Arxiu setembre, 2009

Independentisme creixent

El nombre de partidaris d’un estat català creix en uns 5,5 punts en els últims 4 anys i correspon gairebé al 20% dels catalans

07/09/09 02:00 BarcelonaANNA SERRANO /

En plena negociació del finançament, el president de la Generalitat, José Montilla, alertava a Madrid que si el procés no acabava en acord es donaria ales a l’independentisme. El mateix advertiment es fa davant d’una possible retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional o després que una jutgessa –a instàncies de l’advocat de l’Estat– hagi anul·lat el referèndum sobre la independència de Catalunya previst pel 13 de setembre a Arenys de Munt. Creix el nombre de partidaris d’un estat català? La resposta és: sí. Els baròmetres elaborats pel centre d’estudis d’opinió (CEO) –depenent del govern– constaten des del 2005 que el nombre dels qui voldrien una Catalunya independent ha crescut un 5,5% en quatre anys i que va ser d’un 19% el mes de juliol.

No és només una percepció de polítics i analistes. El nombre de partidaris d’un estat català ha crescut en els últims quatre anys. Així ho constaten els baròmetres d’opinió elaborats pel CEO, organisme depenent del Departament d’Economia i Finances. Les enquestes –fetes trimestralment– sempre contenen una pregunta sobre quina hauria de ser la relació de Catalunya amb Espanya. I el dels partidaris de la resposta «un estat independent» ha crescut en gairebé 5,5 punts des del 2005. Ha augmentat del 13,6%, el juny d’aquell any, fins al 19% aquest juliol, que va ser quan es va publicar l’últim baròmetre. Què ha passat entre aquests dos percentatges? L’aprovació de l’Estatut al Parlament de Catalunya, la negociació i passada del ribot del text a Madrid, el referèndum per aprovar la carta catalana, les eleccions de l’1 de novembre del 2006, les espanyoles del 9 de març del 2008, la crisi, la negociació del finançament… Tots aquests moments s’han vist reflectits en les enquestes del govern. El mes de maig, per exemple, quan el nou model encara no estava tancat i a les portes de les europees, els partidaris de la independència de Catalunya van arribar al percentatge rècord del 20,9%. En el següent i últim baròmetre, que encara no recollia l’impacte de l’acord, el nombre corresponia a un 19%. Hi ha un cert consens segons els qual cada cop que s’entra en conflicte amb l’Estat l’independentisme creix. Des d’ERC, el secretari general, Joan Ridao, reconeixia fa uns dies a El Temps que una eventual sentència negativa contra l’Estatut per part del Tribunal Constitucional no aniria malament al partit en relació amb l’objectiu de sumar complicitats en el camí cap a la independència. I a l’esperat pronunciament del TC, s’hi afegeix l’encesa polèmica a Arenys de Munt, després que una jutgessa –a instàncies de l’advocat de l’Estat– hagi suspès l’autorització municipal perquè el diumenge dia 13 es faci una consulta sobre la independència de Catalunya, cosa que ha encès el debat sobre el dret d’autodeterminació i sembla haver provocat un efecte cadena. Caldrà veure si es reflecteix o no en els propers baròmetres.

Les altres opcions

Amb tot, la majoria dels catalans prefereix que Catalunya sigui una comunitat autònoma dins l’Estat espanyol. Però, si la d’una Catalunya independent és la resposta que més ha crescut en els últims quatre anys, la de ser un territori més entre uns altres 17 és la que més ha baixat: un total de quatre punts; del 40,8% al 36,8%. Ha crescut una mica, en canvi, el nombre de partidaris de la constitució d’un estat dins d’una Espanya federal, ara, a l’entorn del 32%.

Així, si s’hi afegeixen els que voldrien un estat català i els que també optarien per aquesta fórmula però encara en relació amb Espanya, es passa d’una majoria del 44,9%, fa quatre anys, a un aclaparador 51% el mes de juliol.

Pel que fa als que preferirien que Catalunya fos una simple regió d’Espanya, el nombre cau del 7% al 6,20%, malgrat que en alguns moments dels últims quatre anys ha arribat fins al 3,8%.

Autonomia insuficient

D’ençà del 2005, també ha crescut notablement el nombre de persones que creuen que Catalunya gaudeix d’«un nivell insuficient d’autonomia, passant del 52,3% al 62%. El dels que creuen que és suficient ha baixat del 35% al 28% d’ara.

Vuitanta ajuntaments a favor del dret a decidir

el punt

Vuitanta ajuntaments, entre els quals destaquen poblacions com ara Altafulla, Amposta, Arenys de Munt, Girona, Figueres, Manresa, Torredembarra, Valls, el Vendrell o Vilafranca del Penedès, van aprovar fa dos mesos una moció pel dret a decidir sobre un estat propi, impulsada pel moviment Deumil.cat, que va néixer amb la convocatòria de la manifestació que va tenir lloc el 7 de març d’aquest any a Brussel·les amb el lema «Volem l’estat propi». La moció a la qual es van adherir aquests ajuntaments afirmava que els regidors i regidores es comprometien en el ple a «fomentar dinàmiques que ajudin a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret a decidir a tenir un estat propi, impulsant contactes institucionals internacionals amb autoritats locals d’Europa i del món en general». En aquest sentit, els ajuntaments es comprometien a comunicar l’acord als parlaments català i europeu, al govern i a la CE.

No hi ha Comentaris