Barsalona, t’astimu (Sebastià Alzamora)


Alegreu-vos, barcelonins i barcelonines, perquè d’avui endavant, i fins diumenge que ve, ja podeu votar com voleu que sigui la Diagonal del futur. Per fer-ho, només heu d’anar a la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona, www.bcn.cat (o .org o .es, només faltaria), i fer clic a la finestra que diu: “El futur de la Diagonal és a les teves mans”. Allà us assabentareu que “cada segon que passa estem més a prop de fer realitat una nova Diagonal”: com és de rigor en un cas així, hi ha un rellotge amb un compte enrere (que s’haurà posat a zero en el moment en què es pugui començar a votar) i una musiqueta digna de la banda sonora de Vicky Cristina Barcelona, amb castanyetes i tot. També podreu posar-vos al corrent de les senzillíssimes passes que cal seguir per entrar al procés participatiu (en diuen així) que ens permetrà aconseguir una zona per respirar, desconnectar, guanyar temps o gaudir d’infinites connexions, que déu-n’hi-do les connexions que vol dir això. I podreu, per fi, triar entre l’opció A (convertir la Diagonal en un bulevard), l’opció B (fer-ne una rambla) o l’opció C (cap de les dues anteriors).

La iniciativa és excel·lent i n’hi ha prou de dir, per fer-se’n la idea, que està a l’alçada del nivell al qual ens té acostumats l’Ajuntament del Cap i Casal. Com sempre, l’enhorabona. No hi ha dubte que l’estímul de la participació ciutadana és un magnífic símptoma de salut i vigor democràtics, i que donar al personal la possibilitat de dir-hi la seva sobre la configuració d’una de les vies principals de la ciutat farà que tots i totes sentim la nova Diagonal molt més nostra: només els pregaria que, quan la construeixin, no s’oblidin de reservar un espai més aviat grandet per posar-hi un mural en el qual puguin anar a estampar la seva signatura tots aquells i aquelles que hagin format part del procés participatiu (a dalt del mural hi hauria d’haver una intervenció d’algun artista que celebri que Barcelona és una història d’amor que compartim entre tots, gairebé com si es tractés d’un gang bang de gran abast).

Insistesc que la idea és tan bona que l’únic retret que hi faria és que no s’hagi posat mai abans en pràctica. És evident que la manera de trobar la millor solució a les qüestions urbanístiques més delicades és preguntar als ciutadans: algun desaprensiu –mai no en falten– que volgués aixafar la guitarra al nostre admirat consistori podria objectar-hi que els ciutadans, com se sol dir vulgarment i amb perdó de l’expressió, no en tenim ni puta idea. Però li respondríem que això, a Barcelona, fa estona que no és cap problema: francament, i per posar-ne només un exemple, si s’hagués fet segons el que als ciutadans ens hagués sortit del bolet, no crec que el Fòrum hagués quedat gaire pitjor. En canvi, ara no tan sols podríem presumir d’una de les pífies urbanístiques més colossals del segle XXI, sinó que, a més, podríem treure pit dient que la vam cometre entre tots.

Potser encara som a temps d’aplicar el mateix sistema, què sé jo, a la Sagrada Família: vostè què prefereix, que sigui un temple cristià, un centre comercial amb multicines i bolera, o cap de les dues coses? Ens pensàvem que hi havia gent que cobrava per prendre aquesta mena de decisions, però s’ha d’admetre que així és molt més divertit. Per cert, la meva proposta és convertir la Diagonal en un camp de patates. Amb tanta crisi, almenys tindríem l’alimentació assegurada.

 

Article de Sebastià Alzamora, publicat el dilluns, 10 de maig del 2010, al diari Avui.

Els Comentaris estan tancats