Arxiu maig, 2010

Quan no guanyen els bons

Per Carles Capdevila al diari Avui.

El pitjor de la corrupció no són els diners malaguanyats que s’embutxaquen alguns i els sobrecostos que paguem la resta, tot i que emprenya. Tampoc no és el desànim que genera a la societat, tot i que déu-n’hi-do com penetra. El pitjor és que s’abaixa el llistó d’exigència.

El pitjor dels sumaris judicials que llegim aquests dies mentre esmorzem no són unes accions delictives repugnants, és la impunitat amb què es realitzen, que demostra que no són fets aïllats, sinó un sistema.

El pitjor del fet que algunes convocatòries o requalificacions o concursos públics es guanyin fent trampa no és el frau en si, és que els tramposos dediquen tots els esforços al suborn i es despreocupen del producte final. Dit de forma una mica bèstia: si els corruptors i els corromputs, un cop repartides les comissions, almenys fossin bons professionals fent la feina, només ens haurien robat una vegada. Però a sobre fan malament les obres, perquè són conscients que el seu mèrit no és el producte, sinó com han aconseguit la llicència, i per tant roben dues vegades. I com que adjudicant-se aquests privilegis hi veten l’accés a qui havia fet mèrits per obtenir-los, roben tres vegades. I com que per culpa d’això s’instal·la l’estat d’ànim que no és important fer les coses bé, només fingir-ho i untar algú, ens roben una quarta cosa: l’esperit perfeccionista. El resultat? Que ens aboquen a la mediocritat absoluta.

El pitjor de quan guanyen els dolents no és només la injustícia moral. El pitjor és que perden els bons, els que es mereixien la victòria, i per tant farien la feina tres cops millor. I un país on els bons perden no és competitiu, no avança, no prospera, no millora. El pitjor no són les comissions milionàries embutxacades, sinó que ens roben la il·lusió i el futur.

No hi ha Comentaris

Sopar dels reagrupats de l’Eixample

Benvolguts, A banda dels actes que anem preparant i dels quals anireu tenint notícia puntual així que en lliguem tots els detalls, us comuniquem que preparem un sopar de reagrupats per al 9 de juliol, just la nit abans de l´assemblea general per tal que tinguem l´oportunitat de debatre i passar-ho bé tots plegats a bon preu (calculem que entre 20 i 30 euros, com a màxim).A tots els qui podeu estar interessats, feu-ho saber sisplau a l´Eduard (edvint1@gmail.com) que és el qui està aparaulant el restaurant a propòsit. Hi estan convidats tots els reagrupats del districte així com amistats, parelles o coneguts que vuguin acompanyar-los.Posem com a data límit una setmana abans de l´event, per tal de poder-ho fer com cal i saber quants coberts reservar amb prou antelació. Cobrarem l´import al mateix restaurant al entrar. Per altra banda, estem establint petits grups de treball per tal de penjar cartells, fer bustiades i accions similars i ens falta gent que hi vulgui dedicar un matí o una tarda, de tant en tant. Són accions prou importants, atenent al fet de que anem acostant-nos a l´objectiu de les eleccions i cal estendre tant com sia possible el nostre missatge independentista, de regeneració democràtica i treball per a un futur millor. En aquest cas, per a cartellades i bustiades organitzades, contacteu, sisplau el Xavier (x.ipa@coac.cat). Tothom és útil per aquesta mena de tasca que és de gran vàlua. Animeu-vos. Salutacions i bon cap de setmana a tots

No hi ha Comentaris

Resum de l’acte amb el Cercle Català de Negocis

Ple fins a la bandera per tal de veure els aguments sòlids, treballats i molt difícils de rebatre a no ser demagògicament, del Cercle Català de Negocis al Ciemen des de dues vessants:
 
La de la crua realitat, la del mal que ens ha fet, ens fa i contnuarà fent-nos el seguir pertanyent a un estat que ens és alié, que té un model de desenvolupament que no és el nostre i que incompleix sistemàticament amb tot el que suposadament pacta, especialment en  matèria d´infraestructures a casa nostra primant interessos que a nosaltres no ens beneficien de cap manera, ans al contrari.
 
