat, tenir només un 5% de les autovies de l’estat espanyol malgrat representar un 18′6% del PIB i tenir un 22% de les autopistes de pagament. Si ens comparem amb  qualsevol altra Comunitat, sigui el que sigui el que comparem, absolutament en tot, Catalunya sempre surt rebent.

El 74% dels fons de pensions estatal ha estat aportat per Catalunya, i en 16 anys Catalunya ha aportat el doble a Espanya del que li ha aportat Europa amb fons de cohesió social (fons FEDER). Dades com aquestes expliquen com any rere any, el nostre país, vagi endarrerint posicions en l’escala de nivell de vida dintre l’àmbit Espanyol. Una situació de decadència insòlita, tenint en compte que Catalunya és la comunitat autònoma que més riquesa genera a l’Estat. Segons Joan Canadell, amb la independència, Catalunya se situaria ràpidament en la quarta posició entre els estats més rics d’Europa.

“Democràcia no es anar a votar un cop cada quatre anys i la resta fer d’observadors. Democràcia és que siguin els ciutadans els que intervinguin directament en l’administració del país, ja que en són els contribuents.” Així esperonava Sandra Lomas (llicenciada en Història i en Comunicació) la proposta de fer una llei electoral pròpia. Una llei que fins ara no s’ha fet a Catalunya, precisament perquè una llei d’aquest tipus podria afectar la representació en nombre de diputats de cada formació política.

La política ha de ser real i propera, i un model que ens pot servir per a Catalunya pot ser l’anglosaxó on el ciutadà tria a les urnes, directament al seu representant. És per això que s’han de canviar les circumscripcions electorals, passant de quatre a tantes com diputats n’hi hagi, obrint “oficines d’atenció a la ciutadania” locals, on el diputat ha de ser el màxim representant del territori en aquesta institució.

La regeneració democràtica també es basa en allò tant evident com és la incompatibilitat de càrrecs públics, durant el mandat, i quelcom que molts semblen obviar en el seu discurs, incompatibilitat un cop acabat el mandat per no incórrer en competència deslleial. Sandra va parlar també d’aspectes com la limitació de mandats: “hi ha força gent que la seva primera entrada a la cotització de la seguretat social és amb una designació política, son més dels que ens pensem, i també pretenen retirar-se de igual manera”.

Aprofitant la proximitat al Palau de la Música es refermà la necessitat de poder crear comissions de investigació per part dels ciutadans, poder instar al Parlament a fer-les, advertint que sinó succeeix com el cas del Palau “on jo em creo la investigació i jo em dic que no hi passa res”.

“Sinó defensem la nostra pàtria, no ens la defensarà ningú. I si mostrem compromís amb el país, la classe política en serà un reflex.” Conclogué la candidata núm. 4 a Barcelona per Reagrupament Independentista.

Montserrat Tudela, experta en docència, cultura i comunicació, va aprofitar aquest bagatge per crear un discurs força irònic alhora que cru i esperançador, vist des de la perspectiva de la història i el futur brillant que tenim davant nostre.

“La independència arribarà, això ho sap tothom, els partits polítics a Catalunya, a Espanya i fins i tot ho sap, el Rei. Però cal ser conscient de la realitat que estem vivint, on el país està a una situació complicada i on llegir la sentència del constitucional és una experiència surrealista, amb trets esfereïdors.”  Lectura recomanada per la Sra. Tudela prèvia a llegir qualsevol programa electoral).

La Sra. Tudela, va mostrar la seva sorpresa de que el poble espanyol no hagués sortit a manifestar-se en front d’una sentència semi-feixista, com és prohibir la voluntat d’una part dels ciutadans espanyols (recorda que malgrat no ho volem, encara ho som).

“Som nosaltres els responsables dels polítics que tenim, al no votar, o al votar qualsevol força que no defensa els nostres desitjos. Tots aquests hem fet president al Sr.Montilla, i no és vàlida la idea d’enfurismament amb la classe política, ja que amb qui estàs enfadat és amb tu mateix, perquè tu ets un ens polític al tenir dret a vot.”

Tudela va reconèixer que ens hem espanyolitzat i perdut la nostra essència, de treball i de lluita i que hem tornar a identificar-nos amb el nostre particular caràcter i manera de fer, històrica, que a diferència d’altres, sempre ha posat la persona en el centre del món.

