Arxiu juny, 2010

Planxats per Espanya

No hi ha Comentaris

Sentència que diu Independència!

A pesar que molts ho teníem clar des de fa mesos, hi ha molta gent que ha necessitat d’aquesta empenta anomenada sentència del Tribunal Constitucional per veure que l’única opció perquè Catalunya pugui desenvolupar-se amb plena llibertat és constituint-se com un estat propi en el marc de la Unió Europea.

Prou de defensar estatuts,

prou de perdre el temps fent discursos amb paraules buides,

prou de peix al cove,

prou de comissions parlamentàries per esgarrapar-se vots.

Exigim un referèndum pel dret a decidir i dotem a Catalunya de plena sobirania per a esdevenir un estat lliure!

Catalans el temps va en contra nostre. O ara o mai!

VISCA CATALUNYA LLIURE!

No hi ha Comentaris

Visca la Flama del Canigó!

Flama del Canigó – missatge de l’any 2010

Benvolguts compatriotes!

Aquesta Flama del Canigó, que us portem d’ençà del 1966, és més que mai un símbol d’esperança per a la nostra nació.

A la Catalunya del Nord, molts responsables polítics, sobretot a les comarques del Vallespir i del Rosselló, reivindiquen oficialment la catalanitat comuna a banda i banda de l’Albera i propugnen convenis per crear noves estructures transfronteres.
Amb la Flama celebrem la unitat dels Països Catalans i llur voluntat d’unió.

Al Principat, la campanya de consultes ha aconseguit trencar el silenci, vèncer la por, lluitar contra l’autocensura secular i proclamar el nostre desig d’independència.
Amb la Flama ressaltem els avanços de la nació.

A Europa, els èxits electorals dels flamencs plantegen la possible creació de nous estats, sense cap violència, democràticament. Nosaltres catalans donem constància des de fa mig segle que el cas de Catalunya no és un problema intern, ni francès ni espanyol: es resoldrà amb al reconeixement, al si de la Unió Europea, de l’Estat català.

Amb la Flama arrelada en la nostra història mil·lenària, fidels a l’esperit de Pau i Treva de l’Abat Oliba, il·luminem amb serenitat el camí que ens porta irreversiblement cap a la independència.

Que aquesta nit de Sant Joan, sigui una nit solidària de pau, festa i afirmació nacional.

Visca la Flama del Canigó!
Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!
Visca Catalunya!

Associació “Flama dels Països Catalans”