La de l´esperança, ferma, d´un futur millor per a tots els catalans, un futur possible i a les nostres mans si ens decidim pel camí de la independència, en el qual no tot seran flors i violes però en el que tenim a guanyar molt i molt en tots els àmbits.
 
La cloenda de l´acte va anar a càrrec del president del CCN i fou emotiva i sentida per que, si bé les xifres són molt eloqüents i els avantatges clars, l´empresari viu intensament el sentiment de país i vol contribuïr al RESSORGIR de la pàtria, que ja ha començat i que ha de culminar en un procés on la societat civil prengui el relleu a una classe política mediocre i desprestigiada que poca cosa pot fer ja pel futur, tot apostant per vies mortes.
 

 
Disposarem en breu del DVD de les dues hores intenses de la xerrada incloent-hi, tanmateix el tron de preguntes. Us el passarem convenientment per que és un document que paga la pena, sens dubte, de fer córrer arreu.

 
 
*Us recordem, tanmateix que, el proper dijous 27, a partir de les 7 del vespre us esperem a tots aquells qui voleu i podeu assistir-hi a la nova junta extraordinària oberta a tots els reagrupats del districte, abans de la qual, esperem poder-vos oferir el resum detallat del que s´esdevingui en la reunió de demà amb el president i la junta nacional a les Borges Blanques.

No hi ha Comentaris

Prou expol·li fiscal!

No hi ha Comentaris

Poca competitivitat amb aquestes infraestructures

BCN intenta evitar que la retallada de Zapatero afecti la Sagrera

  1. El bipartit ha mantingut contactes amb Foment però sense obtenir cap garantia per a la instal·lació
  2. L’ajuntament tem que la tisorada propiciï un nou retard en la inauguració de l’estació
XABIER BARRENA
BARCELONA

El pla d’ajust de la despesa pública presentat per José Luis Rodríguez Zapatero dimecres passat per fer front a la crisi té com a objectiu estalviar entre aquest any i el que ve 15.000 milions d’euros. D’aquests, 6.045 sortiran de l’estalvi en la inversió pública i gairebé tot sortirà del Ministeri de Foment. El ministre, José Blanco, explicarà avui al Congrés d’on pensa retallar fins a totalitzar aquests 6.000 milions. L’Ajuntament de Barcelona ha contactat amb el ministeri per saber si, d’alguna manera, la construcció de l’estació de l’AVE a la Sagrera queda afectada d’alguna manera. Fonts municipals van assenyalar que la impressió que han tret d’aquests contactes és que Foment no treballa amb un llistat concret d’obres.
Fonts del Govern van dir dimecres passat que el retard, en tot cas, no afectaria els projectes més avançats, com l’AVE entre Madrid i València. Zapatero va dir que es donaria prioritat a les inversions «en funció de la seva capacitat de generar més sinergies econòmiques» i que s’endarreriran «aquelles que tinguin menys capacitat de generar productivitat».
La prevenció de l’ajuntament neix de la intuïció que Foment podria pretendre alentir els treballs a la macroestació i allargar d’aquesta forma els terminis de pagament de les obres. Es tractaria d’evitar la superposició de fases constructives de manera que s’allarguessin en el temps –així el cost mensual baixaria–, però pagant al final de l’obra el mateix. En qualsevol cas, la situació a evitar és la d’una possible paralització dels treballs. Sigui per un alentiment, sigui per paralització, el retard afegit seria d’entre sis mesos i un any.

