El “sí” a la independència guanya en unes consultes que han mobilitzat un 20% dels votants


Els centres de votació dels 212 municipis que han participat en la tercera onada de consultes sobiranistes que es fa a Catalunya ja han buidat les urnes i, amb el 75% de l’escrutini completat, el “sí” s’imposa amb un 92,16% dels vots. Hi havia més d’1,3 milions de persones convocades, de les quals han respost el 20,2%, unes 260.000. Encara que és una mica més baixa que en convocatòries anteriors, els organitzadors ho consideren un èxit per la normalitat del dia i perquè és més difícil mobilitzar els votants en ciutats grans.

 
 
Després de les onades del 13 de desembre del 2009 i del 28 de febrer d’enguany, una nova jornada de consultes els ha agafat el relleu. Els centres de votació han obert a 212 localitats de 34 comarques, una xifra rècord. Fins a 33 d’aquestes localitats eren mitjans i grans municipis, com ara Girona i Lleida. Quinze eren capitals de comarca, com Valls, Tremp, Olot o Manresa, i moltes altres tenien més de 10.000 habitants. La jornada ha transcorregut sense incidents i amb un marcat to festiu, com ja havia passat en les altres cites amb les urnes.

No hi ha hagut sorpreses i, amb un 75% dels vots escrutats, els votants s’han decantat clarament a favor d’una Catalunya independent. El 92,16% dels sufragis han estat afirmatius enfront del 5,34% de negatius. Un 2,5% de vot en blanc i un 0,25 de nuls completen el resultat. La Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència ofereix els resultats municipi per municipi en la seva pàgina web.

Un 20% ha votat

En total, 1.300.000 persones tenien dret a vot. Segons dades de la Coordinadora, ha anat a votar el 20,2%, és a dir, al voltant de 260.000 persones. Una bona part d’aquests vots corresponen als 61.180 que s’havien rebut anticipadament i que representen un 4,6% del total.

La participació és lleugerament inferior a l’última convocatòria, en què va votar un 21,1%, però ha estat considerada tot un èxit per l’organització ja que, per primera vegada, les consultes arribaven a ciutats més densament poblades.

Segons la Coordinadora, si se sumen les dades de les tres consultes sobiranistes que s’han fet a Catalunya en aquest mig any, la participació global seria del 22%, el que equival a mig milió de catalans aproximadament. El portaveu de la Coordinadora, Uriel Bertran, ha indicat que després de l’experiència “ja no hi ha por” a fer una consulta a Barcelona, que està prevista pel 10 d’abril del 2011.

Registres desiguals

La participació ha estat molt desigual en funció del territori. A Lleida, la ciutat més gran on els seus ciutadans es podien pronunciar, 9.368 dels 114.100 que tenien dret a vot, un 8,21%, han acudit a les urnes. És una de les participacions més baixes de tot Catalunya, el que ha donat peu al seu alcalde, el socialista Àngel Ros, a assegurar que “el poble català rebutja la indefinició, la inseguretat i les aventures que no saben cap on van”. Ros ha afegit que l’autogovern de Catalunya passa per respectar l’Estatut.

Un 14,72% dels reusencs, 13.155 veïns dels 89.397 que tenien dret a vot, han respost a la crida. La plataforma Reus Decideix ha valorat la jornada amb satisfacció i ha qualificat la participació de “rellevant”. L’entitat ha volgut extrapolar les dades i comparar-les amb les d’unes eleccions convencionals, descomptant els vots dels immigrants sense nacionalitat espanyola i dels joves de 16 a 18 anys, i la participació se situaria en un 17,60%.

A Girona, en canvi, la participació ha superat la mitjana nacional. En total, de les 78.521 persones censades que tenien dret a dipositar la seva butlleta, ho han fet 16.259. El president de la junta electoral, l’advocat Carles Mascort, ha ressaltat que 470 persones nouvingudes han votat en alguna de les 35 meses repartides arreu dels diferents barris.

Olot és la capital de comarca on hi ha hagut una major participació: un 27%.

La vessant política

Podien votar els majors de 16 anys i els immigrants empadronats, encara que no tinguessin permís de residència. Entre els votants han destacat el conseller de Governació, Jordi Ausàs, que ha votat a la Seu d’Urgell, i el d’Innovació, Josep Huguet, que ho ha fet a Manresa. El president del Parlament, el reusenc Ernest Benach, no s’ha volgut perdre la cita i també ha exercit el seu dret a vot. La jornada ha pres també un caràcter polític i els discursos han derivat cap a la relació entre Catalunya i Espanya i l’Estatut.

El president de la Generalitat ha afirmat que respecta les votacions però que no els dóna suport, a diferència dels líders d’ERC i CiU. “No és la nostra opció ni la nostra opció de futur”, ha assegurat José Montilla sobre el referèndum. Com en cada convocatòria, Ciutadans ha demanat a la subdelegació del govern espanyol que prohibís la cessió d’espais públics.

Més voluntaris que pels Jocs del 92

Les consultes mobilitzen milers de voluntaris. Segons la Coordinadora, sumant les tres onades ja se’n compten 57.000, xifra que gairebé duplica els 32.000 dels Jocs Olímpics de Barcelona. També hi han estat convidats uns 40 observadors internacionals. Han vingut per exemple del Quebec, Flandes, Escòcia, Sardenya o Còrsega, i han estat repartits per tot el territori per supervisar el procés.

Problemes informàtics en alguns col·legis

Problemes en el sistema informàtic del servidor Decidim.cat han provocat petits contratemps en alguns centres a primera hora del matí i a última hora, durant el recompte. La plataforma assegura que es tracta de sabotatges. Municipis com Calella, Pineda de Mar o Lleida, entre altres, han hagut d’adoptar solucions d’emergència perquè el sistema s’ha col·lapsat i els ordinadors que servien les meses electorals per comprovar els DNI dels votants han deixat de funcionar. Davant d’aquest problema i fins que el servei no s’ha restablert, les plataformes organitzadores han registrat manualment les votacions per tal de garantir el dret a vot dels ciutadans.

Passió pel “sí” a Esparreguera

La tercera onada de referèndums va tenir una prèvia aquest dissabte a Esparreguera, on es va avançar la consulta per evitar coincidir amb la celebració de la Passió. La participació va ser d’un 16% i va aconseguir un vot favorable superior al 90%. A Dublín, a Irlanda, també han pogut votar tots els catalans residents en aquest país. Finalment, 79 persones hi van participar i van donar un 94% de suport al “sí”.

Ulldecona retira les urnes

L’organització ha agraït el suport de molts ajuntaments, que han cedit locals per fer-hi la consulta. Precisament a Ulldecona, al Montsià, dissabte l’Ajuntament va decidir retirar les urnes de la consulta després de rebre un comunicat de la subdelegació del govern provincial que instava a no fer-les servir.

Més del 90% de “sí”

La primera onada de consultes sobre l’autodeterminació es va celebrar el 13 de desembre del 2009 en 166 municipis, amb el de Sant Cugat del Vallès com el més important. Llavors la participació va voltar el 30% i un 94% dels electors van optar pel “sí”. La segona tanda de consultes va tenir lloc el passat 28 de febrer en 79 localitats catalanes. La participació va baixar fins al 21%, però el “sí” va superar igualment el 90% dels vots.

 

Notícia publicada el diumenge, 25 d’abril del 2010, al 3cat24.

Els Comentaris estan tancats