REAGRUPAMENT, 10-J

FOTO: EL PAIS

1 Comentari

No hi ha Comentaris

Juliol, 2010

O caixa o faixa

Potser el que més crida l’atenció de la sentència del Tribunal Constitucional és l’espectacle d’esquinçar-se els vestits i de posar el crit al cel protagonitzat per molts conciutadans i per la majoria dels nostres polítics. Estan sorpresos per la humiliació que suposa per a Catalunya el fet que un tribunal de deu membres es passi per l’entrecuix la decisió majoritària de tot un poble. Alguns han descobert, ara, que Espanya no ens estima.
Val a dir, però, que els que no n’estem sorpresos, perquè ja sabíem que això seria així, som els que formem part de l’associació Reagrupament. Per tant, res de nou.
L’any passt, a l’acte de presentació de Reagrupament a Horta-Guinardó, en Joan Carretero deia:

Al Tribunal Constitucional estan discutint si ens liquiden amb anestèsia o sense; és a dir, no si ens liquiden – això ja està decidit – sinó si ho fan amb o sense anestèsia.

Ara, molts dels que encara pensaven, amb certa ingenuïtat i infantilisme, que la sentència  potser encara ens seria favorable; que potser a Espanya acabaria entenent el que som,etc., han topat contra el mur de la realitat. I es pregunten: i ara què ?
Alguns ja parlen de “models esgotats”, de “cercar nous camins”; d’altres, fins i tot, en un gran acte revolucionari, insinuen que cal “renegociar la sentència”, que “ara toca concert econòmic” o bé que cal fer una altra consulta popular que l’estat espanyol haurà de permetre, etc.
Joan Carretero, en el mateix acte, deia:

Espanya no canviarà ni té perquè fer-ho. Espanya no vol ser federal, no vol ser confederal, no vol ser res de res, sobretot amb els catalans. A aquestes alçades, pretendre canviar Espanya, pretendre que Espanya faci un concert econòmic amb Catalunya, és, simplement, enganyar la gent.

O sigui que a Reagrupament, des de fa temps, ja ho teníem clar: amb Espanya no hi ha res a fer.
Pel que sembla, encara queden alguns (cada vegada menys) “optimistes” que pensen que l’encaix amb Espanya encara és possible, o que encara cal donar als espanyols l’oportunitat de rectificar. Per il.lusió que no quedi, però tard o d’hora tota aquesta gent acabarà entenent el que també va dir a Horta el nostre president :

Els catalans estem en una tessitura fàcil d’entendre. Només ens queden, des del punt de vista de país, dues opcions, i només dues. Una és ser el que som, una comunitat autònoma de regim comú. L’altra, només una  altra, és tenir un estat propi.

La sentència del T.C. té la virtut, això sí, de permetre que aquest procés de ruptura independentista que des de Reagrupament fa temps que prediquem, s’accelerarà clarament. No queda massa lluny el dia que a una gran majoria del poble català li podrem dir:  benvinguda al club!
Però, com sempre, Reagrupament va un pas per endavant, i ja estem en la fase en la qual diem que ja és hora de decidir.
Fa només dos dies, a l’acte de Nou Barris, en Joan Carretero va concloure amb una reflexió adreçada a tothom. Heus-ne aquí una citació aproximada:

Si us plau, deixem-nos ja de fer el ridícul. Els catalans estem dient unes coses per justificar-nos que no s’entenen. Dir coses com “l’encaix amb Espanya”, “una nacionalitat enquibida dins d’una nació”, “federalismes asimètrics”, “concerts econòmics” i coses per l’estil, són coses que a Europa, a la resta del món, ningú no entén.
Hem de decidir d’una vegada si volem ser a Espanya, que no passa res (i, si ho decidim, doncs som espanyols i s’ha acabat el bròquil) o si volem ser una nació amb Estat. El que no podem fer és seguir amb infantilismes.
En resum, ja estem en un punt en el qual no hi tenen cabuda les mitges tintes. Ja no hi ha grisos ni matisos de colors: o som blanc, o som negre.
Com en tantes i tantes circumstàncies de la vida, quan les situacions arriben a un punt límit, cal prendre decisions. Ens toca decidir; però no en una consulta popular que no portaria enlloc. Ens toca decidir a les properes eleccions.