No hi ha Comentaris

El CCN entra a formar part de FERRMED

Butlletí Informatiu del CCN _ 31 de maig de 2010 _ Nre. 10
Amb l’entrada del CCN a FERRMED, el CCN també pressionarà perquè aquesta infrestructura sigui un eix prioritari per a la UE.
Cal recordar que la Unió Europea cada vegada més la mouen els lobbys quasi sempre vinculats a l’economia. I FERRMED aglutina empreses, cambres de comerç, ports, associacions empresarials, universitats i institucions diverses d’arreu de la UE, de les quals una part important són de Catalunya.
Ens congratula la feina feta i que agrupi la quasi totalitat del sector economic català, en favor d’uns interessos comuns: un gran eix de mercaderies nord-sud, amb una base important a Catalunya, amb els dos ports de Barcelona i Tarragona.
FERRMED representa un salt qualitatiu en el transport de mercaderies perquè també defineix com ha de ser aquest eix. També és la visualització d’una Europa unida i entesa com un únic mercat en front d’altres mercats internacionals i dels interessos particulars de cada estat. I aquí és on Espanya representa l’antítesi de FERRMED ja que ella defensa un altre model ferroviari, ben legítim però de costos innassumibles.
En els propers mesos en sentirem parlar, i molt, d’aquest “eix prioritari” per als catalans i per a la majoria d’europeus. De ben segur Espanya defensarà el seu model: el pas per Canfranc cap a Europa. Alhora els catalans solament podem aspirar a pressionar la UE amb “lobbys” tant interessants com aquest de FERRMED.
És ja una evidència clara que per influir a la UE i a la resta del món ens cal l’Estat Propi.
EDITORIAL
Enlla ços D’INTERÈS
Aquest lobby promou un gran eix de mercaderies que engloba l’Eurosunbelt amb el nord d’Europa (Algecires – València – Barcelona-Lió – Luxemburg – Hamburg – Estocolm – Sant Petersburg) i amb un ramal secundari Koblenz – Milà – Gènova.
Cal remarcar, que a més a més de promoure aquest eix, també han fet estudis que donen forma de com ha de ser el conjunt de la xarxa principal ferroviària de mercaderies europea. Ho anomenen “Estandards FERRMED”. Els Estandards FERRMED proposen una xarxa reticular i policèntrica amb tres eixos importants nord-sud i tres eixos secundaris est-oest, dels quals el més important és Algecires-Sant Petersburg desdoblat en tot el seu recorregut, i que passa per Catalunya. Amb trens de fins a 1500 metres de llarg i amb una capacitat de càrrega d’entre 3.600 i 5.000 tones útils per tren; amb zones d’aparcament tant llargues com aquests trens, és a dir de 1.500 metres. També inclou l’ús de les vies 24 hores diàries tots els dies de l’any i un sistema de control unificat per a tot el recorregut de la xarxa principal. La lliure competència
www.ccn.cat
info@.ccn.cat
El CCN desitja entrar a FERRMED, un lobby europeu del segle XXI.dels operadors ferroviàris és important per al seu bon ús, així com també l’eficiència energètica per a la reducció d’emissions de CO2 amb l’ús de nous conceptes de locomotores i de vagons de càrrega.
El principal objectiu d’aquest lobby és que aquest gran eix ferroviari s’inclogui com a “eix prioritari” de la Comissió Europea, la qual ho ha de decidir ben aviat. Altres objectius són la millora de la competitivitat empresarial i la reducció dels costos logístics mitjançant la millora d’aquesta xarxa ferroviària amb la inclusió dels conceptes R+D+4i i l’ús més eficient i menys contaminant de les energies per al transport.
La part catalana d’aquest lobby constituit el 2004 la formen, entre d’altres, el Patronat Catalunya-Món, PIMEC, Foment, CEPTA, FemCat, les Cambres de Comerç, la UPC, l’Institut Ignasi Villalonga, els Ports de Tarragona i Barcelona, diversos Col·legis d’Enginyers, empreses tant importants com APPLUS, CELSA, Mercabarna, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Tradisa o SEAT. I el CCN també ha demanat entrar a FERRMED.
Font: www.ferrmed.com

