Arxiu etiqueta reagrupament

«Independència en castellà», amb Diego Arcos, el 25 de setembre

Seguint amb el cicle de xerrades «I si fóssim un estat?… En parlem»,  iniciat el passat mes de maig a la Biblioteca Jaume Fuster de la Vila de Gràcia, us volem convidar al proper acte del dimecres 25 de setembre.

Ja som un estat i parlem de diferents temes:

DIMARTS 25 de SETEMBRE (De 19 a 20.45)

Sala Auditori.

Xerrada: Independència en castellà?
A càrrec de Diego Arcos, ciutadà argentí.

, , ,

No hi ha Comentaris

Sant Jordi es reagrupa a Gràcia

Sant Jordi reagrupat mata el drac espanyol!

Sant Jordi reagrupat mata el drac espanyol!

Efectivament, Reagrupament Gràcia celebrarà Sant Jordi amb una parada al xamfrà de la Rambla del Prat amb Gran de Gràcia (vegeu el mapa). Des de dos quarts de vuit del matí fins ben entrar al vespre, hi trobareu roses a bon preu, llibres independentistes i material propi, com la Constitució de Catalunya, i altres objectes i coses d’interès per celebrar aquesta diada cívica i patriòtica.

Hi sou conviddats!: a venir amb els vostres amics i familiars i, els qui disposeu de temps, a donar-hi un cop de mà; en aquest darrer cas, poseu-vos en contacte a l’adreça bcn-gracia@reagrupament.org i hi deixeu dita la vostra disponibilitat horària.

Us hi esperem!

, , ,

No hi ha Comentaris

Laporta convida Reagrupament al nou partit per la llibertat de Catalunya

Joan Laporta ha escrit un article avui al seu lloc web on convida Reagrupament a ser part del nou partit que ens ha de menar al nostre alliberament nacional: “un nou partit que aglutini el màxim nombre de persones que, amb convicció, intel·ligència i fermesa, pensin primer en Catalunya (…) Cal, ara o mai, un substrat social per endegar una revolució pacífica, cívica i responsable. Tothom que tingui els ideals i les conviccions necessàries per participar d’aquesta revolució, cas de Reagrupament, per exemple, serà benvingut.”

Vegeu l’article sencer: Unitat, coherència i fermesa.

, ,

No hi ha Comentaris

Joan Laporta confirma l’assistència a l’Assemblea

Joan Laporta

Laporta aconseguiria el 16,9% dels vots a les eleccions al Parlament.

Joan Laporta, el president del Fútbol Club Barcelona, ha confirmat, a través d’un article al seu web Laporta2010.cat, que assistirà com a convidat a l’obertura de la II Assemblea Nacional de Reagrupament, que se celebrarà aquest pròxim diumenge al Palau de Congressos de Barcelona.

En aquest article, intitulat Enquestes i parcialitat informativa, Laporta es mostra ben a prop de Reagrupament quan diu: «En primer lloc, tot el meu respecte per Joan Carretero i Reagrupament. Ja he dit en altres espais que em sento moralment reagrupat ja que les persones que formen part d’aquesta associació aposten, com jo, per una Catalunya amb Estat propi. Diumenge, si tot va bé, assistiré a la segona assemblea nacional d’aquesta formació perquè m’hi han convidat i he acceptat ser present a l’obertura de l’acte”.

L’article és un blasme contra el director de La Vanguardia, José Antich, arran de l’enquesta publicada per aquest rotatiu en què a penes donava canxa a Laporta i a Reagrupament. La cantarella d’enquestes adverses a Laporta i a Reagrupament per part dels diaris del Grupo Godó ja la coneixem.

Tanmateix, en una recent enquesta encarregada per Laporta a l’Institut Opina, un 16,9% de les 1.550 persones enquestades, majors de divuit anys d’arreu de Catalunya, li donarien suport en cas que presentés una candidatura a les properes eleccions al Parlament.