“Posem fi a aquesta tragèdia grega i comencem una obra nova!”

L’acte es va concloure amb les paraules de Xavier Campmany, asseverant que “els catalans Reagrupats, no som catalans emprenyats sinó catalans que encara apostem pel nostre país” i amb el torn de preguntes habitual que es fa en tots els actes de Reagrupament Independentista.


No hi ha Comentaris

Preguntes i respostes per aquells que no saben quin partit han de votar el proper 28N

Si tots els polítics t’avorreixen, t’han fet perdre l’interès per la política o les ganes d’anar a votar, o estas ple de dubtes i ja no saps què ens convé votar a les properes eleccions, dedica’ns si us plau uns minutets per a que puguem donar-te resposta als dubtes més importants i explicar-te perquè votant REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA, podrem aconseguir que el proper 28N es produeixi el gran canvi a Catalunya que tots estem esperant.

Reenvia aquest missatge als teus contactes i ni que sigui, per una vegada a la vida, implica’t pel teu país. Amb l’ajut de tots podrem donar una resposta ciutadana contundent al espanyolisme i també als polítics i a tots aquells catalans acomplexats que no s’ho acaben de creure, per a que puguem encaminar-nos cap a l’alliberament del nostre país.

Feu clic aquí per llegir l’article complet


No hi ha Comentaris

L’escenari mòbil comença a caminar

Avui 8 de novembre l’escenari mòbil de Reagrupament ha començat a bellugar.

Ho ha fet a la plaça del Àngels de Barcelona en un acte en què Montserrat Tudela, candidata nº3 a la llista de Reagrupament per Barcelona ens ha explicat durant una hora i quart el programa electoral.

L’acte ha estat presentat per Ricardo Marsicano de l’agrupació de Ciutat Vella de Barcelona que ja ens ha anunciat que Reagrupament ens proposa una acció política centrada en dos eixos: La declaració unilateral d’independència per majoria absoluta al parlament de Catalunya, i la regeneració democràtica.

Tot seguit Montserrat Tudela ens ha fet quatre pinzellades de la història nacional des de la mort del general Franco. En la manifestació de l’11/9/1977 el poble de Catalunya va demanar “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”, i dos anys més tard Catalunya tenia estatut. Després de 23 anys de govern catalanista es va intentar posar al dia un nou estatut per tal de superar la situació d’espoli econòmic que patim, i rescabalar la dignitat al poble de Catalunya. El 30/9/2005 el parlament de Catalunya en va aprovar un que va ser retallat per ser referendat pel poble de Catalunya el 18/6/2006. El poble de Catalunya el va referendar i quatre anys més tard, al juny d’enguany, el tribunal constitucional ens ha mutilat l’autonomia a cotes molt anteriors de 1979, fent cas omís de la sobirania democràtica del poble de Catalunya, deixant l’autonomia actual en poc més que unes institucions que costen diners i no gestionen res d’important. El 10 de juliol el poble de Catalunya va tornar a sortir al carrer i el crit unànime era el d’independència. Reagrupament vol recollir aquest crit. Ha quedat clar que el nou estatut no ha resolt res, ho ha empitjorat, i ens ha deteriorat la nostra dignitat nacional.

Per a arribar a la independència Reagrupament ha elaborat un full de ruta que és el programa electoral: aconseguir una majoria absoluta al parlament de Catalunya i proclamar la independència unilateralment. Posteriorment caldrà elaborar una constitució i proposar-la en referèndum al poble de Catalunya. Aquesta via ve avalada pel tribunal internacional de la Haya amb la jurisprudència feta pel cas de Kosovo. Un cop es proclami la constitució de la República catalana Reagrupament es dissoldrà.

Un segon eix de la proposta de Reagrupament és la regeneració democràtica que s’ha d’iniciar amb una nova llei electoral, basada amb votar a la gent i no als partits i amb circumscripcions petites, amb una oficina del diputat al districte per tal d’atendre als electors. Igualment caldria controlar la despesa electoral amb la prohibició dels crèdits als partits i la prohibició absoluta de les condonacions del deute que actualment ja estan atorgats. Igualment cal crear mecanismes que assegurin la transparència dels governants. La constitució de Catalunya serà la garantia d’haver assolit aquest segon eix i per tant també per aquest eix serà pertinent la dissolució de Reagrupament un cop proclamada la constitució.

