Us presentem SOS Racisme. Gerard Furest


En la societat contemporània, i malgrat el desmobilitzador “final de la història” que predeia Fukuyama, encara hi ha associacions que treballen per expandir implementar els seus ideals. Més encara en una nació com els Països Catalans que, en no comptar amb un Estat, les necessita per arribar allà on l’esquifit poder autonòmic no arriba.

D’entre les múltiples associacions que operen a casa nostra, n’hi ha una que, com a independentista, però bàsicament com algú que cerca una coherència inassolible però desitjada, m’ha cridat fortament l’atenció. Aquesta associació es fa dir SOS Racisme.

SOS Racisme es presenta com una organització no governamental (sic, en cursiva, però caldria veure si reben subvencions i en quina quantitat) que, a banda del racisme i la xenofòbia, “denuncia qualsevol vulneració de drets fonamentals, treballant per un model de societat que estableixi la igualtat de drets i oportunitats”. Fins aquí, res a dir-hi, i estic convençut que un 99′9% dels lectors podrien compartir aquests principis. Amb tot, l’important són els fets, i no les paraules, i com deia aquell, per les seves obres els coneixereu. Gratem-hi una mica.

Entre d’altres coses, SOS Racisme s’ha caracteritzat per demanar papers per a tothom (sic, un cop més), denunciar algunes discriminacions (sovint certes) als drets dels nouvinguts, etc. Però, tot ben garbellat, el que crida més l’atenció és que aquesta associació s’ha negat sistemàticament a denunciar o atendre (“això no és de la nostra incumbència”) els casos de discriminacions i agressions, verbals o físiques, a catalanoparlants. Que no són pocs, si en fem un recull de premsa. Us imagineu algú que es defineixi com a humanista però que acte seguit us digui que no tot el que és humà l’ateny?

Amb aquesta actitud vers les agressions contra els catalanoparlants, el que aquesta associació sembla voler dir és que ells només atenen les discriminacions de què són objecte els nouvinguts, i si són d’una raça diferent i de pell més aviat pigmentada encara millor, potser perquè així sadollen més la seva mala consciència de progres paternalistes.

Si ets negre i pateixes una vulneració dels teus drets fonamentals, sigui quina sigui, no dubtis a anar a la seva associació, perquè t’hi acolliran amb els braços oberts (la seva directora, la inefable Begoña Sánchez, al capdavant) i faran tant rebombori com calgui. Si ets romanès, encara que tècnicament no siguis d’una raça diferent dels nacionals o dels espanyols, ves-hi també, perquè també t’hi acolliran, tot i que les protestes potser no serà tan eixordadores. Ara bé, si ets catalanoparlant (de qualsevulla raça i color de la pell) i el teu dret a expressar-te en l’única llengua pròpia (així ho reconeixen l’Estatut i per tant la Constitució) del país, la meva recomanació és que, malgrat haver-te llegit els seus principis de “combatem qualsevol mena de discriminació”, no els demanis ajuda (ingenu de tu!), perquè, com ens ha passat algun cop amb els progres i espanyols, acabaran justificant-te les raons del botxí i t’acabaran d’enfonsar psicològicament, fins el punt de fer-te caure llàgrimes de ràbia i incomprensió i fer-te plantejar si realment tens algun dret al teu propi país.

Aquesta, i no altra, és la manera d’actuar de l’organització no governamental (però curiosament ultrapolititzada) SOS Racisme, que té una portaveu que, sense despentinar-se, reparteix a tort i a dret carnets de bones i males persones. Sense anar més lluny, va qualificar no fa gaire més d’un milió de votants catalans (els vots que té el partit majoritari a Catalunya) de “racistes”. I tan reginjolada, sense gaires giragonses intel·lectuals.

Amb tot, quan l’any 2007 un Guàrdia Civil de Palma va insultar Saïda Saddouki dient-li, entre d’altres perles, “en cristiano, que estamos en España” o “lo que me faltaba, una mora catalanista; […] sabes que aquí, en esta casa, no hay otra cosa que odiemos tanto como este maldito idioma y posiciones como la tuya?”, algú, deia, va sentir l’aiatol·là Sánchez dictant amb veu atronadora una fàtua contra el Guàrdia Civil? L’entitat que ho va haver de denunciar va ser l’Obra Cultural Balear, davant del silenci atronador (connivent?) de SOS Racisme. I poso aquest exemple perquè la noia agredida era una mallorquina d’origen marroquí (no hem quedat que calia defensar a capa i espasa els drets dels nouvinguts?), perquè dono per descomptat que, en posar l’exemple d’un catalanoparlant nadiu, el seu argument hauria estat el de sempre, que els catalans no són una raça (tampoc una ètnia?) diferent i que ells focalitzen la seva atenció en els casos de racisme, entenent aquest terme en la seva accepció més estreta.

Comptat i debatut, podria posar desenes d’exemples més sobre la incoherència de SOS Racisme, però això m’ocuparia tant com alguns sumaris penals. En tot cas, crec que l’independentisme no podrà guanyar la batalla de la sobirania, no només fins que esmicoli els pocs arguments de l’espanyolisme declarat, sinó també  fins que no es desemmascari i ridiculitzi com cal la hipocresia d’organitzacions que, amb pell de xai i urpes de llop, i des d’un espanyolisme més sibil·lí però tant o més nociu, ens volen fer creure que els catalanoparlants, l’origen tant se val, no tenim cap dret al nostre territori històric i que la conculcació dels drets lingüístics no és una conculcació dels drets humans fonamentals i de la dignitat de la persona.

Dit això, algú s’apunta a donar forma a una entitat no governamental, però ultrapolititzada, que es digui SOS Cinisme?

Gerard Furest Dalmau és associat a REAGRUPAMENT HORTA-GUINARDO