, , ,

2 Comentaris

Les reaccions davant l’afer de Reagrupament

Schadenfreude prematura

Altament instructiu, l’afer de Reagrupament. N’hi ha hagut prou amb l’anunci de la dimissió de Carretero perquè opinionatres de totes les dependències el cremessin en efígie. Aquests opinadors deuen ser tan catalanistes com vulguin, però ja mai més es podrà creure en la seva bona fe sobiranista. Davant l’enfonsament aparent de l’única oferta per treure el país de l’atzucac estatutari en què es troba, les reaccions vessaven aquella alegria biliosa que els alemanys anomenen Schadenfreude. L’alegria de constatar que Catalunya és davant un Huis clos, com en l’infern burgès de Sartre, pres d’una repentina agorafòbia, com el bo i millor d’una societat que podria ser la nostra al film de Buñuel El ángel exterminador.

FIXIN-SE QUE NO DIC L’ÚNICA oferta creïble, tot i que la de Carretero ho és. He dit l’única, ras i curt, perquè senzillament no n’hi ha cap d’altra que contempli saltar la paret. Al catalanisme hi ha una munió de gent instal·lada en el “contra Madrid estem millor” (o contra el PP vivim d’allò més bé). Aquesta gent és l’aval més sòlid de la secular dependència i la, ara com ara, imparable decadència. Als anys 30 J.V. Foix alertava que una gran part del catalanisme era “espanyista”, això és, que hi ha un nacionalisme català, fins i tot un separatisme, que sempre acaba reforçant Espanya. Aquest espanyisme Reagrupament el desemmascara; heus aquí l’heretgia i el pecat.

SI CARRETERO ÉS UN BLUF, per què ha estat tan remorós l’alleujament dels qui creien que tirava la tovallola? Tanta bonior per tan poca cosa deixa veure una mica l’orella. Que algú s’esquitlli d’una societat de responsabilitat limitada que xipolleja en la corrupció, no ho perdonen els capcots de la política venal i putrescible. Per això, Miquel Iceta, el més florentí dels nostres polítics, donava la benvinguda a Laporta a la política professional. Si vols entrar a la cuina, has de tacar-te. Però què es pot fer amb un home que està disposat a cedir el protagonisme, a tallar el nus gordià de la corruptela anant-se’n a casa, a no perdre ni un minut del migradíssim temps de reacció que encara té Catalunya abans de disoldre’s en el brou provincià?

MESSIES, IL·LUMINATS, IL·LUSOS, els adjectius cauen amb ànim anihilador. Però des de Kant fins a Adorno, la llibertat s’ha definit pel rebuig de la determinació del present. En cert sentit, la llibertat és sempre un miracle, no necessàriament un miratge. Adorno veia prou bé que si la llibertat no es realitza acaba tornant-se obsoleta. Potser ja és això, i a força de fracassos els catalans n’hem perdut l’esma. Anem fent la viu-viu, amb la contradicció d’esbombar als quatre vents la nostra claustrofòbia mentre ens tanquem obstinadament en una dependència amniòtica i sufocant. Reagrupament assenyala la porta i proposa el simple miracle de descórrer el forrellat. La resta depèn de si es vol sortir. Però potser és un miracle més gran que algun dia els catalans desmenteixin Maquiavel, quan aconsellava al príncep no fiar-ho tot a l’entusiasme popular. Pocs pobles com el català gasten un odi tan esmolat contra la personalitat excepcional. L’enveja és el nostre dissolvent nacional, taló d’Aquiles de les nostres derrotes.

DEMOCRÀCIA MAI HA ESTAT SINÒNIM d’igualtat de decisió sinó d’universalitat de participació. Decideix qui més en sap o qui més se la juga. Al capdavall als líders se’ls jutja per la seva capacitat de realització. I si el polític condiciona els fins als mitjans, el patriota mai no supedita la llibertat a les maniobres disponibles. Sense entrar en la polèmica encetada al voltant de quelcom tan secundari com la confecció de llistes electorals, val la pena recordar que el que s’ha ventilat a la passada crisi és si Reagrupament serà un partit més o una reagrupació d’energies amb la finalitat de llevar el límit que tenalla els partits clàssics. Heus aquí com el gest de Carretero de rebotar com un bumerang damunt els límits sorgits de dintre de la pròpia agrupació podria ser la garantia que aquest cop sí que salparem cap a Ítaca en un viatge que, si d’una banda revessegarà d’aventures, com ens adverteixen els detractors, de l’altra cal pregar que sigui curt, amb poques, molt poques matinades.

