Arxiu juliol, 2010

Voluntaris per la independència

Benvolguts, a banda de convidar-vos al sarau del dijous al vespre a tots aquells que voleu venir a fer una copa (cartell adjunt), dir-vos que després de vacances tornem a la càrrega, amb actes i encarant ja la campanya electoral per nosaltres mateixos com a Reagrupament i col.laborant estretament, colze a colze agermanats, amb tots aquells que dins l´òrbita independentista treballen per la llibertat de Catalunya, sia Solidaritat Catalana per a la Independència, la Conferència Nacional del Sobiranisme  en assembles locals amb tant pes com la nostra pròpia amb 225 persones etc etc. tots units fent força per tal d´aconseguir la fita somiada. A tal efecte, en primer lloc, dir-vos que comencem a tramar el que serà l´11 de setembre i el dimarts vinent ens trobem els coordinadors de tots els districtes de Barcelona per començar a planificar actes, repartir-nos feina i crear grups de treball per a que la cosa surti tan lluïda o més que la manifestació del 10 de juliol i la visibilitat de les ànsies de llibertat i sobirania siguin totals. Us en mantindrem informats per tal de que cadascú pugui aportar el que sia convenient per a l´èxit col.lectiu del nostre poble. Per altre banda, en relació a avançar feina, dir-vos que comencem a ocupar-nos del tema apoderats per a les properes eleccions i, ja entrenats, potser també per la segona gran fita de Barcelona Decideix i que l´eixample, com sempre, esperem que doni exemple de saber fer, amb gent voluntariosa i entegada a la causa, causa comú, cada cop de més catalans de la que nosaltres, fa ja molt temps, n´hem fet bandera i buc insígnia. Tots aquells que voleu ser apoderats i vetllar per la candidatura independentista que ens representarà al parlament, aneu preparant-vos i contactant l´Eduard Vivó edvint1@gmail.com per anar configurant els grups de treball corresponents que ens repartirem zones i col.legis electorals, de manera que la nostra presència sigui notable i engrescadora al cent per cent. Farem grups de difusió i bustiada i , en aquest cas, cal parlar amb el Xavier Iparraguirre.

x.ipa@coac.cat

No hi ha Comentaris

Dia històric a Europa

Dia històric

22 de juliol de 2010

Autor: Reagrupament Independentista

El Tribunal Internacional de Justícia avala la legalitat de la declaració d’independència unilateral que propugna Reagrupament

Avui s’ha conegut que el Tribunal Internacional de Justíca, principal òrgan judicial de les Nacions Unides, amb seu a la Haia, ha reconegut la independència de Kosovo en dictaminar que la independència promulgada unilateralment pel govern provisional kosovar al febrer de 2008 “no viola la legalitat internacional” i que la seva secessió és la“manifestació del seu dret a l’autodeterminació”. Espanya havia intervingut en el procés defensant a l’audiència pública la il·legalitat de la declaració unilateral de Kosovo. Per primera vegada en la història un tribunal decideix sobre la independència d’un país i crea un precedent per altres nacions sense estat.   El president de Reagrupament Independentista, Joan Carretero, en un article al diari AVUI publicat el 18 d’abril de 2009  va expressar la necessitat de constituir una candidatura transversal amb l’objectiu de proclamar unilateralment la independència de Catalunya, cosa que ara es veu refermada pel màxim òrgan jurisdiccional garant de la legalitat internacional.   Davant la gran transcendència històrica de la sentència del tribunal de les Nacions Unides, Reagrupament Independentista manifesta el següent:  

  • Celebrem la decisió adoptada pel Tribunal Internacional, que ha de constituir la base per al respecte de la democràcia i els drets humans dels pobles i ha de facilitar la convivència entre ells.
  • Instem l’Estat espanyol i els altres països que encara no ho han fet a reconèixer la independència de Kosovo i a respectar la plena legalitat de la propera proclamació unilateral d’independència que pugui efectuar el Parlament de Catalunya democràticament constituït, si una candidatura amb aquest objectiu com la que Reagrupament Independentista promou obté la majoria de diputats per aprovar aquesta declaració a les properes eleccions.
  • Felicitem el poble kosovar perquè ha obtingut el reconeixement de la seva independència i esperem que Catalunya pugui acompanyar-lo aviat com a Estat lliure i sobirà.