Finalment la senyora Tudela ha esgrimit un tercer eix que és el treball allunyat de la subvenció, el treball que ha de fer gran el país i que ha de superar la cultura de subvencions que espera que l’administració resolgui tots els problemes, que ha de ser una característica del poble català, depengui de l’empresa privada o de la administració.

Finalment Montserrat Tudela ens ha recomanat que llegíssim la sentència del tribunal constitucional, penjada a la web del tribunal, llegir-nos la sentència sobre Kosovo que és disponible a la web del tribunal internacional de la Haya, treure’n conclusions i votar amb llibertat.

No hi ha Comentaris

Reagrupament Independentista signa el document “El català, llengua plenament oficial” de la Plataforma per la Llengua

En el transcurs de la visita realitzada el dimecres 20 d’octubre a l’entitat Plataforma per la Llengua, en Joan Carretero –en qualitat de President de Reagrupament– ha signat el document “El català, llengua plenament oficial”. Amb aquesta signatura, Reagrupament adquireix el compromís polític per avançar vers el ple reconeixement del català i abolir el règim actual d’excepcionalitat.

La visita a les instal·lacions de la Plataforma per la Llengua ha estat guiada per Martí Gasull, coordinador de la Plataforma, i ha finalitzat amb una reunió de treball on s’han exposat els objectius i les diverses campanyes endegades en l’actualitat.

La gran confluència en matèria lingüística entre ambdues entitats, s’ha significat amb la signatura d’aquest compromís, amb el reconeixement a la bona tasca realitzada pels membres de la Plataforma, i amb la voluntat conjunta de seguir treballant per la normalització de la nostra llengua.

No hi ha Comentaris

Entrevista a Joan Carretero, al setmanari El Temps, en què afirma que “és Laporta qui no vol el matrimoni entre Reagrupament i Solidaritat”

Joan Carretero (Tremp, Pallars Jussà, 1955) és president de l’associació Reagrupament Independentista. Combina la llarga jornada de metge a Puigcerdà amb una agenda ja prou atapeïda d’actes preelectorals. Assegura que no hi ha la més mínima possibilitat d’acord de coalició amb Joan Laporta, i garanteix que el ciutadà trobarà la papereta de Reagrupament el 28N.

Uns mesos enrere afirmàveu: “Esperem que Laporta decideixi, nosaltres hi som per a ajudar.” Què ha canviat des d’aleshores perquè Reagrupament ja no esperi ningú?

—Reagrupament va mantenir aquesta afirmació durant mesos, fins que Laporta va decidir de crear un projecte diferent amb socis diferents. Nosaltres hi som per a ajudar a gestar el projecte independentista, però no el projecte d’aquests tres senyors.

—El ciutadà podrà votar Reagrupament Independentista?

—Tan segur com que podrà votar CiU, PSC o PP.

—La papereta serà només de Reagrupament, o encara hi ha alguna possibilitat que pugui aparèixer acompanyada de les sigles de Solidaritat?

—Reagrupament Independentista tindrà papereta de vot única, segur.

—La coalició és definitivament impossible?

—Ha estat impossible des del moment en què s’ha creat aquest nou moviment, Solidaritat Catalana per la Independència, que en el seu reglament especifica que un cop ha triat els seus candidats ja és impossible de moure’ls. A Reagrupament vam aprovar unes llistes que permetien que es pogués moure la gent fins a l’últim dia. Per tant, la coalició amb aquesta formació és impossible, perquè els seus candidats són inamovibles.

—Així, qui no vol el matrimoni és Laporta?

—Efectivament.

—Durant molt de temps, Solidaritat assegurava que oferia a Reagrupament el cap de llista per Girona i Lleida, però que vós no volíeu el pacte.

—A nosaltres l’únic que ens han ofert és anar a les seves eleccions de candidats, que ells anomenen primàries però jo no. Això és tan absurd com dir a ERC que vingui a les nostres assemblees, perquè ERC ja té els seus mecanismes d’elecció. Per fer una coalició amb Solidaritat, s’havia de passar per les seves eleccions, i nosaltres els vam dir que no. I ja està.

