Reculls de premsa

24/11/2010

 

Reagrupament celebra aquest dimarts l’acte 1.000 a Reus

somnoticia Reagrupament farà aquest dimarts a Reus, a la Sala Polivalent de la Palma, el seu acte número 1.000. Només al Baix Camp s’han fet 38 actes, 20 en els darrers 3 mesos. Al Camp de Tarragona la feina també ha estat notable. S’ha explicat el full de ruta a totes les capitals i a desenes de pobles. S’han fet 33 actes al Tarragonès, 24 a l’Alt Camp, 21 a la Conca de Barberà, 9 al Priorat i 19 al Baix Penedès. També cal sumar-hi els prop de 25 que s’han fet a les Terres de l’Ebre. En total, a la demarcació de Tarragona, s’hi han fet 171 actes. A la resta del Principat els actes també han estat constants: entre grans mítings, visites a associacions, col·loquis i xerrades hem donat a conèixer el projecte de Reagrupament a centenars de llocs. A les terres de Ponent, més de 200 actes; a la demarcació de Girona més de 250, i a la central, pràcticament 400 actes. Més enllà del Principat, Reagrupament també ha estat present arreu dels Paisos Catalans i -gràcies a la vegueria d’exteriors- ha internacionalitzat el missatge en una dotzena de països d’arreu del món; el darrer acte, fa dues setmanes a Londres.
 
 

Un bonic embolic

Les limitacions i prohibicions informatives que imposen els partits polítics en relació a les campanyes electorals estan reventant per tot arreu de pur surrealisme. Ja no és només el minutatge, l’ordenament petrificat i les imatges plenes de confetti que serveixen les pròpies candidatures, sinó que hi ha noves propostes -amb rellevància periodística- que queden fora per la simple voluntat dels que són dintre.

A més, la cabina electoral dels germans Marx ha tingut noves incorporacions. Ara resulta que els dos partits grans, PSC i CiU, es troben que no està clar que puguin fer un debat cara a cara, víctimes de les seves pròpies prohibicions. I els altres (ERC, PP, ICV i C’s), que estaven encantats de la vida expulsant de la tele i la ràdio els competidors de nova creació, ara s’adonen que ells mateixos poden quedar exclosos quan interessa als altres dos.

Mentre, les direccions periodístiques dels mitjans públics fan d’estàtua de les Rambles esperant que algú els doni una ordre, per l’amor de Déu. I les redaccions, fins els dallonses.

En fi, ja sé que els espectadors/oïdors/contribuents n’estan fins al capdamunt de tot aquest espectacle. I tenen raó. En tot cas, per si algú vol entendre de què va tot aquest vodevil, hi ha un magnífic estudi de diversos professors de la UAB/UPF: Els blocs electorals als mitjans públics de l’Estat espanyol: una excepció a Europa.

