Ja tenim la invitació feta i ja tenim el lloc de trobada

L’Equip de govern d’Arenys de Munt ofereix al Sr. Joan Carretero (recollint la proposta que va fer el líder de RCat el proppassat dissabte a la nostra vila) la possibilitat d’establir la trobada entre el Sr. Joan Puigcercós, el Sr. Joan Laporta i el mateix Sr. Joan carretero (sense tancar-se, segons paraules seves, a altres formacions nacionalistes/independentistes) aquí a Arenys de Munt, concretament a la Sala de Plens de la Masia de Can Borrell.

Ens plauria molt que aquesta cimera pogués constituir un avenç important en la concreció d’una coalició unitària per presentar-se a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Arenys de Munt, que representa l’esperit de la unitat i de la
transversalitat social i politica, vol constituir-se en un centre de
trobada, LA CIMERA D’ARENYS DE MUNT, per trobar punts d’avinença que ens permetin avançar en el procés cap a la independència el més aviat possible.

Per tant, ens complau llançar aquest oferiment a Joan Carretero amb el desig que el pugui tenir en compte i la cimera es concreti quan ràpidament millor.

Carles Móra Tuxans, alcalde d’Arenys de Munt

1 Comentari

Agost decisiu per a la gran coalició

Mentre es van clarificant dia a dia les posicions d’uns i altres i es van destil·lant no ves forces a afegir al projecte, ahir mateix l’Hèctor López Bofill començava a preparar la seva sortida d’Esquerra, es presenta un agost ben mogut i esperem pructífer.

I és que les formacions polítiques independentistes tenim poc més d’un mes per a arribar a un acord. Laporta i Carretero mantindran contactes per mirar de portar Solidaritat Catalana i Reagrupament a entendre’s. La formació de Laporta convoca una assemblea per al dia 4 de setembre perquè els militants elegeixin els candidats. La Conferència Nacional del Sobiranisme també fa una crida a pactar una coalició, i Esquerra, de moment, es manté al marge.

L’oferta que va fer el cap de setmana passat Joan Carretero a Joan Laporta i a Joan Puigcercós d’acordar una coalició electoral no ha tingut de moment cap resposta d’Esquerra, que ara com ara calla. En canvi, sí que hi ha previstos més contactes entre Carretero i Laporta per mirar de fer possible un acord entre Reagrupament i Solidaritat.

Assemblea de Solidaritat, el 4 de setembre

Ara, cadascú fa un plantejament diferent de la negociació, la qual cosa pot dificultar l’entesa: Solidaritat Catalana va constituïnt les comissions de campanya (a Barcelona ho farà el 5 d’agost amb convocatòries obertes a cada districte) vol que els militants de totes les formacions que vulguin participar en la coalició en triïn els membres mitjançant el vot directe en una assemblea el 4 de setembre; i Reagrupament recorda que ells ja fa temps que van fer el procés intern per a la designació dels candidats i proposen que ara cada part faci un ‘gest de generositat’ per pactar la composició de les llistes.

Carretero va anunciar que es volia reunir amb Laporta i amb Puigcercós a mitjans de setembre, però els contactes s’hauran de fer abans, perquè tant uns com altres ja treballen amb la hipòtesi que les eleccions es facin a final d’octubre (possiblement el dia 24) i que es convoquin a final d’agost, en la primera reunió de govern després de les vacances. Si fos així, el termini de presentació de coalicions electorals s’acabaria el 10 de setembre. Rut Caranell ja ha explicat que moure les dates de les possibles reunions no ha de ser pas cap problema, i ha recordat que Carretero pensa parlar durant aquest mes d’agost amb els responsables de Solidaritat Catalana.

Laporta és qui protagonitzarà, per part de Solidaritat, aquests contactes. Per Uriel Bertran, que integra també la formació de l’ex-president del Barça, el temps és molt escàs i cal afanyar-se si es vol pactar una coalició; es mostra ‘convençut que una bona part de Reagrupament es veuria reflectida dins de la candidatura’ que es votés en l’assemblea del 4 de setembre. ‘Obrim a Reagrupament l’assemblea conjunta’, diu Bertran, que recorda que també hi haurà contactes amb els responsables de la Conferència Nacional del Sobiranisme’.

