Darrers vídeos

Després d’unes setmanes de manca d’activitat al blog de Reagrupament Sant Andreu, tornem per publicar aquí els darrers vídeos sobre reagrupament que han aparegut ens els mitjans de comunicació aquests últims dies coincidint amb la celebració de la 1a Assemblea Nacional de Reagrupament.

Entrevista a Joan Carretero als Matins de TV3:
http://www.tv3.cat/videos/1520189

Vídeo TN migdia TV3 del dia 03/10/2009:
http://www.tv3.cat/videos/1523439

Vídeo TN vespre TV3 del dia 03/10/2009:
http://www.tv3.cat/videos/1523999

Vídeo AvuiTV 03/10/2009:
http://www.avui.cat/cat/avui-tv.php?video=158

També podeu seguir-nos a:  http://reagrupament-santandreu.blogspot.com/

No hi ha Comentaris

Independentisme creixent

El nombre de partidaris d’un estat català creix en uns 5,5 punts en els últims 4 anys i correspon gairebé al 20% dels catalans

07/09/09 02:00 BarcelonaANNA SERRANO /

En plena negociació del finançament, el president de la Generalitat, José Montilla, alertava a Madrid que si el procés no acabava en acord es donaria ales a l’independentisme. El mateix advertiment es fa davant d’una possible retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional o després que una jutgessa –a instàncies de l’advocat de l’Estat– hagi anul·lat el referèndum sobre la independència de Catalunya previst pel 13 de setembre a Arenys de Munt. Creix el nombre de partidaris d’un estat català? La resposta és: sí. Els baròmetres elaborats pel centre d’estudis d’opinió (CEO) –depenent del govern– constaten des del 2005 que el nombre dels qui voldrien una Catalunya independent ha crescut un 5,5% en quatre anys i que va ser d’un 19% el mes de juliol.

No és només una percepció de polítics i analistes. El nombre de partidaris d’un estat català ha crescut en els últims quatre anys. Així ho constaten els baròmetres d’opinió elaborats pel CEO, organisme depenent del Departament d’Economia i Finances. Les enquestes –fetes trimestralment– sempre contenen una pregunta sobre quina hauria de ser la relació de Catalunya amb Espanya. I el dels partidaris de la resposta «un estat independent» ha crescut en gairebé 5,5 punts des del 2005. Ha augmentat del 13,6%, el juny d’aquell any, fins al 19% aquest juliol, que va ser quan es va publicar l’últim baròmetre. Què ha passat entre aquests dos percentatges? L’aprovació de l’Estatut al Parlament de Catalunya, la negociació i passada del ribot del text a Madrid, el referèndum per aprovar la carta catalana, les eleccions de l’1 de novembre del 2006, les espanyoles del 9 de març del 2008, la crisi, la negociació del finançament… Tots aquests moments s’han vist reflectits en les enquestes del govern. El mes de maig, per exemple, quan el nou model encara no estava tancat i a les portes de les europees, els partidaris de la independència de Catalunya van arribar al percentatge rècord del 20,9%. En el següent i últim baròmetre, que encara no recollia l’impacte de l’acord, el nombre corresponia a un 19%. Hi ha un cert consens segons els qual cada cop que s’entra en conflicte amb l’Estat l’independentisme creix. Des d’ERC, el secretari general, Joan Ridao, reconeixia fa uns dies a El Temps que una eventual sentència negativa contra l’Estatut per part del Tribunal Constitucional no aniria malament al partit en relació amb l’objectiu de sumar complicitats en el camí cap a la independència. I a l’esperat pronunciament del TC, s’hi afegeix l’encesa polèmica a Arenys de Munt, després que una jutgessa –a instàncies de l’advocat de l’Estat– hagi suspès l’autorització municipal perquè el diumenge dia 13 es faci una consulta sobre la independència de Catalunya, cosa que ha encès el debat sobre el dret d’autodeterminació i sembla haver provocat un efecte cadena. Caldrà veure si es reflecteix o no en els propers baròmetres.

Les altres opcions

Amb tot, la majoria dels catalans prefereix que Catalunya sigui una comunitat autònoma dins l’Estat espanyol. Però, si la d’una Catalunya independent és la resposta que més ha crescut en els últims quatre anys, la de ser un territori més entre uns altres 17 és la que més ha baixat: un total de quatre punts; del 40,8% al 36,8%. Ha crescut una mica, en canvi, el nombre de partidaris de la constitució d’un estat dins d’una Espanya federal, ara, a l’entorn del 32%.

