Arxiu abril, 2010

Adéu al “català universal”?

No hi ha Comentaris

Parlant d’integració…

No hi ha Comentaris

Tirem pel dret!

No hi ha Comentaris

‘Vaig néixer a Andalusia, visc al Baix Llobregat i vull la independència de Catalunya”

Pedro Morón de la Fuente

ENTREVISTA : Pedro Morón de la Fuente és un català nascut a Granada
(Andalusia, Espanya). És president de Catalonia Acord, una associació
de nous catalans que defensen la construcció d’una nació catalana on
hi càpiga tothom: ‘vinguin d’on vinguin, parlin la llengua que
parlin’.

Vostè viu al Baix Llobregat. És un territori especialment difícil per
convocar-hi consultes sobre la independència?

Sí, jo crec que és un territori especialment difícil, però precisament
perquè és difícil s’ha de fer. Ja s’ha fet a diverses poblacions com a
Molins de Rei, es farà a Collbató el dia 25, a Sant Boi el 20 de juny
a Cornellà. Això és territori comanche, però s’ha de fer, no perquè
surti un sí categòric, si no perquè la gent participi, sobretot la
gent immigrada al seu dia, però que ara ja són catalans. Jo vaig
arribar al Baix Llobregat al 68, per tant jo crec que ja sóc del Baix
Llobregat, no renunciaré mai a la meva terra, jo sóc català de
procedència andalusa, igual que hi ha molts catalans que tenen
procedència extremenya o que tenen procedència gallega. Per tant, el
que és important és que la meva gent, que és majoria al Baix
Llobregat, vegi que ser nacionalista, separatista, catalanista, no és
un pecat, no és res violent. Els independentistes a Catalunya no
porten pistoles, no posen bombes lapa, no tenim armes, simplement
volem exercir el nostre dret a decidir.

Creu que aquestes consultes estan potenciant aquesta imatge que
l’independentisme és un moviment cívic i pacífic?

Sí, però encara hi ha gent que pensa que no és així. Que això de voler
la independència de Catalunya toca. A aquesta gent se’ls ha de
convèncer que qualsevol pensament pacífic és legítim, el que no és
legítim és posar la cara dues vegades com feria Ghandi, o com feia
Jesucrist. I aquí a Catalunya ja portem tres-cents anys parant l’altra
galta, i ja n’hi ha prou, ja és hora que es reconegui el dret de la
gent a decidir. Encara hi ha gent que no ho veu així, però jo crec que
se superarà.

Creu que en aquestes poblacions més complicades s’ha de potenciar més
la participació?

Crec que serà més difícil, però tot és començar. Això no és qüestió
d’un dia, la independència de Catalunya costarà una mica. La setmana
passada ho deia Artur Mas, i ho ha dit també Joan Puigcercós, això no
és qüestió de vinga, va, independència, és qüestió de crear costum.
Portem ja trenta anys de democràcia i mai s’havia produït un moviment
com aquest. Jo diria que va començar l’any 2007 amb la manifestació de
la Plataforma pel Dret de
Decidir, va continuar a Brussel·les, jo hi
vaig ser. Possiblement van comptar amb mi perquè jo tinc alguna cosa a
dir de la meva gent, però jo no represento a ningú, jo em represento a
mi mateix. Però crec que hi ha molta gent com jo, que és immigrada
però està esperant una cosa així per dir la seva. Serà una mica
difícil però crec que finalment s’aconseguirà.

En aquesta campanya s’hi han implicat personatges molt mediàtics com
per exemple Justo Molinero a Cornellà. Com ho veu?

Em vaig endur una sorpresa molt gran quan vaig veure que Justo
Molinero donava suport a la consulta a Cornellà, no m’ho esperava. Tot
i que Justo Molinero és una persona immigrada com jo amb qui
l’ascensor, com ha passat amb el president Montilla, va funcionar,
però degut a la seva actuació fins ara no m’esperava que prengués
aquesta decisió, però l’ha pres i em sembla bé perquè crec que és
beneficiós. És una persona mediàtica, que té la seva clientela, que
també és la meva i els pot influenciar molt i aquesta decisió
l’aplaudeixo i la felicito, per primera vegada.