 

Reagrupament Independentista

No hi ha Comentaris

Tria la teva aventura

L’any 294 després de la invasió, sorgí un líder de la terra anomenat John Carreter que afirmà que això s’havia d’acabar, i que a les propera oportunitat havien de fer-los fora. El líder formà un moviment anomenat Reagrupament que tenia lluitadors en tots els poblets de la nació.

En John feu una crida a totes les altres forces que malgrat tenir les mateixes idees, eren menys actius. Els diguè que ja tenia una nau preparada per atacar la nau dels visitants.

Tots li digueren que si, però tots ells digueren que millor s’esperarien a que s’apuntessin tots els altres primer.

Un bon dia 10 de juliol, celebrà una reunió del Reagrupament i s’escolliren tots els voluntaris per a anar amb en John a la nau atacant.

En John, mitjançant alguns amics seus, intentà que tots els petits cabdills es reunissin en una Conferència, perquè així sembles que els tractava d’igual a igual malgrat la desproporció de totes les forces, per tal d’aconseguir més voluntaris i compartir amb ells la gloria de la Victoria.
La reunió acabà com el rosari de la aurora dons tots els petits grups volien mes cadires de les que disposava la nau d’atac, be de fet les cadires que volien només eren les del pont de comandament de la nau, per dir-ho suau.

En John tenia un amic molt amic, en John Thedoor que sempre havia dit que aniria amb ell i el recolzaria, però ai las, en Thedoor tenia uns mals consellers que sempre l’enredaven amb estudis de mercat i idees d’internet, especialment una rossa que sortia a tot arreu, i que tothom, menys en Thedoor es clar, sabien que era una visitant, anomenada Ann Archer.

Finalment en John Thedoor no s’afegí a Reagrupament i crea una altra, Solidaritat Resistent, amb els mateixos objectius, i la mateixa organització local que la d’en Carreter, associat amb dos humans creuats de llangardaix, en Ariel i en Tenia, que havien estat col•laboracionistes dels Visitants.

A PARTIR D’AQUÍ EL FINAL EL TRIES TU:

  • Possibilitat 1: El John Thedoor als tres dies cau del cavall, es fot un fort cop al cap i s‘adona que l’ha cagat, que la Ann es un llangardaix, etc, i s’apunta a la Resistència d’en John Carreter.
  • Possibilitat 2: En John Carreter i en John Thedoor ataquen els dos per separat la nau alienígena i els dos moren en l’intent.

NO LI DONIS VOLTES, NO HI HAN MES POSSIBILITATS.

2 Comentaris

Censura a casa nostra

El Cercle Català de Negocis informa que Catalunya Radio denega la possibilitat de posar les falques del CCN a l’emissora en un acte de censura impropi al segle XXI.

CCN: “Gràcies a la col·laboració de molts socis i simpatitzants, haviem pogut assumir una campanya intensa en aquesta emissora, però en vistes de la negativa hem decidit dedicar els mateixos diners en una campanya a la Cadena Ser fins a mitjans de Setembre.

 

De nou gràcies a tots els que feu possible amb les vostres aportacions, que poguem mantenir en antena aquesta campanya per mostrar els beneficis de la independència

 

Joan Canadell

Secretari General

info@ccn.cat, ”

