Arxiu octubre, 2009

De la tercera assemblea al «Fot-li castanya!»

Un aspecte de l'assemblea.

Un aspecte de l'assemblea.

Aquest dimecres 28 d’octubre va tenir lloc a la seu nacional de Reagrupament  la tercera assemblea d’associats de Gràcia, amb una nodrida assistència —al voltant de cinquanta persones.

L’acte el va iniciar a les vuit del vespre la nostra coordinadora provisional, Núria Castells, que va donar notícia dels pròxims actes que la Junta Gestora provisional ha pensat de dur a terme, més concretament:

  • una castanyada a la plaça del Diamant, sota el lema «Folt-li castanya!», el pròxim 7 de novembre a partir de les 18:00 h;
  • un sopar multitudinari possiblement el 28 de novembre amb destacats membres de la Junta Directiva nacion, amb la intenció que cada associat hi porti un convidat susceptible d’entrar a formar part de Reagrupament;
  • una conferència amb Joan Carretero cap a la darreria del gener o principi del febrer de 2010 a la Biblioteca Jaume Fuster de la plaça de Lesseps.

[Dels dos darrers actes us n'informarem i n'ampliarem els detalls convenientment així que s'assegurin dates i dades.]

Núria Castells i Emili Valdero.

Núria Castells i Emili Valdero.

Núria Castells, també informà que actualment ja som 115 associats a Reagrupament al barri de Gràcia.

Tot seguit s’obrí un animat torn de preguntes, la majoria de les quals foren contestades per Emili Valdero, reagrupat gracienc i membre —com Roger Granados— de la Junta Directiva Nacional.

Caldero relatà que just aquest dissabte, en la trobada de la Junta que es fa a Vic, s’aprovarà el reglament que permetrà escollir a cada assemblea la Junta Directiva definitiva, un fet que es produirà el pròxim mes de desembre i del qual ja sereu informats al seu moment.

També, a preguntes d’alguns assistents, donà informació de la marxa de l’entitat, com que ja s’ha arribat als gairebé 2.900 associats. Igualment, davant de les informacions que corren sobre «grans coalicions» apuntà que qui vulgui la proclamació de la independència de Catalunya i la regeneració política només cal que s’associï a Reagrupament i que les llistes electorals seran fetes per totes les assembless de l’entitat i no per pactes amb altres persones o organitzacions que no són reagrupades.

Al final de l’acte es féu una col·lecta per sufragar les despeses del «Fot-li castanya!».

Entrada al local de la seu nacional de Reagrupament.

Entrada al local de la seu nacional de Reagrupament.

Com a detall anecdòtic i per a la història, cal dir que l’assemblea de Gràcia de Reagrupament va tenir l’honor d’inaugurar el local de la seu nacional, que va ser repintat fa uns dies per uns quants reagrupats graciencs.

Recordeu la pròxima cita:

Fot-li castanya!
Plaça del Diamant
Dissabte 7 de novembre
18:00 h

Porteu-hi amics i coneguts i una mica de gana!

No hi ha Comentaris

Yes, we RCat!

Fa pocs dies que Reagrupament (RCAT) s’ha constituït. Només és una tendra associació (no és un partit polític) i tothom s’hi ha vist obligat a referir-s’hi per posicionar-se. Tots en contra, per cert. D’això se’n diu arribar i moldre. Una lluïda assemblea de 1.200 associats i il.lusió pels quatre costats. Caldria analitzar el perquè de tot plegat.

Fa sis anys que el món sobiranista està convuls. Ho sap tothom i és profecia. Entre CiU i sobretot ERC s’han perdut mig milió de votants. A algú estranya que aparegui una nova opció i generi il.lusió? Entre el govern grispartit de Catalunya, la lentitud de moviments de CiU i una ERC en caiguda lliure les condicions de Reagrupament per créixer són excel.lents. I les vol aprofitar. Està mal fet? No ens enganyem, Reagrupament no és cap escissió d’ERC. A Reagrupament hi conviu gent d’ERC, gent de CiU, gent que era d’ERC i gent que era de CiU. Però sobretot hi ha gent que no ha militat enlloc. Més ben dit: hi ha gent que només ha militat a Catalunya, la seva llengua, el seu territori, la seva gent. Aquests són el futur. I el futur ha de ser la rigorositat, la regeneració (quina por que fa a les partitocràcies!), la il.lusió i sobretot-sobretot-sobretot el futur ha de passar per allunyar-nos del sectarisme. Quant de mal ens ha fet el fotut sectarisme. Tu ets dels meus, ets bo; tu no ets dels meus, ets dolent. Volem un país independent i hem de deixar gent fora perquè no és ben bé igual que jo o que tu? Això amb Reagrupament s’ha acabat. Així m’ho sembla. A Reagrupament tothom hi és benvingut.

