Arxiu abril, 2010

Nazis, Samaranch i Terribas (Iu Forn)

El mateix diari que sovint vomita que els catalans som una colla de nazis, ara ha posat el crit al cel perquè un dirigent del PSC va atribuir-li a Juan Antonio Samaranch el mateix qualificatiu. La petita diferència entre nosaltres i l’il·lustre prohom de l’esport és que a ell li han acompanyat la floreta amb l’adjectiu “oportunista” i, en canvi, a nosaltres es veu que ens adornen tan poquetes virtuts que el diari ara indignat sempre ens deixa en simples nazis.

Enric Llorens, autor de l’epítet en qüestió, és primer secretari dels socialistes al barri de les Corts. Al seu blog explica que el seu pare va anar a escola amb el senyor marquès de Samaranch i que un dia va preguntar-li per què duia a la solapa una creu gammada. La resposta va ser que “el nazisme és el futur i sempre cal estar amb els guanyadors”. Ei, que si el senyor Llorens diu que el seu pare diu que Samaranch va dir-ho, doncs deu ser cert, però aquest no és el tema. El tema és que això hagi aparegut escrit en un blog que no deu mirar-se’l ni la família del senyor Llorens i que d’allà hagi saltat a l’opinió pública. Primera pregunta inquietant: quanta gent hi deu haver repassant cada dia tots els blogs de tots els polítics, des dels que juguen a primera fins als que transiten per tercera regional, a la recerca d’una frase que després pugui ser notícia? I segona pregunta inquietant: també hi ha algú que rastreja facebooks i twitters? Ho dic per en Llorens, però, sobretot, pel cèlebre Miguel Ángel Martín, ciutadà famós mundialment per haver insultat Mònica Terribas al seu Facebook i que, per cert, continua presidint l’Institut Metropolità del Taxi sense cap problema. És clar, si a ell no van fotre’l fora a calbots del càrrec, ¿com pretenen que ho facin amb algú que diu una obvietat? Si els catalans som nazis i Samaranch era català…, Samaranch era un nazi. Oportunista, però nazi.

 

Article d’Iu Forn, publicat el dimecres, 28 d’abril del 2010, al diari Avui.

No hi ha Comentaris

La taxa d’atur frega el 18%

L’atur continua la seva tendència a l’alça. El mes de març 33.000 persones més han passat a formar part de les llistes de desocupats a Catalunya, que ja sumen un total de 676.200 persones

Les xifres avançades dimarts passat per un error informàtic s’han confirmat aquest matí: la taxa d’atur ja se situa en el 17,91%, gairebé un punt més que l’últim trimestre del 2009, quan era del 17%.

Així doncs, i segons informa oficialment aquest divendres l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’atur continua la seva tendència a l’alça amb 33.200 persones més a les llistes de desocupats a Catalunya només durant el mes de març. El nombre total d’aturats ja suma 676.200 persones

Amb la publicació oficial de les dades es confirmen les xifres avançades dimarts passat quan, per un error informàtic, es van publicar durant uns minuts a la web de l’INE.

El nombre d’aturats augmenta en 53.200 persones, un 8,6% més, si les xifres es comparen amb les de fa un any. La població ocupada se situa en 3.098.900 persones, fet que suposa la destrucció de 37.500 nous llocs de treball, un 1,2% menys respecte als tres últims mesos del 2009, i un 4% menys en relació al primer trimestre del 2009.

En el conjunt de l’Estat, el nombre de desocupats en el primer trimestre de l’any puja de 286.200 persones respecte al trimestre anterior i se situa ja en les 4.612.700 persones, de manera que la taxa d’atur és del 20,05% de la població activa.

Ens hem de remuntar al quart trimestre de 1997 per trobar una taxa d’aturats més negativa que l’actual.

 

Notícia publicada el divendres, 30 d’abril del 2010, al diari Avui.

