Arxiu octubre, 2010

Programa d’Universitats de Reagrupament Independentista

Enric I. Canela
Programa d’Universitats de Reagrupament Independentista (Podeu consultar el programa complet Organitzant el Nostre Futur Lliure)
1.3. Ensenyament superior.
En matèria d’ensenyament universitari, Reagrupament considera que el Govern de l’Estat Català haurà de treballar en cinc eixos fonamentals: 1) la reordenació del mapa universitari català; 2) la qualitat de la docència i captació de talent; 3) l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), 4) la formació professional superior; 5) el finançament, l’avaluació de resultats i el model de gestió de les Universitats Catalanes.
1.3.1. Reordenació del mapa universitari català.
La Catalunya independent haurà de redefinir el mapa universitari català per tal de reduir els desencaixos actuals entre oferta i demanda. Hi ha facultats i escoles (per exemple algunes enginyeries) en les quals la demanda queda molt per sota de l’oferta, la qual cosa fa que la nota de tall no actuï per assegurar un nivell acadèmic suficient per part dels alumnes que entren a primer curs i, com a conseqüència, la taxa de titulats sobre matriculats entra en caiguda lliure. Per altra banda hi ha d’altres àmbits (com per exemple els estudis de medicina) en els quals l’oferta de places no pot cobrir la demanda existent. Hi ha diverses estratègies de racionalització possibles, entre les quals la concentració dels ensenyaments presencials amb poca demanda i, suplementàriament, llur oferta no presencial a la UOC.
També en relació amb el mapa universitari, considerem que l’Estat català haurà d’encetar un debat amb les universitats públiques catalanes sobre els avantatges i els inconvenients d’adoptar una marca unificada Universitat de Catalunya, a l’estil de la de les universitats públiques de Califòrnia (University of California Berkeley, University of California Los Angeles, University of California San Diego, University of California Irvine, etc.).
1.3.2. Qualitat de la docència i captació de talent.
L’Estat català podrà vetllar per la qualitat de la docència a les universitats fomentant el sistema socràtic i la participació dels estudiants. Les universitats catalanes hauran de reformar llur docència en la línia que s’ha seguit en les últimes dècades a les universitats més avançades, allunyant‐se de l’estil de les lliçons magistrals i promovent l’aprenentatge a través de la participació dels estudiants i de la realització d’activitats amb aplicacions pràctiques.
Pel que fa a les llengües d’impartició de la docència, es podrà adoptar un model mixt semblant al dels Països Baixos, és a dir, establir el català com a llengua dels ensenyaments de grau i usar majoritàriament l’anglès en els ensenyaments de màster i de doctorat (naturalment, amb les excepcions pertinents per als ensenyaments de filologia i similars). Això darrer contribuirà a fer de Catalunya un país més competitiu en l’atracció de talent investigador, vingui d’on vingui, tot contrarestant la inèrcia actual per la qual els països anglòfons són els qui més talents capten.
1.3.3. Adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).
L’Estat català podrà redissenyar l’aplicació de l’EEES a Catalunya, per tal d’afavorir la integració amb els sistemes universitaris europeus més avançats, treure tot el profit de les possibilitats que l’EEES aporta i eliminar els perjudicis que l’actual implantació comporta. En concret, és fonamental que:
1. S’adopti l’esquema 3+2 (tres anys d’ensenyament de Grau i dos anys d’ensenyament de Màster) tal com han fet la resta de països europeus, per tal d’afavorir l’harmonització del sistema català amb l’europeu.
2. Es pugui abandonar el sistema “napoleònic” actual de titulacions, de manera que les universitats tinguin llibertat per dissenyar llurs propis títols d’acord amb llurs plans estratègics.
3. Es garanteixi un ensenyament centrat en l’estudiant, per tal de promoure l’excel·lència i impulsar la creativitat, l’autonomia i la capacitat d’innovació dels futurs titulats.
Per altra banda i com a conseqüència de la inserció d’aquestes disciplines en l’EEES, l’Estat català també podrà crear l’Institut Superior de les Arts i el Consell Assessor dels Ensenyaments Artístics (ja previstos a la llei d’educació de Catalunya). (Justificació: Cal donar l’impuls i els recursos necessaris als ensenyaments artístics. El coneixement i la pràctica de les arts escèniques (música, dansa i art dramàtic), les arts plàstiques i el disseny, la conservació, la restauració i d’altres manifestacions artístiques s’han d’estendre a tots els nivells del sistema educatiu fins a arribar a l’ensenyament superior (graus, màsters i doctorat). Cal dotar les institucions educatives catalanes dels mitjans i dels recursos necessaris a fi que la innovació i la investigació en l’àmbit dels ensenyaments artístics superiors a Catalunya siguin comparables a les dels països europeus de major tradició, sense les cotilles que imposen la legislació i les institucions espanyoles.)