Així, si s’hi afegeixen els que voldrien un estat català i els que també optarien per aquesta fórmula però encara en relació amb Espanya, es passa d’una majoria del 44,9%, fa quatre anys, a un aclaparador 51% el mes de juliol.

Pel que fa als que preferirien que Catalunya fos una simple regió d’Espanya, el nombre cau del 7% al 6,20%, malgrat que en alguns moments dels últims quatre anys ha arribat fins al 3,8%.

Autonomia insuficient

D’ençà del 2005, també ha crescut notablement el nombre de persones que creuen que Catalunya gaudeix d’«un nivell insuficient d’autonomia, passant del 52,3% al 62%. El dels que creuen que és suficient ha baixat del 35% al 28% d’ara.

Vuitanta ajuntaments a favor del dret a decidir

el punt

Vuitanta ajuntaments, entre els quals destaquen poblacions com ara Altafulla, Amposta, Arenys de Munt, Girona, Figueres, Manresa, Torredembarra, Valls, el Vendrell o Vilafranca del Penedès, van aprovar fa dos mesos una moció pel dret a decidir sobre un estat propi, impulsada pel moviment Deumil.cat, que va néixer amb la convocatòria de la manifestació que va tenir lloc el 7 de març d’aquest any a Brussel·les amb el lema «Volem l’estat propi». La moció a la qual es van adherir aquests ajuntaments afirmava que els regidors i regidores es comprometien en el ple a «fomentar dinàmiques que ajudin a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret a decidir a tenir un estat propi, impulsant contactes institucionals internacionals amb autoritats locals d’Europa i del món en general». En aquest sentit, els ajuntaments es comprometien a comunicar l’acord als parlaments català i europeu, al govern i a la CE.

No hi ha Comentaris

L´onze de Setembre: Patriotisme i dignitat!

No hi ha Comentaris

Sopar-col·loqui

-Feu clic al cartell per ampliar-lo-

No hi ha Comentaris

Argumentari

Breu argumentari de Reagrupament Independentista

Què defensa Reagrupament?
  • La independència de Catalunya
  • La regeneració de la política

Independència

- Catalunya és una nació: tenim dret a ser lliures i a tenir un estat

- Que l’estat espanyol sigui federal, confederal o el que sigui depèn de la voluntat dels espanyols, que no permetran cap avenç significatiu en l’autogovern (com demostren amb l’Estatut). En canvi ser independents només depèn dels catalans

- L’estat propi permetrà aconseguir de cop tot allò que volem i que es impossible obtenir d’una altra manera, com ser membres de ple dret a l’ONU, la UNESCO o als Consells de Ministres de la Unió Europea; disposar d’ambaixades autèntiques; que el català sigui oficial als jutjats, a Brussel·les i a Estrasburg; tenir seleccions esportives; recaptar i gestionar tots els
nostres impostos; gestionar la immigració; i tot allò que tenen tots els estats.

  • Catalunya serà un Estat membre de la UE, amb els mateixos drets i deures que la resta.

- Els beneficis de la independència són molt més grans que els possibles costos que hi pugui haver a curt termini: l’estat espanyol ens pren el 10% del PIB cada any, més de 21.000€ milions a l’any. Això vol dir:

  • 3.000€ per català a l’any, l’equivalent a un pla Obama cada any (és a dir, tot el que Obama està dedicant per ciutadà americà per reactivar l’economia aquest any els catalans ho paguem cada any).
  • Uns 60 milions d’euros al dia.
  • Aquests diners podrien comportar menors impostos, major despesa social o les dues coses. En tot cas, el que els catalans decidim.
Com s’aconsegueix la independència?
- Proclamant-la des del Parlament per una majoria absoluta de diputats (declaració unilateral d’independència).

- No cal fer un referèndum previ, perquè l’estat espanyol no ho permetrà mai, i perquè el referèndum són les pròpies eleccions al Parlament.

Regeneració de la política

- Cal assegurar transparència, ètica, austeritat i bona gestió per part dels representants públics.

- Això s’assegura amb:

  • Llistes obertes -així tothom pot saber a qui vota, i per tant demanar-li comptes si no fa bé la seva feina.
  • Limitació de mandats -en la política s’està de pas, “professionals que temporalment es dediquen a la política, no polítics professionals”.
  • Establiment dels sous en funció del que l’individu ha sigut capaç d’obtenir en la vida civil (p. e. sous en funció dels rendiments del treball declarats en els darrers anys; així ningú es pot enriquir ni perdre diners amb la dedicació a la política).
  • Publicitat dels sous dels representants públics i limitació de les dietes.
  • Prohibició d’acumulació de càrrecs; règim estricte d’incompatibilitats.
  • Transparència en la despesa pública.
  • Els més preparats per cada responsabilitat, defugint l’amiguisme, el nepotisme o qualsevol de les seves variants.