No hi ha Comentaris

Els exhibidors ataquen de nou amb un anunci apocalíptic sobre la llei catalana del cinema

517 pantalles de Catalunya mostraran les conseqüències que, segons ells, tindria la futura llei. Calculen que gairebé 2 milions d’espectadors poden veure l’espot cada mes

70 sales de cinema amb un total de 517 pantalles –de les 779 existents a Catalunya– projectaran a partir de demà un anunci després dels tràilers previs a cada sessió en què el Gremi d’Exhibidors diu als espectadors que “si s’aprova la llei tal com està redactada moltes pel·lícules s’hauran de deixar d’emetre”. L’anunci, de 22 segons i que porta per lema Pel futur del cinema, no explica res més: ni els motius del Gremi ni el contingut de la llei.

Malgrat el contingut buit de l’espot, el president del Gremi, Camilo Tarrazón, diu en un comunicat que és important que l’espectador tingui “tota la informació” abans de posicionar-se a favor o en contra de la futura llei. “És una qüestió que l’afecta directament no tan sols en l’idioma, sinó en la quantitat i qualitat de títols que podrà veure, i això el consumidor de cinema ho ha de saber”. Segons els càlculs dels exhibidors, el veuran 1,9 milions d’espectadors al mes.

Per fer l’anunci el Gremi ha rebut la col·laboració de les empreses de doblatge, i al final de l’espot remet a l’espectador al web www.pelfuturdelcinema.com, on s’amplia la informació i s’expliquen, per exemple, iniciatives com la Xarxa de Cinemes en Català –”l’única solució viable i de consens”– segons els exhibidors, que fins ara ha estat rebutjada per la conselleria de Cultura.

A la web, el Gremi esgrimeix des del seu punt de vista que “tot i que soni apocalíptic, no mentim quan diem que arribaran menys estrenes, que la oferta serà inferior, i que molt del cinema conegut com d’autor, independent, europeu i autòcton, tindrà una presència anecdòtica. Tot plegat, pot suposar un augment del preu de l’entrada i, en resum, la desaparició dels cines. El que està clar és que sense pel·lícules no hi haurà espectadors i sense espectadors no hi haurà cinemes”.

 

Notícia publicada el dijous, 29 d’abril del 2010, al diari Avui.

5 Comentaris

Un informe denuncia la justificació mediàtica del passat franquista de Samaranch

L’estudi del grup Ramon Barnils revela que només El 9 Esportiu, que s’encarta a l’AVUI i El Punt, i els diaris digitals han esmentat la filiació falangista i els escàndols de corrupció que van afectar el seu mandat al COI. Contrasta el silenci de la premsa escrita i de TV3

El tractament mediàtic de la mort de Juan Antonio Samaranch només ha destacat els aspectes positius de la seva trajectòria vital, n’ha justificat la militància franquista i n’ha silenciat les seves facetes més controvertides. Aquesta és la conclusió del dossier La cobertura mediàtica de la mort de Samaranch, elaborat per l’observatori crític dels mitjans Media.cat, que impulsa el Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació Escacc. L’informe ressalta que només El 9 Esportiu, que s’encarta a l’AVUI i El Punt, en el seu àmbit, i els diaris digitals, com AVUI.cat, han recordat els diversos vessants que conflueixen en qui va ser president del COI.

L’informe analitza el ressò que ha tingut la mort del president honorífic del COI als diaris generalistes i esportius, a la premsa digital i al Telenotícies de TV3 entre els dies 21 i 23 d’abril de 2010. Dels 123 articles sobre la figura de Samaranch publicats en la premsa generalista, segons l’informe només 39 esmentaven la seva filiació política a Falange. El document addueix que “els mitjans han justificat o matisat l’adscripció de Samaranch al règim franquista per les circumnstàncies socials i polítiques de l’època”.

Així mateix, remarca que també han silenciat els escàndols de corrupció que van afectar la trajectòria de Samaranch al capdavant del COI: només en 12 articles es fa referència a aquest tema. I encara un fet que va amputar les aspiracions catalanes en el terreny esportiu amb la reforma de la Carta Olímpica, impulsada per Samaranch. La reforma de les bases de l’olimpisme va vetar la participació als Jocs Olímpics de les nacions sense Estat –entre elles Catalunya–, en un moment de gran efervescència a favor de les seleccions esportives catalanes. “Ha estat obviat totalment per la premsa”: el tema només s’ha tocat en dues ocasions, i hi ha fet referència un únic rotatiu: El 9 Esportiu de Catalunya, que s’encarta en les edicions diàries de l’AVUI i El Punt.