—Es pot haver produït un xoc de personalitats entre els dos líders, vós i Joan Laporta, que hagi dificultat l’entesa?

—Un líder, suposant que jo sigui un líder, que està durant sis mesos donant-li la possibilitat que encapçali el projecte… No és un problema de personalismes, perquè, si no, mai no li hauria ofert aquesta possibilitat.

—Quant fa que vós i el senyor Laporta no parleu?

—Un mes, aproximadament. Quan ens van dir que el seu reglament no permetia coalició una vegada triats els candidats de Solidaritat. La reunió es va acabar de seguida.

—I des d’aleshores, ni un SMS ni un correu?

—És que no tenim res de què parlar. La vida és prou més plural que aquests senyors. Ells fan la seva vida i nosaltres la nostra. No entenc l’interès exagerat per aquest cas, quan tothom troba normal que els autonomistes no es presentin junts.

—Molts independentistes encara no entenen per què no hi ha unitat.

—Quan tres persones van crear el seu moviment [Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran], aquesta unitat ja no era possible. Si haguessin volgut la unitat, s’haurien acostat a Reagrupament per oferir-se.

—Quant a programa i projecte, hi ha diferències insalvables?

—És possible que sí. Per exemple, Solidaritat estava a favor de la vaga, perquè deia que la vaga era per la independència. La majoria d’associats de Reagrupament estàvem a favor d’anar a treballar. En pocs dies ja hem tingut una diferència substancial.

—El votant no tria només segons el suport o no a una vaga.

—Tenim un programa electoral des de fa molts mesos. Veiem molt clar que hem de fer una llei electoral de petits districtes, una llei d’incompatibilitats, una llei de transparència, la limitació de mandats, etc. I no sé si Solidaritat pensa igual, perquè, que jo sàpiga, l’únic en què coincidim és en la proclamació unilateral de la independència. De fet, fa uns mesos, dos dels tres impulsors de Solidaritat parlaven de fer un referèndum, com proclama ERC. Cadascú fa el seu camí.

—Laporta us va suggerir, a través de la premsa, que féssiu un pas enrere pel bé de l’independentisme, per concentrar forces en una sola llista. En algun cas Reagrupament es podria plantejar de retirar-se?

—Per què ens hem de retirar nosaltres i no ells? Em sembla bé que hi hagi una, dues o vint propostes, però ningú no pot dir a un altre que es retiri.

—“Què votaràs, Carretero o Laporta?”, és una pregunta prou de moda entre els independentistes que han decidit de no votar ERC.

—La gent ha d’informar-se de la trajectòria política de les persones, la coherència i el rigor de les persones, qui va votar a favor de l’Estatut i qui no, qui va dir que l’Estatut no servia per a res i qui va dir que sí, etc. La gent és prou gran per a triar què vol entre les opcions que tindrà: més autonomia, Belén Esteban, o un canvi rigorós.

—Interpreto que els autonomistes són tots menys Solidaritat i Reagrupament. Reagrupament és el canvi rigorós, i qui és Belén Esteban?

—Qualsevol cosa frívola que s’ocupa només de la popularitat. No cal que ho digui, la gent ja ho entén.

—Tothom sap situar Reagrupament en l’eix nacional. Però l’eix social no queda clar. ERC us etiqueta com a independentisme de centre-dreta, amb un to despectiu. Un independentista d’esquerres se sentirà còmode amb els plantejaments socials de Reagrupament?

—Un independentista, sigui d’esquerres o de dretes, si una cosa no pot fer és votar ERC. A partir d’aquí, que voti qui vulgui. Però no ERC, perquè ha fet un viatge des de fa uns quants anys cap a l’esquerra absurda, aquest esquerranisme que no porta enlloc però que a l’hora de la veritat aprova uns pressupostos tan dretans com faci falta, i les seves famoses polítiques socials no han arribat enlloc.

ERC, PSC i ICV es defineixen com a partits d’esquerres. El PP i CiU, com a centre-dreta. I Reagrupament?

