“No és vàlida la idea d’enfurismament amb la classe política, ja que amb qui estàs enfadat és amb tu mateix, perquè tu ets un ens polític al tenir dret a vot”


El passat Dimecres 10 de Novembre de 2010, Reagrupament va aterrar a un dels centres neuràlgics del nostre país, el barri de Ciutat Vella.
Ho va fer amb força; convocant els candidats núm 3, 4 i 5 per les llistes de Barcelona, Montserrat Tudela, Sandra Lomas i Joan Canadell respectivament.L’acte és va dur a terme al Centre Cívic Sant Pere Apòstol del Barri de Sant Pere, i va estar presentat per Xavier Capmany, coordinador de Reagrupament del districte.

Cadascun dels candidats va incidir en uns dels tres eixos vertebradors de Reagrupament: independència, regeneració democràtica i treball.

Començà Joan Canadell, Secretari General del Cercle Català de Negocis i cap d’una PIME dedicada al mon del packaging, que ens va fer veure que en el temps que duraria l’acte (2h aprox), 5 milions d’euros haurien fugit vers Espanya sense retorn. Uns 60M€ diaris i 22.000M€ aproximadament anuals.

Si bé és lògic que les regions més riques aportin a les més pobres, el que no ho és, es que aquestes darreres acabin esdevenint finalment més riques que les primeres. En tots els països del món civilitzat, això no es permet i s’estableixen uns límits fixats per aquestes aportacions, així a Alemanya trobem un límit de dèficit fiscal fixat en un màxim d’un 4%, als EUA d’un 2′5%, al Canadà d’un 2%. A Espanya no hi ha límit, i concretament Catalunya aquesta xifra se situa vora del 10%, esdevenint la regió més espoliada, o més generosa del món occidental.

Aquesta xifra de 22.000.000.000€ representa el 55% del pressupost de la Generalitat. Així, al començar l’any, la Generalitat disposa de menys de la meitat dels seus recursos, i això és tradueix en efectes que veiem tots cada dia, com ser la única CC.AA que ha de pagar part dels ordinadors destinats a educació dels infants, una sanitat força més precària que d’altres zones degut a una mancança alarmant de personal sanitari, mancança de cossos de seguretat, tenir només un 5% de les autovies de l’estat espanyol malgrat representar un 18′6% del PIB i tenir un 22% de les autopistes de pagament. Si ens comparem amb  qualsevol altra Comunitat, sigui el que sigui el que comparem, absolutament en tot, Catalunya sempre surt rebent.

El 74% dels fons de pensions estatal ha estat aportat per Catalunya, i en 16 anys Catalunya ha aportat el doble a Espanya del que li ha aportat Europa amb fons de cohesió social (fons FEDER). Dades com aquestes expliquen com any rere any, el nostre país, vagi endarrerint posicions en l’escala de nivell de vida dintre l’àmbit Espanyol. Una situació de decadència insòlita, tenint en compte que Catalunya és la comunitat autònoma que més riquesa genera a l’Estat. Segons Joan Canadell, amb la independència, Catalunya se situaria ràpidament en la quarta posició entre els estats més rics d’Europa.

“Democràcia no es anar a votar un cop cada quatre anys i la resta fer d’observadors. Democràcia és que siguin els ciutadans els que intervinguin directament en l’administració del país, ja que en són els contribuents.” Així esperonava Sandra Lomas (llicenciada en Història i en Comunicació) la proposta de fer una llei electoral pròpia. Una llei que fins ara no s’ha fet a Catalunya, precisament perquè una llei d’aquest tipus podria afectar la representació en nombre de diputats de cada formació política.

La política ha de ser real i propera, i un model que ens pot servir per a Catalunya pot ser l’anglosaxó on el ciutadà tria a les urnes, directament al seu representant. És per això que s’han de canviar les circumscripcions electorals, passant de quatre a tantes com diputats n’hi hagi, obrint “oficines d’atenció a la ciutadania” locals, on el diputat ha de ser el màxim representant del territori en aquesta institució.

La regeneració democràtica també es basa en allò tant evident com és la incompatibilitat de càrrecs públics, durant el mandat, i quelcom que molts semblen obviar en el seu discurs, incompatibilitat un cop acabat el mandat per no incórrer en competència deslleial. Sandra va parlar també d’aspectes com la limitació de mandats: “hi ha força gent que la seva primera entrada a la cotització de la seguretat social és amb una designació política, son més dels que ens pensem, i també pretenen retirar-se de igual manera”.

Aprofitant la proximitat al Palau de la Música es refermà la necessitat de poder crear comissions de investigació per part dels ciutadans, poder instar al Parlament a fer-les, advertint que sinó succeeix com el cas del Palau “on jo em creo la investigació i jo em dic que no hi passa res”.

“Sinó defensem la nostra pàtria, no ens la defensarà ningú. I si mostrem compromís amb el país, la classe política en serà un reflex.” Conclogué la candidata núm. 4 a Barcelona per Reagrupament Independentista.

Montserrat Tudela, experta en docència, cultura i comunicació, va aprofitar aquest bagatge per crear un discurs força irònic alhora que cru i esperançador, vist des de la perspectiva de la història i el futur brillant que tenim davant nostre.

“La independència arribarà, això ho sap tothom, els partits polítics a Catalunya, a Espanya i fins i tot ho sap, el Rei. Però cal ser conscient de la realitat que estem vivint, on el país està a una situació complicada i on llegir la sentència del constitucional és una experiència surrealista, amb trets esfereïdors.”  Lectura recomanada per la Sra. Tudela prèvia a llegir qualsevol programa electoral).

La Sra. Tudela, va mostrar la seva sorpresa de que el poble espanyol no hagués sortit a manifestar-se en front d’una sentència semi-feixista, com és prohibir la voluntat d’una part dels ciutadans espanyols (recorda que malgrat no ho volem, encara ho som).

“Som nosaltres els responsables dels polítics que tenim, al no votar, o al votar qualsevol força que no defensa els nostres desitjos. Tots aquests hem fet president al Sr.Montilla, i no és vàlida la idea d’enfurismament amb la classe política, ja que amb qui estàs enfadat és amb tu mateix, perquè tu ets un ens polític al tenir dret a vot.”

Tudela va reconèixer que ens hem espanyolitzat i perdut la nostra essència, de treball i de lluita i que hem tornar a identificar-nos amb el nostre particular caràcter i manera de fer, històrica, que a diferència d’altres, sempre ha posat la persona en el centre del món.

“Posem fi a aquesta tragèdia grega i comencem una obra nova!”

L’acte es va concloure amb les paraules de Xavier Campmany, asseverant que “els catalans Reagrupats, no som catalans emprenyats sinó catalans que encara apostem pel nostre país” i amb el torn de preguntes habitual que es fa en tots els actes de Reagrupament Independentista.


Els Comentaris estan tancats