Arxiu categoria Reagrupats

Pàtria i Dignitat, el primer butlletí de Reagrupament Gràcia

Portada de Pàtria i Dignitat

Portada de Pàtria i Dignitat

Amb motiu de la presentació al barri (26 de maig, 20:00 h, Orfeó Gracienc) de Reagrupament, que comptarà amb la presència de la vicepresidenta Rut Carandell i d’Ignasi Planas, que ens parlaran de la Constitució de Catalunya, es repartirà en format paper el primer butlletí de Reagrupament Gràcia Pàtria i Dignitat.

Per als qui us quedeu sense exemplar, pitjant aquí us el podeu baixar en format PDF (és un DIN A3, però es pot imprimir en DIN A4)

,

2 Comentaris

26 de maig: acte a Gràcia sobre la Constitució de Catalunya amb Rut Carandell i Ignasi Planas

Aquest pròxim dimecres 26 de maig Reagrupament Gràcia organitza un important acte a l’Orfeó Gracienc (Astúries, 83), a les vuit del vespre (20:00 h), sobre la nostra associació i sobre la Constitució de Catalunya, que s’està promovent arreu del territori com a text fonamental i primera llei que es presentarà al Parlament per a la seva aprovació i plebiscit posterior.

En aquest acte, hi intervindran Rut Carandell (vicepresidenta de l’associació), que ens parlarà dels objectius de Reagrupament Independentista; Ignasi Planas, que ens farà una extensa descripció de la Constitució que ens volem atorgar en el nou i pròxim Estat català, i, diversos membres del Comitè Executiu de Reagrupament Gràcia.

Per fer conèixer arreu del barri la informació d’aquest acte es farà un important repartiment de cartells i fulls volants. Per a això ens cal la col·laboració dels associats, tots els quals us podeu posar en contacte amb el comitè executiu per manera d’organitzar-nos (bé a bcn-gracia@reagrupament.org, bé al telèfon 625 68 42 01, bé afegint-vos a la nostra llista de voluntaris).

, , , ,

1 Comentari

L’exemple de Miquel Badia i el Ministeri de Defensa de Catalunya

L'enterrament multitudinari dels germans Badia a Barcelona l'abril de 1936.

L'enterrament multitudinari dels germans Badia a Barcelona l'abril de 1936.

Al seu moment —i encara avui s’arrossega—, quan l’associació Reagrupament Independentista va presentar el seu projecte de Constitució de Catalunya, tots els qui ens volen mantenir sota l’oprobi de pertànyer a Espanya —d’esquerres o de dretes, nacionalistes o suposats independentistes—, es van posar les mans al cap pel fet que en aquest senzill però contundent text hi digui al seu article 20 («Defensa de Catalunya»): «Els ciutadans tenen el dret i el deure de defensar Catalunya», que obre la porta, efectivament, a la creació d’un model de defensa i seguretat nacional, a través del Ministeri de Defensa, que permeti afrontar els riscos globals en la mateixa situació d’igualtat que altres nacions —tal com es relata al document «Organitzant el nostre futur lliure», el full de ruta dels reagrupats.

No és debades que esmento les tesis sobre la defensa nacional que promou Reagrupament Independentista justament aquests dies que es commemora el setanta-quatrè aniversari de l’assassinat de Miquel Badia (i el seu germà Josep), que fou l’artífex, per la confiança que li atorgà Francesc Macià, de l’Ordre Públic en els temps convulsos de la República catalana, amenaçada per l’Espanya sempiterna, fos de dretes, d’esquerres o dels pistolers faistes que acabaren amb les seves vides (i amb les vides de tants altres catalans durant la República, durant la guerra d’agressió contra Cataunya i, posteriorment, en temps del franquisme, com a delators o exercint càrrecs sindicals).

No deixa de ser indecent que l’assassí confés dels Badia, el membre de la FAI, Justo Bueno que va adduir la defensa d’Espanya per justificar la seva vilesa, consti com a “immolat per Catalunya” al Fossar de Montjuïc i que el nom dels nostres patriotes no hagi estat restituït per cap dels anomenats ajuntaments democràtics, que tan aviat honoren els marxistes-leninistes del POUM (Andreu Nin), com els estalinistes del PCE-PSUC (López Raimundo) o els franquistes declarats com Juan Antonio Saramanch (recordem, per als oblidadissos, que l’actual plaça Francesc Macià duia, en temps de la República, el nom dels germans Miquel i Josep Badia.)