S’ha dit que el moviment de les consultes està ampliant la base social
de l’independentisme. Ho està aconseguint amb la immigració arribada
als anys 60?

Hi ha una fracció, encara petita, que és la gent que està a l’entorn
de l’associació Els altres andalusos, o l’associació Catalonia Acord,
que jo en sóc el president, que ja portem deu anys parlant d’això.
Des
de l’associació Catalunya Acord ja l’any 2001 parlàvem de dèficit
fiscal, quan hi havia molta gent que tenia por de parlar-ne. Jo ja
vaig escriure un article l’any 2002 que deia: “Dèficit fiscal, el
robatori del segle”, en castellà i se’m van queixar. Em deien, això és
retracció econòmica que pateix Catalunya. Molts pocs partits polítics
parlaven de dèficit fiscal i era de 15 mil milions d’euros. Això dels
diners sí que ha unit una mica. Si a la gent li parles de la seva
butxaca, això del dèficit fiscal no té a veure només amb les fàbriques
i amb els que tenen diners, si els dius que de la seva nòmina et
retallen diners per aquestes 20 mil milions d’euros que se’n van a
Espanya i no tornen, la gent comença a pensar. I quan els dius a
Granada, d’on jo sóc, que no arriba a 300.000 habitants estan fent
metro, i el metro és per poblacions amb un milió d’habitants, i hi
faran el Gran Teatro de la Ópera i l’AVE Màlaga-Granada, una estació
d’autobusos que Barcelona no té, unes autovies que potser et trobes
amb quatre cotxes en cent quilòmetres. I parlo de la meva terra per no
parlar de cap més. Al Baix Llobregat no tens tot això. D’on surten els
diners per fer tot això a la meva terra? Amb tota seguretat de
Catalunya, València i les Illes Balears.

Creu que cal donar no només arguments sentimentals si no també més
pràctic per convèncer la gent?

Clar, aquest és un argument pràctic perquè la gent que ha anat a
Granada, Sevilla, Còrdoba, Almeria o Càceres ho saben. Segur que qui
llegeixi el que jo dic pensarà, aquest tipus és un traïdor. Ja m’ho
han dit, que sóc un traïdor i que parlo en contra de la meva terra. I
jo dic, traïdor a qui? Perquè a Andalusia no. Jo em sento andalús i
català, no espanyol. A mi m’agradaria ser espanyol però d’una Espanya
diferent, que no fos una Espanya aclaparadora, explotadora. A mi
m’agradaria ser espanyol, però no puc, perquè aquesta Espanya no és
democràtica.

Creu que aquesta reacció visceral d’Espanya en contra de les consultes
pot fer que més gent s’hi apropi?

És possible. Jo crec que el que van fer a Arenys de Munt va ser
contraproduent. És el mètode que han fet servir des de que Felip V va
fer el
Decret de Nova Planta: acovardar, atacar verbalment,
desqualificar al poble català. Jo vaig estar a Arenys de Munt i va
faltar poc perquè la gent saltés la barrera dels Mossos d’Esquadra i
ataqués als de la Falange. Què s’han cregut? Anar allà quatre
individus a provocar i a més amb el permís del govern central, no dels
espanyols perquè a Espanya hi ha molta gent que és normal, si no la
oligarquia centralista madrilenya. La prova és el jutge Garzón que ha
estat l’únic que ha plantat cara a certs aspectes i la Falange l’ha
denunciat. Aquí a Espanya, com deia Alfonso Guerra, si et mous no
surts a la foto. I aquest sistema d’intimidar de l’Espanya profunda i
imperialista hi ha sigut sempre, i això cada vegada la gent ho té més
clar, si li expliques bé. Perquè la gent que treballa a la Seat de
Martorell, o a la Phillips, no vol problemes, i menys ara. Ara bé, si
els parles d’aquestes qüestions que estan vivint des de que són a
Catalunya sí que faran més cas.

Li falta pedagogia a l’independentisme?