Butlletí Informatiu del CCN _ 31 de maig de 2010 _ Nre. 10Amb l’entrada del CCN a FERRMED, el CCN també pressionarà perquè aquesta infrestructura sigui un eix prioritari per a la UE.Cal recordar que la Unió Europea cada vegada més la mouen els lobbys quasi sempre vinculats a l’economia. I FERRMED aglutina empreses, cambres de comerç, ports, associacions empresarials, universitats i institucions diverses d’arreu de la UE, de les quals una part important són de Catalunya.Ens congratula la feina feta i que agrupi la quasi totalitat del sector economic català, en favor d’uns interessos comuns: un gran eix de mercaderies nord-sud, amb una base important a Catalunya, amb els dos ports de Barcelona i Tarragona.FERRMED representa un salt qualitatiu en el transport de mercaderies perquè també defineix com ha de ser aquest eix. També és la visualització d’una Europa unida i entesa com un únic mercat en front d’altres mercats internacionals i dels interessos particulars de cada estat. I aquí és on Espanya representa l’antítesi de FERRMED ja que ella defensa un altre model ferroviari, ben legítim però de costos innassumibles.En els propers mesos en sentirem parlar, i molt, d’aquest “eix prioritari” per als catalans i per a la majoria d’europeus. De ben segur Espanya defensarà el seu model: el pas per Canfranc cap a Europa. Alhora els catalans solament podem aspirar a pressionar la UE amb “lobbys” tant interessants com aquest de FERRMED.És ja una evidència clara que per influir a la UE i a la resta del món ens cal l’Estat Propi.EDITORIALEnlla ços D’INTERÈSAquest lobby promou un gran eix de mercaderies que engloba l’Eurosunbelt amb el nord d’Europa (Algecires – València – Barcelona-Lió – Luxemburg – Hamburg – Estocolm – Sant Petersburg) i amb un ramal secundari Koblenz – Milà – Gènova.Cal remarcar, que a més a més de promoure aquest eix, també han fet estudis que donen forma de com ha de ser el conjunt de la xarxa principal ferroviària de mercaderies europea. Ho anomenen “Estandards FERRMED”. Els Estandards FERRMED proposen una xarxa reticular i policèntrica amb tres eixos importants nord-sud i tres eixos secundaris est-oest, dels quals el més important és Algecires-Sant Petersburg desdoblat en tot el seu recorregut, i que passa per Catalunya. Amb trens de fins a 1500 metres de llarg i amb una capacitat de càrrega d’entre 3.600 i 5.000 tones útils per tren; amb zones d’aparcament tant llargues com aquests trens, és a dir de 1.500 metres. També inclou l’ús de les vies 24 hores diàries tots els dies de l’any i un sistema de control unificat per a tot el recorregut de la xarxa principal. La lliure competènciawww.ccn.catinfo@.ccn.catEl CCN desitja entrar a FERRMED, un lobby europeu del segle XXI.dels operadors ferroviàris és important per al seu bon ús, així com també l’eficiència energètica per a la reducció d’emissions de CO2 amb l’ús de nous conceptes de locomotores i de vagons de càrrega.El principal objectiu d’aquest lobby és que aquest gran eix ferroviari s’inclogui com a “eix prioritari” de la Comissió Europea, la qual ho ha de decidir ben aviat. Altres objectius són la millora de la competitivitat empresarial i la reducció dels costos logístics mitjançant la millora d’aquesta xarxa ferroviària amb la inclusió dels conceptes R+D+4i i l’ús més eficient i menys contaminant de les energies per al transport.La part catalana d’aquest lobby constituit el 2004 la formen, entre d’altres, el Patronat Catalunya-Món, PIMEC, Foment, CEPTA, FemCat, les Cambres de Comerç, la UPC, l’Institut Ignasi Villalonga, els Ports de Tarragona i Barcelona, diversos Col·legis d’Enginyers, empreses tant importants com APPLUS, CELSA, Mercabarna, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Tradisa o SEAT. I el CCN també ha demanat entrar a FERRMED.

Font: www.ferrmed.com

No hi ha Comentaris

Resum de l’acte amb en Miquel Strubell

Estudi diagnòstic Catalunya Espanya

després d´analitzar les dades estadístiques de l´estudi realitzat per la UOC i dirigit pel Miquel Strubell dins el marc de relacions entre Espanya i Catalunya i fet entre quasi dues mil persones de la banda espanyola i quasi tres mil de la banda catalana, amb xifres curioses i adhuc sorprenents més enllà de tòpics trillats, podem arribar a les següents conclusions:

pel que respecta a Espanya:

“Espanya es considera un club els reglaments del qual són inamovibles i eterns. Consideren preferible que un membre del club l´abandoni que no pas alterar els estatuts del club, ni a favor de la pluralitat ni per cap altra raó”

Pel que respecta a Catalunya:

“Es va donant a Catalunya la transició d´un victimisme històric a la consciència d´un poble normal i corrent, com qualsevol altre i que vol prendre, de manera ferma, sense pors ni dubtes, les regnes del seu futur i, curiosament la gent no nascuda a Catalunya i de molt diferents procedències estan contribuïnt a aquesta normalització de país en tant ells ja no pateixen l´estigma del “mai no podrem fer-ho” i actúen amb més naturalitat”

No hi ha Comentaris

Quan serà Catalunya madura per a Mas?

Crònica – Col·lectiu Joan Crexell

Les set Doc sessions de Convergència han tingut una característica molt important. CiU, Artur Mas i el seu home de confiança, David Madí, han trencat amb l’estrat.

Aquestes Doc sessions tenien la voluntat de ser obertes a la pluralitat del país, cosa que només s’ha aconseguit en una petita part, ja que la immensa majoria dels assistents han estat gent i militants de CiU. Però cal reconèixer que la idea ha funcionat.ègia dels darrers anys que els va portar al fracàs i han entès que un nou estil obert al diàleg amb la societat i no confonent els enemics els comporta unes majors expectatives d’èxit.