Sobre ells, sortosament, s’ha produït, encara que tímidament, una restitució històrica de la mà d’alguns historiadors de gruix, com Josep Benet o Jaume Ros, mentre que d’altres —alguns catalans que tenen aquell complex que Carles M. Espinalt anomenava «complex d’espanyol»— en blasmen l’aspecte militarista, arribant fins i tot a titllar els escamots d’Estat català de «feixistes» pel fet que, en alguna ocasió, desfilaven armats pels carrers de Barcelona, en una època en què, arreu d’Europa, totes les organitzacions polítiques —d’esquerres i de dretes—, especialment, llurs «joventuts», desfilaven militarment en les seves demostracions de força.

Tanmateix, aquest rebuig als germans Badia, especialment a Miquel Badia, un dels fundadors del grup Bandera Negra —que si hagués viscut hauria acabat amb mà de ferro amb el caos organitzat que Companys no va saber o no va poder atallar (tal com em va confessar Joan Oliver al meu llibre Joan Oliver tal com raja)—, és un nou intent interessat per fer-nos creure als catalans que no tenim ni història militar ni esperit de defensa popular, com la història —molts cops censurada, molts cops oblidada—, contràriament, ens demostra a bastament. Que els catalans siguem més o menys pactistes, més o menys arrauxats o assenyats, més o menys no violents, no treu que tinguem una història militar potent i que, en el futur pròxim, no la vulguem restituir i mantenir en el concert de les nacions lliures.

En el full de ruta reagrupat que us he esmentat més amunt hi diu que, amb independència del que finalment el Govern de Catalunya defineixi, es considera imprescindible que les forces armades catalanes «han de ser complementades amb l’existència d’una organització civil, la Guàrdia Nacional, formada per voluntaris amb el doble objectiu d’apropar la ciutadania a un aspecte clau com la defensa del país i, que aquesta sigui suficientment dinàmica i flexible per tal d’afrontar tant riscos i amenaces naturals com artificials. La Guàrdia Nacional, estarà composta per reservistes provinents de les estructures de defensa i per la resta de ciutadans».

Vet aquí el sentit d’Estat que va moure Francesc Macià i Miquel Badia i que mou, ara mateix, l’independentisme d’Estat que suara progressa cap a la Catalunya lliure que restituirà, com cal, llur nom i llur memòria.

[Article del nostre reagrupat gracienc Xavier Borràs, responsable d'imatge i comunicació, publicat al web nacional de Reagrupament.]

, , ,

No hi ha Comentaris

Gran animació a la parada reagrupada de Sant Jordi

La parada dels reagrupats graciencs aquest migdia.

Més fotos aquí.

A migdia ha esclatat l’animació de la parada que els reagrupats graciencs hem muntat avui, des dels 07:30 h del matí, al carrer Gran de Gràcia, al cor del barri, on cada minut que passa són més els ciutadans que s’interessen pel projecte de Reagrupament i que adquiereixen roses, llibres o gadgets de l’associació, a més de la Consritució de Catalunya.

La parada serà oberta fins ben entrada la nit. Us hi esperem!

,

1 Comentari

Sant Jordi es reagrupa a Gràcia

Sant Jordi reagrupat mata el drac espanyol!

Sant Jordi reagrupat mata el drac espanyol!

Efectivament, Reagrupament Gràcia celebrarà Sant Jordi amb una parada al xamfrà de la Rambla del Prat amb Gran de Gràcia (vegeu el mapa). Des de dos quarts de vuit del matí fins ben entrar al vespre, hi trobareu roses a bon preu, llibres independentistes i material propi, com la Constitució de Catalunya, i altres objectes i coses d’interès per celebrar aquesta diada cívica i patriòtica.

Hi sou conviddats!: a venir amb els vostres amics i familiars i, els qui disposeu de temps, a donar-hi un cop de mà; en aquest darrer cas, poseu-vos en contacte a l’adreça bcn-gracia@reagrupament.org i hi deixeu dita la vostra disponibilitat horària.

Us hi esperem!

, , ,

No hi ha Comentaris

Gràcia Decideix acorda proposar una data per a la consulta

Lafarga

Joan Lafarga s'adreça a l'assemblea.