—Reagrupament no és un partit clàssic, és un moviment que aplega gent de dretes, d’esquerres i de centre, entre més coses perquè, des de fa temps, a Catalunya és indiferent si ets de dretes o d’esquerres perquè no pots fer política en clau catalana. Totes les polítiques que ha fet el PSC-PSOE són d’esquerres perquè ho diuen ells? I el socialisme és allò que fan els socialistes. A Catalunya es viu d’il·lusions i mites, i un que diu que és d’esquerres queda molt bé. I a més, la llarga tradició de dictadures que hem patit fa que aquí s’associï dreta a dictadura, quan això a Europa no passa: a ningú no se li acudeix de dir feixista a algú que voti un partit de dretes. Aquí, en canvi, ràpidament es fan atribucions d’aquesta mena. A Espanya, el PSOE, que és el PSC, ha fet polítiques brutalment de dretes.

—La majoria d’enquestes donen representació a Solidaritat i no a Reagrupament.

—Les enquestes d’aquest país –país poc democràtic, tot sigui dit– no es fan per reflectir la realitat sinó per influir-hi. Hi ha molta gent que pretén que nosaltres no ens presentem, perquè som un risc per a l’statu quo. Fan tant com poden perquè ens desanimem i perquè la gent pensi que el vot a Reagrupament no serà útil.

—Sou un risc més per a CiU que no per a ERC?

—Tots els partits ens veuen com un risc. Per exemple, volem presentar una llei d’incompatibilitats que afectarà tots els àmbits polítics, una llei de finançament dels partits i una llei electoral, entre més. Això no agrada a cap dels partits tradicionals i, a més, quan es presenten nous partits hi ha risc de pèrdua d’escons per als altres, de manera que reben tots.

—CiU i ERC s’han adreçat a vós per interessar-se pel vostre projecte?

—No. Només s’han interessat per matar-nos, no pas per parlar…

—Si obteniu representació, i es donés el cas que alguna formació requerís el suport de Reagrupament, quines condicions hi posaria Reagrupament, si és que preveu l’opció de pactes?

—En el supòsit que en el món només quedessin el senyor Mas i el senyor Montilla, faríem per manera que fos president Artur Mas. Dit això, si som prou rellevants, els obligarem a fer un govern sociovergent, perquè ni els uns ni els altres no tindran cap mena de ganes de relacionar-se amb nosaltres, els ho farem massa difícil. Abans Mas que Montilla, però no li donarem cap mena de suport perquè vagi practicant el peix al cove. Que s’ho facin entre CiU i el PSC.

—Reagrupament sociovergent!

—Sí, farem tant com sigui possible perquè es produeixi, perquè nosaltres no podem votar els pressupostos de la Generalitat, que són fruit de l’espoliació fiscal espanyola. Qui pot votar el pressupost de la Generalitat? Els autonomistes.

—ERC també els vota i no és pas autonomista.

—I també voten els de l’estat, que és on es produeix inicialment l’espoliació fiscal.

Quina relació podeu arribar a tenir amb Solidaritat i ERC al Parlament a partir del 28N?

—Tot apunta que després d’aquestes eleccions el nostre Parlament no podrà fer encara una votació per decidir si vol la independència o no, perquè no tindrà prou diputats independentistes. Si coincidim tots tres, de segur que hi haurà qüestions que podrem votar i algunes altres que no.

—I un front comú independentista al Parlament?

—Si no sumem 68 diputats, quin front comú es pot fer?

—El president del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, es desmarca de la doctrina de la direcció nacional i aposta per una llista independentista unitària per a les eleccions municipals. Reagrupament podria estar-hi disposat?

—A Reagrupament encara no hem parlat de les municipals. Convidar-nos a anar a una llista municipal no té gaire sentit perquè el nostre objectiu és la independència de Catalunya; la gestió municipal no forma part de les nostres pregàries. No som un partit clàssic que es presenta a totes les eleccions, però en tot cas, justament on menys sentit tindria anar junts és en unes municipals.

—Mai no us presentaríeu a unes eleccions espanyoles?

—Ara no. Però no vol dir que d’aquí a un any, la majoria d’associats vulguin participar-hi. Però atès que volem la proclamació unilateral de la independència, la nostra expectativa és el Parlament de Catalunya, no el de Madrid.

—Alguns associats de Reagrupament i de Solidaritat han presentat un manifest per reclamar als caps de les dues formacions una coalició. Penseu que és una crida majoritària?