El nostre col·lectiu, que ha seguit de prop aquestes jornades, ha assistir a la darrera sessió, ‘Nació CiU’, amb la que crèiem que CDC imposaria a CiU anar més enllà del discurs professional i pragmàtic de Josep Antoni Duran i Lleida. La decepció, però, ha estat total. El gran objectiu per Mas és el concert econòmic que ja demanava fa més de 30 anys Ramon Trias Fargas, i usar el dret a decidir per demanar aquest concert i més infraestructures sense que ningú s’espanti. Ni els poders fàctics espanyols, ni els ‘assenyats’ poders econòmics catalans, ni una gran part dels ‘panxacontents’ que així potser voten CiU en comptes del PP.

L’estratègia i el realisme d’Artur Mas poden funcionar, després de la campanya de desgast contra el tripartit i que el propi govern de la Generalitat no hagi sabut o pogut donar-hi la volta. Però Mas, que sembla que per fi ha agafat les rendes de la campanya electoral amb una certa fermesa, deu ser conscient que la seva proposta decebrà als centenars de milers de persones que han votat a les consultes i als votants cansats d’ERC. I difícilment arrossegaran ni un sol vot del sectors joves sobiranistes. Caldrà que el seu equip de campanya valori en una balança el que perd i el que guanya.

CiU, amb el pujolisme, va aplicar la política del ‘coitus interruptus’, -tot i que possiblement aquesta no va ser l’única causa del declivi demogràfic del país- però hi havia la garantia Jordi Pujol, de qui una part del país li reconeixia la seva èpica. Ara, Convergència no té aquest avantatge.

És trist que en aquests moments Mas i el seu equip no entenguin que Catalunya està canviant. Que més d’un 60% de la població no va signar els pactes de la transició, que a les noves generacions l’avi Pujol els comença a caure lluny, i que el que necessita el país, amb seny i responsabilitat, és sortir d’una vegada de la gàbia espanyola, que no només ens assimila nacionalment, sinó que ens esquila econòmicament.

Que necessitem, doncs, el nou estil de Mas? El felicitem. Els canvis estratègics de David Madí? El felicitem. Però el país necessita molt més, necessita rauxa, necessita una nova classe dirigent, sense pors, capaç de superar l’establishment espanyol i català.

Potser amb l’opció de Reagrupament, de la CUP, d’ERC, no n’hi ha prou, i també es necessita un centre-centredreta nacional potent. Però si no és valent, no ens en sortirem. Per què, què vol dir que el país encara no és madur per a l’autodeterminació? Que s’ha provat? Que s’ha posat tota la carn a la graella? Que s’han utilitzat tots els mitjans?

Molts ciutadans, i la majoria de catalanistes, nacionalistes i independentistes estan desenganyats amb la classe política i, pitjor encara, amb la classe dirigent del país. I d’això, segur que Artur Mas en sap molt. Ara, si vol ser president, el que necessitem és una persona que, vingui d’allà on vingui, sigui capaç d’arriscar. I qui no assoleixi aquesta fita, no se’n sortirà.

Quan diem això no volem col·locar el país al precipici. Però, o som capaços d’assolir una societat nacional potent i actuar sense complexes, unint fermament tots els que desitgem la consolidació de la nació catalana, o de la divisió només en pot sortir el que ha passat a Euskadi: que el nacionalisme espanyol faci el que nosaltres no hem sabut fer, unir-se a contranatura per desnacionalitzar el país, per acabar amb tota la reconstrucció nacional que fins ara s’ha fet. Euskadi és un exemple que no hauríem de perdre de vista.

No hi ha Comentaris

Una Catalunya independent dóna més confiança als mercats

Una Catalunya independent despertaria més confiança en els mercats que l’estat espanyol, segons un Nobel d’Economia
Barcelona · ACN -
El Premi Nobel d’Economia 2004, Finn Erling Kydland, ha assegurat aquest dilluns que no el “sorprendria” que si Catalunya fos independent “el govern català tindria més facilitat per demostrar la seva credibilitat que el govern espanyol en el seu conjunt”, en referència a la confiança financera que un Estat és capaç de generar de cara als inversors en temps de crisi econòmica. En el marc d’una conferència en el Parlament de Catalunya, Kydland ha fet el paral·lelisme amb Escòcia i també ha afirmat que si la nació assolís la independència “podria crear el mateix clima de confiança que va permetre a Irlanda créixer espectacularment durant 20 anys”.