Crida de la Conferència Nacional del Sobiranisme

De fet, els impulsors del Manifest del 12 d’abril per una Conferència Nacional del Sobiranisme, Joan Blanc, Moisès Broggi, Antoni Badia i Margarit i Oriol Domènec, han fet una crida a Reagrupament, Solidaritat Catalana i Esquerra perquè formin coalició amb Sí, Coalició per la Independència. ‘Els partits de la coalició han de saber confeccionar una única llista que es presenti a les properes eleccions catalanes. S’han de comprometre a proclamar la independència al assolir una majoria al Parlament i han de desenvolupar una gran campanya electoral amb l’ajut de les associacions col·laboradores, per explicar el seu programa als ciutadans’, demanen.

2 Comentaris

Tornar a Arenys de Munt


Dinar d’amics i després cap a Arenys de Munt. Repeteixen l’acte que va precedir el referèndum el desembre passat. Hi ha massa gent, som massa gent, per a parlar. La sala és plena de gom a gom i la gent demana unitat a cada crit. En l’escenari alguns dels qui podrien protagonitzar aquesta unitat.

Quan em toca parlar hi insistisc. Insistisc en que parlen els partits independentistes i els ho dic nom a nom. Però també insistisc en que tots respectem les posicions de tots i en que hem de ser constructius si la unitat no arriba.

I dic que no pot ser que en aquest país reclamem líders i quan algú vol ser-ho ens posem de seguida a criticar-lo, que no pot ser que demanem unitat i l’esgrimim contra algú altre i que no pot ser que reclamem generositat si no estem disposats a ser generosos primer nosaltres.

Vicent Partal – Mails per a Hipàtia – 02/08/2010

No hi ha Comentaris

Es demanen els uns als altres generositat, valentia i democràcia. El poble demana Unitat!

Joan Carretero, es va comprometre ahir, en tornar de les vacances, a explorar amb ERC i la Solidaritat Catalana de Joan Laporta la possibilitat de formar “una coalició el màxim d’unitària possible” independentista per concórrer a les eleccions. “El meu enemic no és cap independentista, és l’Estat espanyol”, va dir Carretero, que es va mostrar disposat a deixar enrere les diferències amb els republicans en pro d’un objectiu comú. Ho va anunciar a l’acte d’Arenys de Munt, en què s’analitzava el camí recorregut des del 13 de setembre quan es va celebrar la primera consulta sobiranista al municipi, que va obrir la porta a les onades posteriors.

Carretero ha dit que la unitat no és anar a fer el cafè amb el primer que passa sinó construir realment una gran coalició amb les forces que tenen possibilitats d’abastar l’èxit. La reunió a què ha emplaçat el líder de Reagrupament es farà el 12 de setembre al mateix Arenys de Munt, durant la celebració del primer Aplec Independentista que s’hi celebrarà, tot just un any després de la primera de les consultes per la independència.

De fet la majoria de les intervencions en l’acte van repetir aquesta crida a la unitat. Entre els qui hi van intervenir destacava en aquest sentit la presència d’Uriel Bertran, de Solidaritat Catalana i de Pere Aragonés i Oriol Jonqueras, d’Esquerra Republicana. A banda d’ells també van intervenir una vintena de personalitats del món polític, cultural i econòmic. Per exemple el filòsof Josep Maria Terricabras, l’escriptora Patrícia Gabancho, el regidor de la CUP d’Arenys Josep Manel Ximenis, l’actor Joel Joan, el músic Francesc Ribera ‘Titot’, l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra, i el director de VilaWeb, Vicent Partal.

Per altra banda, a través d’un comunicat Solidaritat Catalana considera que ‘la candidatura unitària s’ha de fer des de la base, de manera que tota persona, en peu d’igualtat amb tothom, tingui el dret de votar i de ser elegida, obertament, públicament, democràticament’. Així, han deixat clar que ‘tots els adherits poden presentar-se, poden votar, seran elegits els que tinguin més vots, per l’ordre marcat pels vots que en rebin’.

En aquest sentit, els tres promotors han demanat ‘a totes les organitzacions polítiques que vulguin construir la gran candidatura unitària per la independència aquest compromís de generositat i valentia’ per tal d’escollir els candidats ‘a través d’un sistema democràtic d’elecció directa’. Laporta, López Tena i Bertran consideren que ‘cap dirigent és legítim si no ha estat escollit pel poble’ i que ‘només el poble durà Catalunya a la independència, només el poble ha de triar les persones que vol que encapçalin el procés’.

