Moviment cívic transversal per la independència i la regeneració polítiques. Pau Capdevila

En aquesta entrada del blog volem explicar-vos l’essència del que és Reagrupament. Crec que serà més fàcil d’explicar que les Cases Grans, els Patriotismes Socials o -a nivell metropolità- els Fòrums de les Cultures que insignes líders han prodigat anys ençà. Perquè el missatge és clar i el missatger intentarem que sigui de fiar i que encomani tanta confiança com calgui.

Reagrupament ha sorgit quan la pròpia ciutadania s’ha vist obligada a organitzar-se per canalitzar políticament els seus anhels de sobirania i de bon fer de la cosa pública. Una gran part de la societat que, de tant rebre, s’ha retrobat amb el seu sentir cívic en no sentir-se representada o -directament- en ser mal governada.

La decisió de vertebrar-nos en Associació és per bastir una estructura que permeti assolir els objectius que creiem que són el punt de partida per sortir d’aquests atzucac nacional on ens trobem. L’Associació es dotarà dels instruments necessaris -posem per cas, una candidatura electoral- per que la seva activitat no quedi només enmarcada en l’activisme polític embrionari, el “manifestacionisme”, l’aparellament lingüístic, el “seleccionisme” esportiu o -més recentment- el “consultisme” popular a què solem dedicar les energies patriòtiques i la bona voluntat els catalans. Sabent que -com a participants a títol individual en moltes d’elles- són eines necessàries però no suficients per a la consecució dels objectius de l’associació.

No analitzarem en aquest moment els motius que han fet despertar una porció significativa de la societat catalana ni els motius que la varen fer endormiscar. Simplement, partirem d’un supòsit. Com que ja no tenim més temps per perdre ja veurem al final de cada etapa si els pronòstics anaven errats i els hem de refer.

El supòsit que fem és que la Democràcia que tenim -lluny de ser exemplar- no és pas ni bona, ni bonica, ni barata.

Bregats en mil batalletes -doncs- hem fet un esforç de transversalitat per tenir una certa probabilitat d’èxit i ens hem plantejat uns pocs objectius, però ben ambiciosos. Pocs, per evitar divisions internes. Ja que -coneixedors de les pròpies debilitats- no pretenem afavorir la cerca dels tres peus al gat, ni ser més papistes que el papa, ni estar per sobre el bé i el mal o fragmentar-nos internament en funció d’ena causes que no siguin les comunes. I ambicioses, perquè així ho demana el moment. I perquè hem arribat a tal baix nivell en les formes de fer política que cal una reforma urgent començant pel sistema de partits establert.

Vista la poca eficàcia del reformisme català, que per resposta ha anat rebent a canvi, al llarg d’aquests darrers segles, bombardejos o dictadures alternades, cal despertar la nació del somni de les mil maravelles on ens van sumir alguns polítics taumatúrgics amb la transició post-franquista. Cal la Independència. Reagrupament aposta per la declaració unilateral d’independència d’un ens susceptible de ser reconegut internacionalment -posem per cas, el Parlament de Catalunya-.

Els objectius van lligats, però. Com diu el nostre padrí de “bateig”, això de la independència només és el punt de partida. Seríem irresponsables si pretenguèssim iniciar aquesta “aventura” sense reformar les estructures de poder que han de liderar la reconstrucció de l’Estat Català. I, tanmateix, és molt difícil reformar aquestes estructures sota el jou de l’Estat espanyol. Tal com estan les coses, fer una cosa sense l’altra ens podria acabar d’enfonsar en aquesta amarga decadència que fa segles que patim, per pena dels fundadors de la nostra nació i de tants i tants lluitadors i treballadors que ha tingut la causa catalana en tot moment.

Per això un dels reptes més grans que tindrem serà aconseguir la regeneració de la política catalana. També es fa urgent la modernització de l’administració. Dotant-la de l’eficàcia, eficiència i transparència necessàries. Tot i que potser ens n’hem oblidat, al cap i a la fi els polítics són persones. Caldrà -per tant- establir els mecanismes orientats a l’individu perquè l’estratègia tingui èxit i puguin sobresortir els líders del futur. Lamentablement, són molts els casos de professionals brillants en el seu camp que quan han volgut participar en la gestió del país n’han sortit escaldats.

Aquests objectius semblen inabastables. Quan una cosa és tan complicada el que cal és cercar complicitats. Que tot just hem començat a trobar els que ens hem reagrupat. A Reagrupament hi estem trobant gent de tota mena amb esperit constructiu i allunyada de les dinàmiques partidàries que tanta frustració generen en el sí del catalanisme. Tots junts haurem d’aprendre a sumar cap a un Estat lliure i una societat a la nostra mida i a la de tots els que encara no se’n senten partíceps. Rica, culta, desvetllada i feliç… o com vulguem que sigui!

Salut!

Pau Capdevila és associat a Reagrupament Horta-Guinardó i membre de la Coordinadora del districte.