Tractament acrític
L’informe també destaca que el tractament de la premsa esportiva editada a Catalunya, amb l’excepció d’El 9 Esportiu, “ha estat totalment acrític” amb la figura de Samaranch. El Mundo Deportivo i Sport, diu el document, “tracten de forma tangencial el passat franquista del personatge i ressalten sobretot la seva carrera esportiva”. El paper d’aquests mitjans “és especialment rellevant” tenint en compte la seva nombrosa audiència, i per tant, “resulta especialment greu el tractament esbiaixat que fan de la figura de Samaranch”, comenta l’estudi.

El treball d’anàlisi dels continguts informatius relacionats amb Samaranch afirma que el tractament més equànime, al marge del realitzat per El 9 Esportiu, l’han realitzat els mitjans digitals, com AVUI.cat, que no han ocultat cap de les facetes del personatge. En aquest sentit, l’informe també analitza el ressò de la mort de Samaranch en la premsa internacional i l’impacte que ha tingut en les xarxes socials, i afirma que “el cas Samaranch apunta al final de les anuències captives”.

Media.cat conclou que “la mort de Samaranch ha estat per als grans mitjans de comunicació un exercici col·lectiu de desmemòria, i en alguns casos, de manipulació directa de la història”, i que la cobertura mediàtica del fet “evidencia el poc esperit crític i el seguidisme envers les línies marcades pel poder polític i econòmic” de la majoria dels mitjans catalans.

 

Notícia publicada el dijous, 29 d’abril del 2010, al diari Avui.

No hi ha Comentaris

Conferència sobre la viabilitat econòmica de la Catalunya Estat

El Cercle Català de Negocis (CCN) i Reagrupament us conviden a la conferència sobre la viabilitat econòmica de la Catalunya Estat, que tindrà lloc el proper dimecres, 12 de maig, a les 20h, a les Cotxeres de Sants (sala de conferències, entrada pel carrer de Sants 79, 08014 Barcelona).

19.45 Recepció

20.00 Benvinguda
            Sr. Andreu Grapí, Coordinador de RCAT les Corts.

20.05 Presentació
            Sr. Antoni Bertran, Responsable de Presentacions del CCN

20.10 Dèficit Fiscal i Limitacions pel Desenvolupament Català
            Sr. Albert Codinas, Responsable de Relacions Institucionals del CCN

20.40 Avantatges d’un Estat Propi i Full de Ruta
            Sr. Àlex Sànchez, Responsable de Noves Tecnologies del CCN

21.20 Torn de Paraules
            Sr. Antoni Bertran, Responsable de Presentacions del CCN

21.40 Copa de Cava

Les places són limitades i cal confirmar-ne l’assistència a actes@ccn.cat o al telèfon 686 799 579.

  

No hi ha Comentaris

Davant l’atac més greu

Juristes i experts creuen que Catalunya és a les portes d’una retallada de l’autogovern que pot qüestionar fins i tot l’Estatut del 79. Denuncien la connivència de magistrats proposats pel PP i pel PSOE. Admeten que les peticions del Parlament català seran desateses però tenen valor polític.

Catalunya és a les portes del que serà el cop més important al seu autogovern després de la Loapa, amb una sentència sobre el nou Estatut que qüestionarà fins i tot el text de l’any 1979, si rebutja la immersió lingüística a les escoles. L’esborrany que va ser derrotat el 16 d’abril ja atacava el model escolar català, i el que ara s’està redactant serà més restrictiu encara.