No hi ha Comentaris

Festa de Reagrupament Eixample

No hi ha Comentaris

Última hora sobre la unitat per la independència

CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA


En un Estat espanyol que ja negava el dret de Catalunya a existir, el 25 de novembre de l’any 1905, un centenar de militars assaltaven les redaccions de les publicacions catalanistes del Cu-Cut! i de la Veu de Catalunya. Aquest fet, i la posterior aprovació de la Llei de Jurisdiccions espanyola, que perseguia qualsevol opinió contrària als símbols espanyols, foren la gota que va fer vessar el got de la paciència dels catalans i les catalanes. El mes de gener de l’any 1906 tot el catalanisme es va unir amb el nom de la Solidaritat Catalana, amb l’objectiu d’assolir una autonomia per a Catalunya i de regenerar la vida política. En les eleccions de 1907 l’èxit electoral d’aquesta aliança, que incloïa des de Francesc Macià a Francesc Cambó, va ser esclatant i va significar l’inici de l’hegemonia política del catalanisme.

El gran poeta Joan Maragall descrivia així l’eufòria que havia aixecat la Solidaritat Catalana el 1907: “Solidaritat és la terra, ho sents? És la terra que s’alça en els seus homes… I la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se. I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits, ni res sobre d’ella més que un gran afany d’acallar-la i satisfer-la; perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà, carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric… Que no ho veieu? És un alçament.”
Més de cent anys després Catalunya ha vist com la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut ha deixat en no res l’autogovern de Catalunya. Aquesta sentència significa el final de la via autonomista i ens vol condemnar a una autonomia d’espoli i d’empobriment econòmic i democràtic. Però alhora, aquesta sentència ens mostra que el millor camí per avançar i progressar és la creació d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.

Els avantatges de disposar d’un Estat propi són molts i han estat exposats des de l’àmbit acadèmic i professional. Amb l’Estat propi disposarem de tots els nostres recursos i acabarem amb l’espoli fiscal, que ens permetrà incrementar les pensions de la gent gran, millorar la sanitat i tenir una educació de qualitat. Els treballadors tindran millors salaris i les empreses amb seu a Catalunya pagaran menys impostos, tindran més beneficis i obtindran més ajudes a la innovació, la recerca i el desenvolupament. Amb l’Estat propi disposarem d’infraestructures de primer nivell i apostarem per l’arc mediterrani que permeti als nostres ports ser la porta d’Àsia a Europa, i podrem gaudir d’un sistema aeroportuari que connecti Catalunya amb el món i d’una xarxa viària sense peatges. L’Estat propi donarà a tots els ciutadans de Catalunya millors oportunitats i un nivell de benestar equiparable al dels països capdavanters del món.

Sabem que l’objectiu no és fàcil. Res que valgui la pena és fàcil d’aconseguir. Ho hem de fer entre tots. El repte de constituir-nos en Estat ens demana la màxima unitat i la fermesa de tot el poble, de la societat civil, i dels partits polítics i moviments socials catalanistes. L’exemple que tot és possible quan estem units és la gran manifestació del propassat 10 de juliol on més d’un milió de ciutadans van demanar unitat per la independència que ens porti a ser un Estat. Ara és el moment de fer el pas endavant amb responsabilitat, generositat i intel.ligència.

És per tot això, que en aquests moments tant excepcionals de la nostra història fem una proposta a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, a la societat civil del nostre país, i a les organitzacions polítiques catalanistes i als seus militants (Convergència Democràtica de Catalunya CDC, Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Esquerra Unida i Alternativa EUiA, Iniciativa per Catalunya Verds ICV, Unió Democràtica de Catalunya UDC, Candidatura d’Unitat Popular CUP, Entesa pel Progrés Municipal EPM, Reagrupament Rcat i Democràcia Catalana DCat) a unir-se en la Solidaritat Catalana per la Independència amb els compromisos següents:

1) Presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb el compromís de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura (2010-2014).

2) Constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat català en el si de la Unió Europea.

Fem una crida a tots els ciutadans que estiguin conformes amb aquesta proposta que s’inscriguin al web de (www.solidaritatcatalana.cat) i organitzin assemblees locals als seus municipis, el màxim d’unitàries possible, per constituir les Coordinadores Locals de suport a la coalició Solidaritat Catalana per la Independència.

Des d’aquest moment, ens posem a treballar i ens comprometem a parlar amb totes les organitzacions socials i polítiques catalanistes per aconseguir que el màxim nombre d’elles formin part de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència.