Encara som a temps?, encara som a temps!, però no es pot deixar tot per setembre, cal treballar la unitat des d’avui mateix.

No hi ha Comentaris

Menys és renúncia

Benvolguts amics, m’haureu de disculpar, he estat a muntanya completament desconnectat, amb tot he pogut saber que el borbó prega al “patró d’Espanya”, (apropiar-se de sant Jaume de manera tant mesquina, quina barra) que intercedeixi en favor de la unitat d’Espanya, i diu que “som una gran família”. Ves per on, aquests grans discursos de “la civilització” i “la llei” son els mateixos discursos que desplegarem els seus avantpassats ari-romans i gots fa 2.000anys erigint de manera espúria la “llei del imperi” com si fos “l’imperi de la llei”. Amb tot com bé deia l’amic Joan P. “la família que espolia unida roman unida”.

També m’he assabentat que en A. López Tena i en Uriel Bertran han deixat la militància a CDC i a ERC respectivament, això vol dir que hi van, endavant doncs.

Fa anys que parlo i postulo en favor de la UNITAT del independentisme extraparlamentari, per tal que s’articuli com a una força, un corrent que obri de bat a bat les portes del Parlament a la Independència de Catalunya, ara ha arribat l’hora, ara, la majoria d’independentistes postulen aquesta  mateixa necessitat, no perquè alguns ja haguéssim estat al cas, si no per què és la única via factible i per tan lògica.

SC+Rcat+CNS, “La Gran Coalició”, o com s’acabi dient, tant és, la qüestió és que menys és renuncia, i en les actuals circumstàncies renunciar a la millor possibilitat és renunciar al èxit, fer el ridícul, i a mi no em va gens bé, la veritat.

Per tant, i en conseqüència, els caps de colla independentistes han de respondre davant aquesta feliç conjuntura, que no fa gaire temps enrere tots haguéssim desitjat, i han d’articular aquesta Unitat de resposta Històrica, que ens ha d’alliberar de l’esclavatge secular.

No podem criticar l’establishment polític català, si nosaltres no som capaços de fer realitat aquesta Unitat de resposta Històrica.

Està tot dit, gairebé, i els caps de colla que no siguin capaços de donar la resposta que els temps exigeixen, quedaran “retratats”, sense excuses.

Confio en la bona fe de tots plegats, i confio en que al final el patriotisme que toca, farà de tots uns actors honorables.

Menys que UNITAT és renuncia.

F. Xavier Garcia Pujol – Vallfosca.

No hi ha Comentaris

La Conferència Nacional pel Sobiranisme es constitueix en coalició electoral

La Conferència nacional del sobiranisme ha decidit de constituir-se en coalició. Així, la quinze entitats, partits i plataformes que hi formen part tenen intenció de concórrer en coalició a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb la finalitat ‘de generar un moviment que permeti que els diputats puguin canviar el curs polític i obrir un procés d’independència’, tal com ha explicat a VilaWeb el coordinador de la Conferència, Josep M. Minguell.

En concret, formen part de la Conferència: Acte de Sobirania, Bloc Sobiranista Català, CADCI, Cercle Sobiranista Terres de Ponent, Cercle Català de Negocis, Col·lectiu 1714, CUP Arenys de Munt, Crida per la Terra, Deu mil.cat, Els Verds-Alternativa Verda, Estat Català, Força Catalunya, Gent de la Terra, Institut IPEC, Partit Republicà de Catalunya, Plataforma pel Dret a Decidir i Suma Independència.

En un acte davant la premsa, tres representants del Manifest 12 d’abril, Joan Blanch, Moisès Broggi i Oriol Domènech, han parlat de la necessitat d’implementar el mandat d’aquell manifest en una candidatura. Recordem que Blanch, Broggi i Domènech, juntament amb Agustí Bassols, Heribert Barrera i Antoni M. Badia, van demanar en el Manifest 12 d’abril una candidatura unitària transversal sobiranista que aplegués partits i plataformes de cara a les properes eleccions autonòmiques.