Kydland, també professor d’economia de la Universitat de Califòrnia (Santa Barbara) i assessor econòmic del govern escocès d’Alex Salmond, ha pronunciat la conferència ‘La coherència de la política governamental i el creixement de les nacions’, acte en què ha assistit el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.

L’economista ha criticat les polítiques governamentals “a curt termini” i ha reiterat la seva aposta per les mesures que preveuen un escenari futur. “Pel creixement de la productivitat i del capital és molt important mirar a llarg termini. Les institucions han d’evitar la malaltia de la inconsistència en el temps”, ha argumentat.

Per Kydland, aquesta “malaltia de la inconsistència en el temps comporta hiperinflació, devaluació i una moratòria de les obligacions dels governs que finalment resulten en una manca de credibilitat” dels països de cara als inversors.

El Nobel d’Economia ha lamentat que “malauradament” moltes de les polítiques econòmiques dutes a terme per frenar la crisi no han “afectat la productivitat futura” i no han estat “mesures adients”. “És una incoherència mirar només a un o dos anys vista”, ha destacat.

Per exemplificar-ho ha fet menció al cas europeu i a la “preocupació” dels seus polítics per frenar l’augment de l’atur en els últims anys. Segons Kydland, les polítiques per generar ocupació dutes a terme per alguns estats, com el Plan E del govern espanyol, són mesures “poc eficients” que no tenen en compte el llarg termini.

“La millor manera d’afrontar un problema d’atur és assegurant-se que hi haurà incentius en l’economia a llarg termini, o altres fórmules més directes, com compensacions per aturats o facilitant el moviment de treballadors de sectors que ja no són productius cap a d’altres més prometedors”, ha afirmat. Respecte a la solidesa de l’euro, Kydland s’ha mostrat partidari d’una major independència dels bancs centrals per evitar “pressions polítiques”.

No hi ha Comentaris

Referèndum per la independència

Benvolguts/des companys i companyes,

La Mesa del Parlament de Catalunya va acceptar a tràmit el dimarts 8 de juny la Iniciativa Popular perquè la Generalitat convoqui un Referèndum Oficial sobre la Independència. Ha estat una decisió de transcendència històrica, doncs, per primera vegada, s’obre la porta a l’exercici del dret a l’autodeterminació per part del Parlament de Catalunya.

D’aquí a unes setmanes podrem començar la recollida de signatures (en necessitem unes 220.000) perquè el Ple del Parlament voti formalment la convocatòria del Referèndum sobre la Independència. Com més signatures aconseguim, més força tindrà la IP i més possibilitats tindrem que sigui votada favorablement!.Llavors, i sigui quina sigui la posició del Govern espanyol, exigirem la convocatòria del referèndum sobre la independència.

Ara hem d’aconseguir el màxim nombre de fedataris/voluntaris per tal d’organitzar la recollida de signatures més important de la història de Catalunya.

Si us plau, reenvieu aquest correu electrònic i animeu als vostres contactes, amics i familiars a apuntar-se com a voluntaris a www.referendumindependencia.cat/ip

.

Entre totes i tots ho farem possible.

Moltes gràcies

Visca Catalunya lliure!

No hi ha Comentaris

Independència és benestar

L’estat espanyol ens pren més del 10% del PIB, més de 22.000 milions d’euros cada any, aquesta és la balança fiscal negativa per Catalunya, aquest és l’espoli espanyol.

Això son: 60 milions € cada dia.

Cada dia tenim noticies d’inversions a Catalunya aprovades als pressupostos de l’estat que el Govern Central no farà, les farà a altres “comunitats” amb els nostres impostos.

Comparativa Unió Europea amb Catalunya

Sense l’espoli anual:

  1.  L’Estat Català ocuparia el 4ª lloc de la UE per PIB per càpita.
  1.  La Generalitat disposaria d’un 60% més de pressupost.

Font: CCN.. .*Gener 2010 Font: **INE – Eurostat Euroindicators Març 2010

La via autonòmica està esgotada per la política de discriminació econòmica que l’Estat espanyol exerceix sistemàticament contra Catalunya, més de 22.000 milions d’euros que cada any van a Espanya i no tornen.