Visca Catalunya!

Joan Laporta i Estruch             Alfons López Tena            Uriel Bertran i Arrué

2 Comentaris

No han canviat gaire coses…

DEPENDENCIA O INDEPENDENCIA DE CATALUNYA  -.  Alfons López Tena  (vocal del Consejo General del Poder Judicial)

Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a Catalunya seguir en España .

Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética), no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la dictadura maoísta.
Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos, pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí menos del 35%. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños, según ABC).
Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200 millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden?
Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.
Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios públicos privatizados se añade la penuria de la Generalitat. Baste un dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes, el presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros. Tras ocho años de autonomía, y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de 46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble por habitante de lo conseguido por Catalunya en treinta.
Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal, crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la independencia? (si puede ser, sin insultar).
El problema de Catalunya se llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de nada.
Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como unitaria, y percibe a los ‘diferentes’ no como un activo a promover sino como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España, pero piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión.
Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio político y la discriminación económica y cultural. Tendimos la mano para sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un Estatuto que no se aplica ni cumple, pues este Gobierno español, como los anteriores, no tiene por qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya.. No pasa nada, ya lo avalarán como siempre los Tribunales Supremo y Constitucional, que para eso los nombran el PP y el PSOE.
Se equivocan: bloqueada bajo España, maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya sólo le queda un camino: la independencia.
España tiene mucho a ganar con un Estado catalán, perdería un miembro descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa de una estructura institucional concebida y practicada para asegurar el dominio de una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales. Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores corrupciones del orden constitucional.
Dijo Azaña que para mantener España unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da. Se ponga como se ponga, la independencia de Catalunya es ineluctable e inevitable. Mene Tequel Parsin. Ha empezado la cuenta atrás.

Alfons López Tena es vocal del Consejo General del Poder Judicial.

1 Comentari

Tenim molta pressa…

No hi ha Comentaris

Última elecció del pop Paul…

No hi ha Comentaris

Jan Peumans: ‘Catalunya té tots els números per aconseguir la independència’

EXCLUSIVA: Poques setmanes després que el partit independentista flamenc s’hagi situat com a primer partit a Flandes, el president del Parlament flamenc i membre de N-VA, Jan Peumans, reflexiona sobre quins són els passos que s’han seguit per arribar fins aquí i en quin punt del camí es troba Catalunya.

En les últimes setmanes hem presenciat un canvi polític important a Flandes. La Nova Aliança flamenca (N-VA), un partit polític a Bèlgica que s’esforça per la secessió pacífica de Flandes de la regió valona, guanyava les eleccions generals a Flandes. Què ha provocat aquest creixement sobtat?

Durant els tres anys passats, res no ha estat funcionant correctament a Bèlgica. Un nombre elevat de gent considerava la Nou Aliança flamenca com un partit polític sincer i fiable que ha actuat sempre coherentment. Hi ha una realització de creixement que necessita certs canvis. Molta gent comparteix l’opinió del N-VA per augmentar el poder i responsabilitats de la regió flamenca.

Com a membre del N-VA. Està satisfet amb els resultats a les eleccions?

Naturalment que ho estic. Tant el partit, com jo mateix, vam aconseguir uns resultats sorprenents. Estem preparats per l’enorme desafiament que ens espera.

Bart De Wever ha proposat una confederació política on el Flandes i Wallonia podrien ser estats independents en la Unió Europea, amb Brussel·les com a districte europeu especial. Això és realment possible?

Una confederació és possible. Molta gent comparteix aquesta opinió, a la regió valona també. La reorganització de l’estat belga serà una part essencial de les negociacions governamentals. Pel que fa a Brussel·les, Bart De Wever principalment volia assenyalar que el govern de Brussel·les pot i ha de ser millorat. Crec que la majoria de les persones i els polítics estan d’acord amb això. Ara haurem de pensar en la millor manera possible per acostar-se a aquestes “reformes”. Estic convençut que Brussel·les es pot governar més eficaçment, d’una manera que beneficia als seus habitants. Si tot s’organitza bé, també creiem que Brussel·les pot fer un millor ús de les seves forces internacionals.

