Jan Peumans: ‘Catalunya té tots els números per aconseguir la independència’


EXCLUSIVA: Poques setmanes després que el partit independentista flamenc s’hagi situat com a primer partit a Flandes, el president del Parlament flamenc i membre de N-VA, Jan Peumans, reflexiona sobre quins són els passos que s’han seguit per arribar fins aquí i en quin punt del camí es troba Catalunya.

En les últimes setmanes hem presenciat un canvi polític important a Flandes. La Nova Aliança flamenca (N-VA), un partit polític a Bèlgica que s’esforça per la secessió pacífica de Flandes de la regió valona, guanyava les eleccions generals a Flandes. Què ha provocat aquest creixement sobtat?

Durant els tres anys passats, res no ha estat funcionant correctament a Bèlgica. Un nombre elevat de gent considerava la Nou Aliança flamenca com un partit polític sincer i fiable que ha actuat sempre coherentment. Hi ha una realització de creixement que necessita certs canvis. Molta gent comparteix l’opinió del N-VA per augmentar el poder i responsabilitats de la regió flamenca.

Com a membre del N-VA. Està satisfet amb els resultats a les eleccions?

Naturalment que ho estic. Tant el partit, com jo mateix, vam aconseguir uns resultats sorprenents. Estem preparats per l’enorme desafiament que ens espera.

Bart De Wever ha proposat una confederació política on el Flandes i Wallonia podrien ser estats independents en la Unió Europea, amb Brussel·les com a districte europeu especial. Això és realment possible?

Una confederació és possible. Molta gent comparteix aquesta opinió, a la regió valona també. La reorganització de l’estat belga serà una part essencial de les negociacions governamentals. Pel que fa a Brussel·les, Bart De Wever principalment volia assenyalar que el govern de Brussel·les pot i ha de ser millorat. Crec que la majoria de les persones i els polítics estan d’acord amb això. Ara haurem de pensar en la millor manera possible per acostar-se a aquestes “reformes”. Estic convençut que Brussel·les es pot governar més eficaçment, d’una manera que beneficia als seus habitants. Si tot s’organitza bé, també creiem que Brussel·les pot fer un millor ús de les seves forces internacionals.

Pensa que Flandes serà un estat independent?

Sí, encara que és complicat pronosticar quan passarà exactament.

Què passarà amb Brussel·les? Per què és diferent de Flandes i Wallonia?

El N-VA no abandonarà Brussel·les. Al contrari, Flandes abraça la seva capital i sap com fer ple ús de les seves forces internacionalment, en benefici de la gent que viu a Brussel·les. El N-VA creu que hauríem de continuar treballant en la presència flamenca a Brussel·les. En aquest aspecte, posem molts èmfasi en educació i nacionalització.

Quina classe de relació vol amb els Països Baixos?

Naturalment aquesta relació existeix, com amb els nostres altres països veïns. Els lligams amb els Països Baixos són més intensos. Podem aprendre molt l’un de l’altre. Flandes i els Països Baixos òbviament tenen un comú denominador molt important: la llengua holandesa. En el camp polític, molts assumptes s’accepten directament entre Flandes i els Països Baixos. No obstant això, hi ha encara algunes diferències culturals, entre altres coses.

Flandes és una nació. Podria imaginar la situació actual en l’esdeveniment de Bèlgica fa 20 anys?

Quan recordem els vint o quaranta anys passats, només podem dir que Flandes s’ha tornat molt més independent i d’això se’n beneficien 6 milions de flamencs. És esperançador. L’important és que cal anar pas a pas.

Podria explicar als habitants de Catalunya les raons culturals i econòmiques per les quals Flandes s’ha de convertir en un estat nou a Europa?

És bastant complicat de resumir en poques frases. Per contestar a aquesta pregunta, m’hauria de referir al nostre programa polític. El fet és que ara vivim en un estat federal que sovint no treballa com hauria de fer-ho. I això fa que sovint, les regions no tinguin la possibilitat de realitzar les seves pròpies polítiques. Les diferents regions tenen necessitats diferents i consegüentment s’han de posar d’acord.

La llengua catalana és molt important per als catalans. Els passa el mateix, als flamecs?

Naturalment. En el nostre cas és la llengua holandesa. Hi ha aproximadament 26 milions de persones que parlen neerlandès. Una llengua és una part important de la cultura d’una nació. Fins i tot, diria que la que més.

Les coses estan canviant a Europa: Groenlàndia, Escòcia, Flandes… pensa que el mapa de la UE canviarà en la propera dècada?

Així ho espero. Com deia: estic convençut que  hauríem d’evolucionar cap a una Europa de les regions.

Què sap la gent flamenca de Catalunya? És la nació catalana coneguda a Flandes i hi ha forma de col·laboració entre Flandes i Catalunya?

Hi ha lligams forts entre Flandes i Catalunya. Flandes manté un cert nombre de relacions bilaterals amb Catalunya en moltes àrees diferents. Aquestes relacions han ocasionat el programa de Cooperació per a 2008-2010 entre Flandes i Catalunya, entre altres coses. Com a president del Parlament Flamenc, he conegut Ernest Benach i Josep-Lluís Carod-Rovira en unes quantes ocasions. I no fa molt de temps, al març, vam tenir l’honor de donar la benvinguda a una gran delegació de membres de parlament catalans al Parlament flamenc. He visitat el Parlament català en dues ocasions. Tinc un bon record d’aquestes trobades.

El darrer any s’ha articulat un moviment important per demanar la independència de Catalunya. Pensa que Catalunya serà capaç de jugar en la mateixa lliga que Flandes, Escòcia o Groenlàndia?

Catalunya té tots els números per aconseguir-ho en el futur. Naturalment dependrà en gran part de les eleccions polítiques que es faran. En qualsevol cas, però, com a Flandes, Catalunya només es beneficiarà d’una bona posició com a regió a Europa.

Els Comentaris estan tancats