Amb aquest mandat, els partits integrants de la Conferència, i després d’un temps de converses, han decidit agrupar-se en coalició, ‘acceptant les diferències‘. Una coalició que continuarà mantenint converses, segons Minguell, per tal de convèncer Reagrupament i ERC perquè també entrin a formar-hi part: ‘Els acords són tan flexibles que permeten l’accés de tot sobiranista‘, afirma Minguell, que diu que la Conferència ‘no pretén ser un partit sinó un lloc de trobada de tots els partits per construir una candidatura unitària‘.

Pel que fa a la proposta de Solidaritat Catalana per la Independència, Minguell ha apunta: ‘Solidaritat va fer una crida als partits i no va rebre cap resposta; la diferència amb nosaltres és que aquesta coalició s’ha construït en diàleg continuat entre els partits‘.

Un cop presentada la coalició, diu Minguell que ara treballaran per conformar una llista única de consens.

No hi ha Comentaris

Crida per la Terra també convida a una candidatura unitària

Crida per la Terra s’ha constituït com a partit per poder sumar l’ecologisme d’esquerres a una candidatura unitària independentista a les eleccions parlamentàries de la tardor. L’impulsen alguns sectors de l’esquerra independentista, i alguns regidors de la CUP, i cerca l’entesa amb grups anticapitalistes i ecologistes, com Revolta Global i Alternativa Verda, que també participa en la Conferència nacional del sobiranisme.

Els impulsors no opugnen pas la proposta de Solidaritat Catalana per la Independència, però la troben ni unitària ni transversal. Diuen que ja fa temps que participen en algunes iniciatives com Suma Independència o la Conferència Nacional pel Sobiranisme, que consideren el marc unitari de debat. Per això criden Laporta, López Tena i Bertran a sumar-se a la conferència i a presentar-hi la seva proposta.

Carles Roca, un dels cinc membres del secretariat de Crida per la Terra, en defensa la formació: ‘En un moment històric i decisiu com el que ara vivim, algú ha de donar resposta a les inquietuds nacionals i socials que cap partit no defensa avui al Parlament de Catalunya.’ També explica que treballen per aplegar gent i definir la llista electoral, força avançada però sense concretar.

Sobre la possibilitat de no obtenir representació si no participen en una coalició més àmplia, comenta: ‘Entrarem al parlament per condicions pròpies, sense fer filigranes estranyes, perquè no som un partit de quadres i no hem d’alimentar ningú.’

El manifest de Crida per la Terra

Els impulsors de la candidatura es fixen quatre grans objectius: la ruptura democràtica, la independència nacional, la regeneració democràtica i la transformació social, oimés que ‘la massa crítica de l’independentisme s’ha cansat de discursos ambigus, mancats de continguts o basats en projectes unipersonals’.

La nova proposta electoral, sota la consigna ‘Crida a la Unitat Popular, per la terra, el treball i la llibertat‘, té el suport d’entitats i d’individualitats independentistes, ecologistes i anticapitalistes. Entre els adherits hi ha l’historiador Agustí Barrera, mossèn Josep Dalmau i l’ex-dirigent d’Unió de Pagesos, Pep Riera. Aquest últim explica que cada cop hi ha més catalans que volen la independència per millorar les condicions de vida de la gent i que no comparteixen el tacticisme o la manca de programa social d’alguns partits que defensen aquesta opció. Per això, ell dóna suport a un ‘veritable programa d’esquerres amb cara i ulls i no aigualit‘ que aplegui ‘tanta gent com sigui possible‘.

La candidatura aplega regidors municipals de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), com Roca mateix, regidor de Cardedeu (Vallès Oriental). La CUP no vol donar suport a la candidatura ni integrar-s’hi, i Roca ho lamenta, si bé van una mica més enllà de l’esquerra independentista.

No hi ha Comentaris

Acte a la Plaça del Rei de suport a Solidaritat Catalana per la Independència

Acte de suport a Solidaritat Catalana per la IndependènciaEn només 72 hores més de 13.500 persones així com diversos col·lectius socials, s’han adherit a la Crida per Solidaritat Catalana per la Independència que Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran van presentar el passat dimarts dia 20.

Aquest divendres al migdia, a la Plaça de Rei de Barcelona. l’escriptora Isabel-Clara Simó, acompanyada de Laporta, López Tena i Bertran, ha llegit la Crida de Solidaritat Catalana davant algunes persones significades del món cultural, social i polític català que s’han adherit en els primers tres dies a la proposta de presentar una unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb el compromís de pro

clamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura (2010-2014) i constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat Català en el si de la Unió Europea.