1.3.4. Formació professional superior.
L’Estat català podrà crear, al costat de l’ensenyament superior universitari, un ensenyament superior professionalitzador, que ha de cobrir tots els àmbits del coneixement en què els estudis superiors tenen una dimensió aplicada a l’empresa o a la societat. tal com existeixen en els països on aquests estudis estan implantats. L’Estat català podrà d’establir les passarel∙les adequades entre els dos sistemes d’ensenyament superior, tot impedint que es converteixin en dos compartiments estancs.
L’ensenyament superior professionalitzador permetrà d’agrupar els cicles formatius de grau superior i donarà prestigi a la formació professional a l’estil de les Fachhochschulen alemanyes. Podrem adscriure aquests estudis o bé a les universitats actuals o bé a una universitat nacional ad hoc de nova creació (en funció de la posició de les universitats actuals sobre aquest tema). En el marc d’aquests estudis es podrien establir itineraris d’estudi lents i horaris apropiats per a l’estudiant a temps parcial, possiblement recorrent a l’ensenyament no presencial mitjançant la potenciació de l’actual UOC. Cal esmentar també que aquests estudis professionalitzadors podrien estar oberts a titulacions no només de ciències o de tecnologia, sinó a psicologia, comunicació, pedagogia, traducció i llengües, humanitats, així com a sortides professionals en l’àmbit social.
1.3.5. Finançament, avaluació de resultats i model de gestió de les Universitats Catalanes.
L’Estat català podrà implantar un sistema d’avaluació associat al finançament de facultats, escoles i departaments semblant al d’altres països on les universitats planifiquen llurs activitats en plans plurianuals i després reten comptes de llurs resultats; amb aquesta finalitat, s’hauran d’establir barems i criteris objectius que tendiran a promoure l’excel·lència en les universitats i a potenciar‐ne la presència i la competitivitat internacionals. (Justificació: El sistema universitari català ha d’estar sotmès a avaluació per garantir-ne el rendiment i l’eficiència en l’ús dels recursos. Per altra banda, però, el sistema universitari català ha de gaudir d’un finançament que li permeti de realitzar la seva funció.)
Es proposarà un sistema d’avaluació individual semblant a l’emprat a les universitats d’Estats Units, avaluant els mèrits del personal en recerca, docència i gestió. El personal podrà distribuir la seva activitat en les tres àrees segons les seves preferències i capacitats, i podrà obtenir promocions i millores salarials especials en reconeixement dels seus mèrits tenint en compte totes tres àrees.
En paral·lel amb això, l’Estat català podrà establir fórmules fiscals eficaces de col·laboració, associació i mecenatge amb el capital privat, en la línia de les universitats dels països anglosaxons. Caldrà fer una autèntica llei de mecenatge i de patrocini que possibiliti la incorporació del capital privat, via beneficis fiscals, a la recerca i a l’ensenyament superior.
Per altra banda, l’Estat català podrà d’establir un sistema de beques i de crèdits de baix interès per promoure la realització de carreres universitàries entre els nostres millors estudiants (siguin del nivell social que siguin) i per fomentar la captació de talents de l’exterior. El sistema de beques universitàries de Catalunya ha d’estar dotat amb el 0,25% del PIB (mitjana dels països de l’OCDE), enfront del 0,08% del PIB espanyol que actualment hi destina l’Estat espanyol i del 0,03% del PIB català que és el que l’Estat espanyol destina a Catalunya. També és necessari, com a complement a les beques, disposar d’un sistema de crèdits personals per dotar d’un sou l’estudiant a temps complet. Els crèdits seran concedits i renovats en funció del rendiment dels estudiants i seran retornats per l’estudiant quan s’incorpori a la vida laboral un cop acabats els estudis.
Finalment, l’Estat català podrà implantar un model de gestió universitari que permeti d’equiparar les nostres universitats a les millors del món, les faci dinàmiques i adaptables a les noves situacions, i els permeti de donar resposta als reptes que els canvis científics, socials i econòmics comporten. Per a això, caldrà fomentar un debat seriós i profund sobre el model de gestió universitari. (Justificació: Hauríem de convergir cap a un sistema de govern de les universitats més professionalitzat, no tan polititzat i amb rendició de comptes vinculant. El mèrit i la incentiu han d’esdevenir valors en el disseny de la futura universitat catalana. El personal de gestió, igual que el professorat, ha de poder fer carrera professional a la universitat, i la universitat ha de poder seleccionar el millor personal.)

