Arxiu etiqueta Joan Carretero

18 d’octubre. Sopar a Gràcia amb Carretero, Carandell i Móra

, ,

No hi ha Comentaris

18 d’octubre: Gràcia organitza un sopar amb Carretero, Carandell i Móra. Apunteu-vos-hi

bcn-gracia@reagrupament.org

L’assemblea de Reagrupament a Gràcia organitza per a aquest dilluns 18 d’octubre un sopar de campanya al barri amb Joan Carretero, Rut Carandell, Carles Móra, els candidats del districte (entre d’altres, Roger Granados, Marc Viñolas, David VInyals, Josep Montmany i Xavier Borràs), i altres candidats de la ciutat de Barcelona.

SOPAR DE REAGRUPAMENT GRÀCIA AMB JOAN CARRETERO, RUT CARANDELL I CARLES MÓRA

Dilluns 18 d’octubre de 2010

21:30 h

ACIDH (Milà i Fontanals, 49, entre Siracusa i Puig Martí, pujant pel cantó Llobregat)

Preu: 23 euros

Reserves

Com a acte de precampanya és important que hi assisteixin tant associats a Reagrupament com simpatitzants i amics, per tant, si podeu, porteu acompanyants que no estiguin associats i feu-ne la màxima difusió possible.

Cal que reserveu escrivint  el vostre nom i cognoms a bcn-gracia@reagrupament.org i indiqueu el nombre de persones que hi assistireu.

, , ,

No hi ha Comentaris

El segon impuls de Reagrupament: una catarsi per a l’independentisme d’Estat

Joan Laporta conversa amb Antoni Maria Badia Margarit.

Article del nostre reagrupat gracienc Xavier Borràs, publicat a Nació Digital, Opinió Nacional i Bandera Negra

«Aquesta Constitució deroga, en el territori de Catalunya, la Constitució del Regne d’Espanya de 1978.», s’ha vist escrit en lletres de motllo i s’ha sentit en el vídeo a pantalla gegant, i el miller llarg de reagrupats (fins a 1.352 inscrits) que han celebrat la II Assemblea Nacional de l’associació independentista, molts amb els ulls plens de llàgrimes, han aplaudit, dempeus, com un sol home. Ha estat el moment de la catarsi final que s’ha viscut avui al Palau de Congressos de Catalunya, a la capital de la nació, en aquest primer dia de la primavera.

Aquesta disposició transitòria primera tanca, pràcticament, el text de la Constitució de Catalunya que han presentat avui Joan Carretero i la Junta Directiva, que han estat ratificats i han rebut el suport unànime de tots els presents, junt amb l’aprovació de l’informe del propi president, de l’informe econòmic i del document Organitzant el nostre futur lliure, que ha estat aprovat amb 98 propostes de millora (el document final es penjarà properament al web) i que representa el programa de mínims de l’Estat català que ha de venir. I a l’inici d’aquesta Constitució de Catalunya hi diu: «Volent restablir els nostres drets sobirans…», amb què no es tracta que Catalunya esdevingui un estat per qüestions que ara són urgents i necessàries, sinó, també, perquè tots els nostres drets han de ser restituïts, com ha passat arreu d’Europa en els darrers seixanta anys.

L’ínfima minoria que, del principi ençà, ha posat pals a les rodes de l’associació, —i que va tractar de torpedinar-la des de dins—ha quedat aclaparadorament derrotada, per segona vegada. El silenci al qual han estat sotmesos avui —pel menyspreu cap a tothom que han demostrat fins a l’últim moment—, hauria de ser, al parer de la majoria, suficient perquè entenguin el missatge. Com ja es va dir a la darrera reunió de la Junta Directiva amb els coordinadors i els membres dels comitès executius el passat 13 de febrer a Vic, els «torracollons, els cagadubtes i els ploramiques» no interessen a Reagrupament Independentista.

A Joan Carretero li han fet la «putada» —ha dit irònicament— de tornar-lo a posar en circulació arreu del territori per reprendre l’extensió de la gran xarxa de complicitats que pretén ser aquest motor de l’independentisme d’Estat; Joan Laporta ha rebut un bany de multituds que li ha deixat clara quina és l’aposta i el camí; el full de ruta —que s’acabarà de reblar al juny (pels volts del solstici estival)— trenca motllos en la història dels darrers trenta anys en la política de low cost regional…

L’entusiasme generat en aquest segon impuls per l’onada grana rebla, amb nota, el fenomen civicopolític de Reagrupament: una falca que pot fer caure, definitivament, la casta dels polítics professionals i significar l’inici de la nostra llibertat com a poble.