El procés d’independència

  1.  Llistes electorals obertes.
  2.  Transparència en el finançament dels partits.
  3.  Incompatibilitat de càrrecs.
  4.  Declaració de béns abans i després d’exercir un càrrec públic.
  5.  Eficàcia i austeritat.

El procés d’independència

  1.  Tenim dret a ser lliures i a tenir un Estat propi.
  1.  L’Estat propi ens permetrà ser un Estat membre de la UE amb els mateixos drets i deures que la resta, amb veu i vot pròpia a la Unió Europea, a l’ONU, la UNESCO o a qualsevol altre organisme internacional.
  1.  L’Estat propi ens permetrà que el català sigui llengua oficial internacional, tenir seleccions esportives, gestionar tots els nostres impostos, legislar les lleis que ens afecten, decidir i gestionar totes les infraestructures (ports, aeroports, ferrocarrils, TGV, autopistes, electricitat, aigua, etc.), és a dir, decidir i gestionar el nostre futur.
  1.  Des del Parlament de Catalunya, mitjançant la proclamació unilateral de sobirania. Es necessiten 68 diputats decidits a declarar-la.
  1.  L’article 1 de la Carta de Nacions Unides reconeix el “principi del dret d’autodeterminació dels pobles“.
  1.  Al segle XX han aconseguit ser independents 28 països europeus.
  1.  Al segle XXI ja ho han aconseguit 4 països.

Catalunya serà membre de la U.E.

En el cas de l’antiga República de Txecoslovàquia (que deixà d’existir al 1993) els membres del Consell d’Europa van acceptar per els dos nous Estats successors el principi de successió automàtica per a tots els tractats de què la República n’era part.

Vivim en un país on hem de demanar permís a Madrid per tot,

llevat d’una cosa: la independència.

www.reagrupament.cat bcn-eixample@reagrupament.cat

ha d’anar lligat d’una regeneració de la societat: hem de recuperar la cultura de l’esforç que ens és tan pròpia, del treball, de la feina ben feta, no a la cultura del “pelotazo” pròpia d’un estat espanyol incapaç de generar riquesa amb treball. ha d’anar lligat d’una regeneració de la política:

3.000 € / any per cada habitant de Catalunya.

No hi ha Comentaris

Tots amb el Cercle Català de Negocis

Benvolgut/da

Ha arribat el moment de fer una Campanya publicitària massiva per centrar el debat polític en la necessitat d’assolir la independència.

Des del CCN hem preparat 4 falques de radio que difondrem a RAC-1, RAC105, FLAIX BACK, FLAIX FM, i RADIO TELE TAXI amb tanta freqüència com ens permetin les aportacions d’empreses i particulars que siguem capaços de recollir entre tots vosaltres.

Aquestes falques les hem presentat formalment aquest cap de setmana a la Fira de Girona, i aprofitem per adjuntar-vos-les i que les pugueu escoltar en primícia.

El cost d’una inserció de falca és de 50 € i tenim previst de fer-ne 14 diàries, però tenint en compte que aquest correu va dirigit a milers de contactes, entre tots podem garantir que no deixin de sonar des d’ara fins a les properes eleccions. Aquesta és, sota el nostre punt de vista, l’acció que generarà aquest debat tan necessari per totes les tertúlies públiques i particulars del país. Ja estem preparant noves falques per anar renovant aquestes, anuncis en premsa i anuncis de televisió per quan s’acostin les eleccions.

Aquesta campanya també servirà per pressionar els partits polítics catalans, per introduir en el seu programa electoral una aposta decidida per la Declaració d’Estat per Catalunya, que vehicularem formalment en un acte públic amb mitjans de comunicació, en un lloc carismàtic de Catalunya.

Ara és el moment de demanar-vos ajuda per poder portar a terme aquesta campanya de comunicació, i us demanem que per fer-ho possible, feu les vostres aportacions voluntàries al compte corrent:

Banc Sabadell
0081 – 0021 – 49 – 0001063210

Només cal que indiqueu la paraula “falques CCN”.

Confiem en la vostra ajuda per tal que aquesta campanya sigui un èxit, i sigui decisiva en aquest moment clau pel país.

Atentament,

Joan Canadell
Secretari General  CCN
info@ccn.cat

No hi ha Comentaris