Tot va començar quan Joan Carretero va proposar una candidatura transversal de tot l’independentisme inclosa ERC. El sectarisme el desqualifica i ell se’n va. Se’n va tot sol i als cinc mesos està on està: gairebé tres mil associats i els que vindran. Déu n’hi do. S’equivoquen els que menystenen Reagrupament. Ho fan i ho faran. Està escrit que ho faran. Reagrupament no és el PI. El PI va ser un embolic intern d’ERC que es va voler traspassar a la societat. Era tan intern que la societat no el va entendre i no el va acollir. Marxant d’ERC Colom va donar ales a Carod (curiós oi?) i Carod va portar el partit cap el PSC. Amb la perspectiva del temps es veu que les propostes del PI van ser extemporànies. Van venir abans d’hora. I en política el tempo és vital. Reagrupament és tot el contrari.

L’univers sobiranista no s’ha cansat d’exigir canvis a ERC. Els canvis no han pogut venir de dintre i hauran d’arribar des de fora. Benvinguts siguin. A fora hi ha gent esperant. Ja tenim una edat en que rebre consells molesta però si els d’ERC me’n volen un els diria que deixin fer a Reagrupament. Que ERC conservi els seus votants que Reagrupament intentarà conquerir els seus exvotants. I tots contents. Sense agressions. Si al final ens haurem de trobar tots. Només caldrà escollir la trinxera. El 13 de setembre vaig ser a Arenys de Munt i, en una banda m’hi vaig trobar gent de Convergència, d’ERC i de Reagrupament. A l’altra banda el delegat del govern del PSC i un autocar de Falange. Més clar l’aigua. Sí, podem. Yes, we Reagrupament! que deia aquell. O no era així?

Joan Lafarga i Oriol, geògraf. Reagrupament Gràcia

Publicat a L’Independent de Gràcia [núm. 315, 16 d’octubre de 2009, «Tribuna», p. 4.]

No hi ha Comentaris

Aquí no hi sobra ningú

Es pot ben dir que en aquests últims anys de democràcia, bé, democràcia a l’espanyola, l’independentisme no ha sabut sortit de la marginalitat. Vam tenir aquest bri d’esperança amb un partit que tots pensàvem que la seva màxima era l’independentisme, però al final ha resultat que la seva màxima és viure de la menjadora del sistema polític espanyol. Un sistema muntat perquè els polítics —entre els quals n’hi ha molts que no tenen ofici conegut a la vida civil— es perpetuïn en els seus càrrecs eternament.

El cas és que l’independentisme, ara més que mai, ha de ser aglutinador i canviar certa part del discurs. No perquè aquest discurs no sigui legítim, sinó perquè és un discurs que a una gran part de la població de Catalunya els cau als antípodes.

Hem de ser conscients que per assolir la independència de Catalunya ens cal el màxim de gent possible, i això fa que no hàgim de menystenir les onades migratòries que hi hagut a Catalunya des dels anys cinquanta fins als setanta. Gent, que encara ara viuen en els seus barris, continuen parlant en castellà i celebren fires d’Abril, entre d’altres coses. Els necessitem, us necessitem.

Reagrupament.cat ha de ser i és, més que mai, un projecte integrador. Un projecte que ha de fer l’esforç d’anar a fer un tomb per tota l’àrea metropolitana de Barcelona a convèncer tota aquesta gent. Una gent que no convencerem amb el discurs de salvar la llengua catalana, o amb les batalletes del 1714, però que cada vegada que agafen el cotxe han de pagar  uns peatges, o que també pateixen l’espoliació fiscal pel sol fet de viure a Catalunya. Una gent que també pateixen dèficits en la sanitat i l’educació, per culpa del mal finançament que rep la Generalitat, entre moltes d’altres mancances que ara no exposaré.