, ,

No hi ha Comentaris

Joan Laporta confirma l’assistència a l’Assemblea

Joan Laporta

Laporta aconseguiria el 16,9% dels vots a les eleccions al Parlament.

Joan Laporta, el president del Fútbol Club Barcelona, ha confirmat, a través d’un article al seu web Laporta2010.cat, que assistirà com a convidat a l’obertura de la II Assemblea Nacional de Reagrupament, que se celebrarà aquest pròxim diumenge al Palau de Congressos de Barcelona.

En aquest article, intitulat Enquestes i parcialitat informativa, Laporta es mostra ben a prop de Reagrupament quan diu: «En primer lloc, tot el meu respecte per Joan Carretero i Reagrupament. Ja he dit en altres espais que em sento moralment reagrupat ja que les persones que formen part d’aquesta associació aposten, com jo, per una Catalunya amb Estat propi. Diumenge, si tot va bé, assistiré a la segona assemblea nacional d’aquesta formació perquè m’hi han convidat i he acceptat ser present a l’obertura de l’acte”.

L’article és un blasme contra el director de La Vanguardia, José Antich, arran de l’enquesta publicada per aquest rotatiu en què a penes donava canxa a Laporta i a Reagrupament. La cantarella d’enquestes adverses a Laporta i a Reagrupament per part dels diaris del Grupo Godó ja la coneixem.

Tanmateix, en una recent enquesta encarregada per Laporta a l’Institut Opina, un 16,9% de les 1.550 persones enquestades, majors de divuit anys d’arreu de Catalunya, li donarien suport en cas que presentés una candidatura a les properes eleccions al Parlament.

, , ,

2 Comentaris

Vídeo: Joan Carretero i Joan Laporta a l’Acte d’Estat

[iframe: width="100%" height="500" src=http://www.youtube.com/v/VD2zZiK-DGs&hl=es_ES&fs=1&rel=0" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="385"]

Intervencions de Joan Carretero, president de Reagrupament Independentista, i Joan Laporta en l’Acte d’Estat, celebrat al Teatre La Faràndula de Sabadell el 3 de març de 2010.

, ,

1 Comentari

Les reaccions davant l’afer de Reagrupament

Schadenfreude prematura

Altament instructiu, l’afer de Reagrupament. N’hi ha hagut prou amb l’anunci de la dimissió de Carretero perquè opinionatres de totes les dependències el cremessin en efígie. Aquests opinadors deuen ser tan catalanistes com vulguin, però ja mai més es podrà creure en la seva bona fe sobiranista. Davant l’enfonsament aparent de l’única oferta per treure el país de l’atzucac estatutari en què es troba, les reaccions vessaven aquella alegria biliosa que els alemanys anomenen Schadenfreude. L’alegria de constatar que Catalunya és davant un Huis clos, com en l’infern burgès de Sartre, pres d’una repentina agorafòbia, com el bo i millor d’una societat que podria ser la nostra al film de Buñuel El ángel exterminador.

FIXIN-SE QUE NO DIC L’ÚNICA oferta creïble, tot i que la de Carretero ho és. He dit l’única, ras i curt, perquè senzillament no n’hi ha cap d’altra que contempli saltar la paret. Al catalanisme hi ha una munió de gent instal·lada en el “contra Madrid estem millor” (o contra el PP vivim d’allò més bé). Aquesta gent és l’aval més sòlid de la secular dependència i la, ara com ara, imparable decadència. Als anys 30 J.V. Foix alertava que una gran part del catalanisme era “espanyista”, això és, que hi ha un nacionalisme català, fins i tot un separatisme, que sempre acaba reforçant Espanya. Aquest espanyisme Reagrupament el desemmascara; heus aquí l’heretgia i el pecat.

