Aquí no hi sobra ningú


Es pot ben dir que en aquests últims anys de democràcia, bé, democràcia a l’espanyola, l’independentisme no ha sabut sortit de la marginalitat. Vam tenir aquest bri d’esperança amb un partit que tots pensàvem que la seva màxima era l’independentisme, però al final ha resultat que la seva màxima és viure de la menjadora del sistema polític espanyol. Un sistema muntat perquè els polítics —entre els quals n’hi ha molts que no tenen ofici conegut a la vida civil— es perpetuïn en els seus càrrecs eternament.

El cas és que l’independentisme, ara més que mai, ha de ser aglutinador i canviar certa part del discurs. No perquè aquest discurs no sigui legítim, sinó perquè és un discurs que a una gran part de la població de Catalunya els cau als antípodes.

Hem de ser conscients que per assolir la independència de Catalunya ens cal el màxim de gent possible, i això fa que no hàgim de menystenir les onades migratòries que hi hagut a Catalunya des dels anys cinquanta fins als setanta. Gent, que encara ara viuen en els seus barris, continuen parlant en castellà i celebren fires d’Abril, entre d’altres coses. Els necessitem, us necessitem.

Reagrupament.cat ha de ser i és, més que mai, un projecte integrador. Un projecte que ha de fer l’esforç d’anar a fer un tomb per tota l’àrea metropolitana de Barcelona a convèncer tota aquesta gent. Una gent que no convencerem amb el discurs de salvar la llengua catalana, o amb les batalletes del 1714, però que cada vegada que agafen el cotxe han de pagar  uns peatges, o que també pateixen l’espoliació fiscal pel sol fet de viure a Catalunya. Una gent que també pateixen dèficits en la sanitat i l’educació, per culpa del mal finançament que rep la Generalitat, entre moltes d’altres mancances que ara no exposaré.

Hem de ser capaços d’acostar-nos a ells, els altres catalans, per a convèncer-los i fer-los sentir aquest projecte com a propi. Hem de ser capaços de superar certs perjudicis que part del món independentista encara arrossega. Ho hem de fer, perquè la situació demogràfica a Catalunya ha canviat moltíssim durant aquests darrers cinquanta anys i perquè amb aquells que en diem catalans de soca-rel, malauradament, no en tenim prou. Aquí no hi sobra ningú i ens cal tothom.
Al mateix temps, i per si us considereu part d’aquesta immigració i m’esteu llegint, us demano encaridament, que us solidaritzeu amb la resta de catalans. Que es solidaritzeu amb la Catalunya que us va acollir i que encara us acull. Els primers que vareu venir aquí, vareu trobar una Catalunya sotmesa i oprimida, una Catalunya grisa, que malgrat tot, intentava tirar endavant. Una Catalunya que amb la vinguda de la democràcia, va tractar a tothom per igual, donant una educació per tothom sense fer diferències. Va donar l’oportunitat que la gent pogués aprendre el català, es pogués integrar i no es creessin guetos. Encara que molts haurien preferit crear escoles separades, creant comunitats separades amb el possible risc d’enfrontament social. Es va intentar de fer una Catalunya seriosa, on les coses funcionessin amb cohesió, independentment de l’origen de cadascú. Per molt que encara ara es topi amb els intents del govern espanyol a dividir la nostra societat.

Us hem ofert una casa, la que teníem, però mai no l’hem poguda acabar d’endreçar al nostre gust, perquè aquesta casa ja fa massa anys que no és plenament nostre.

Ara és l’hora de demostrar que tots plegats ens estimem aquesta casa que en diem Catalunya, i que ja n’hi ha prou que des de fora ens diguin com l’hem de tenir i de quin color l’hem de pintar, quan hi ha pintura, és clar. Qualsevol persona que s’estima la seva terra la vol lliure. Escolteu el crit d’aquesta terra!

David Valls

Reagrupament Gràcia

, ,

Els Comentaris estan tancats