JOAN RAMON RESINA
CATEDRÀTIC A LA UNIVERSITAT DE STANFORD (EUA)

Publicat a l’Avui

, ,

No hi ha Comentaris

Després de la tempesta ve la calma

Primer debat dels reagrupats graciencs

Aquest dijous, 4 de febrer, una trentena llarga de reagrupats graciencs ens hem trobat en el primer debat d’actualitat política que s’havia convocat. Xavier Borràs, en nom del Comitè Executiu de Gràcia, ha informat dels últims fets succeïts a nivell nacional —a saber: la dimissió de 4 membres de la Junta Directiva i la decisió unànime dels coordinadors territorials de donar tota la confiança i suport a Joan Carretero i a l’equip directiu—, tot excusant l’absència d’alguns membres, com la nostra coordinadora Núria Castells, que just havia estat convocada —junt a la resta de coordinadors territorials— a una reunió informativa amb Joan Carretero, a la qual també han assistit David Vinyals i Marc Viñolas. Marc Maycas, que va fer la moderació del debat, Josep Bonet, Jordi Oriol Mateu, Toni Simó i Antoni Homs, tots quatre del Comitè Executiu, també van ser presents i actius en l’acte.

El debat ha estat viu i divers i tothom ha pogut expressar les seves opinions i preocupacions, a l’espera de poder conèixer les decisions de Joan Carretero i la Junta Directiva.

El que sí que ha quedat clar és que ara el més important era mantenir-nos ferms i continuar amb la nostra tasca per abastar una candidatura transversal que proclami la independència de Catalunya al Parlament.

En breu es convocarà tots els associats a un nou debat, alhora que se’ls informarà, per les vies ordinàries, de totes les informacions i decisions que es prenguin.

, , ,

2 Comentaris

Bon Nadal i Bon Any 2010. Patriotisme i Dignitat

Bon Nadal i Bon Any 2010. Patriotisme i Dignitat.

Bon Nadal i Bon Any 2010. Patriotisme i Dignitat.

Vegeu l’Agenda de Reagrupament Gràcia d’aquestes festes.

, ,

No hi ha Comentaris

Aquí no hi sobra ningú

Es pot ben dir que en aquests últims anys de democràcia, bé, democràcia a l’espanyola, l’independentisme no ha sabut sortit de la marginalitat. Vam tenir aquest bri d’esperança amb un partit que tots pensàvem que la seva màxima era l’independentisme, però al final ha resultat que la seva màxima és viure de la menjadora del sistema polític espanyol. Un sistema muntat perquè els polítics —entre els quals n’hi ha molts que no tenen ofici conegut a la vida civil— es perpetuïn en els seus càrrecs eternament.

El cas és que l’independentisme, ara més que mai, ha de ser aglutinador i canviar certa part del discurs. No perquè aquest discurs no sigui legítim, sinó perquè és un discurs que a una gran part de la població de Catalunya els cau als antípodes.

Hem de ser conscients que per assolir la independència de Catalunya ens cal el màxim de gent possible, i això fa que no hàgim de menystenir les onades migratòries que hi hagut a Catalunya des dels anys cinquanta fins als setanta. Gent, que encara ara viuen en els seus barris, continuen parlant en castellà i celebren fires d’Abril, entre d’altres coses. Els necessitem, us necessitem.

Reagrupament.cat ha de ser i és, més que mai, un projecte integrador. Un projecte que ha de fer l’esforç d’anar a fer un tomb per tota l’àrea metropolitana de Barcelona a convèncer tota aquesta gent. Una gent que no convencerem amb el discurs de salvar la llengua catalana, o amb les batalletes del 1714, però que cada vegada que agafen el cotxe han de pagar  uns peatges, o que també pateixen l’espoliació fiscal pel sol fet de viure a Catalunya. Una gent que també pateixen dèficits en la sanitat i l’educació, per culpa del mal finançament que rep la Generalitat, entre moltes d’altres mancances que ara no exposaré.