És que no hi ha hagut mai pedagogia. El que s’ha dit és “aquesta gent,
que porta quaranta anys a Catalunya i no parla català”. A veure, s’ha
d’estudiar una mica la qüestió. Aquesta gent ha anat a parar a barris
perifèrics, Sant Ildefons, La Mina, San Cosme. A la carnisseria
parlaven castellà, a l’escola abans també. A la gent se l’ha d’atacar
on li pica, que és a la butxaca. Tu on tens la casa, on pagues
impostos, a Cornellà, i la casa d’estiueig, a Cunit. Doncs són els
teus impostos els que se’n van de Catalunya i no tornen. Per arribar
de Cornellà al centre de Barcelona trigues una hora i mitja, no hi
escoles per a tothom. El Baix Llobregat no està ben comunicat, però
Sevilla, Còrdoba, Jaén, autopista i gratuïta. Això és el que veu la
gent quan ha anat al poble. Ara bé, si li dius que no parla català
després de quaranta anys et dirà: “Yo vivo en España”. Els que vam
arribar aquí proveníem de les classes més desfavorides, si haguéssim
estat gent culta i cultivada segurament parlaríem tots català, però la
meva mare, per exemple, era analfabeta. Ara, la cartera a tothom li
interessa.

S’havia de saber la sentència de l’Estatut, que finalment s’ha tornat
a endarrerir. Diuen que els catalans només reaccionem quan ens punxen,
ens farà anar a votar?

No pot ser que un Tribunal Constitucional que està caduc, obsolet, és
involucionista, que té uns membres que jo ja no reconec. No pot ser
que el Parlament, els partits catalans, i després les Corts espanyoles
aprovin l’Estatut i després uns senyors diguin si és o no
constitucional. Canviïn la Constitució. Què és més sobirà la
Constitució o el poble? El poble és més sobirà, per tant que canviïn
la Constitució. Jo, com a català, no acceptaré un Estatut que em digui
un tribunal de Madrid, jo vull l’Estatut que han fet els polítics que
jo he votat. Jo aniré a brindar per la mort de l’Estatut el dia que es
produeixi la sentència si toquen una coma. Jo dic, com ha dit el Justo
Molinero, que els catalans hauríem de ser una mica més cabrons, tenir
menys por. “És que a mi ja em va bé”, t’aniria millor.

La societat civil està anant per davant dels polítics?

Sí, i tant, està demostrat. A Catalunya els ciutadans s’han adonat que
és necessària la independència, però la classe política encara no. Ja
siguin independentistes o nacionalistes, no és que no vulguin la
independència, és que tenen por. Artur Mas, a l’entrevista amb Mònica
Terribas no va voler contestar la pregunta si era independentista o
no, i el mateix et dirà un altre polític. Potser ara no pot ser, però
hem de començar a posar el fonament. Hi ha un divorci entre la
societat civil que ho vol ja, i tampoc és això, i els polítics mica en
mica. Els tancs ja no els trauran al carrer, hem d’oblidar una mica la
por. Però jo crec que entre la societat civil i els polítics hi hauria
d’haver un terme mig. Jo porto 48 anys a Catalunya i no he vist mai
unes condicions com aquestes. Hi ha il·lusió i són centenars de milers
de catalans que es mobilitzen pacíficament.

Hem parlat de la immigració arribada als anys 60 però ara hi ha les
noves generacions d’immigrants que arriben d’altres països i que
aquest cop tenen dret a vot. Creu que han entrat dins d’aquest
moviment?

És molt complicat.
Des de l’associació Catalunya Acord no hem
aprofundit encara en la nova immigració. A Catalunya hi ha un
neolerrouxisme per part dels partits polítics i l’han utilitzat en la
immigració. Encara hi ha partits catalans que parlen del col·lectiu
andalús, jo no sóc cap col·lectiu andalús, jo sóc català. Els
interessa mantenir el col·lectiu fins a l’eternitat, quan ja portem 50
anys a Catalunya. I ara volen portar aquest sistema a la nova
immigració, ara tenim el col·lectiu magrebí, el col·lectiu sud-
americà… Col·lectius que són compartiments estancs. Han volgut
mantenir el seu folklore, la seva idiosincràcia, dient-los que són
magrebins, equatorians o espanyols, de català res. Això jo en dic
neolerrouxisme, en un estudi titulat “Integració Versus
Desintegració”, és la integració multicultural que es pensen que han
descobert ara quan ja existia al regne de Granada l’any 1400. Però el
que volen és alienar la gent que arriba aquí i impedir que s’integrin
a Catalunya. I jo això ho he viscut al Baix Llobregat. I no ha estat
precisament Jordi Pujol qui ho ha fet, han estat sobretot els alcaldes
de les grans ciutats de l’àrea metropolitana. I ho han fet pel vot
captiu, que és la Feria de Abril, el Rocío. I això és el que faran amb
la nova immigració.