O, com se sol dir, o caixa o faixa”.


Coordinadora d’Horta-Guinardó


No hi ha Comentaris

Contra la crisi, Independència !

Conferència de Salvador Garcia i Jordi Comas al Guinardó


Amb un títol engrescador i un contingut contundent, l’economista Salvador Garcia i l’arquitecte Jordi Comas van oferir, dilluns 21 de juny, una interessantísima xerrada al barri del Guinardó de Barcelona que també va servir també per presentar-hi Reagrupament.


El coordinador de l’associació al Districte, José Luis Hererra, va presentar breument els conferenciants a la trentena d’assistents que, malgrat la coincidència amb el partit de la selecció hondurenya, van voler conèixer de primera mà els arguments que avalen l’opció independentista.


- Qui vol ser súbdit d’un estat en fallida?
Salvador Garcia es va referir, en primer lloc, al que ell ha anomenat la triple crisi econòmica: la internacional, l’espanyola i la catalana.
Després de comentar la inevitabilitat de la influència que la crisi internacional té sobre Catalunya en el marc d’una economia globalitzada, va remarcar alguns aspectes concrets que singularitzen la crisi a l’Estat espanyol.
Va explicar que l’Estat espanyol encapçala l’anomenat índex de misèria (atur+dèficit) d’Europa, un fet que en cap cas ens ha d’alegrar, perquè està trencant la cohesió econòmica de la zona euro, fins al punt que ja es comencen a alçar veus reclamant que Espanya abandoni la moneda única europea.
Pel que fa a les pensions, Garcia va explicar que abans hi havia qui tenia por que una Catalunya independent no pogués fer front al pagament dels seus pensionistes, però que ara, el que fa por, és que sigui Espanya qui no pugui pagar els seus pensionistes, ja que amb les actuals perspectives, el sistema de pensions espanyol només és sostenible fins al 2020.
Un altra dada preocupant de la crisi espanyola és el fet que la construcció -el sector més afectat per la situació econòmica- representi el 18 per cent del PIB, mentre que als Estats Units només representa el 8% i a Alemanya el 9 %.
Per al conferenciant, està clar que Espanya ha viscut molts anys per sobre de les seves possibilitats, i va posar com a exemple el TGV, un luxe costosíssim que amb la nostra realitat econòmica no ens hauríem d’haver permès mai. Tot i això, va assenyalar que el problema principal és el deute privat, molt més elevat i preocupant, fins i tot, que el deute públic.
Davant de tot això, es va preguntar: “qui vol ser ciutadà espanyol?”
Pel que fa a la crisi catalana, té un nom i està molt clara: espoliació fiscal. Una espoliació que se situa en el 10 % del PIB català, fenomen que no es dóna en cap altre país europeu. Per tal d’evidenciar-ho, va posar l’exemple d’Alemanya, on, per llei, el dèficit fiscal dels territoris més rics mai no pot superar el 4 %.
Per fer-se una idea del que això significa, cal pensar que qualsevol ciutadà que visqui i pagui els seus impostos a Catalunya, treballa fins al mes de maig per pagar impostos, i, d’aquests, fins al 15 de febrer per pagar els diners que Madrid no retorna. És com si cada dia sortís de Catalunya un tren amb 60 milions d’euros cap a Espanya.
Hi ha qui diu que el problema és que paguem molt, i d’altres que afirmen que el mal rau en el fet que rebem poc. De fet, uns i altres tenen raó. Paguem molts impostos i rebem molt pocs serveis a canvi.
Alguns diuen que la solució és el concert econòmic. Per a Salvador García, el concert és impossible, perquè Espanya no s’hi avindrà mai, i somiar aquesta mena de quimeres genera frustració.
També es va referir a la gran mentida del nou finançament. “Som un país en fallida – va dir- amb un dèficit que el 2010 superarà el 6.300 milions d’euros, i amb un deute que ha passat dels 8.200 milions del 2003 als més de 29.000 milions del 2010.”
A Catalunya, hi ha 1,4 milions de ciutadans que guanyen menys de 1000 euros al mes. Generem, per tant, dos de cada tres dels aturats de l’Estat espanyol i encapçalem el rànquing d’empreses en fallida.
Per contra, el 82 % de les inversions d’empreses estrangeres a l’Estat, van a parar a Madrid.
Tot això és el que significa ser “súbdit”, que no pas ciutadà, d’un estat en fallida com l’espanyol. En conseqüència, Garcia va animar els empresaris catalans que des d’ara i fins les properes eleccions facin l’experiment de donar als seus treballadors dues nòmines, una amb el que cobren com a subdits espanyols, i l’atra amb el que cobrarien com a ciutadans de Catalunya.