Davant la topada que vindrà del Constitucional, reaccionar. Un constitucionalista i un jurista consultats per l’AVUI coincideixen que després del que ha succeït amb la no sentència del TC, és l’hora de la política. Per fer aquest reportatge hem parlat amb dos juristes més que han declinat aparèixer amb noms i cognoms, per no caure en incompatibilitats en valorar el pas de l’Estatut per l’alt tribunal. És majoritària entre els experts l’opinió que la retallada no es podrà reconduir per la via judicial, tot i que els elements jurídics són un gran ariet polític que poden usar ara les institucions catalanes. D’entrada, poden fer ajornar la sentència fins després de les eleccions catalanes. Però no només.

Manuel Aragón
El catedràtic de ciència política Ferran Requejo creu que cal tenir molt en compte “el personalisme” del magistrat Manuel Aragón, sobre el qual sembla que s’articularà la futura sentència que redacta el seu company Guillermo Jiménez. “Aragón vol ser el nou president del Tribunal Constitucional, i li comença a comptar el temps. Necessita resoldre ràpid i amb un contingut contundent”, adverteix. És la visible aliança entre un magistrat promogut pel PSOE, considerat pròxim a José Luis Rodríguez Zapatero, i un altre proposat pels populars. Aragón serà l’autor intel·lectual del nou esborrany de sentència que redactarà Jiménez, es comenta obertament en medis polítics de Madrid. Pot ser la via per aconseguir un consens ampli al Constitucional, endurint encara més la sentència.

Sortida política
El jurista Jaume Renyer, exmembre del Consell Consultiu de la Generalitat, reconeix també que la resposta jurídica no és clara. En canvi “políticament l’única sortida digna que li queda al Constitucional és renunciar a pronunciar-se”. Al seu entendre, això és el que hauria de fer el tribunal, tot i que és improbable que s’hi avingui assumint el cost d’aquesta actitud.

Tot i que la situació del TC és rocambolesca, de fet els 4 magistrats que tenen el mandat caducat no estan en una situació il·legal, perquè la llei ja preveu aquesta possibilitat. La normativa deixa clar que han de continuar en el càrrec mentre no se’ls trobi relleu. Segons Renyer, els culpables de l’actual bloqueig són de forma evident el PSOE i el PP, “ja que són els partits que controlen el TC”. En no posar-se d’acord en la renovació, llançant-se pel cap les culpes, tenen empantanegat l’alt tribunal sense expectatives de solució.

Requejo reconeix que és obvi que els membres del Constitucional no s’autorecusaran, tot i que així ho demanessin les institucions catalanes, perquè argumentaran que segons la llei estan vigents tot i tenir el mandat caducat. Però insisteix que el que importa és que des de Catalunya es prenguin a partir d’ara posicions de força “per deslegitimar encara més aquest tribunal”, per deixar clar que en aquestes condicions políticament no s’ha d’acatar la sentència. “Ho haurien de començar a fer el govern i el Parlament”, afirma.

La inhibició del TC
El mateix interpreten els juristes respecte a la proposta de CiU per demanar al TC que s’inhibeixi de fer sentència contra l’Estatut, aprofitant que l’article 4 de la llei del Constitucional parla d’aquesta via. No té cap possibilitat real de concretar-se, però una altra cosa és que s’utilitzés des d’un punt de vista polític per subratllar que el Constitucional no s’ha de pronunciar sobre un Estatut aprovat en referèndum. “Ara de fet ja ni tan sols ho acceptaran a tràmit; de fet és tard legalment per a aquesta petició, perquè les deliberacions estan iniciades”, precisa Requejo.

S’analitzen set recursos
El Tribunal Constitucional analitza en bloc els set recursos que hi ha presentats contra l’Estatut. No ho fa un a un. El del PP i el del Defensor del Poble, el socialista Enrique Múgica, són de caràcter genèric; afecten la globalitat de l’Estatut, amb un contingut semblant l’un i l’altre. Van ser presentats amb menys de dos mesos de diferència. Els populars el van fer efectiu el 31 de juliol del 2006, i Múgica hi afegia el seu –segons els experts, més ben articulat jurídicament– el 19 de setembre del mateix any. I a banda hi ha cinc recursos més presentats per comunitats autònomes (Aragó, les Illes Balears, el País Valencià, Múrcia i la Rioja), sobre algun punt concret.