LA RETALLADA DEL FEBRER / Ja al febrer, 3.234 milions dels 5.000 que es van retallar de la despesa pel Pla d’Acció Immediata, van recaure sobre les partides d’inversió.
Altres fonts, també de l’ajuntament, són més optimistes i asseguren que una vegada licitada i adjudicada una obra, és difícil intervenir. Ahir a la nit, l’ajuntament va rebre informació de fonts parlamentàries en el sentit que la Sagrera no figuraria en la retallada.
El març passat la unió temporal d’empreses (UTE) integrada per Dragados, Acciona, Comsa i Acsa va guanyar les obres de construcció de la caixa de l’edifici de l’estació per 366 milions d’euros, mentre que els accessos van ser adjudicats a la UTE composta per Rubau, Copisa, FCC i Ferrovial Agromán per 222 milions. En total, 589 milions. Les obres han de començar d’aquí un mes i es preveu finalitzar-les el 2016.
Queden encara per adjudicar
–tampoc corre pressa immediata– l’arquitectura interior i les ins-
tal·lacions de l’edifici. No és imaginable que, arribat el moment, es deixi de posar en servei la instal·lació perquè s’ha preferit demorar la realització dels acabats.
És aquesta la segona ocasió en què la construcció de l’estació topa amb la crisi. Amb aquesta mateixa crisi. La primera va ser ara fa un
any, quan la caiguda dels preus del mercat immobiliari va posar en
perill el finançament de la ins-
tal·lació.

BCN clama de nou per l’accés al port

  1. Vies i autovia de l’ampliació segueixen en tràmit des del 2002
RAMON COMORERA
BARCELONA

Vuit anys són molts anys. I en aquest temps, a còpia de retards, pot passar de tot. Fins i tot una crisi no vista en dècades que amenaci, quan les coses semblaven potser encarrilades, amb una retallada sense precedents en la inversió pública. Així estan els accessos viaris i ferroviaris a l’ampliació del port de Barcelona pel vell llit del Llobregat, una obra imprescindible, segons totes les institucions i planificada el 2002, que l’Estat manté avui als llimbs, amb un projecte constructiu que podria estar finalment acabat, ni més ni menys que tres anys després d’adjudicar-ne la redacció. Barcelona, en boca del tinent d’alcalde Ramon García-Bragado i del director del port José Alberto Carbonell, va clamar ahir de nou en un acte de l’Any Cerdà per aquests enllaços per poder encarrilar el flux de mercaderies amb Europa.
«Necessitat ineludible i obra capital», segons va dir García-Bragado, o «projecte esperat com el mannà del cel», segons va declarar Carbonell al World Trade Center. En el mateix sentit s’han pronunciat abans que ells les últimes setmanes l’alcalde Jordi Hereu i el conseller d’Obres Públiques, Joaquim Nadal. Aquest últim ho va fer confiant que les futures vies al nou moll Prat i l’autovia de la Ronda Litoral al mar entrin almenys en el pla d’inversions amb capital privat, i sota la fórmula de concessió a rescatar per l’Estat en diverses dècades, que el titular de Foment, José Blanco, va anunciar recentment.
El detall d’aquestes obres, no obstant, s’ha mantingut inèdit fins a la compareixença que realitza avui Blanco al Congrés, una vegada s’ha afegit al ja difícil panorama la nova tisorada en la despesa pública decidida per Rodríguez Zapatero.
Es tracta d’un ramal ferroviari de fins a 20 vies i 11,7 quilòmetres amb un cost estimat, el gener del 2007, de 73 milions; una autovia de 9,7 quilòmetres i 87 milions; una estació de mercaderies de 51 hectàrees (com mig centenar d’illes de l’Eixample) valorada en 216 milions; i una zona per aparcar trens que val 26 milions més.

MOLL PRAT / L’ampliació del port en sòl guanyat al desviar el Llobregat té un gran retard arran de la ruptura del moll Prat. Carbonell va dir que a finals del 2010 hi començarà a funcionar la primera terminal de contenidors. Als accessos, en el millor dels casos, els faltaran anys.
Al desembre, no obstant, l’ample europeu arribarà finalment a la terminal més gran ara en servei, TCB al moll Sud. El port adjudicarà aviat el tram final que li competeix. Adif instal·la, mentrestant, el tercer rail de Can Tunis a Castellbisbal (Vallès Occidental), on s’enllaçarà amb la via de l’AVE cap a França a partir de Mollet (Vallès Oriental). L’opció pel tren és clara i el trànsit es doblarà ja aquest any fins al 6%, va anunciar. Però a Hamburg és el 30%.

No hi ha Comentaris

CAMPIONS!