I quin creu que és el camí?

Denunciar la multiculturalitat mal entesa. S’han de respectar totes
les ideologies, i jo vull que respectin la meva condició de català de
Granada. Jo sóc granadí però sí estic aquí tinc la obligació de
defensar el català i que Catalunya és una nació i que ja ho era fa més
de mil anys.

Les consultes han donat dret a vot als immigrants empadronats a
Catalunya, han entrat en ciutats aparentment difícils, ‘territori
comanche’ que deia vostè. Creu que és un risc que cal córrer encara
que pugui fer baixar la participació?

Jo crec que aquesta prova que estem fent a Catalunya, que és única a
tot Europa ha de ser una qüestió pedagògica. Més enllà de que guanyi
el sí o el no, el que és important és que la gent participi. A
Catalunya hi ha un problema, que no hi ha democràcia, quan hi hagi
democràcia no hi haurà cap problema en dir: jo sóc independentista. El
catalanisme es veu com un pecat i hem d’eliminar el pecat del
pensament de la gent. I si deixem que la gent pensi això estem com
abans. Hem d’aconseguir que qualsevol romanès, magrebí, senegalès que
arribi a Catalunya voti i ho faci quan arribi el moment de fer un
referèndum definitiu també.

Creu que el veurem aviat aquest referèndum?

Jo ho veuré. I vull veure-ho i lluito perquè sigui el més aviat
possible. Crec que es donaran unes condicions favorables a l’arc
parlamentari.

I més enllà de l’arc parlamentari creu que l’independentisme té prou
suport social?

L’independentisme ha avançat més aquests dos últims anys que els
últims trenta. I hi haurà una onada de vots independentistes que
obligarà a la resta del Parlament a fer un referèndum, una altra cosa
és que es guanyi.

I l’hem de fer encara que no es guanyi?

I tant. En un país civilitzat no s’està obligat a aconseguir-ho a la
primera, s’ha d’anar creant costum. Si es fa a l’Estat Espanyol veuran
que no passa res, que no hi ha cap revolució, que els catalans no
tenim cua ni banyes. Potser ens emportem una sorpresa, s’han fet
moltes enquestes, per exemple la de la UOC que diu que el 53% dels
catalans votaria sí a la independència, però mai se sap. El cas és
fer-ho.

Creu que haver d’anar encara demanant a la gent que voti a les
consultes és un dèficit democràtic?

Jo sóc democràtic, el que passa és que el país en el que visc no ho
és. Jo faria com en algun país del nord d’Europa on el vot és
obligatori. Votar en blanc o no votar són opcions democràtiques. El
que passa és que la democràcia no és una democràcia autèntica. Hi ha
molta gent que va viure els referèndums franquistes en que havies
d’ensenyar el que votaves. I a més la classe política està perdent
credibilitat a passos de gegant.

Falta una setmana pel 25 d’abril, després vindrà Sabadell al maig,
unes quantes ciutats al juny, Barcelona d’aquí a un any. Què hem de
fer després?

Hem de pensar en les properes eleccions i en consciència que cadascú
voti el que cregui convenient. La gent ha de prendre consciència que
Catalunya si no és independent no serà. Si continuem amb l’espoli
Catalunya no serà. I jo crec que el moviment de les consultes, que
diuen que és una anècdota, possiblement és la campanya política més
important que s’ha fet des de Felip V. Una campanya que no ha fet cap
partit si no que l’ha fet el poble de Catalunya amb l’objectiu que un
dia el poble de Catalunya voti la independència.

