L’Estatut i per a què ? Xavier Civit

Darrerament alguns dels líders polítics dels partits del nostre Parlament, (a excepció de C’s i el PP) s’afanyen a llençar missatges d’allò més pintorescos sobre la més que prevista retallada de l’Estatut; Mas insta a fixar ja una estratègia catalana davant la sentència del TC. Miquel Iceta assegura que tant els socialistes catalans com els espanyols se sentiran “desautoritzats” si el Tribunal Constitucional retalla l’Estatut. Saura reclama un gest de “valentia” als membres del tribunal perquè pleguin en “bloc”. Montilla va alertar que una lectura restrictiva de l’Estatut posarà contra les cordes allò que es coneix com a “esperit de la Constitució”, que no és altra cosa que “l’equilibri infinit” entre els pobles de l’estat per mirar de conviure plegats. Ridao va avisar que ningú podrà demanar a la seva formació política que acati la sentència del TC, perquè es tracta d’un tribunal “instrumentalitzat i polititzat”.

Per altra banda Fernandez de la Vega, ja va renyant les veus del tripartit que qüestionen la legitimitat de l’alt tribunal o que, com va plantejar el conseller Joan Saura, ja en reclamen la dimissió en bloc.

Tot això em porta a pensar que totes aquestes declaracions, buides de contingut, nomes tenen la finalitat de proporcionar titulars a qui les diu. Per què en el fons només volen nedar i guardar la roba, el si però no, el no però si. Això es només donar llargues a una situació que per als ciutadans de Catalunya s’està tornant insostenible. En definitiva penso que ja els hi està bé tot com està. I es que la mamella es molta mamella, per als uns i per als altres.

L’estatut i el succedani de federalisme d’uns quants ja fa temps que fan ferum de mort. Ara al cistell només ens queda un ou. I aquest companys, es el de la Independència.

Ara es, molt possiblement, la nostra darrera oportunitat, per això soc un altre reagrupat. Reagrupament es la única possibilitat de fotre el camp d’allà a on no ens volen, (però als nostres calés si, i força).

Deixem que des de Madrid ens enterrin aquest cadàver i comencem a redactar la nostra pròpia Constitució, la del nostre país, la d’una Catalunya. . . .”petita, i lliure”.

Xavier Civit és associat a REAGRUPAMENT i Secretari de la Coordinadora d’Horta-Guinardó.