Renyer es mostra sorprès fins i tot per la falta de formes en la deliberació d’aquests recursos, amb la contínua filtració interessada d’esborranys. “Això és escandalós. Al Consell Consultiu de la Generalitat –ara Consell de Garanties– mai ha succeït una cosa similar, i a més sempre s’han respectat els terminis”, conclou.

 

Notícia publicada el dimarts, 27 d’abril del 2010, al diari Avui.

No hi ha Comentaris

La victòria del 25 d’abril (Carles Ribera)

Ahir al matí, mentre m’afaitava, una mica més i em tallo estil José Tomás però a la cara. El motiu d’aquest petit accident va ser el salt de goig en sentir una presentadora d’una ràdio líder al país descobrint que això de les consultes per la independència no és pas una fricada minoritària. La benvolguda col·lega va veure la llum, ves per on, en constatar que la xifra de prop de 35.000 voluntaris en l’organització de la tercera onada és similar a la que va congregar el voluntariat del gran esdeveniment de la Catalunya autònoma, els Jocs de Barcelona 1992.

De vegades un simple detall estadístic pot fer més feina que setmanes de mobilització. No hi doneu més voltes, que si vots, que si participació, que si bla, bla, bla. El triomf estratègic del 25-A és clar: només havent fet adonar els incrèduls i/o els despistats que amb l’embranzida per les consultes es podrien organitzar no uns sinó dos Jocs Olímpics (sumant-hi les dues primeres onades ja en són més de 60.000) s’han acomplert amb escreix les expectatives. Que ja som mig milió d’independentistes declarats? I els que vindran! Però l’aventura és sòlida sobretot perquè arrela en un col·lectiu humà conscienciat com mai no havia passat fins ara. Si un esdeveniment amb tantíssim suport mediàtic i institucional com els Jocs va arrossegar només la meitat de voluntaris aplegats, fins ara, amb les consultes, no costa gaire calcular de quines magnituds estaríem parlant si haguéssim gaudit de la mateixa complicitat de manaires que avui s’atrinxeren rere la frase “aquestes consultes no serveixen per a res”. I tant que serveixen. A Samaranch, per una mobilització de voluntariat molt inferior, ha anat de poc que no el canonitzen. Ara només ens falta trobar el nostre Samaranch. Aquí és, em temo, on començaran les pinyes. Però no aigualim la festa. De moment, enhorabona i endavant amb la feina!

 

Article de Carles Ribera,
publicat el dilluns, 26 d’abril del 2010, al diari Avui.

No hi ha Comentaris

Els diaris de paper tornen a ignorar les consultes

Novament, els grans mitjans de paper han ignorant les consultes sobre la independència que aquest diumenge es celebren a més de 200 municipis catalans. Tal com ja va denunciar l’informe de Media.cat sobre el seguiment informatiu del 28-F, aquest 25 d’abril els mitjans tradicionals han tornat a boicotejar les consultes silenciant-les informativament. Tant La Vanguardia com El Periódico o El País ignoren les consultes en les seves portades i prefereixen destacar la victòria del Barça o les manifestacions a favor de Baltasar Garzón. Només l’AVUI, El Punt i els mitjans digitals informen de les votacions als més de 500 col·legis electorals d’arreu del Principat, en uns comicis impulsats per la societat civil on més d’un milió de catalans cridats a votar.

La Vanguardia obre l’edició d’aquest diumenge 25 d’abril amb una entrevista al secretari del Papa a l’Estat espanyol i amb una fotografia de Messi després del partit contra el Xeres.

En la seva portada, el Periódico de Catalunya opta per ignorar els centenars de milers de catalans que mobilitzaran les consultes i es decanta pels centenars de manifestants a favor de Baltasar Garzón. També destaquen el Barça i la polèmica pel vel.

Per la seva banda, El País també ‘passa’ de les consultes i obre la seva edició de diumenge destacant les manifestacions a favor del jutge de l’Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón.