- La regeneració democràtica com a objectiu
Per la seva banda, Jordi Comas va iniciar la seva intervenció explicant que Reagrupament és una associació formada pel que va definir com a “gent normal”, és a dir, ciutadans i ciutadanes que tenen les seves activitats privades i que no són professionals de la política.
A Reagrupament -va dir- hi coincideix gent que anteriorment havia participat en activitats polítiques a través d’altres partits i moviments, i gent que mai no havia desenvolupat cap activitat en aquest sentit. Uns i altres s’han posat d’acord perquè pensen que el nostre país està en una situació crítica, i no hi estan d’acord.
Hi ha molta altra gent que també ho pensa, però la majoria s’inhibeix, critica la classe política i deixa de creure-hi. “Nosaltres -va dir- creiem que el que cal fer és justament el contrari.”
També va assenyalar que molt probablement els assistents deuen haver sentit a explicar coses similars amb anterioritat. “D’independentistes -va dir- n’hi ha també en altres formacions, però nosaltres ens diferenciem en el fet que prioritzem la independència per davant d’altres consideracions”.


Reagrupament no aspira a governar res. No volem administrar res. Som gent molt diversa amb un objectiu comú: la independència i la regeneració política.
En un país com el nostre, si no es disposa d’un Estat propi, el debat dretes-esquerres és un frau. A tall d’exemple, va citar el cas de la política energètica, que tant en mans d’Unió com d’Iniciativa, decideix Madrid.
Pel que fa a la regeneració del sistema democràtic, Comas va explicar que el desencant és fruit d’un sistema polític sorgit de la Transició amb partits molt forts, i que aquest desencant pot provocar el retorn a situacions de manca de llibertat.
Concretament, va proposar que calia acabar amb el sistema de llistes tancades, fomentar els districtes electorals petits i la representació directa dels ciutadans.
Finalment, va defensar la limitació de mandats, una transparència que no només s’acompleixi sinó que també s’expliqui, i un reglament d’incompatibilitats que eviti la multiplicitat de càrrecs.
En acabar, i després d’una breu intervenció del Coordinador Territorial d’Horta-Guinardó, José Luis Herrera, es va donar la paraula als assistents que, entre altres temes, es van interessar per l’estratègia electoral i la regeneració política.

Crònica: Jordi Viader, associat a RCAT HORTA GUINARDÓ i membre de la coordinadora del districte.


No hi ha Comentaris

La Furgoneta de Reagrupament, al Guinardó.

Els reagrupats Salvador Garcia, economista, i Jordi Comas, arquitecte, van oferir una interessant xerrada al barri del Guinardó. L’acte, celebrat dilluns, 21 de juny,  també va servir per presentar-hi Reagrupament.

Per tal de ajudar a difondre l’acte i, alhora, projectar la imatge de REAGRUPAMET al barri, vàrem comptar amb la col·laboració de la furgoneta de l’associació, la qual va cridar força l’atenció dels vianants . Fins i tot, quan la va veure, el nen de la rutlla s’hi va acostar corrent !