No hi ha Comentaris

Necessitem voluntaris

Benvolgut associat, benvolguda associada,

Les persones som el potencial més important de Reagrupament Independentista i el major i millor valor per aconseguir la representació parlamentaria que ens ha de portar a la proclamació de l’estat català.

Per aquest motiu et necessitem com a voluntari en aquelles tasques on et sigui possible col·laborar.

En aquest sentit a diferents punts del país ens calen voluntaris amb la possibilitat de dur a terme les següents tasques:

Lloc Data Horari Tasca Núm. de persones
Barcelona (Nou Barris) Del 18 al 20 d’octubre Tardes (17.00 a 20.00 hores) Manipulació i muntatge d’articles promocionals 6 persones
L’Hospitalet de Llobregat 24 d’octubre Matí Balladors i balladores de sardanes 20 persones
Sabadell Octubre Vespres Col·laboradors en l’organització d’actes 20 persones
Barcelonès Octubre i novembre Indistint Conductor o conductora de la furgoneta de RI.cat 3 persones

Si pots ajudar-nos en alguna d’aquestes peticions, si us plau, contesta aquest missatge indicant clarament les teves dades personals i de contacte perquè puguem contactar amb tu.

La independència és possible, només depèn de nosaltres!

No hi ha Comentaris

Pensant en Companys

HAN PASSAT MOLTS ANYS I MOLTS MÉS N´HAURAN DE PASSAR PERÒ LA SANG DELS PATRIOTES INJUSTA, QUE NO INÚTILMENT VESSADA, MAI NO S’OBLIDA.

HONORAR-LOS ÉS UN DEURE, SEGUIR AMB LA SEVA LLUITA, UNA OBLIGACIÓ. ELLS SACRIFICAREN TOT PER CATALUNYA I A NOSALTRES ENS CORRESPON SEGUIR EL SEU EXEMPLE I MOSTRAR-LO A LES GENERACIONS FUTURES.

L´AMOR A LA PÀTRIA DIGNIFICA, LA TRAICIÓ, PER CONTRA,  REBAIXA L´ÉSSER HUMÀ FINS A ESVAÏR-LI SA CONDICIÓ NATURAL I INTEL.LECTUAL.

COMBATRE ELS ENEMICS, INTERNS I EXTERNS,  DE LA NOSTRA TERRA HA D´ÉSSER TASCA ININTERROMPUDA I DE TOTS AQUELLS QUI PORTEM CATALUNYA AL MOLL DE L´ÒS, SORTOSAMENT JA NO BÈL.LICA PERÒ SI ECONÒMICA, SOCIAL, CULTURAL, IDENTITÀRIA, EDUCATIVA,  ADHUC ESPORTIVA.

NO NOMÉS NO PODRAN MAI DESTRUIR-NOS, NI TAN SOLS DILUIR-NOS O ASSIMILAR-NOS A REALITAT ALIENA, SINO QUE LA FLAMA DE LA LLIBERTAT RESTARÀ ENCESA, PER SEMPRE MÉS, MENTRE HI HAGI UN SOL CATALÀ DISPOSAT A DEFENSAR EL SEU PAÍS I A FER-LO GRAN.

AQUESTA NO ÉS BATALLA MESQUINA, PETITA O TANCADA, NO.  LA LLIBERTAT ÉS UN BÉ ABSOLUT I UNIVERSAL AL QUAL TOTS ELS POBLES HI TENS DRET, CATALUNYA, TAMBÉ I HO ACONSEGUIREM PER QUE EL PROCÉS JA S´HA ENDAGAT I NO TÉ MARXA ENRERE, NOMÉS CAL QUE TOTS NOSALTRES, DEL PRIMER AL DARRER, EN SIGUEM CONSCIENTS I ACTÚEM EN CONSEQÜÈNCIA.

I QUAN ARRIBI AQUELL DIA, EL DE LA VICTÒRIA SUPREMA, DIA EN QUE EL GOIG ENVAÏRÀ ELS NOSTRES PITS, LLAVORS GIRAREM ELS CAPS I HO DEDICAREM, TAL I COM MEREIXEN, ALS NOSTRES MÀRTIRS PER QUE ELLS APLANAREN EL TERRENY CORATJOSAMENT PER ARRIBAR A LA FITA.