Només l’AVUI i El Punt destaquen les consultes

Només els rotatius en català destaquen les consultes en portada. El diari AVUI obre edició amb les consultes, sota el titular de ‘L’onada més ambiciosa’, mentre que El Punt destaca en portada que ‘Les consultes afronten la tercera onada amb rècord de municipis’.

A continuació podeu veure les portades d’aquests mitjans.




 

Notícia publicada el diumenge, 25 d’abril del 2010, a directe.cat.

2 Comentaris

El “sí” a la independència guanya en unes consultes que han mobilitzat un 20% dels votants

Els centres de votació dels 212 municipis que han participat en la tercera onada de consultes sobiranistes que es fa a Catalunya ja han buidat les urnes i, amb el 75% de l’escrutini completat, el “sí” s’imposa amb un 92,16% dels vots. Hi havia més d’1,3 milions de persones convocades, de les quals han respost el 20,2%, unes 260.000. Encara que és una mica més baixa que en convocatòries anteriors, els organitzadors ho consideren un èxit per la normalitat del dia i perquè és més difícil mobilitzar els votants en ciutats grans.

 
 
Després de les onades del 13 de desembre del 2009 i del 28 de febrer d’enguany, una nova jornada de consultes els ha agafat el relleu. Els centres de votació han obert a 212 localitats de 34 comarques, una xifra rècord. Fins a 33 d’aquestes localitats eren mitjans i grans municipis, com ara Girona i Lleida. Quinze eren capitals de comarca, com Valls, Tremp, Olot o Manresa, i moltes altres tenien més de 10.000 habitants. La jornada ha transcorregut sense incidents i amb un marcat to festiu, com ja havia passat en les altres cites amb les urnes.

No hi ha hagut sorpreses i, amb un 75% dels vots escrutats, els votants s’han decantat clarament a favor d’una Catalunya independent. El 92,16% dels sufragis han estat afirmatius enfront del 5,34% de negatius. Un 2,5% de vot en blanc i un 0,25 de nuls completen el resultat. La Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència ofereix els resultats municipi per municipi en la seva pàgina web.

Un 20% ha votat

En total, 1.300.000 persones tenien dret a vot. Segons dades de la Coordinadora, ha anat a votar el 20,2%, és a dir, al voltant de 260.000 persones. Una bona part d’aquests vots corresponen als 61.180 que s’havien rebut anticipadament i que representen un 4,6% del total.

La participació és lleugerament inferior a l’última convocatòria, en què va votar un 21,1%, però ha estat considerada tot un èxit per l’organització ja que, per primera vegada, les consultes arribaven a ciutats més densament poblades.

Segons la Coordinadora, si se sumen les dades de les tres consultes sobiranistes que s’han fet a Catalunya en aquest mig any, la participació global seria del 22%, el que equival a mig milió de catalans aproximadament. El portaveu de la Coordinadora, Uriel Bertran, ha indicat que després de l’experiència “ja no hi ha por” a fer una consulta a Barcelona, que està prevista pel 10 d’abril del 2011.

Registres desiguals

La participació ha estat molt desigual en funció del territori. A Lleida, la ciutat més gran on els seus ciutadans es podien pronunciar, 9.368 dels 114.100 que tenien dret a vot, un 8,21%, han acudit a les urnes. És una de les participacions més baixes de tot Catalunya, el que ha donat peu al seu alcalde, el socialista Àngel Ros, a assegurar que “el poble català rebutja la indefinició, la inseguretat i les aventures que no saben cap on van”. Ros ha afegit que l’autogovern de Catalunya passa per respectar l’Estatut.

Un 14,72% dels reusencs, 13.155 veïns dels 89.397 que tenien dret a vot, han respost a la crida. La plataforma Reus Decideix ha valorat la jornada amb satisfacció i ha qualificat la participació de “rellevant”. L’entitat ha volgut extrapolar les dades i comparar-les amb les d’unes eleccions convencionals, descomptant els vots dels immigrants sense nacionalitat espanyola i dels joves de 16 a 18 anys, i la participació se situaria en un 17,60%.