No hi ha Comentaris

Benvinguts / Benvingudes

Els associats a REAGRUPAMENT som conscients que ens trobem en un moment històric, decisiu i apassionant. Intuïm la transcendència d’uns propers mesos que poden ser, per bé o per mal, decisius per al futur de la nostra nació. Tots plegats ens hi juguem molt. Per això hem d’estar convençuts que l’esforç de cadascú de nosaltres, tant a nivell individual com a nivell associatiu influirà, sens dubte, en uns resultats que a Catalunya, per primera vegada en molts anys, poden comportar un punt de no retorn cap a la independència. Catalunya ha perdut, al llarg de la seva història, molts trens. I no tots els hem perdut per factors externs i per una mena d’etern mal fat.  De trens, també n’hem perdut per la nostra inactivitat,  pel nostre victimisme, per les divisions internes, sovint – però no sempre – induïdes des de fora.

Per tot això, pensem que, ara més que mai, pot ser molt útil aquest espai; un punt  de trobada virtual que serveixi per comunicar-nos, per projectar i coordinar la nostra activitat i, sobretot, per donar a conèixer la nostra manera de pensar i les activitats que portem a terme  a la gent dels nostres barris.

Tots som conscients, perquè és evident, del boicot que es fa a REAGRUPAMENT als mitjans de comunicació mès importants d’aquest país. La consigna que tenen és, senzillament, no parlar de nosaltres; ignorar REAGRUPAMENT i igonar el sobiranisme en general o, en qualsevol cas, tractar-ho com quelcom anecdòtic i intranscendent.  I no cal dir que aquest boicot s’accentuarà encara més els propers mesos.  Per això, qualsevol projecció pública que fem del projecte, encara que ens pugui semblar modesta, és molt  important.

És indubtable que tots plegats estem associats a REAGRUPAMENT perquè, a nivell nacional, tenim una inquietud molt clara i definida. I és evident que aquesta inquietud s’ha de reflectir d’una forma predominant en els nostres mitjans.  Alhora, però, no podem oblidar que tots som veïns dels barris de Barcelona i que la tasca que portem a terme com a associats a REAGRUPAMENT serà més efectiva en la mesura que l’esmercem en cada racó del districte, aplicant-la també a la dinàmica quotidiana de cada barri. No podem oblidar, per exemple, que com a veïns dels barris del Guinardó, Montbau, Horta, i de tots els que configuren la nostra demarcació, hem patit i seguim patint, a diari, una gestió municipal nefasta en molts aspectes.  A tall d’exemple, si qüestionem o ens plantegem la conveniència d’unes olimpíades espanyoles a Barcelona, no només estem fent crítica de la gestió municipal, sinó que  també estem fent politica de país. Per aquest motiu, en aquest espai també hi voldríem veure reflectides aquelles noticies, imatges i opinions que, com a veïns de Barcelona, incideixen a diari en la nostra vida quotidiana.

La Catalunya que volem s’ha de construir debatent els grans temes de país, però també l’hem de construir en el dia a dia, implicant-nos amb la nostra gent, denunciant i posant en evidència totes les mancances i arbitrarietats que ens afecten cada cop que posem els peus al carrer.

Sigues, doncs, benvingut/benvinguda a aquest bloc. Esperem que t’agradi allò que hi trobaràs i et convidem a  participar-hi activament. Ho pots fer escrivint comentaris als articles o bé contactant-nos a l’adreça de correu electrònic rcathortaguinardo@gmail.com. També, si així ho vols, i  fent ús d’aquest correu, tindràs ocasió de publicar la teva opinió o informació que afecti qualsevol barri. T’animem especialment a aportar els teus coneixements sobre qüestions del districte que creguis que cal conèixer i/o denunciar.

Clicant les pestanyes que hi ha sobre aquestes línies podràs veure el contingut dels diferents apartats del bloc.

Endavant!

La Coordinadora.

2 Comentaris