—Penso que és justament al contrari. Hi va haver una certa eufòria inicial, perquè Solidaritat es va presentar com una organització que naixia perquè hi hagués unitat. Van sortir en una conferència de premsa dient que volien que CiU, ERC i Reagrupament anessin junts. Generava una certa il·lusió en molta gent.

—També vós estàveu il·lusionat?

—A mi em va semblar una bona idea. Però la unitat té sentit si tens un objectiu en comú i una manera comuna d’arribar-hi.

—I la manera d’arribar-hi falla?

—Per exemple, l’Uriel Bertran no podria anar a les nostres llistes, perquè és la tercera vegada que va a les llistes al Parlament, i a Reagrupament entenem que amb dues legislatures ja has de marxar cap a casa. Aquest senyor és un polític professional des que va fer la primera comunió, i això és incompatible amb la nostra manera de veure la política.

—Si Reagrupament no obté representació, què farà Joan Carretero?

—El dia 29 de novembre, dilluns, tinc consulta a la meva àrea bàsica. Ara bé, si surto escollit diputat, he de deixar la meva feina de metge perquè és incompatible, però fins que no es constitueixi el Parlament, el dia 29 tots anirem a treballar. Per dedicar-me més intensament a la campanya faré les vacances que no he fet a l’estiu.

El Grup Nació Digital i el setmanari El Temps us ofereixen un tast -en línia i gratuïtament- dels continguts de la revista que podreu trobar als quioscos de tots els Països Catalans

No hi ha Comentaris

Si no hi ha llista unitària haurem demostrat ser uns irresponsables

La Universitat Catalana d’Estiu va viure ahir un acalorat debat que aspirava a dibuixar l’horitzó que s’albira després de les consultes que han sacsejat els municipis del país. El títol: Els referèndums sobre la independència. I ara què? La resposta, després de més de dues hores d’intervencions, bé es podria formular així: ara, eleccions. I d’aquí va sorgir una demanda reiterada que va aixecar els aplaudiments del públic: que hi hagi una candidatura independentista unitària. A la taula: Josep M. Ximenis, regidor de la CUP a l’Ajuntament d’Arenys de Munt; Alfons López Tena i Uriel Bertan, de Solidaritat Catalana per la Independència; Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt i número dos de Barcelona per Reagrupament; l’escriptora Patrícia Gabancho, i Eugeni Giral, de la UAB.

Tots ells van cridar a la unitat. Però cadascú ho va fer des del seu espai dins del moviment sobiranista, en un moment en què les negociacions entre els de Joan Carretero i Joan Laporta per confeccionar llistes conjuntes estan encallades, ara per les dificultats de fixar una data per reunir-se. Només Gabancho va posar el dit a la nafra des de la seva condició d’escriptora. “Ens estem barallant per qui es presenta a on i això és indigne”, va sentenciar.

La pugna pels noms dels candidats és una de les remors de fons que es van superposar a les crides a la unitat i sobre els quals no hi va haver consens, ni en les ponències ni en el col·loqui. N’hi va haver més. Qui s’ha d’erigir com a aglutinador d’aquesta candidatura? Quin ha de ser el procés d’elecció del candidats? I encara un altre, més profund: el moviment de les consultes ha de tenir una traducció política o ha de mantenir-se com a ciutadà i de base? Tot això bullia en l’olla en què es va convertir el gimnàs del liceu Renouvier de Prada, amb un debat farcit d’ingredients i l’agost cremant com un fogó de cuina.

Móra va apel·lar al sentit comú i va saber resumir el clam majoritari: “Si no som capaços de muntar una llista unitària no tindrem perdó”.

No hi ha Comentaris

CiU i Esquerra no volen proclamar la independència (sorpresa!)

La número dos d’Artur Mas a les eleccions al Parlament, la democratacristiana Joana Ortega, desmenteix rotundament que la federació nacionalista sigui independentista, com s’especula tot sovint i com el propi Artur Mas va mirar de fer veure aquesta setmana, dient que no s’han de posar límits al dret a decidir. En una entrevista a La Vanguardia, ahir va afirmar: ‘La sentència de l’Estatut marca un abans i un després, i s’ha d’avançar cap a formes en què Catalunya pugui decidir el seu futur. Això no significa anar cap a la independència. CiU no es independentista, en absolut. Jo no ho sóc, ni CiU com a força política. Una altra cosa és que hi hagi independentistes.’