I perdonin les molèsties. salvadorcot@naciodigital.cat    

Per què Reagrupament

Jaume Claramunt   S’acosta el moment en què cal decidir-se i des de Reagrupament voldríem fer-vos arribar mots abrandats, mots de coratge, mots que us retornessin la confiança en un país que ja no volem esclau. Hem fet tots els esforços possibles per no malparlar de ningú, perquè finalment tots haurem de sumar. Tampoc no ens hem omplert la boca amb vagues promeses grandiloqüents, amb titulars fàcils però buits de contingut. Sabem que som un país sotmès que no té força per prometre res si abans no decideix ser lliure. Només les nacions lliures poden decidir el seu futur. Tampoc no ens sentireu queixar-nos amargament, com ens hem acostumat a fer el catalans, de la nostra dissort, de la pèrfida Espanya. Sabem, ara sí amb claredat, que el nostre futur depèn només de nosaltres, que tenim a les nostres mans construir el país que hem desitjat, el país que ens mereixem. Una Catalunya millor, econòmicament rica, socialment justa, culturalment desvetllada i nacionalment plena.
Perquè Reagrupament som la força de la honestedat, la força de la gent senzilla que ha decidit construir el futur amb les seves mans. Som la força del convenciment que aquest país es mereix algú que hi cregui, algú que li doni les eines que el permetin aixercar-se, finalment, i reprendre el camí estroncat fa tres-cents anys. Perquè, amics, aquesta nació mil·lenària el 28 de novembre tindrà l’oportunitat de sortir de l’atzucac en que l’han enfangat. Ja no podem creure més en il·lusions que s’esvaeixen l’endemà de cada contesa electoral. Ja no podem esperar el miracle redemptor que tothom sap impossible, es digui federalisme, concert o referèndum. Cal parlar clar d’una vegada, amb la gravetat que el moment requereix. No podem amagar més la ficció de les nostres institucions, la mentida de l’autogovern. No podem seguir dissimulant mentre el país s’afebleix cada dia que passa; mentre s’aprima la nostra autoestima. Pàtria i dignitat, ens esperonà en Joan Carretero fa mesos. Siguem, doncs, dignes d’una nació que mai no s’ha doblegat.
El proper 28 de novembre tindrem l’oportunitat de desvetllar un país que s’ha adormit en l’autocomplaença, en l’arriscada creença que les nacions, que les llengües, no moren mai. Per primer cop els catalans som davant la certesa que si no ens revoltem, deixarem als nostres fills una societat en què els obligarem a viure pitjor del que hem viscut nosaltres. Per primera vegada ja no ens valen mitges tintes: o som capaços de construir-nos nacionalment o tenim les hores comptades. N’hem de ser conscients.
Som en una cruïlla en què caldrà decidir si volem ser, si gosem, si ens veiem amb cor de saltar el mur. Precisament aquests dies els catalans hem fet una nova aportació al patrimoni cultural de la humanitat. Una aportació simbòlica que hauria de representar els nostres valors com a societat: força, equilibri, valor i seny. Uns principis que ens hem venut per unes engrunes de poder. Un poder, provincià, sotmès i dòcil, que no s’oposa a l’espoli constant. Ha arribat l’hora de dir prou. Aquest cop en tenim les eines.
És a les nostres mans decidir si acceptem el repte de bastir el pilar més alt, la torre més esvelta. La gent de Reagrupament serem els primers a la pinya, amb el vostre ajut fins i tot podrem posar folre i manilles, però caldrà que tots plegats, arribat el moment, cridem decidits: pit i amunt!
 
 

«Si el nou Parlament està ple d’autonomistes, voldrà dir que els independentistes estem equivocats»

El candidat de Reagrupament, Joan Carretero, adverteix que Europa no permetrà que la Generalitat cada any generi un pressupost amb 10.000 milions d’euros de dèficit

Joan Carretero, candidat de Reagrupament Foto: ND.

El candidat de Reagrupament, Joan Carretero, assegura que la via autonòmica “està morta” i adverteix que Europa no permetrà que la Generalitat cada any generi un pressupost amb 10.000 milions d’euros de dèficit. “Ens tancaran la barraca un o dos anys”, adverteix. Així mateix, avisa que seria més fàcil aconseguir un estat propi, que obtenir el concert econòmic que proposa el cap de llista de CiU, Artur Mas. Carretero va participar ahir en el cicle d’entrevistes per a les eleccions catalanes que organitzen El Singular Digital i Nació Digital. Els directors de les dues capçaleres, Rafael de Ribot i Salvador Cot, respectivament, van estar acompanyats per Ferran Sáez, Jaume Clotet i Xavier Borràs.

- Quina és la sensació de Reagrupament en l’última setmana de campanya?

- Fa molts mesos que estem explicant el nostre projecte i escoltant els ciutadans arreu del país. És dur perquè la majoria de la gent està emprenyada, renega dels polítics i no vol anar a votar. Serà difícil per a tots.

- Les enquestes recullen aquest malestar?

- Els sondejos normalment no estan ben fets i, a més, la gent acostuma a ser educada quan demanen la seva opinió per telèfon. No obstant, quan tenen els polítics de cara, els insulten perquè estan decebuts. Falta saber si acudiran a les urnes i a qui donaran suport.

- Què proposen per combatre aquest fenomen?