No hi ha Comentaris

La consulta sobre la independència a la ciutat de Barcelona serà el 10 d’abril del 2011

Barcelona Decideix ha triat avui la data del referèndum i ha escollit les persones responsables dels grups de treball

La tercera assemblea de BCN Decideix! ha escollit la data del 10 d’abril de 2011 per celebrar la Consulta sobre la Independència que es realitzarà a la capital de Catalunya. La jornada s’ha desenvolupat aquest matí amb representants de 150 entitats i més de 200 persones presents a la sala.

L ‘assemblea havia de triar entre sis dates possibles. En una primera votació en urna se n’han eliminat quatre. Finalment n’han quedat dues, el 12 de desembre de 2010 i el 10 d’abril de 2011, la proposta que ha resultat guanyadora. La votació s’ha fet a mà alçada.

Per Anna Arqué, portaveu de Barcelona Decideix, la jornada d’avui significa un pas més vers la consulta que s’ha de fer a la ciutat més gran del país, atès que ja s’ha triat la data i s’han definit les àrees de treball i els responsables de les àrees. De comunicació se n’encarreguen Anna Arqué i Alfred Bosch; de recursos, Carles Macian; de campanya, Xavier Martínez, i d’extensió, Josep González. Resta decidir  qui portarà administració electoral.

No hi ha Comentaris

Ha arribat l’hora de decidir

No hi ha Comentaris

Dignitat és independència!

No hi ha Comentaris

Campanya ‘Adéu autonomia. Dignitat és independència’

directe!cat convida els seus lectors a enviar un missatge als polítics com a resposta a la defunció de l’Estatut i la via autonomista


Coincidint amb el tercer aniversari del diari i després de més de tres anys amb l’Estatut pendent de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, directe!cat enceta la campanya ‘Adéu autonomia. Dignitat és independència‘. Al marge de si el TC espanyol retalla de nou l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya, el simple fet de no respectar una decisió votada majoritàriament per la ciutadania certificació que Espanya té por a la democràcia i comporta, per extensió, l’expedició de l’acta de defunció de la seva legitimitat, la de l’Estatut i la fi la via autonomista. En aquest context directe!cat convida els seus lectors a llençar un missatge als polítics dient-los quins creuen que han de ser els següents passos que ha de seguir el país. Podreu seleccionar un dels dissenys que el nostre ninotaire Aleix Saló ha fet per a l’ocasió, afegir-hi la vostra proclama, difondre-la a través de les xarxes socials i instar els vostres amics i familiars a alçar la veu.

No hi ha Comentaris

Decidim.cat reclama una participació massiva a les consultes del 25-A per plantar cara al TC

Josep Maria Freixenet (ERC) ha apuntat la possibilitat que el Constitucional freni la sentència per evitar una alta participació al referèndum

La plataforma Decidim.cat ha fet una crida aquest dijous a participar massivament en les consultes independentistes del 25 d’abril per plantar cara a l’actuació del Tribunal Constitucional (TC), encara que no hagi emès la sentència sobre l’Estatut.

En una roda de premsa davant del Parlament, l’alcalde d’Olost, Josep Maria Freixanet (ERC), l’alcalde de Castellterçol, Manel Vila (CiU), i el regidor de Torredembarra Lluís Sunyer (EPM) han fet una crida perquè la tercera onada de consultes –a la qual s’hi han sumat 211 municipis, entre els quals Girona, Lleida, Manresa i Reus– recuperi la bona participació que va tenir la jornada del 13 de desembre.

Freixanet ha apuntat la possibilitat que el TC freni la sentència per no provocar que les consultes del 25 d’abril puguin servir com a eina per respondre amb contundència i s’acabi aconseguint una alta participació.

Vila i Sunyer han reclamat a les institucions que posin totes les facilitats possibles a les entitats promotores. Vila ha afegit que espera que “Barcelona es decideixi” a fer la consulta perquè la capital catalana sigui el testimoni de més projecció de l’èxit del procés impulsat per la societat civil.

No hi ha Comentaris

Tothom per la independència!

1 Comentari