A Girona, en canvi, la participació ha superat la mitjana nacional. En total, de les 78.521 persones censades que tenien dret a dipositar la seva butlleta, ho han fet 16.259. El president de la junta electoral, l’advocat Carles Mascort, ha ressaltat que 470 persones nouvingudes han votat en alguna de les 35 meses repartides arreu dels diferents barris.

Olot és la capital de comarca on hi ha hagut una major participació: un 27%.

La vessant política

Podien votar els majors de 16 anys i els immigrants empadronats, encara que no tinguessin permís de residència. Entre els votants han destacat el conseller de Governació, Jordi Ausàs, que ha votat a la Seu d’Urgell, i el d’Innovació, Josep Huguet, que ho ha fet a Manresa. El president del Parlament, el reusenc Ernest Benach, no s’ha volgut perdre la cita i també ha exercit el seu dret a vot. La jornada ha pres també un caràcter polític i els discursos han derivat cap a la relació entre Catalunya i Espanya i l’Estatut.

El president de la Generalitat ha afirmat que respecta les votacions però que no els dóna suport, a diferència dels líders d’ERC i CiU. “No és la nostra opció ni la nostra opció de futur”, ha assegurat José Montilla sobre el referèndum. Com en cada convocatòria, Ciutadans ha demanat a la subdelegació del govern espanyol que prohibís la cessió d’espais públics.

Més voluntaris que pels Jocs del 92

Les consultes mobilitzen milers de voluntaris. Segons la Coordinadora, sumant les tres onades ja se’n compten 57.000, xifra que gairebé duplica els 32.000 dels Jocs Olímpics de Barcelona. També hi han estat convidats uns 40 observadors internacionals. Han vingut per exemple del Quebec, Flandes, Escòcia, Sardenya o Còrsega, i han estat repartits per tot el territori per supervisar el procés.

Problemes informàtics en alguns col·legis

Problemes en el sistema informàtic del servidor Decidim.cat han provocat petits contratemps en alguns centres a primera hora del matí i a última hora, durant el recompte. La plataforma assegura que es tracta de sabotatges. Municipis com Calella, Pineda de Mar o Lleida, entre altres, han hagut d’adoptar solucions d’emergència perquè el sistema s’ha col·lapsat i els ordinadors que servien les meses electorals per comprovar els DNI dels votants han deixat de funcionar. Davant d’aquest problema i fins que el servei no s’ha restablert, les plataformes organitzadores han registrat manualment les votacions per tal de garantir el dret a vot dels ciutadans.

Passió pel “sí” a Esparreguera

La tercera onada de referèndums va tenir una prèvia aquest dissabte a Esparreguera, on es va avançar la consulta per evitar coincidir amb la celebració de la Passió. La participació va ser d’un 16% i va aconseguir un vot favorable superior al 90%. A Dublín, a Irlanda, també han pogut votar tots els catalans residents en aquest país. Finalment, 79 persones hi van participar i van donar un 94% de suport al “sí”.

Ulldecona retira les urnes

L’organització ha agraït el suport de molts ajuntaments, que han cedit locals per fer-hi la consulta. Precisament a Ulldecona, al Montsià, dissabte l’Ajuntament va decidir retirar les urnes de la consulta després de rebre un comunicat de la subdelegació del govern provincial que instava a no fer-les servir.

Més del 90% de “sí”

La primera onada de consultes sobre l’autodeterminació es va celebrar el 13 de desembre del 2009 en 166 municipis, amb el de Sant Cugat del Vallès com el més important. Llavors la participació va voltar el 30% i un 94% dels electors van optar pel “sí”. La segona tanda de consultes va tenir lloc el passat 28 de febrer en 79 localitats catalanes. La participació va baixar fins al 21%, però el “sí” va superar igualment el 90% dels vots.

 

Notícia publicada el diumenge, 25 d’abril del 2010, al 3cat24.

