Arxiu febrer, 2010

Consulta sobre la Independència

Animem a votar a tots els ciutadans de les 80 poblacions on avui es realitza la Consulta sobre la Independència.

12:00  Valoració inici jornada electoral
14:00  Dades de participació
18:00  Dades de participació
20:00  Dades de participació al tancament dels col·legis electoral
             Sala de Plens, Ajuntament de Caldes de Montbui
22:30  Proclamació dels resultats
             Plaça de la Font del Lleó (Caldes de Montbui)

No hi ha Comentaris

Recerca de documents, enllaços i notícies

Ja disposem d’un formulari de recerca de documents, enllaços i notícies.
Actualment està en fase de proves, i properament afegirem altres criteris de cerca.
Esperem que us sigui de molta utilitat!

Per accedir-hi, cal anar a la secció Informa’t!

No hi ha Comentaris

Joc brut

Les pròximes eleccions seran molt importants. Hi ha molt de nerviosisme i ja fa temps que s’observa un cert joc brut molt desagradable que ahir va manifestar-se de ple amb un correu falsificat que presagia uns mesos poc elegants.

L’episodi, per desgràcia, ja és públic. Ahir a migdia centenars d’usuaris reberen un comunicat que, usurpant el nom d’una militant de Reagrupament, mentia amb la intenció política clara de difamar aquesta formació i Joan Laporta. Dues publicacions digitals, sense pensar-ho ni un segon, van donar-lo per bo i hi afegiren tot de comentaris i d’opinions.

A VilaWeb vam optar per cercar la militant, via Facebook i per telèfon. La vam trobar i ens va desmentir el contingut del comunicat i sobretot que l’hagués escrit ella. De les dues publicacions que l’havien difós, l’una el va retirar de seguida sense explicar res als lectors, i l’altra el va mantenir força estona fins que, finalment, va rectificar. Però el mal ja era fet, bàsicament per l’individu que havia enviat el fals correu.

Crec que la vida privada de la gent ha de restar al marge de la informació política, i així ho ha cregut la majoria de la professió d’aquest país durant dècades. Sempre hi ha hagut dossiers i insinuacions; Maragall i Pujol en van haver d’aguantar molts, per exemple. Però mai no hi havia hagut tanta facilitat per a difondre insídies com ara, amb internet, ni tanta credulitat ni tantes ganes de fer safareig. Un simple correu multiplica per mil la mentida; ja no diguem, si ningú el rellança i hi dóna publicitat.

Fa mesos vam veure fotografies d’un ‘possible’ candidat campant en una festa privada tot amerat de suor. També n’han circulat, clarament manipulades, d’una altra candidata, que ni sabem si es presentarà encara. I ara hi ha aquesta carta. Tot això és joc brut i qui siga que en fa, ha de saber que, si és possible que embrute la persona que pretén perjudicar, en realitat és la nostra societat allò que, sobretot, embruta.

 

Article de Vicent Partal, director de Vilaweb,
publicat el dijous, 25 de febrer del 2010, a Vilaweb.

1 Comentari

Però… què passa a Reagrupament?

Molt senzill:

  1. primer, t’ignoren
  2. després, se’n riuen
  3. després t’ataquen
  4. i finalment, guanyes

Tot just comencem la tercera fase, i els propers mesos seran molt pitjors.
Mantinguem-nos ferms i units:
El futur és nostre i els seus atacs proporcionals a la seva por.

1 Comentari

Regeneració Democràtica


L’acudit, per Puyal (www.tribuna.cat, 22 de febrer de 2010)

1 Comentari

Notícies sobre la Regeneració Democràtica

Hem afegit un nou apartat a la secció de notícies de la nostra web territorial.
A partir d’ara, les notícies sobre corrupció, males pràctiques,… seran classificades a REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA.

Si heu llegit notícies, teniu documents o coneixeu pàgines webs interessants, féu-nos-els arribar a través d’aquest formulari i els penjarem per tal de compartir-los amb els altres associats i simpatitzants.

Els apartats actuals són
- REAGRUPAMENT
- LES CORTS

- INDEPENDÈNCIA
- REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA

- POLÍTICA
- SOCIETAT i VALORS
- ECONOMIA i INNOVACIÓ
- CULTURA i LLENGUA

3 Comentaris

Calçotada de RCAT Penedès (actualització)

Les coordinadores comarcals de Reagrupament a la Vegueria Penedès han convocat una calçotada per al proper dissabte, 6 de març.

