Contra la crisi, Independència !

Conferència de Salvador Garcia i Jordi Comas al Guinardó


Amb un títol engrescador i un contingut contundent, l’economista Salvador Garcia i l’arquitecte Jordi Comas van oferir, dilluns 21 de juny, una interessantísima xerrada al barri del Guinardó de Barcelona que també va servir també per presentar-hi Reagrupament.


El coordinador de l’associació al Districte, José Luis Hererra, va presentar breument els conferenciants a la trentena d’assistents que, malgrat la coincidència amb el partit de la selecció hondurenya, van voler conèixer de primera mà els arguments que avalen l’opció independentista.


- Qui vol ser súbdit d’un estat en fallida?
Salvador Garcia es va referir, en primer lloc, al que ell ha anomenat la triple crisi econòmica: la internacional, l’espanyola i la catalana.
Després de comentar la inevitabilitat de la influència que la crisi internacional té sobre Catalunya en el marc d’una economia globalitzada, va remarcar alguns aspectes concrets que singularitzen la crisi a l’Estat espanyol.
Va explicar que l’Estat espanyol encapçala l’anomenat índex de misèria (atur+dèficit) d’Europa, un fet que en cap cas ens ha d’alegrar, perquè està trencant la cohesió econòmica de la zona euro, fins al punt que ja es comencen a alçar veus reclamant que Espanya abandoni la moneda única europea.
Pel que fa a les pensions, Garcia va explicar que abans hi havia qui tenia por que una Catalunya independent no pogués fer front al pagament dels seus pensionistes, però que ara, el que fa por, és que sigui Espanya qui no pugui pagar els seus pensionistes, ja que amb les actuals perspectives, el sistema de pensions espanyol només és sostenible fins al 2020.
Un altra dada preocupant de la crisi espanyola és el fet que la construcció -el sector més afectat per la situació econòmica- representi el 18 per cent del PIB, mentre que als Estats Units només representa el 8% i a Alemanya el 9 %.
Per al conferenciant, està clar que Espanya ha viscut molts anys per sobre de les seves possibilitats, i va posar com a exemple el TGV, un luxe costosíssim que amb la nostra realitat econòmica no ens hauríem d’haver permès mai. Tot i això, va assenyalar que el problema principal és el deute privat, molt més elevat i preocupant, fins i tot, que el deute públic.
Davant de tot això, es va preguntar: “qui vol ser ciutadà espanyol?”
Pel que fa a la crisi catalana, té un nom i està molt clara: espoliació fiscal. Una espoliació que se situa en el 10 % del PIB català, fenomen que no es dóna en cap altre país europeu. Per tal d’evidenciar-ho, va posar l’exemple d’Alemanya, on, per llei, el dèficit fiscal dels territoris més rics mai no pot superar el 4 %.
Per fer-se una idea del que això significa, cal pensar que qualsevol ciutadà que visqui i pagui els seus impostos a Catalunya, treballa fins al mes de maig per pagar impostos, i, d’aquests, fins al 15 de febrer per pagar els diners que Madrid no retorna. És com si cada dia sortís de Catalunya un tren amb 60 milions d’euros cap a Espanya.
Hi ha qui diu que el problema és que paguem molt, i d’altres que afirmen que el mal rau en el fet que rebem poc. De fet, uns i altres tenen raó. Paguem molts impostos i rebem molt pocs serveis a canvi.
Alguns diuen que la solució és el concert econòmic. Per a Salvador García, el concert és impossible, perquè Espanya no s’hi avindrà mai, i somiar aquesta mena de quimeres genera frustració.
També es va referir a la gran mentida del nou finançament. “Som un país en fallida – va dir- amb un dèficit que el 2010 superarà el 6.300 milions d’euros, i amb un deute que ha passat dels 8.200 milions del 2003 als més de 29.000 milions del 2010.”
A Catalunya, hi ha 1,4 milions de ciutadans que guanyen menys de 1000 euros al mes. Generem, per tant, dos de cada tres dels aturats de l’Estat espanyol i encapçalem el rànquing d’empreses en fallida.
Per contra, el 82 % de les inversions d’empreses estrangeres a l’Estat, van a parar a Madrid.
Tot això és el que significa ser “súbdit”, que no pas ciutadà, d’un estat en fallida com l’espanyol. En conseqüència, Garcia va animar els empresaris catalans que des d’ara i fins les properes eleccions facin l’experiment de donar als seus treballadors dues nòmines, una amb el que cobren com a subdits espanyols, i l’atra amb el que cobrarien com a ciutadans de Catalunya.


- La regeneració democràtica com a objectiu
Per la seva banda, Jordi Comas va iniciar la seva intervenció explicant que Reagrupament és una associació formada pel que va definir com a “gent normal”, és a dir, ciutadans i ciutadanes que tenen les seves activitats privades i que no són professionals de la política.
A Reagrupament -va dir- hi coincideix gent que anteriorment havia participat en activitats polítiques a través d’altres partits i moviments, i gent que mai no havia desenvolupat cap activitat en aquest sentit. Uns i altres s’han posat d’acord perquè pensen que el nostre país està en una situació crítica, i no hi estan d’acord.
Hi ha molta altra gent que també ho pensa, però la majoria s’inhibeix, critica la classe política i deixa de creure-hi. “Nosaltres -va dir- creiem que el que cal fer és justament el contrari.”
També va assenyalar que molt probablement els assistents deuen haver sentit a explicar coses similars amb anterioritat. “D’independentistes -va dir- n’hi ha també en altres formacions, però nosaltres ens diferenciem en el fet que prioritzem la independència per davant d’altres consideracions”.


Reagrupament no aspira a governar res. No volem administrar res. Som gent molt diversa amb un objectiu comú: la independència i la regeneració política.
En un país com el nostre, si no es disposa d’un Estat propi, el debat dretes-esquerres és un frau. A tall d’exemple, va citar el cas de la política energètica, que tant en mans d’Unió com d’Iniciativa, decideix Madrid.
Pel que fa a la regeneració del sistema democràtic, Comas va explicar que el desencant és fruit d’un sistema polític sorgit de la Transició amb partits molt forts, i que aquest desencant pot provocar el retorn a situacions de manca de llibertat.
Concretament, va proposar que calia acabar amb el sistema de llistes tancades, fomentar els districtes electorals petits i la representació directa dels ciutadans.
Finalment, va defensar la limitació de mandats, una transparència que no només s’acompleixi sinó que també s’expliqui, i un reglament d’incompatibilitats que eviti la multiplicitat de càrrecs.
En acabar, i després d’una breu intervenció del Coordinador Territorial d’Horta-Guinardó, José Luis Herrera, es va donar la paraula als assistents que, entre altres temes, es van interessar per l’estratègia electoral i la regeneració política.

Crònica: Jordi Viader, associat a RCAT HORTA GUINARDÓ i membre de la coordinadora del districte.