Hem de ser capaços d’acostar-nos a ells, els altres catalans, per a convèncer-los i fer-los sentir aquest projecte com a propi. Hem de ser capaços de superar certs perjudicis que part del món independentista encara arrossega. Ho hem de fer, perquè la situació demogràfica a Catalunya ha canviat moltíssim durant aquests darrers cinquanta anys i perquè amb aquells que en diem catalans de soca-rel, malauradament, no en tenim prou. Aquí no hi sobra ningú i ens cal tothom.
Al mateix temps, i per si us considereu part d’aquesta immigració i m’esteu llegint, us demano encaridament, que us solidaritzeu amb la resta de catalans. Que es solidaritzeu amb la Catalunya que us va acollir i que encara us acull. Els primers que vareu venir aquí, vareu trobar una Catalunya sotmesa i oprimida, una Catalunya grisa, que malgrat tot, intentava tirar endavant. Una Catalunya que amb la vinguda de la democràcia, va tractar a tothom per igual, donant una educació per tothom sense fer diferències. Va donar l’oportunitat que la gent pogués aprendre el català, es pogués integrar i no es creessin guetos. Encara que molts haurien preferit crear escoles separades, creant comunitats separades amb el possible risc d’enfrontament social. Es va intentar de fer una Catalunya seriosa, on les coses funcionessin amb cohesió, independentment de l’origen de cadascú. Per molt que encara ara es topi amb els intents del govern espanyol a dividir la nostra societat.

Us hem ofert una casa, la que teníem, però mai no l’hem poguda acabar d’endreçar al nostre gust, perquè aquesta casa ja fa massa anys que no és plenament nostre.

Ara és l’hora de demostrar que tots plegats ens estimem aquesta casa que en diem Catalunya, i que ja n’hi ha prou que des de fora ens diguin com l’hem de tenir i de quin color l’hem de pintar, quan hi ha pintura, és clar. Qualsevol persona que s’estima la seva terra la vol lliure. Escolteu el crit d’aquesta terra!

David Valls

Reagrupament Gràcia

, ,

4 Comentaris

És l’hora de Reagrupament!

Aquest dissabte 3 d’octubre —a tres dies de commemorar-se el 75 aniversari del cop d’Estat de Lluís Companys— es constituirà formalment l’entitat cívica Reagrupament Independentista, que té la voluntat de proclamar l’Estat català.

Tots els seus membres, vinguts d’arreu, tots els patriotes que s’hi volen aplegar amb l’objectiu comú de la desconolització mental, econòmica, cultural, lingüística…, que ens esclavitza, tenim l’oportunitat —potser la darrera— de fer un pas endavant per l’alliberament de la nostra nació.

I no hi som aplegats per interessos personals o ideològics, sinó pel simple —que no senzill— fet de compartir la voluntat irrenunciable de la nostra independència.

El camí per arribar a aquest 3 d’octubre no ha estat fàcil i la gent que ha promogut Reagrupament, amb Joan Carretero al capdavant, ho saben prou bé. El full de ruta marcat no té pèrdua i l’orientació és clara i precisa.

És l’hora, doncs, de reagrupar-se per la nostra llibertat, de deixar de banda velles actituds, vells llenguatges, vells adversaris, i tots els tics d’aquests darrers trenta anys de submissió al politiqueig transfranquista que ens han atenallat.

És l’hora de parlar amb el cor de tots els qui han estat emmudits, de tots els qui no volem ser mai més esclaus, de tots els qui, per damunt de tot, sense pors, volem veure Catalunya lliure.

És l’hora de Reagrupament!

Article de Xavier Borràs, reagrupat gracienc, al seu bloc Bandera Negra.

[Si voleu enviar-nos artciles, fer conèixer el vostre bloc, etc., feu-nos arribar a aquest correu.]

,

No hi ha Comentaris

L’hora de fer referèndums

Reagrupament.cat té una implantació del 90% del territori català. Vista l’experiència d’Arenys de Munt, és obvi que de moment des de cap institució política no es pot promocionar cap referèndum o enquesta per la llibertat de Catalunya. Ara bé, també aquesta mica d’experiència ens diu que ho poden fer entitats o associacions privades.

En aquests moments Reagrupament.cat és una associació i com a tal pot dur a terme tantes consultes sobre la independència com vulgui. De fet en aquests moments, a Reagrupament.cat li és més fàcil de fer aquesta mena d’enquestes que si fos un partit polític. Vist des d’aquest punt de vista, espero al Reagrupament a dur a terme tantes enquestes sobre la independència com sigui possible. Amb el suport dels ajuntaments o sense. Només el poble ens donarà la raó i la legitimitat. Fent-ho així, i amb un màxim d’implantació possible, posarem en evidència a la classe política immobilista, sotmesa i poruga.

David Valls
Reagrupament Gràcia

, ,

No hi ha Comentaris