Pensa que Flandes serà un estat independent?

Sí, encara que és complicat pronosticar quan passarà exactament.

Què passarà amb Brussel·les? Per què és diferent de Flandes i Wallonia?

El N-VA no abandonarà Brussel·les. Al contrari, Flandes abraça la seva capital i sap com fer ple ús de les seves forces internacionalment, en benefici de la gent que viu a Brussel·les. El N-VA creu que hauríem de continuar treballant en la presència flamenca a Brussel·les. En aquest aspecte, posem molts èmfasi en educació i nacionalització.

Quina classe de relació vol amb els Països Baixos?

Naturalment aquesta relació existeix, com amb els nostres altres països veïns. Els lligams amb els Països Baixos són més intensos. Podem aprendre molt l’un de l’altre. Flandes i els Països Baixos òbviament tenen un comú denominador molt important: la llengua holandesa. En el camp polític, molts assumptes s’accepten directament entre Flandes i els Països Baixos. No obstant això, hi ha encara algunes diferències culturals, entre altres coses.

Flandes és una nació. Podria imaginar la situació actual en l’esdeveniment de Bèlgica fa 20 anys?

Quan recordem els vint o quaranta anys passats, només podem dir que Flandes s’ha tornat molt més independent i d’això se’n beneficien 6 milions de flamencs. És esperançador. L’important és que cal anar pas a pas.

Podria explicar als habitants de Catalunya les raons culturals i econòmiques per les quals Flandes s’ha de convertir en un estat nou a Europa?

És bastant complicat de resumir en poques frases. Per contestar a aquesta pregunta, m’hauria de referir al nostre programa polític. El fet és que ara vivim en un estat federal que sovint no treballa com hauria de fer-ho. I això fa que sovint, les regions no tinguin la possibilitat de realitzar les seves pròpies polítiques. Les diferents regions tenen necessitats diferents i consegüentment s’han de posar d’acord.

La llengua catalana és molt important per als catalans. Els passa el mateix, als flamecs?

Naturalment. En el nostre cas és la llengua holandesa. Hi ha aproximadament 26 milions de persones que parlen neerlandès. Una llengua és una part important de la cultura d’una nació. Fins i tot, diria que la que més.

Les coses estan canviant a Europa: Groenlàndia, Escòcia, Flandes… pensa que el mapa de la UE canviarà en la propera dècada?

Així ho espero. Com deia: estic convençut que  hauríem d’evolucionar cap a una Europa de les regions.

Què sap la gent flamenca de Catalunya? És la nació catalana coneguda a Flandes i hi ha forma de col·laboració entre Flandes i Catalunya?

Hi ha lligams forts entre Flandes i Catalunya. Flandes manté un cert nombre de relacions bilaterals amb Catalunya en moltes àrees diferents. Aquestes relacions han ocasionat el programa de Cooperació per a 2008-2010 entre Flandes i Catalunya, entre altres coses. Com a president del Parlament Flamenc, he conegut Ernest Benach i Josep-Lluís Carod-Rovira en unes quantes ocasions. I no fa molt de temps, al març, vam tenir l’honor de donar la benvinguda a una gran delegació de membres de parlament catalans al Parlament flamenc. He visitat el Parlament català en dues ocasions. Tinc un bon record d’aquestes trobades.

El darrer any s’ha articulat un moviment important per demanar la independència de Catalunya. Pensa que Catalunya serà capaç de jugar en la mateixa lliga que Flandes, Escòcia o Groenlàndia?

Catalunya té tots els números per aconseguir-ho en el futur. Naturalment dependrà en gran part de les eleccions polítiques que es faran. En qualsevol cas, però, com a Flandes, Catalunya només es beneficiarà d’una bona posició com a regió a Europa.

No hi ha Comentaris