Hem de ser capaços d’acostar-nos a ells, els altres catalans, per a convèncer-los i fer-los sentir aquest projecte com a propi. Hem de ser capaços de superar certs perjudicis que part del món independentista encara arrossega. Ho hem de fer, perquè la situació demogràfica a Catalunya ha canviat moltíssim durant aquests darrers cinquanta anys i perquè amb aquells que en diem catalans de soca-rel, malauradament, no en tenim prou. Aquí no hi sobra ningú i ens cal tothom.
Al mateix temps, i per si us considereu part d’aquesta immigració i m’esteu llegint, us demano encaridament, que us solidaritzeu amb la resta de catalans. Que es solidaritzeu amb la Catalunya que us va acollir i que encara us acull. Els primers que vareu venir aquí, vareu trobar una Catalunya sotmesa i oprimida, una Catalunya grisa, que malgrat tot, intentava tirar endavant. Una Catalunya que amb la vinguda de la democràcia, va tractar a tothom per igual, donant una educació per tothom sense fer diferències. Va donar l’oportunitat que la gent pogués aprendre el català, es pogués integrar i no es creessin guetos. Encara que molts haurien preferit crear escoles separades, creant comunitats separades amb el possible risc d’enfrontament social. Es va intentar de fer una Catalunya seriosa, on les coses funcionessin amb cohesió, independentment de l’origen de cadascú. Per molt que encara ara es topi amb els intents del govern espanyol a dividir la nostra societat.

Us hem ofert una casa, la que teníem, però mai no l’hem poguda acabar d’endreçar al nostre gust, perquè aquesta casa ja fa massa anys que no és plenament nostre.

Ara és l’hora de demostrar que tots plegats ens estimem aquesta casa que en diem Catalunya, i que ja n’hi ha prou que des de fora ens diguin com l’hem de tenir i de quin color l’hem de pintar, quan hi ha pintura, és clar. Qualsevol persona que s’estima la seva terra la vol lliure. Escolteu el crit d’aquesta terra!

David Valls

Reagrupament Gràcia

, ,

4 Comentaris

És l’hora de Reagrupament!

Aquest dissabte 3 d’octubre —a tres dies de commemorar-se el 75 aniversari del cop d’Estat de Lluís Companys— es constituirà formalment l’entitat cívica Reagrupament Independentista, que té la voluntat de proclamar l’Estat català.

Tots els seus membres, vinguts d’arreu, tots els patriotes que s’hi volen aplegar amb l’objectiu comú de la desconolització mental, econòmica, cultural, lingüística…, que ens esclavitza, tenim l’oportunitat —potser la darrera— de fer un pas endavant per l’alliberament de la nostra nació.

I no hi som aplegats per interessos personals o ideològics, sinó pel simple —que no senzill— fet de compartir la voluntat irrenunciable de la nostra independència.

El camí per arribar a aquest 3 d’octubre no ha estat fàcil i la gent que ha promogut Reagrupament, amb Joan Carretero al capdavant, ho saben prou bé. El full de ruta marcat no té pèrdua i l’orientació és clara i precisa.

És l’hora, doncs, de reagrupar-se per la nostra llibertat, de deixar de banda velles actituds, vells llenguatges, vells adversaris, i tots els tics d’aquests darrers trenta anys de submissió al politiqueig transfranquista que ens han atenallat.

És l’hora de parlar amb el cor de tots els qui han estat emmudits, de tots els qui no volem ser mai més esclaus, de tots els qui, per damunt de tot, sense pors, volem veure Catalunya lliure.

És l’hora de Reagrupament!

Article de Xavier Borràs, reagrupat gracienc, al seu bloc Bandera Negra.

[Si voleu enviar-nos artciles, fer conèixer el vostre bloc, etc., feu-nos arribar a aquest correu.]

,

No hi ha Comentaris