- A part de la proclamació d’independència, apostem per la regeneració democràtica. Els ciutadans estan farts de sentir-se enganyats i molta gent està afectada per la crisi, que genera una gran desconfiança. Per això, també parlem de treball. Cal ajudar als empresaris i facilitar la creació d’empreses. Hem de crear riquesa.  

- Aspiren a ser l’expressió política d’aquest malestar?

- Utilitzem un to positiu i expliquem les nostres propostes. No ensenyem els nostres genitals, ni ens promocionem a través actrius porno, malgrat que respectem la decisió i la professió. Tampoc diem que si la gent ens vota tindrà un orgasme davant l’urna. Fem una campanya molt tranquil·la i intentem no degradar més la política del país.

- Fins ara, l’independentisme ha estat associat a posicions d’esquerres. Quina és la posició ideològica de la seva candidatura?

- La suma d’associats de Reagrupament se situa al centre i, fins i tot, alguns associats cap al liberalisme. La majoria de ciutadans que assisteix als nostres actes forma part de la classe mitjana. Si no incorporem aquesta gent, difícilment tindrem un estat propi.

- La majoria de països han aconseguit ser independents amb un bloc unitari. Més endavant, veu possible aglutinar totes les sensibilitats a favor de l’estat propi?

- No han sorgit les persones adients i, segurament, el procés no està prou madur. La ideologia encara pesa molt. No obstant, si tots tenim clar el mateix objectiu, encara que no formem part del mateix moviment, ens en sortirem. Però ara mateix és complicat.

- Sent un partit extraparlamentari, tenen dificultats per arribar a la gent?

- És molt dur no tenir la cobertura de mitjans de comunicació de gran abast. Tot i això, la gent informada comença a veure les pràctiques dels partits actuals. Estem més silenciats per la regeneració que per la independència. En aquest primer àmbit, la gent que ve als mítings està encantada amb les nostres propostes.

- Quines són?

- Si entrem al Parlament, demanarem la limitació de mandats, impulsarem una llei d’incompatibilitats professionals més dura i defensarem una reforma electoral amb districtes petits unilaterals i més vinculació del diputat amb el territori que representa.

- Davant de la dificultat per sortir als mass media, quina estratègia segueixen?

- Utilitzem Internet, però amb aquesta via només arribem a un segment determinat de ciutadans. Des de fa mesos, fem actes de proximitat i tenim uns 1.500 associats actius que ajuden a explicar el programa i a repartir propaganda. A més, tenim un autobús que recorre el país i hem enviat una carta i un díptic a totes les llars catalanes.

- Les enquestes auguren uns mals resultats per Reagrupament. Confien en trencar aquests pronòstics?

- Insisteixo, tenim un problema greu d’arribar a la gent per l’escassa presència als mitjans convencionals. No obstant, no passarà res del que indiquen els sondejos. CiU no guanyarà tan bé i el PSC patirà la patacada més forta de la història. Igual que Esquerra, que tindrà una davallada brutal. Iniciativa podria perdre el diputat per Lleida. En canvi, PP i Ciutadans pot ser que pugin. La resta no sé com anirà.

- Quines conseqüències tindrà la baixada d’ERC dins el seu expartit?

- Em consta que molts personatges estan a punt per celebrar un funeral de primera.

- La setmana passada vostè va indicar que Reagrupament podia treure 13 diputats. No té el temor que si la realitat el desmenteix, quedi en evidència?

- No tinc enquestes pròpies per respondre. No sóc el català “gilipolles” clàssic que pensa: “Ai, si dic això què em diran”. No m’haig de guanyar la vida en política.

- Si no obtenen representació al Parlament, continuaran amb el projecte?

- Dependrà de la decisió que prenguem en assemblea els 3.000 associats. No som professionals de la política i cap de nosaltres vol dedicar-s’hi. Repagrupament tampoc es presentarà a les municipals. Reconec la importància de la gestió municipal, però no és la nostra tasca. Hem fet un moviment per aconseguir la independència i si, en 8 anys, no ens en sortim, voldrà dir que cal una nova eina. No farem un partit clàssic.

- No obstant, no marquen un resultat mínim per estar satisfets?