SI CARRETERO ÉS UN BLUF, per què ha estat tan remorós l’alleujament dels qui creien que tirava la tovallola? Tanta bonior per tan poca cosa deixa veure una mica l’orella. Que algú s’esquitlli d’una societat de responsabilitat limitada que xipolleja en la corrupció, no ho perdonen els capcots de la política venal i putrescible. Per això, Miquel Iceta, el més florentí dels nostres polítics, donava la benvinguda a Laporta a la política professional. Si vols entrar a la cuina, has de tacar-te. Però què es pot fer amb un home que està disposat a cedir el protagonisme, a tallar el nus gordià de la corruptela anant-se’n a casa, a no perdre ni un minut del migradíssim temps de reacció que encara té Catalunya abans de disoldre’s en el brou provincià?

MESSIES, IL·LUMINATS, IL·LUSOS, els adjectius cauen amb ànim anihilador. Però des de Kant fins a Adorno, la llibertat s’ha definit pel rebuig de la determinació del present. En cert sentit, la llibertat és sempre un miracle, no necessàriament un miratge. Adorno veia prou bé que si la llibertat no es realitza acaba tornant-se obsoleta. Potser ja és això, i a força de fracassos els catalans n’hem perdut l’esma. Anem fent la viu-viu, amb la contradicció d’esbombar als quatre vents la nostra claustrofòbia mentre ens tanquem obstinadament en una dependència amniòtica i sufocant. Reagrupament assenyala la porta i proposa el simple miracle de descórrer el forrellat. La resta depèn de si es vol sortir. Però potser és un miracle més gran que algun dia els catalans desmenteixin Maquiavel, quan aconsellava al príncep no fiar-ho tot a l’entusiasme popular. Pocs pobles com el català gasten un odi tan esmolat contra la personalitat excepcional. L’enveja és el nostre dissolvent nacional, taló d’Aquiles de les nostres derrotes.

DEMOCRÀCIA MAI HA ESTAT SINÒNIM d’igualtat de decisió sinó d’universalitat de participació. Decideix qui més en sap o qui més se la juga. Al capdavall als líders se’ls jutja per la seva capacitat de realització. I si el polític condiciona els fins als mitjans, el patriota mai no supedita la llibertat a les maniobres disponibles. Sense entrar en la polèmica encetada al voltant de quelcom tan secundari com la confecció de llistes electorals, val la pena recordar que el que s’ha ventilat a la passada crisi és si Reagrupament serà un partit més o una reagrupació d’energies amb la finalitat de llevar el límit que tenalla els partits clàssics. Heus aquí com el gest de Carretero de rebotar com un bumerang damunt els límits sorgits de dintre de la pròpia agrupació podria ser la garantia que aquest cop sí que salparem cap a Ítaca en un viatge que, si d’una banda revessegarà d’aventures, com ens adverteixen els detractors, de l’altra cal pregar que sigui curt, amb poques, molt poques matinades.

JOAN RAMON RESINA
CATEDRÀTIC A LA UNIVERSITAT DE STANFORD (EUA)

Publicat a l’Avui

, ,

No hi ha Comentaris

Després de la tempesta ve la calma

Primer debat dels reagrupats graciencs

Aquest dijous, 4 de febrer, una trentena llarga de reagrupats graciencs ens hem trobat en el primer debat d’actualitat política que s’havia convocat. Xavier Borràs, en nom del Comitè Executiu de Gràcia, ha informat dels últims fets succeïts a nivell nacional —a saber: la dimissió de 4 membres de la Junta Directiva i la decisió unànime dels coordinadors territorials de donar tota la confiança i suport a Joan Carretero i a l’equip directiu—, tot excusant l’absència d’alguns membres, com la nostra coordinadora Núria Castells, que just havia estat convocada —junt a la resta de coordinadors territorials— a una reunió informativa amb Joan Carretero, a la qual també han assistit David Vinyals i Marc Viñolas. Marc Maycas, que va fer la moderació del debat, Josep Bonet, Jordi Oriol Mateu, Toni Simó i Antoni Homs, tots quatre del Comitè Executiu, també van ser presents i actius en l’acte.

El debat ha estat viu i divers i tothom ha pogut expressar les seves opinions i preocupacions, a l’espera de poder conèixer les decisions de Joan Carretero i la Junta Directiva.

El que sí que ha quedat clar és que ara el més important era mantenir-nos ferms i continuar amb la nostra tasca per abastar una candidatura transversal que proclami la independència de Catalunya al Parlament.

En breu es convocarà tots els associats a un nou debat, alhora que se’ls informarà, per les vies ordinàries, de totes les informacions i decisions que es prenguin.

, , ,

2 Comentaris