1 Comentari

No cal buscar més encaixos estúpids

“No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos retoñe en Barcelona un separatismo… y pueblerino (…) No hay más que una nación: ¡España! (…) Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco sin otra condición que la que swe desprendiese de alemanes e italianos”.

Juan Negrín (1892-1956), president de la República Espanyola. Recollit per Julián Zugazogoitia a les seves memòries.

“Por lo menos Franco nos va a resolver el problema catalán”. Frase que s’entèn molt bé gràcies a aquesta altra: “Mi padre me dijo: “sirve con entusiasmo a la libertad y a la República pero ten siempre en cuenta que por encima de ambas está España”.”

Claudio Sánchez-Albornoz (1893-1984), historiador espanyol, Ministre d’Estat de la República Espanyola (1933) i president de la República Espanyola a l’exili (1962-1973).

“Los catalanes no se contentarán con publicar sus libros en catalán, lo que es enteramente justo, sino que en una nueva etapa, cuando llegue, si es que llega, la democracia, querrán que toda la enseñanza en Cataluña se dé en catalán, y el castellano quede completamente desplazado, y se estudie solo como un idioma más, como el francés. A esa desmembración lingüística me opondré siempre, como se opusieron Unamuno y Ortega en el Parlamento de la República”.

Vicente Aleixandre (1898-1984), poeta d’”esquerres”, Premi Nobel de Literatura el 1977, 6 de julio de 1952, al “Congreso de Poesia de Segovia”.

“Hay que partir, naturalmente, de que la enseñanza, el conocimiento del castellano, es hoy, en Cataluña y para los catalanes, obligatorio, no porque se les haya impuesto, sino porque lo han aceptado voluntariamente y cordialmente, de buena voluntad.”

Miguel de Unamuno (1864-1936), escriptor i filòsof espanyol, Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 210, 2-VIII-1932, pàg. 7.537

“En vista de la comunicación pasada a este Ministerio por el censor interino de teatros del reino (…) en la que se hace notar el gran número de producciones dramáticas que se presentan a la censura escritas en los diferentes dialectos, y considerando que esta novedad ha de influir forzosamente a fomentar el espíritu autóctono de las mismas, destruyendo el medio más eficaz para que se generalize el uso de la lengua nacional, la reina (q. D. g.) ha tenido a bien disponer que en adelante no se admitirán a censura obras dramáticas que estén exclusivamente escritas en cualquiera de los dialectos de las provincias de España.”

Isabel II de España (1830-1904), Real Orden del 15 de enero de 1867

“¡Cataluña y el País Vasco, el País Vasco y Cataluña, son dos cánceres en el cuerpo de la nación! ¡El fascismo, remedio de España, viene a exterminarlos, cortando en la carne viva y sana como un frío bisturí!”.

José Millán-Astray (1879-1954), militar espanyol, 12 de octubre de 1936, al Paranimf de la Universitat de Salamanca.

“[...] y siempre andaba apuntando con el catalán, el cual era la criatura más triste y miserable que Dios crió; comía a tercianas, de tres en tres días, y el pan tan duro, que apenas lo pudiera morder un madiciente; pretendía por lo bravo, y si no era poner huevos, no le faltaba otra cosa para ser gallina, porque cacareaba notablemente [...]” A “El Buscón”.

“En tanto en Cataluña quedase un solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra.”. “Son los catalanes el ladrón de tres manos, que para robar en las iglesias, hincado de rodillas, juntaba con la izquierda otra de palo, y en tanto que viéndole puestas las dos manos, le juzgaban devoto, robaba con la derecha.”. “La rebelión de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero”. Pamflet contra de la revolta catalana de 1640.

Francisco de Quevedo (1580-1645), escriptor castellà de “El Siglo de Oro” d’aquesta literatura.

“Nunca fue la nuestra lengua de imposición sinó de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.”

Juan Carlos I (1938- ), rey de España.

No hi ha Comentaris

Seguirem lluitant,

enfonsarem els murs

anirem sempre més lluny…

 

Benvinguts al bloc de Reagrupament Eixample

No hi ha Comentaris