- Després del que ha passat, si el nou Parlament està ple d’autonomistes, significarà que els independentistes estem molt equivocats i ens n’haurem de donar compte. Si realment aquest país no aposta per avançar cap aquí i vol més del mateix, no podem viure tota la vida en un estat de confusió mental.

- Però CiU és el partit majoritari i deixa obert el dret a decidir sense límit per més endavant…

- La persona que diu ser independentista i vota la federació nacionalista té una confusió evident i està immersa en un deliri. Això no va enlloc. Els caldria descansar i després mirar què vol dir la paraula independència perquè potser parlem de coses diferents.

- Veu possible el pacte entre CiU i PSC?

- És el que acabarà passant, ja ho vaig dir fa uns dies. La sociovergència seria el govern més còmode pels dos socis i pels poders fàctics que manen el país.

- Molts ciutadans poden pensar que és la millor entesa davant la situació actual…

- La via autonòmica està morta. Europa no permetrà que un govern regional cada any generi un pressupost amb 10.000 milions de dèficit. Ens tancaran la barraca. Tardarem un o dos anys i la sociovergència seria la manera més ràpida d’acabar amb l’autonomia. Després haurem de triar si tornem a èpoques pretèrites o anem cap a una altra via. Aquesta fórmula de govern agilitzaria el procés, però no ens permetria sortir de la crisi.

- En tot cas, donaria suport al candidat de CiU, Artur Mas, per intentar aconseguir el pacte fiscal que proposa?

- Aquesta iniciativa és fer el pena, perdre temps. Tot i això, els acompanyaríem perquè no fos dit. Però la Constitució, la sentència sobre l’Estatut i els partits espanyols ja han deixat les coses clares. Considero que és més fàcil aconseguir la independència, que el concert econòmic.

- Entre Mas i el cap de llista del PSC, José Montilla, a qui prefereixen de president de la Generalitat?

- No votaria mai el candidat de CiU perquè no respon a les meves expectatives, però davant d’aquest dilema prefereixo Mas. No hi ha color. Montilla ha fet carrera política a Catalunya, però no estima el país i li és indiferent si som una part igual de la resta d’Espanya. Si depèn de Reagrupament, el cap de llista convergent serà president.

- És conscient que anant per separat amb Joan Laporta perden vots?

- No estem disputant electors a Solidaritat Catalana. Competim pel ciutadà que durant anys ha votat CiU i Esquerra. Però no tenim ni idea del que passarà.

- En el supòsit que la suma de diputats amb Solidaritat, permetés tenir grup propi al Parlament, estarien disposats a anar junts?

- No ens ho hem plantejat perquè estem convençuts que tindrem grup parlamentari propi. A més, només coincidiríem en la declaració d’independència. En la resta, tenim plantejaments diferents. Per exemple, van secundar la vaga del 29 de setembre i nosaltres vam optar per anar a treballar. S’hauran de definir perquè són heterogenis    

Reagrupament reitera que investirà Mas si no té la majoria absoluta

Carretero afirma que “el farem anar pel bon camí”

Joan Carretero en l’acte de Sabadell. Foto: Xavi Tedó

El candidat de Reagrupament a la Generalitat, Joan Carretero, ha reiterat avui com ja havia fet en alguna ocasió que si CiU no aconsegueix la majoria absoluta, els diputats de la formació independentista investirien Mas com a president. Aquesta és una de les qüestions centrals de la campanya i ahir es va fer visible durant el debat a sis de TV3. Fins a tres vegades Montilla li va preguntar a Mas si acceptaria els vots del PP per ser escollit president.

Durant l’acte central de Reagrupament al Vallès Occidental, que ha aplegat unes tres-centes persones en un hotel de Sabadell, el cap de llista per Girona ha deixat clar que no pensen deixar el país sense govern i que prefereix Mas a Montilla. Carretero ha assegurat que no demanaria contrapartides a la federació nacionalista, però pels qui dubten entre el vot útil a CiU o apostar per Rcat, ha ironitzat que “nosaltres som el 2 per 1 perquè donarem la presidència a Mas i el farem anar pel bon camí”.    EL MERCAT CULTURAL CATALÀ EN L´ÀMBIT INTERNACIONAL            

Dissabte 27 de novembre de 2010.
Lliure assistència. Lloc: seu de l’IEC, C/ del Carme 47, Barcelona. Secretaria JMCCI 662 128 060 

   

PROGRAMA 

   

10.00 h   Sessió  inaugural: 

  • Sr. Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). 

