CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA


PREÀMBUL:

Nosaltres, el poble de Catalunya, treballant per construir una comunitat unida, pròspera, solidària, oberta, amb responsabilitat envers les generacions futures, ens dotem d’una Constitució, que s’inspira  en els principis continguts en

LA DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS  (1789),

LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DE LES NACIONS UNIDES  (1948) i en

LA CONVENCIÓ EUROPEA DELS DRETS HUMANS (1950)

entenent que aquests documents precursors assenyalen el camí del legislador, en les comunitats avançades del nostre mòn.

PRINCIPIS GENERALS:

SOBIRANIA

ARTICLE  I. L’ESTAT.

Catalunya és un estat de dret, independent, democràtic i social, que exerceix la sobirania mitjançant els seus representants o directament.  Els poders fonamentals de l’estat, independents entre ells, són:

LEGISLATIU, EXECUTIU I JUDICIAL.   (Cal establir les lleis que regularan aquests poders i  les seves atribucions)

ARTICLE  II.  EL TERRITORI.

El territori de Catalunya es correspon amb els límits geogràfics de les provincies que actualment la componen, es a dir, Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, i la seva capital és la ciutat de Barcelona.   (Es regularan per llei les funcions dels municipis i organs supramunicipals)

ARTICLE  III. LA LLENGUA.

La llengua nacional de Catalunya és el català.

L’aranès –variant de l’occità- és la llengua co-oficial a l’Aran.

Es garanteix la llibertat d’us de totes les llengües i es promociona l’assoliment del coneixement de tots els ciutadans, de les llengües més internacionalitzades.

ARTICLE  IV.  LA NACIONALITAT.

Els ciutadans del País Valencià, Ses Illes, la Franja de Ponent,  la Catalunya Nord (sota jurisdicció francesa) i l’Alguer (sota jurisdicció italiana), tenen garantida la condició nacional catalana, si la sol.liciten.

Els nascuts a Catalunya que tinguin altres nacionalitats, podran exhibir la doble nacionalitat.

(Cal establir la llei que regula les condicions d’adquisició o pérdua de la condició de catalanitat.)

ARTICLE  V. ELS SÍMBOLS.

Els símbols de Catalunya són la senyera, l’himne i la festa nacional.

(Fer la descripció de cada element)

DRETS:

ARTICLE VI. LA INDIVIDUALITAT.

Tot èsser humà té dret a la vida i a ser tractat amb dignitat, sense ser afavorit o menystingut  per qualsevol condició personal.

ARTICLE VII. LA LLIBERTAT.

La llibertat està garantida, amb el límit del perjudici personal o social.

ARTICLE VIII. LA JUSTÍCIA.

La justícia és el sistema legal de que es dota l’estat, per regular les relacions contractuals i socials.  Tots els ciutadans són iguals en deures i drets davant la llei.  Tota persona perjudicada per la incorrecta aplicació de la llei, té dret a ser indemnitzada.

DEURES:

ARTICLE IX. LA DESPESA

Tots els ciutadans han de contribuïr a la creació i sosteniment de la infrastructura del país amb els impostos, proporcionals als guanys i patrimoni de cada contribuent.

ARTICLE X. LA DEFENSA NACIONAL.

Els catalans tenen el deure i el dret de defensar Catalunya, davant qualsevol tipus d’agressió.

Disposicions finals:

Aquesta Constitució deroga a Catalunya, la fins ara vigent Constitució del Regne d’Espanya de 1978 i entra en vigor,  l’endemà de ser ratificada pel poble de Catalunya en referendum.

Fins el bastiment del corpus legal dels tres poders, les seves atribucions seran exercides pel Parlament de Catalunya, el Govern, el President i els organs judicials, segons la llei orgànica 6/2006 del 19 de juliol, de reforma de l’Estatut de Catalunya.

Simplicitat i concreció, d’entrada. Caldrà  desenvolupar-ho. Però un decàleg és suficient, per a les persones (els deu manaments si són creients) i també pels Estats laïcs i competents!

O aixó em sembla a mi. Salut!