Davant l’atac més greu


Juristes i experts creuen que Catalunya és a les portes d’una retallada de l’autogovern que pot qüestionar fins i tot l’Estatut del 79. Denuncien la connivència de magistrats proposats pel PP i pel PSOE. Admeten que les peticions del Parlament català seran desateses però tenen valor polític.

Catalunya és a les portes del que serà el cop més important al seu autogovern després de la Loapa, amb una sentència sobre el nou Estatut que qüestionarà fins i tot el text de l’any 1979, si rebutja la immersió lingüística a les escoles. L’esborrany que va ser derrotat el 16 d’abril ja atacava el model escolar català, i el que ara s’està redactant serà més restrictiu encara.

Davant la topada que vindrà del Constitucional, reaccionar. Un constitucionalista i un jurista consultats per l’AVUI coincideixen que després del que ha succeït amb la no sentència del TC, és l’hora de la política. Per fer aquest reportatge hem parlat amb dos juristes més que han declinat aparèixer amb noms i cognoms, per no caure en incompatibilitats en valorar el pas de l’Estatut per l’alt tribunal. És majoritària entre els experts l’opinió que la retallada no es podrà reconduir per la via judicial, tot i que els elements jurídics són un gran ariet polític que poden usar ara les institucions catalanes. D’entrada, poden fer ajornar la sentència fins després de les eleccions catalanes. Però no només.

Manuel Aragón
El catedràtic de ciència política Ferran Requejo creu que cal tenir molt en compte “el personalisme” del magistrat Manuel Aragón, sobre el qual sembla que s’articularà la futura sentència que redacta el seu company Guillermo Jiménez. “Aragón vol ser el nou president del Tribunal Constitucional, i li comença a comptar el temps. Necessita resoldre ràpid i amb un contingut contundent”, adverteix. És la visible aliança entre un magistrat promogut pel PSOE, considerat pròxim a José Luis Rodríguez Zapatero, i un altre proposat pels populars. Aragón serà l’autor intel·lectual del nou esborrany de sentència que redactarà Jiménez, es comenta obertament en medis polítics de Madrid. Pot ser la via per aconseguir un consens ampli al Constitucional, endurint encara més la sentència.

Sortida política
El jurista Jaume Renyer, exmembre del Consell Consultiu de la Generalitat, reconeix també que la resposta jurídica no és clara. En canvi “políticament l’única sortida digna que li queda al Constitucional és renunciar a pronunciar-se”. Al seu entendre, això és el que hauria de fer el tribunal, tot i que és improbable que s’hi avingui assumint el cost d’aquesta actitud.

Tot i que la situació del TC és rocambolesca, de fet els 4 magistrats que tenen el mandat caducat no estan en una situació il·legal, perquè la llei ja preveu aquesta possibilitat. La normativa deixa clar que han de continuar en el càrrec mentre no se’ls trobi relleu. Segons Renyer, els culpables de l’actual bloqueig són de forma evident el PSOE i el PP, “ja que són els partits que controlen el TC”. En no posar-se d’acord en la renovació, llançant-se pel cap les culpes, tenen empantanegat l’alt tribunal sense expectatives de solució.

Requejo reconeix que és obvi que els membres del Constitucional no s’autorecusaran, tot i que així ho demanessin les institucions catalanes, perquè argumentaran que segons la llei estan vigents tot i tenir el mandat caducat. Però insisteix que el que importa és que des de Catalunya es prenguin a partir d’ara posicions de força “per deslegitimar encara més aquest tribunal”, per deixar clar que en aquestes condicions políticament no s’ha d’acatar la sentència. “Ho haurien de començar a fer el govern i el Parlament”, afirma.

La inhibició del TC
El mateix interpreten els juristes respecte a la proposta de CiU per demanar al TC que s’inhibeixi de fer sentència contra l’Estatut, aprofitant que l’article 4 de la llei del Constitucional parla d’aquesta via. No té cap possibilitat real de concretar-se, però una altra cosa és que s’utilitzés des d’un punt de vista polític per subratllar que el Constitucional no s’ha de pronunciar sobre un Estatut aprovat en referèndum. “Ara de fet ja ni tan sols ho acceptaran a tràmit; de fet és tard legalment per a aquesta petició, perquè les deliberacions estan iniciades”, precisa Requejo.

S’analitzen set recursos
El Tribunal Constitucional analitza en bloc els set recursos que hi ha presentats contra l’Estatut. No ho fa un a un. El del PP i el del Defensor del Poble, el socialista Enrique Múgica, són de caràcter genèric; afecten la globalitat de l’Estatut, amb un contingut semblant l’un i l’altre. Van ser presentats amb menys de dos mesos de diferència. Els populars el van fer efectiu el 31 de juliol del 2006, i Múgica hi afegia el seu –segons els experts, més ben articulat jurídicament– el 19 de setembre del mateix any. I a banda hi ha cinc recursos més presentats per comunitats autònomes (Aragó, les Illes Balears, el País Valencià, Múrcia i la Rioja), sobre algun punt concret.

Renyer es mostra sorprès fins i tot per la falta de formes en la deliberació d’aquests recursos, amb la contínua filtració interessada d’esborranys. “Això és escandalós. Al Consell Consultiu de la Generalitat –ara Consell de Garanties– mai ha succeït una cosa similar, i a més sempre s’han respectat els terminis”, conclou.

 

Notícia publicada el dimarts, 27 d’abril del 2010, al diari Avui.

Els Comentaris estan tancats