    ·         Sra. Elisenda Romeu, presidenta de la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana. 

    ·         Sr. Josep Bargalló, director de l’ Institut Ramon Llull. 

    ·         Sr. Aureli Argemí, president del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN). 

    •           Representant del Departament d’Afers Exteriors i Cooperació  de la Generalitat de Catalunya. 

    11.00 h Pausa- cafè 

    11.30 h  Ponències conceptuals: 

    • Sra. Àngels Pascual, membre de l’IEC: La immigració estrangera a Catalunya: els trets que poden incidir en l’evolució de la societat catalana. 

    • Sra. Patricia Gabancho, Periodista: El mercat de productes culturals, el camí per valoritzar i consolidar la producció cultural catalana. 

    Debat – col·loqui 

    14.00 h Dinar 

    16.00 h  Dos casos de projecció internacional catalana: 

    • Sr. Carles Mora, batlle d’Arenys de Munt: Repercussió internacional de les consultes sobre la independència de Catalunya. 

    • Sr. Leonardo Anselmi, coordinador de la Plataforma Antitaurina Prou!: Repercussió internacional de la prohibició de les curses de braus. 

    Modera: Blanca Serra 

    17.15 h Pausa- cafè 

    17.30 h Els casals catalans a l’estranger: passat, present i futur de la Catalunya exterior, territori virtual de la catalanitat arreu del món. 

    A càrrec de : 

    ·   Sr. Diego Arcos, president del Casal Argentí a Barcelona. 

    ·   Sr. Xavier Tudela, secretari general de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes. 

       

    • Projecció de la identitat catalana a través de la immigració. Entitats d’immigrants paquistanesos, amazics, senegalesos, bolivians, colombians i argentins. 

       

    19.00 h Conclusions a càrrec de la Sra. Elisenda Romeu, presidenta de la FOLC. 

    Parlem amb: Muriel Casals

    25-11-2010 de 19:00 a 21:00 

    Ampliar… 

    Muriel Casals és la presidenta d’Òmnium Cultural des del 20 de març d’aquest any. En tan poc temps han passat moltes coses al país i a l’entitat. Per primera vegada des que és presidenta participarà com a ponent en una sessió d’Els Dijous de l’Òmnium per fer una reflexió sobre el moment polític del país, a les portes de les eleccions al Parlament de Catalunya, i sobre els reptes que té plantejats l’entitat.
    Amb: Muriel Casals, presidenta d’Òmnium
    Lloc: seu nacional d’Òmnium Cultural (Diputació, 276, pral. Barcelona). Entrada lliure.
     
    Reagrupament denuncia ‘endollisme’ a la Generalitat 

    Carles Móra afirma que estan creant “una quantitat impressionant” de nous càrrecs 

     L’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra ha denunciat la creació de nous càrrecs al Govern i ha convidat als assistents a l’acte que ha celebrat Reagrupament a Gràcia a fer una ullada al DOGC, “on veureu que aquestes darreres setmanes es creen nous càrrecs. Una quantitat impressionant. Els estan creant per assegurar-se la poltrona. S’estan blindant. Un blindatge que al poble català li costarà moltíssims diners”. El número dos de la llista de Reagrupament per Barcelona ha comentat que d’aquí a sis mesos deixarà el càrrec d’alcalde d’Arenys de Munt.

    També ha fer referència a la regeneració democràtica i ha manifestat que “el 75% dels polítics que es presenten a aquestes eleccions al Parlament no han tingut cap ocupació fora de la política. La seva vida és la prebenda i el xofer. I no mengen de menú, sinó de carta”.

    Per últim, Móra s’ha preguntat perquè no és passa llista al parlament, quan és evident que hi ha gent que no hi va a treballar. “Oi que a l’administració i a les empreses hi ha un control horari dels treballadors? Doncs al Parlament també hi ha de ser perquè per això se’ls paga”.