Per altra banda, ERC es desmarca de formacions independentistes com Reagrupament o Solidaritat Catalana, que s’han mostrat partidaris de declarar la independència unilateralment com va fer Kosovo, per després sotmetre-la a votació.

“La prioritat d’ERC és arribar a una majoria parlamentària que aposti per convocar un referèndum abans que una majoria parlamentària que aposti per declarar la independència de manera unilateral”.

Mentrestant “nosaltres” emmerdats en discusions bizantines…

1 Comentari

Carretero parlarà amb Solidaritat

El president de Democràcia Catalana i promotor de la Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Joan Laporta, ha convocat al president de Reagrupament (RCat), Joan Carretero, a una reunió el dijous 19 a Barcelona per tractar sobre la possibilitat que conflueixin en una candidatura independentista unitària. En una carta que ha enviat aquest dimecres Laporta a Carretero, l’expresident blaugrana ha respost així a l’oferiment del líder de RCat, que es va brindar a negociar una eventual coalició electoral amb SI i ERC. Malgrat que la carta enviada per Laporta emplaça Carretero a trobar-se la setmana vinent, fonts properes a les dues parts asseguren que els contactes podrien produir-se abans d’acabar aquesta setmana, possiblement a Puigcerdà.

El líder de Reagrupament ha acceptat reunir-se amb els dirigents de Solidaritat Catalana per analitzar la possibilitat d’articular una coalició independentista unitària per a les properes eleccions al Parlament, segons ha informat l’Agència Catalana de Notícies, que atribueix la informació a “fonts de Reagrupament”.

No hi ha Comentaris

Tothom insisteix en la idea de la gran coalició independentista

Joan Laporta ha respost l’oferta de Joan Carretero de fer una reunió conjuntament amb Joan Puigcercós per analitzar la possibilitat de pactar una coalició independentista i li ha proposat una data: dijous que ve, 19 d’agost. Laporta va fer arribar ahir al vespre la proposta (carta, en pdf) al president de Reagrupament per correu electrònic. Avui Carretero havia declarat que veia difícil d’arribar a un pacte amb Solidaritat Catalana.

La negociació entre Solidaritat Catalana i Reagrupament per a una coalició independentista continuava fins ara encallada. Avui mateix, Carretero deia que no havia rebut cap oferiment formal de negociació dels responsables de Solidaritat Catalana ni tampoc cap resposta a la proposta que ell mateix va fer el 31 de juliol de reunió amb Laporta i amb Joan Puigcercós. Però des de Solidaritat Catalana asseguren que ahir es va enviar aquest correu electrònic i que, en tot cas, Carretero encara no l’hauria rebut o no l’hauria vist.

A la carta, Joan Laporta defensa el procés de primàries de Solidaritat Catalana. I afegeix. ‘Tinc la percepció que aquest procés d’elecció impedeix, per ara, que Reagrupament s’incorpori a la coalició. I confio que arran de la nostra propera conversa comparteixis l’esmentat procés de primàries, atès que reforça i legitima els candidats elegits’.

Finalment, proposa que la reunió es faci el 19 d’agost a les set del vespre al despatx de Laporta de Barcelona i que hi assisteixin també Alfons López Tena i Uriel Bertran.

Negociació difícil

Carretero havia dit avui que encara estava disposat a sumar, ‘a explorar la possibilitat d’una coalició independentista’. En declaracions a RAC1, ha admès que, tenint en compte la dificultat de la negociació, ‘és possible que surtin diferents opcions, perquè l’independentisme és una força emergent no prou organitzada. ‘Pretendre que en cinc minuts s’aclareixi tot és complicat. Cal ampliar l’independentisme, perquè ara per ara no és majoritari a la política catalana’.

Sobre la negociació amb Laporta perquè s’incorporés a Reagrupament, Carretero ha dit: ‘Estàvem convençuts que faríem un acord que seria fàcil, i ara és més difícil. No hi ha hagut cap lluita d’egos, fins a l’últim moment li vam oferir el cap de cartell. Ara ha decidit de fer un partit amb una altra gent, i és legítim’. Ara, també ha lamentat la ‘manca de discreció’ per part de Solidaritat. ‘Si es vol arribar a acords es fa de tu a tu. El demés és fer soroll, però sense avançar’, en referència a la proposta de composició de les llistes que van fer Laporta, Uriel Bertran i Alfons López Tena mitjançant un comunicat fet públic enviat als mitjans de comunicació.