La trobada engegarà cap a les 12 del migdia a Kan Kildo, a l’avinguda Marinada, s/n de Llorenç del Penedès i tindrà un preu únic de 25 € per als adults i de 10 € per als nens. Calçots, carxofes, carn a la brasa de xai, botifarra i vi de la cooperativa de Llorenç es barrejaran amb la tertúlia política en una jornada que pretén enfortir els llaços d’amistat entre els associats a Reagrupament i amb tots aquells penedesencs que també estiguin convençuts que cal treballar, units, per la llibertat del nostre país.

Cal destacar la presència a la jornada de l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra, i de la vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell. Amb ells podrem comentar el moment polític que viu el país, els esperançadors mesos que s’apropen i copsar el convenciment i la determinació de l’independentisme a casa nostra.

Hi sou tots convidats!

Per a la reserva, cal enviar un correu a baixpenedes@reagrupament.cat abans del 25 de febrer
i fer un ingrés al compte corrent 2100-0095-41-0200815028, indicant CALÇOTADA i el vostre nom.

Si teniu al dubte, podeu trucar al 610 276 602.

Si algú de RCAT les Corts està interessat en anar-hi, pot omplir el següent formulari, per tal de poder-hi anar junts.

1 Comentari

¡Adéu, partits polítics!

Adéu partits polítics, que una vegada vau ser instrument de transformació i avui ho sou de manutenció. Adéu, perquè us heu convertit en màquines amorfes de gestió sense ideologia. Adiós, perquè només prometeu allò que vol sentir la gent. Perquè us heu convertit en un trust que defensa els seus propis interessos i no els seus votants. Adéu, aparells aparatosos, que heu pervertit la vostra organització, cada vegada més blindada i burocràtica. Adéu, perquè tots esteu tacats per un finançament tèrbol i il·legal. Good-bye, per haver perdut l’ètica buscant desficiosament l’aritmètica. Agur, per recol·lectar addictes en lloc d’afins, fidels en lloc de fidedignes, empleats en lloc de col·legues.

Adieu, perquè el vostre corporativisme us deslegitima. Adeus, perquè tots elaboreu el mateix programa electoral pensat per acontentar tothom, i que sabeu perfectament que no complireu. Adéu, perquè només us distingeix la prioritat de subsistir i només us preocupa què diran els mitjans de comunicació.
Auf Wiedersehen, perquè tenir militants ja és una aberració anacrònica i premonitòria. Adéu, perquè, des dels vostres despatxos, sempre us assabenteu tard i malament del que passa al carrer. Adéu, perquè no sou exemple de transparència ni de renovació. Adéu, perquè encara seguiu elegint el vostre líder amb el 95% dels vots.

Adéu, perquè en pro de l’eficiència heu cancel·lat el debat i la discrepància. Adéu, perquè cada vegada esteu més lluny de la gent i més a prop entre vosaltres. Ciao ciao, perquè us espanta la gent que destaca i preferiu entre les vostres files mediocres. Adéu, perquè feu pudor de ranci i de tancat. Perquè us defenseu entre vosaltres a costa del ciutadà, segrestant-lo de la política. Au revoir, perquè intenteu silenciar altres organitzacions socials i moviments polítics que no podeu manipular i us van prenent terreny.

Adéu, estimats partits polítics, us esteu carregant la democràcia que un dia vau ajudar a forjar. Sens dubte vau ser útils, gràcies pels serveis prestats, però el segle XXI us diu adéu, sense nostàlgia.

 

Article de Juli Capella,
publicat el dimecres, 17 de febrer del 2010, a El Periódico de Catalunya.

No hi ha Comentaris

La requalificació a les Corts portarà a expropiar 35 propietaris de Gràcia i de Montcada i Reixac

En llegir aquesta notícia, hem tingut dubtes sobre si només introduir-la a la secció de notícies de la nostra web territorial, a l’apartat de les Corts, o fer-ne un petit article per penjar a la nostra pàgina inicial. Ens hem decidit per la segona opció ja que no és un tema només de barri, doncs el seu abast va molt més enllà de les Corts i esdevé un exemple de fins a on es pot arribar en política quan els interessos del veïns no els defensa ningú.

Us animem a llegir l’article, tot indicant-vos que l’alcalde Hereu s’ha negat en tot moment a rebre als representants dels veïns i que gràcies a aquest acord entre partits polítics s’ha consumat, possiblement, l’últim gran “pelotazo” urbanístic a Barcelona.

Algú de vostès coneix on es troba l’oficina del polític del partit que va votar, i que el representa a l’Ajuntament, per anar a demanar-li explicacions?

