La independència de Catalunya

Catalunya és una nació: tenim dret a ser lliures i a tenir un estat.

Que l’estat espanyol sigui federal, confederal o el que sigui depèn de la voluntat dels espanyols, que no permetran cap avenç significatiu en l’autogovern (com demostren amb l’Estatut). En canvi ser independents només depèn dels catalans.

L’estat propi permetrà aconseguir de cop tot allò que volem i que es impossible obtenir d’una altra manera, com ser membres de ple dret a l’ONU, la UNESCO o als Consells de Ministres de la Unió Europea; disposar d’ambaixades autèntiques; que el català sigui oficial als jutjats, a Brussel·les i a Estrasburg; tenir seleccions esportives; recaptar i gestionar tots els nostres impostos; gestionar la immigració; i tot allò que tenen tots els estats o Catalunya serà un Estat membre de la UE, amb els mateixos drets i deures que la resta.

Els beneficis de la independència són molt més grans que els possibles costos que hi pugui haver a curt termini: l’estat espanyol ens pren el 10% del PIB cada any, més de 21.000€ milions a l’any. Això vol dir: o 3.000€ per català a l’any, l’equivalent a un pla Obama cada any (és a dir, tot el que Obama està dedicant per ciutadà americà per reactivar l’economia aquest any els catalans ho paguem cada any): Uns 60 milions d’euros al dia. Aquests diners podrien comportar menors impostos, major despesa social o les dues coses. En tot cas, el que els catalans decidim

Cal declarar unilateralment la independència de Catalunya des del Parlament, per una majoria absoluta dels seus diputats. No cal fer un referèndum previ, perquè l’estat espanyol no ho permetrà mai, i perquè el referèndum són les pròpies eleccions al Parlament