Entre aquestes personalitats adherides a Solidaritat Catalana per la Independència del món de la cultura i la societat, la política cal destacar l’adhesió de Miquel de Palol, Joan Solà, Josep Guia, Arcadi Oliveres, Víctor Alexandre, Vicent Partal, Diego Arcos, Eulàlia Ara, Mossèn Dalmau, Núria Cadenes, Joan Carles Doval, Xavier Martínez, Antoni Abat, Josep Castanys, Aitor Pérez, Carles Mora, Patrícia Gabancho, Toni Strubell, Rosa Calafat, Josep Cruanyes, Elisenda Paluzie, Enric Vila, Bernat Dedéu, Miquel Strubell, entre d’altres.

Unes hores abans, la Junta Executiva del Cercle Català de Negocis (CCN) va  donar suport a la creació d’una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, recollida en el manifest de Solidaritat Catalana per la Independència, amb la finalitat única de construir una majoria parlamentària que declari la independència al Parlament de Catalunya en la propera legislatura.

El CCN hi dona suport convençut que si els partits parlamentaris actuals en formen part, a la propera legislatura Catalunya esdevindrà un Estat independent dins de la Unió Europea, i evitarà la desaparició de milers d’empreses en els propers 4 anys, amb totes les conseqüències socials que això comportaria.

Finalment, el CCN aprofita per fer una crida a la societat catalana a entendre aquesta proposta com una gran oportunitat per que la classe política s’uneixi per defensar els interessos reals dels catalans: la gestió dels nostres recursos i la capacitat de decidir el que ens convé econòmica, social i culturalment. Els catalans que tenim clar que ens cal un Estat haurem de ser conseqüents amb el nostre vot en les properes eleccions.

No hi ha Comentaris

Reagrupament convida Laporta a sumar-s’hi

La crida de Joan Laporta, Uriel Bertran i Alfons López Tena per formar una gran coalició independentista que proclamés la independència des del Parlament de Catalunya ha topat amb el rebuig de tots els grans partits catalans, de manera que malgrat el suport social, amb 13.000 adherits en pocs dies, la ‘Solidaritat Catalana per la independència’ té poques opcions de tirar endavant. Davant aquest panorama, Reagrupament ha expressat la seva voluntat de ‘continuar treballant per conformar una candidatura transversal que proclami la independència’, i a través d’un comunicat recorden que ‘estan a disposició de Democràcia Catalana per treballar la creació d’una coalició per aquesta tardor’.

Directe.cat – 23/07/2010

No hi ha Comentaris

Suport internacional a la independència de Catalunya

El suport a la independència de Catalunya arriba des de diferents punts del continent europeu. Aquesta vegada és des del Parlament Britànic, on nou diputats han presentat una moció a la cambra a favor d’un referèndum per la independència de Catalunya.

El text es fa ressò de la manifestació del passat 10 de juliol en què més d’un milió de persones es van manifestar pel que consideren “els drets reals de Catalunya” i reconeix que “Catalunya és una nació”. L’escrit ha estat elaborat i signat per nou diputats del Parlament Britànic:  Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, Pete Wishart, Angus Brendan MacNeil, Mike Weir, Caroline Lucas, Stewart Hosie, Eilidh Whiteford. Tots ells són membres dels partits Scottish Nactional Party i Plaid Cymru, aquest últim de Gal·les.

En l’escrit aquests diputats mostren la seva visió sobre el moment actual de la política catalana. Per exemple, posen de manifest que la majoria de la població catalana està a favor de la independència i que és molt preocupant que “la voluntat democràtica del poble català hagi estat violada per la justícia de Madrid”.

Un dels autors d’aquesta moció presentada al Parlament de Londres és el diputat gal·lès Hywel Williams, que ja ha assegurat que si els problemes entre Catalunya i Espanya persisteixen en el futur demanarà organitzar un debat a la Cambra dels Comuns amb la participació del ministeri d’Afers Exteriors britànic. Williams creu que el govern britànic es posicionaria probablement amb el govern espanyol a Madrid perquè té una “tradició llarga i poc gloriosa de posar-se d’acord amb les grans nacions” i respectar “poc” el dret de les petites nacions com Catalunya, Gal·les o Escòcia.

No hi ha Comentaris