Núria Jàvega

No hi ha Comentaris

Si Cataluña se va (per SUSO DE TORO del diari El País)

La banca casi no concede créditos, pero también cuesta dar crédito a lo que hacen la mayoría de los medios de comunicación madrileños. Ni siquiera descansan los domingos, y eso que es verano: leo en una revista dominical que distribuyó la pasada semana el rotativo El Mundo una lista que confeccionaron con “los españoles más queridos y más odiados por los españoles. Qué miedo. Los tales “españoles” que declararon para la encuesta su amor a diestro y su odio a siniestro en realidad son de ese diario, pero la manipulación periodística hace que esas personas se transformen en “los españoles”. ¿A que no saben quiénes son “los más odiados” de esa curiosa lista, que hace unos años nos parecería grimosa y hoy ya pasa desapercibida?

Los intereses centralistas ya lo han logrado. Los catalanes han pasado de la desafección al despegue

Acertaron. De la lista de diez personajes, los que figuran en la parte superior de la lista son políticos “enemigos de España”: catalanes o miembros del Gobierno de Rodríguez Zapatero, empezando por el propio presidente. Los otros cinco son protagonistas o presentadores de programas basura, lo que indica que quienes votan esa lista son consumidores de esos manjares televisivos. ¿Los más amados? Los deportistas y futbolistas que no sean catalanes, y eso tiene mérito cuando una selección española repleta de catalanes acaba de ganar el Mundial.

El odio contra los “enemigos de España”, los “antiespañoles”, viene del franquismo, pero se siguió alimentando estos años con los asesinatos de ETA y las ambigüedades del nacionalismo vasco ante los crímenes. Cuando el terrorismo etarra aflojó porque no le quedó más remedio, la dieta se completó con “los catalanes nos roban, el Estatut rompe España, la lengua castellana se rompe, los toros se rompen…” Los insultos continuos y las campañas contra los intereses catalanes, su lengua y su identidad son el trabajo sucio y burdo, que ha ido acompañado de razonamientos y análisis de intelectuales que argumentaron lo mismo pero con más finura. La mirada y los intereses centralistas que se cerraron en banda lo han conseguido: ya estamos en una época nueva, Cataluña ha pasado de la desafección a su despegue, buena parte de la sociedad catalana ha llegado a una conclusión al fin: España no comprende a los catalanes y los rechaza; seguir formando parte del Estado español solo le acarreará desprecios y problemas.

Podemos detenernos en las incidencias, escándalos, roces entre partidos catalanes, pero perderemos de vista lo esencial, lo que corre por el fondo y es transversal al conjunto de la sociedad catalana: Cataluña se está convenciendo de que su nacionalidad nunca tendrá encaje en este Estado y de que España solo es un lastre. Mentalmente ya casi han cruzado la raya. Si lo hacen, la deriva hacia la independencia sería inevitable. En adelante nuestros conciudadanos catalanes desistirán ya de buscar un encaje nacional dentro de la Constitución, una Constitución que los propios nacionalistas catalanes ayudaron a redactar y que suscribieron como un pacto político para poder existir dentro de España. También saben que reformarla o redactar otra nueva que los reconozca nacionalmente es imposible: el nacionalismo español también lo impediría. Respecto a los vascos como nacionalidad, en cuanto ETA ponga fin a su lamentable y siniestra existencia, comprobaremos lo que piensa la mayoría de su sociedad.

El Gobierno intenta un diálogo con la Generalitat para detener esa deriva, pero los nacionalistas españoles, con la bandera tan inflamada, probablemente conseguirán que fracase en nombre de la sagrada unidad de España. Hemos visto cómo el españolismo empapa la capital del Estado y todas las instituciones, desde el Tribunal Constitucional al último guardia. La “España plural” ha sido imposible, los esfuerzos para actualizar el autogobierno catalán tendrían que haber ido acompañados de una política nueva que reflejase la pluralidad cultural y lingüística y nada ha cambiado. Una nueva idea de España. Pero España sigue siendo de Bisbal, Manolo Escobar, la de Bienvenido, mister Marshall!

Cataluña, sin Estado o con él, es una nacionalidad europea, mientras Galicia está siendo desguazada como nacionalidad desde la propia Xunta siguiendo las consignas del españolismo centralista. Si los catalanes se van, ¿qué España nos espera a nosotros? Pero vivir bajo la ideología del nacionalismo cañí también será insoportable para muchas otras personas por toda España que no tolerarán retroceder a la época de pan, fútbol y toros. Una, grande y libre de catalanes, vascos y demás ralea. Catalanes, por favor, piénsenlo dos veces, unos los odian pero otros los necesitamos. Una España sin ustedes será definitivamente insoportable.

No hi ha Comentaris