Conclusions:

- La independència és possible i necessària, i només depèn de la voluntat dels
catalans.
- El procés d’independència ha d’anar lligada d’una regeneració de la política: ens hem de sentir orgullosos dels nostres representants públics, han d’estar a l’alçada, hem de poder confiar en ells.
- Si vols la independència i la regeneració de la política no cal cap referèndum: només cal que donis suport a Reagrupament.
- Si volem, podem: només depèn de nosaltres.

Possibles preguntes:

- Què és exactament Reagrupament?

  • Reagrupament és una entitat cívica que promou una candidatura transversal i unitària a les eleccions al Parlament.
  • El projecte pot acabar constituint-se en partit, coalició electoral o agrupació d’electors, en funció del que sigui més pràctic. En tot cas, sigui quina sigui l’estructura jurídica Reagrupament és, per sobre de tot, un moviment de patriotes que volen (i) la independència i (ii) la regeneració de la política.

- Catalunya o Països Catalans?

  • L’àmbit d’actuació són els Països Catalans, amb diferents posicions de partida en cada territori però amb voluntat de confluència i d’aconseguir la independència de tota la nació.

- Cal fer referèndum per aconseguir la independència?

  • No cal fer un referèndum perquè l’estat espanyol no ho permetrà mai i perquè el referèndum són les pròpies eleccions al Parlament.
  • No es descarta fer un referèndum, si cal i és possible, però en tot cas l’únic camí possible actualment és la declaració unilateral per part del Parlament.

- No serà molt costós?

  • Els beneficis de la independència són molt més grans que els possibles costos que hi hagi a curt termini: l’estat espanyol ens pren el 10% del PIB cada any (cada any!), 21.000€ milions a l’any, 3.000€ per català a l’any (un pla Obama a l’any!).

- Deixaré de cobrar la pensió?

  • No, al contrari, podrà pujar. Catalunya té un dèficit de la Seguretat social amb l’estat espanyol de més de 3.600€ milions. Això vol dir que les pensions podrien pujar, o es podrien mantenir però es crearia un fons de reserva per garantir el futur de les pensions catalanes.

- No és millor reformar Espanya, i ser una autonomia amb molt autogovern?

  • No, reformar Espanya és impossible, com demostren amb l’Estatut, que el van retallar (“cepillar”) a les corts espanyoles, l’estan incomplint, i el Tribunal Constitucional el retallarà encara més: Espanya és com és, s’accepta o es marxa, però no es canvia.
  • Per reformar Espanya cal arribar a un pacte amb Espanya, i Espanya no vol; per ser independents, els catalans només ho hem de voler.

- No és millor dedicar esforços en alguna de les plataformes?

  • Qualsevol projecte polític ha de tenir traducció en el Parlament, que és qui ha de declarar la independència.
  • Els partits actuals no trencaran el status quo, com han demostrat no acceptant a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular per permetre un referèndum sobre la autodeterminació de Catalunya (tots els partits, CiU, PSC-PSOE, ERC, IC-V i PP, van votar en contra).

- De dretes o d’esquerres?

  • El pacte del PP i el PSOE al País Basc és de dretes o d’esquerres? Per les coses importants, a tots els països els partits es posen d’acord per sobre de qüestions de dretes i d’esquerres.
  • Sense recursos econòmics ni competències no es poden fer polítiques ni de dretes ni d’esquerres.
  • El dia que siguem independents cadascú ja decidirà si és de dretes o d’esquerres (o que no és ni de dretes ni d’esquerres); ara és poc més que un exercici teòric.

Com pots ajudar?

- Apunta’t a Reagrupament! Si no pots fer res més, almenys pagaràs una quota que servirà per tirar endavant el projecte.
- Explica el projecte a tothom que coneguis.
- Anima a tothom a apuntar-se a Reagrupament (o, com a mínim, aconsegueix les seves dades de contacte per poder-lo mantenir informat).
- Digues a Reagrupament com vols ajudar.
- Organitza trobades amb persones independentistes del teu entorn per explicar-los el projecte. Si vols, algú de Reagrupament vindrà per ajudar-te a explicar el projecte.

Més informació:

www.reagrupament.cat

info@reagrupament.cat

No hi ha Comentaris