L’assemblea de Gràcia Decideix, que ha d’impulsar una consulta independentista junt amb la resta de districtes de la ciutat de Barcelona, ha acordat aquest dissabte 10 d’abril que la gestora proposi a Barcelona Decideix la data de la tardor de 2011 per realitzar aquest plebiscit.

A la magna reunió, amb molta presència de reagrupats, en què han participat al voltant d’un centenar de graciencs (a títol individual o bé com a portaveus d’alguna entitat), s’ha debatut sobre democràcia i participació i s’ha insistit a aprofundir en els debats i les decisions.

, ,

No hi ha Comentaris

Bona acollida del primer sopar de reagrupats a Gràcia

sopar

Aspecte de la taula al sopar.

El primer sopar dels reagrupats a Gràcia va comptar amb la presència de 15 comensals, que es van atipar de valent, a partir de dos quarts de deu del vespre d’aquest divendres 9 d’abril, a Ca l’Abuelo, l’Avi de tota la vida del carrer de la Providència.

Entre els temes de l’animada conversa mantinguda van destacar el propis de l’organització i els de les consultes independentistes, amb especial atenció a l’assemblea de Gràcia Decideix que s’havia de celebrar l’endemà als Lluïsos de Gràcia.

Pròximament, s’anunciarà el següent sopar (els divendres) o esmorzar (els dissabtes), amb més antelació que no pas en aquesta primera ocasió.

, , ,

No hi ha Comentaris

Laporta convida Reagrupament al nou partit per la llibertat de Catalunya

Joan Laporta ha escrit un article avui al seu lloc web on convida Reagrupament a ser part del nou partit que ens ha de menar al nostre alliberament nacional: “un nou partit que aglutini el màxim nombre de persones que, amb convicció, intel·ligència i fermesa, pensin primer en Catalunya (…) Cal, ara o mai, un substrat social per endegar una revolució pacífica, cívica i responsable. Tothom que tingui els ideals i les conviccions necessàries per participar d’aquesta revolució, cas de Reagrupament, per exemple, serà benvingut.”

Vegeu l’article sencer: Unitat, coherència i fermesa.

, ,

No hi ha Comentaris

Feu-vos voluntaris per la independència!

Hem activat un formulari per aplegar tots els qui vulgueu col·laborar, en la mesura de les vostres disponibilitats i capacitats, amb Reagrupament a la vila de Gràcia, per compartir les tasques que, a partir d’ara, es duran a terme.

Tenim previst, per exemple, fer una parada de llibres i roses el pròxim 23 d’abril, diada de Sant Jordi, o altres feines que només necessiten d’unes hores o d’uns dies concrets.

Us animem, doncs, a omplir el formulari!

Gràcies per endavant per la vostra col·laboració!

No hi ha Comentaris

Joan Laporta confirma l’assistència a l’Assemblea

Joan Laporta

Laporta aconseguiria el 16,9% dels vots a les eleccions al Parlament.

Joan Laporta, el president del Fútbol Club Barcelona, ha confirmat, a través d’un article al seu web Laporta2010.cat, que assistirà com a convidat a l’obertura de la II Assemblea Nacional de Reagrupament, que se celebrarà aquest pròxim diumenge al Palau de Congressos de Barcelona.

En aquest article, intitulat Enquestes i parcialitat informativa, Laporta es mostra ben a prop de Reagrupament quan diu: «En primer lloc, tot el meu respecte per Joan Carretero i Reagrupament. Ja he dit en altres espais que em sento moralment reagrupat ja que les persones que formen part d’aquesta associació aposten, com jo, per una Catalunya amb Estat propi. Diumenge, si tot va bé, assistiré a la segona assemblea nacional d’aquesta formació perquè m’hi han convidat i he acceptat ser present a l’obertura de l’acte”.

L’article és un blasme contra el director de La Vanguardia, José Antich, arran de l’enquesta publicada per aquest rotatiu en què a penes donava canxa a Laporta i a Reagrupament. La cantarella d’enquestes adverses a Laporta i a Reagrupament per part dels diaris del Grupo Godó ja la coneixem.

Tanmateix, en una recent enquesta encarregada per Laporta a l’Institut Opina, un 16,9% de les 1.550 persones enquestades, majors de divuit anys d’arreu de Catalunya, li donarien suport en cas que presentés una candidatura a les properes eleccions al Parlament.

, , ,

2 Comentaris