Catalunya, una nació. Carles Bianciotto

Periòdicament es publiquen a alguns diaris cartes d’alguns lectors que posen en dubte l’existència de Catalunya com a nació.

El comte Borrell II l’any 985 es nega a renovar el pacte de vassallatge amb el rei francès i instaura la independència de fet del comtat de Barcelona respecte del rei de França. Ramon Berenguer IV al casar-se amb Peronella d’Aragó constitueix la confederació catalano-aragonesa i per tant els seus descendents també tindran el títol de Rei d’Aragó. Altres Comtes-Reis des-de Jaume I fins Martí l’Humà aconsegueixen l’expansió política, comercial i cultural per tota la Mediterrània.

La integració forçada al Regne d’Espanya el 1714, amb el conseqüent etnocidi que s’ha anat repetint periòdicament fins la mort del dictador Franco, ha aconseguit esborrar de l’imaginari de moltes persones la realitat de la nació catalana.

És una evidència que el negacionisme és una pràctica perversa molt estesa al llarg de la història, però és la nostra obligació no oblidar qui som.  Si no ho fem,  altres ens diran el que volen que siguem.

Carles Bianciotto Clapés. Associat a Reagrupament Horta-Guinardó