No hi ha Comentaris

265.000 vots en la tercera onada de consultes sobre la independència

Els organitzadors anuncien que la participació fregarà el 20% i destaquen que la dada és positiva si es té en compte que s’ha entrat a ciutats grans

La participació global en l’onada de consultes sobre la independència d’aquest diumenge 25 d’abril frega el 20%, segons les primeres dades donades pels organitzadors després del tancament de les urnes, a les vuit del vespre. La xifra ha estat considerada positiva, tot i ser inferior a la d’altres onades, ja que aquesta vegada s’ha arribat a ciutats grans, on costa més de mobilitzar l’electorat.

La consulta s’ha fet en 212 municipis, i aquest 20% correspon a les dades facilitades per la Coordinadora Nacional de la Consulta amb el 90% dels municipis escrutats i inclòs el vot anticipat. Més d’1,3 milions de ciutadans estaven cridats a les urnes i hi han anat uns 265.600. Aquest resultat seria molt similar a la participació que hi va haver el 28 de febrer, que es va situar sobre el 21% . En canvi, el 13 de desembre van acudir a les urnes més d’un 27% dels ciutadans amb dret a vot, inclosos els estrangers i els joves de 16 anys a 18 anys, que no poden votar en les eleccions oficials.

Fins a les sis de la tarda
Abans del tancament de les urnes, a les sis, la participació a la consulta per la independència de Catalunya a la ciutat de Girona era del 17,73% a les sis de la tarda, segons ha informat la junta electoral de la plataforma Girona Decideix. En número total de persones, haurien passat avui pels 19 col·legis electorals de la ciutat, 13.920 -d’un cens de 78.521-. La plataforma també ha facilitat dades de vot tant entre el col·lectiu immigrant com entre els joves menors d’entre 16 i 17 anys. Així, en el primer cas, a Girona han votat més de 250 estrangers, mentre que els joves que s’han acostat fins a les urnes freguen el centenar.

Un total de 6.941 persones, un 25,12% de les persones de les 27.633 amb dret a vot, han votat a Olot fins a les sis. El coordinador, el notari Alfons López Tena, ha destacat que Olot lidera la participació entre les capitals de comarca i grans ciutats.

Fins a 7.985 lleidatans -el 6,82%- han exercit ja el seu dret a decidir en la consulta a la ciutat de Lleida a les sis de la tarda. Aquest diumenge han passat pels 23 col·legis electorals un total de 4.871 persones fins a les sis de la tarda, que sumats als 3.114 vots anticipats, dóna aquesta xifra pròxima als 8.000.

Figueres ha superat les expectatives que auguraven a l’organització que la participació rondaria el 10%. A les sis el 12,39% dels figuerencs empadronats a la ciutat i majors de setze anys ja havien votat. Unes xifres que aboquen optimisme als membres de la plataforma Figueres Decideix que no veu com un objectiu inassolible arribar al 15%.

Un 10,76% de la població d’Igualada ha anat a votar fins a les sis. Aquest tant per cent, sumat als vots anticipats, dóna una xifra d’un 18,56% d’igualadins que ja han exercit el seu dret a vot. La participació a Reus a les 6 de la tarda se situa en el 12%.

Supervisors internacionals
El grup d’observadors internacionals que són a Manresa per supervisar el desenvolupament democràtic de la consulta han destacat la “rigorositat” que han vist al llarg de la jornada en les diferents meses que han visitat.

Pieter Vandernoere, de Flandes, ha felicitat els organitzadors per la tasca feta i ha explicat que està “profundament impressionat” per la cultura democràtica de Catalunya, que sovint s’oblida a la resta de l’Estat.

Tasio Erkizia, dirigent abertzale basc, ha explicat que en les visites que han fet a diversos col·legis els han sorprès la gran quantitat de voluntaris treballant i el control “escrupolós” de cadascun dels vots per garantir la qualitat democràtica del referèndum.

Vandemoere ha explicat que ha visitat la Sagrada Família de Barcelona i que aquesta obra és una metàfora de la voluntat popular per tirar endavant objectius ambiciosos. Ha dit que “és una obra que la gent està construint i potser, quan estigui acabada, Catalunya també serà independent”.

 

Notícia publicada el diumenge, 25 d’abril del 2010, al diari Avui.

6 Comentaris