No hi ha Comentaris

‘Schadenfreude’ prematura

Altament instructiu, l’afer de Reagrupament. N’hi ha hagut prou amb l’anunci de la dimissió de Carretero perquè opinionatres de totes les dependències el cremessin en efígie. Aquests opinadors deuen ser tan catalanistes com vulguin, però ja mai més es podrà creure en la seva bona fe sobiranista. Davant l’enfonsament aparent de l’única oferta per treure el país de l’atzucac estatutari en què es troba, les reaccions vessaven aquella alegria biliosa que els alemanys anomenen Schadenfreude. L’alegria de constatar que Catalunya és davant un Huis clos, com en l’infern burgès de Sartre, pres d’una repentina agorafòbia, com el bo i millor d’una societat que podria ser la nostra al film de Buñuel El ángel exterminador.

FIXIN-SE QUE NO DIC L’ÚNICA oferta creïble, tot i que la de Carretero ho és. He dit l’única, ras i curt, perquè senzillament no n’hi ha cap d’altra que contempli saltar la paret. Al catalanisme hi ha una munió de gent instal·lada en el “contra Madrid estem millor” (o contra el PP vivim d’allò més bé). Aquesta gent és l’aval més sòlid de la secular dependència i la, ara com ara, imparable decadència. Als anys 30 J.V. Foix alertava que una gran part del catalanisme era “espanyista”, això és, que hi ha un nacionalisme català, fins i tot un separatisme, que sempre acaba reforçant Espanya. Aquest espanyisme Reagrupament el desemmascara; heus aquí l’heretgia i el pecat.

SI CARRETERO ÉS UN BLUF, per què ha estat tan remorós l’alleujament dels qui creien que tirava la tovallola? Tanta bonior per tan poca cosa deixa veure una mica l’orella. Que algú s’esquitlli d’una societat de responsabilitat limitada que xipolleja en la corrupció, no ho perdonen els capcots de la política venal i putrescible. Per això, Miquel Iceta, el més florentí dels nostres polítics, donava la benvinguda a Laporta a la política professional. Si vols entrar a la cuina, has de tacar-te. Però què es pot fer amb un home que està disposat a cedir el protagonisme, a tallar el nus gordià de la corruptela anant-se’n a casa, a no perdre ni un minut del migradíssim temps de reacció que encara té Catalunya abans de disoldre’s en el brou provincià?

MESSIES, IL·LUMINATS, IL·LUSOS, els adjectius cauen amb ànim anihilador. Però des de Kant fins a Adorno, la llibertat s’ha definit pel rebuig de la determinació del present. En cert sentit, la llibertat és sempre un miracle, no necessàriament un miratge. Adorno veia prou bé que si la llibertat no es realitza acaba tornant-se obsoleta. Potser ja és això, i a força de fracassos els catalans n’hem perdut l’esma. Anem fent la viu-viu, amb la contradicció d’esbombar als quatre vents la nostra claustrofòbia mentre ens tanquem obstinadament en una dependència amniòtica i sufocant. Reagrupament assenyala la porta i proposa el simple miracle de descórrer el forrellat. La resta depèn de si es vol sortir. Però potser és un miracle més gran que algun dia els catalans desmenteixin Maquiavel, quan aconsellava al príncep no fiar-ho tot a l’entusiasme popular. Pocs pobles com el català gasten un odi tan esmolat contra la personalitat excepcional. L’enveja és el nostre dissolvent nacional, taló d’Aquiles de les nostres derrotes.

DEMOCRÀCIA MAI HA ESTAT SINÒNIM d’igualtat de decisió sinó d’universalitat de participació. Decideix qui més en sap o qui més se la juga. Al capdavall als líders se’ls jutja per la seva capacitat de realització. I si el polític condiciona els fins als mitjans, el patriota mai no supedita la llibertat a les maniobres disponibles. Sense entrar en la polèmica encetada al voltant de quelcom tan secundari com la confecció de llistes electorals, val la pena recordar que el que s’ha ventilat a la passada crisi és si Reagrupament serà un partit més o una reagrupació d’energies amb la finalitat de llevar el límit que tenalla els partits clàssics. Heus aquí com el gest de Carretero de rebotar com un bumerang damunt els límits sorgits de dintre de la pròpia agrupació podria ser la garantia que aquest cop sí que salparem cap a Ítaca en un viatge que, si d’una banda revessegarà d’aventures, com ens adverteixen els detractors, de l’altra cal pregar que sigui curt, amb poques, molt poques matinades.

 

Article de Joan Ramon Resina, catedràtic a la Universitat de Stanford (EUA),
publicat el dissabte, 13 de febrer del 2010, al diari Avui.

No hi ha Comentaris