No hi ha Comentaris

Sort en tenim de l’esperit d’Arenys de Munt enmig de tanta testosterona

‘No es pot menystenir la proposta de Solidaritat Catalana’

Entrevista amb el candidat de Reagrupament, que veu possible la coalició si tothom fa ’sacrificis’

Arenys de Munt commemorarà el mes que ve el primer aniversari de la primera consulta sobre la indepedència, que va obrir un cicle durant el qual el sobiranisme s’ha enfortit socialment. El batlle, Carles Móra, candidat de Reagrupament, explica en una entrevista amb VilaWeb com aquesta força pot tenir traducció política; en la negociació amb Solidaritat Catalana demana que tothom s’avingui a fer sacrificis en favor de la unitat.

Com veu la possibilitat de tancar una coalició independentista?

La coalició és necessària. Hi ha dues opcions: anar units o cadascú pel seu compte, i només en el primer dels casos podem tenir bones opcions d’entrar al Parlament. Perquè hi ha molta gent que votaria aquesta llista unitària. Calculem que hi ha entre 200.000 o 300.000 votants independentistes que no es mobilitzen perquè no tenen confiança en cap de les opcions que hi ha ara. Fins ara ens han demanat la unitat; ara la unitat ja és una exigència.

Però veu possible en aquest moment que s’acabi pactant?

Sí, amb tota seguretat, encara és possible. Ara ha aparegut Solidaritat Catalana, que treballa per la independència. Benvinguts siguin. Però Reagrupament ja pretenia fer això i hi va començar a treballar fa dos anys. Tenim tots un objectiu comú, i ara tothom ha de saber que som en un moment d’estira i arronsa.

Què opina de la proposta de llistes feta per Solidaritat Catalana?

Joan Carretero es va assabentar de la proposta pels mitjans de comunicació. Aquestes propostes s’han de fer bé, a porta tancada, i no a través dels mitjans. No sabem per què ho han fet així, però això ens ha descol·locat.

No està d’acord amb la forma, però què li sembla el fons de la proposta?

Em sembla bé la proposta per les llistes de Girona i Lleida, és ferma, perquè aposta per gent que val molt. I s’ha de tenir en compte; no es pot menystenir cap oferta. Ara, cal seure al voltant d’una taula per parlar de proporcions en les llistes i d’objectius. I que no es facin plantejaments superficials. Per això m’agradaria que Puigcercós i Laporta agafessin el guant llençat per Carretero i es poguessin reunir tots tres, sense menystenir ningú més, com més aviat millor a Arenys de Munt.

Encara confia que Esquerra vulgui pactar?

Ells encara no han donat pas cap resposta, i convé no excloure ningú.

Un pacte amb Solidaritat podria suposar que el seu lloc a la llista de Barcelona quedés rebaixat.

La posició que ocupin els polítics no és important. Cal que tothom se sàpiga sacrificar si veu que la seva posició queda endarrerida en les llistes. Però això ho hauria de tenir en compte tothom. De què serveix que una persona se sacrifiqui si tots els altres no hi estan disposats?

Quin balanç fa del cicle que va començar ara fa un any amb la consulta d’Arenys i que va culminar el 10-J?

S’ha aconseguit desacomplexar el sobiranisme. Ara hi ha gent molt seriosa i molt ordenada i de tots els àmbits de la societat que aposten pel sobiranisme, i ho fan d’una manera afable. Hi ha hagut una gran conscienciació per part de molta gent, que ha pogut expressar-se mitjançant les urnes amb les consultes. Això era impensable fa deu mesos. Aquesta gent no té inconvenients en interferir en la vida política del país.

Com ho celebrareu a Arenys de Munt el pròxim 12 de setembre?

Arenys de Munt ha esdevingut el bressol de la independència i volem continuar essent un pol important del sobiranisme. El dia 12 es farà el primer aplec independentista, on participaran tots els partits i les entitats, que homenatjaran les comissions que han fet possible les consultes. A més, inaugurarem el monument a la independència, que ha fet en Jaume Rodri i que té un gran simbolisme.

1 Comentari